�ݺ�ߣ

Editor's Notes

• #3: Explicar l’estructura
• #5: El moviment dels recursos educatius oberts (conegut també com Open Educational Resources, OER, en anglès) forma part d’una tendència molt més àmplia d’accés obert al coneixement; com el de accés obert a la ciència, programari lliure, contingut obert, dades obertes…..fins a l’educació oberta, que té la finalitat d’eliminar barreres, impulsar un canvi de paradigma en la manera d’ensenyar i “obrir” o permetre l’accés a recursos i noves pràctiques educatives. Els REO són per naturalesa, o per essència, educatius i oberts. Això significa
• #6: Des del sorgiment dels REO, arran la Declaració de la UNESCO de 2002 a París (UNESCO, 2002), el moviment ha guanyat terreny i s’ha expandit de manera molt notable durant aquests 15 anys. En un principi, només hi havia iniciatives localitzades però ràpidament els REO han estat reconeguts i recolzats per:institucions internacionals clau, governs i entitats finançadores de tot el món Després de quinze anys d’existència i d’haver viscut diverses fases evolutives, el moviment REO ha madurat i ha donat diversos fruits. per a l’adopció i integració real dels REO dins l’educació superior (suport de l’objectiu d’aconseguir una educació de qualitat inclusiva i equitativa per tothom) (Bliss i Smith
• #7: Pertinència: Assumpte d’actualitat i dins d’un període de canvis i una reorientació de l’estratègia del moviment REO, que implica noves oportunitats. Creació de directrius i informes
• #8: La recerca sobre els REO ha incrementat progressivament oferint una panoràmica general del moviment Base teòrica dels REO (què són, com es poden respectar els drets d’autor, com es pot garantir la sostenibilitat, quines són les barreres d’ús, etc) Tot i el progrés esdevingut en la recerca dels REO des dels seus inicis, la majoria de les investigacions es caracteritzen per ser exploracions o descripcions i no tant estudis empírics controlats Malgrat l’augment de la conciència envers els REO i el gran volum de recerca produït per la comunitat investigadora, encara es requereixen nous enfocaments per assolir l’adopció generalitzada dels REO i la seva integració dins la docència. Per tant, es fa indispensable un marc d’estudi alternatiu que consideri aspectes que encara no estan prou desenvolupats, com és el cas d’aquesta tesi doctoral sobre la reutilització i aspectes educatius dels repositoris educatius i el comportament dels usuaris que participen en les pràctiques educatives.
• #9: La recerca sobre els REO ha incrementat progressivament oferint una panoràmica general del moviment Base teòrica dels REO (què són, com es poden respectar els drets d’autor, com es pot garantir la sostenibilitat, quines són les barreres d’ús, etc) Tot i el progrés esdevingut en la recerca dels REO des dels seus inicis, la majoria de les investigacions es caracteritzen per ser exploracions o descripcions i no tant estudis empírics controlats Malgrat l’augment de la conciència envers els REO i el gran volum de recerca produït per la comunitat investigadora, encara es requereixen nous enfocaments per assolir l’adopció generalitzada dels REO i la seva integració dins la docència. Per tant, es fa indispensable un marc d’estudi alternatiu que consideri aspectes que encara no estan prou desenvolupats, com és el cas d’aquesta tesi doctoral sobre la reutilització i aspectes educatius dels repositoris educatius i el comportament dels usuaris que participen en les pràctiques educatives.
• #10: La primera fase de recerca ha estat una revisió bibliogràfica, que ha consistit en la identificació i el contrast exhaustiu de la literatura especialitzada, per tal de: Dibuixar un estat de la qüestió complet Situar l’objecte d’estudi (els REO) dins el seu context (repositoris, usuaris i pràctiques educatives obertes)
• #11: Els objectius d’aquesta tesi estan alineats amb “l’impuls a la recerca sobre les possibilitats i reptes dels REO” que encoratja la declaració de París (2012) en el seu punt “h” La voluntat de donar resposta a dues de les recomanacions per la integració dels REO de la 2030 Sustainable Development Agenda, concretament la capacitat dels usuaris per accedir, reutilitzar i compartir REO (segon repte) i a garantir l’accés inclusiu i equitatiu a REO de qualitat (tercer repte)
• #12: La recerca duta a terme té una orientació qualitativa i és de tipus avaluatiu. Les tècniques de recerca utilitzades han estat diverses: Trochim, William M., 2006. Survey Research. Research Methods Knowledge Base, 2nd Edition. Fink, Arlene. Conducting Research Literature Reviews: From the Internet to Paper. 2nd ed. Thousand Oaks, CA: Sage, 2005 111/500l Una recerca bibliogràfica és una recopilació sistemàtica de la informació publicada relacionada amb un tema. És imprescindible planificar el mètode de cerca de forma eficient, estructurada i sistemàtica per localitzar la bibliografia adequada sobre el tema d'estudi l’objectiu ha estat realitzar una diagnosi de la situació (percepcions dels usuaris de REO) per descobrir els factors relacionats amb les pràctiques educatives obertes.
• #13: Per a la selecció dels RREO a analitzar, es van utilitzar: Diverses fonts especialitzades en repositoris, entre d’altres directoris internacionals (Registry of Open Access Repositories - ROAR, The Directory of Open Access Repositories - Open DOAR, el portal d’Educació Open Europe i un informe sobre l’estat de l’art de la xarxa Educational Repositories Network (EdReNe). No s’ha inclòs el portal web del consorci OCW (amb més de 200 institucions) Pel que fa als CRITERIS, es van aplicar una serie de filtres a la població inicial de 1.186 repositoris educatius; com ara el d’educació superior -exclusivament o integrant diferents nivells educatius- , la data d’actualització (a partir de 2011 i actualment en funcionament), que tinguessin col.leccions específiques de REO amb un nombre mínim (superior a 50). El resultat final és de 110 repositoris educatius d’educació superior, actualitzats i amb col.leccions de REO que tenen, com a mínim, 50 REO.
• #14: Qüestionari dins el projecte ORIOLE (dins programa UK OER del JISC) Col.laboració durant una estada al 2012 En base a qüestionari pilot anterior que es va fer a UK. El nou qüestionari és d’àmbit internacional (ang i esp) i inclou apartat de preguntes sobre reutiliztació i repositoris Adreçat a perfils professionals de la comunitat educativa que creen. Usen i reutilitzen com a part de la seva feina. Quedan exclosos estudiants i interessats no professionals -> població (no representativa) Com i quan es va enviar: mesos xx 2013 per mails, fòrums , butlletins internacionals Resposta: 241, docents, bla bla bla Limitacions
• #18: Principals característiques: Una mica més de la meitat són repositoris exclusius de REO (per sobre dels híbrids, que també contenen recursos de recerca), per sobre del 70% són multidisciplinars i institucionals (creats principalment per universitats i organismes governamentals). Preeminència del programari Dspace (34,5%), seguit d’una diversitat de programes (38,1%: Hydra, Omeka, Eprints, Fedora, Equella, etc) i protagonisme dels sistemes de gestió de continguts (CMS) i/o d’aprenentatge (LMS, 11,8%). DC és l’estàndard de metadades més utilitzat (50,09%) però un 20% adopta estàndars específics de metadades educatives (LOM/SupLOMFR). Procedents d’Europa (72,7%) i Amèrica del Nord (16,3%). Representació de 27 països en total, entre els que destaquen Regne Unit (18,1%), Espanya (15,4%), EUA (13,6%) i França (10%).
• #19: Aquest és el quadre de classificació que es proposa per fer l’anàlisi de contingut dels webs dels 110 repositoris Destacar : Generals (tipologia de programari i estàndard de metadades)/ Reutilització (Llicències i comunitas d’usuaris) Educatius (Metadades específiques per a l’educació i si els objectius d’aprenentatge són o no explícits) Aquests indicadord provenen: De la bibliografia Propis Es va elaborar una proposta de 16 indicadors que permetin l’avaluació, comparació i categorització dels repositoris educatius. Els indicadors es van distribuir en 3 dimensions: generals, promotors de la reutilització i aspectes educatius. Una petita part i més genèrica d’indicadors prové dels dipòsits institucionals, ja que tot i que aquest enfocament no coincideix plenament amb les especificitats educatives dels RREO, s’ha considerat interessant incloure aspectes com els estàndards de metadades i serveis de valor afegit. D’altra banda, la majoria dels indicadors han tingut en compte altres particularitats que fan que els RREO siguin significativament diferent dels repositoris digitals tradicionals (Cervone, 2012). P.e l’existència de sistemes per a la versió dels REO que permetin la seva reutilització, els estàndards de metadades educatives, sistemes de control de qualitat per avaluar la rellevància educativa. Altres aspectes encara més específics dels RREO són el context i nivell educatiu, tipus de recursos, rang d’edat i altres metadades educatives.
• #20: Les principals característiques actuals identificades en els RREO per promoure la reutilització són les llicències obertes (específicament CC) i les xarxes socials. Segueixen la intencionalitat, el versionat i la qualitat. En canvi, la granularitat i els formats oberts són menys evidents. Els aspectes educatius més freqüents que s’ofereixen als RREO són el tipus de contingut, el format i la temàtica. Tanmateix, menys de la meitat dels repositoris proporcionen metadades específiques relacionades amb l’educació, i poc més d’un quart inclouen objectius d’aprenentatge.
• #22: Híbrids: Reutilització: es centra més específicament en la concessió de llicències d’accés obert i en facilitar la creació de comunitats d’usuaris i serveis d’interacció que, al seu torn, poden proporcionar criteris addicionals de qualitat de baix a dalt (bottom-up). Educació: els aspectes educatius més freqüents que s’ofereixen són el tipus de contingut, el format i la temàtica. Tanmateix, menys de la meitat dels repositoris proporcionen metadades específiques relacionades amb l’educació, i poc més d’un quart inclouen objectius d’aprenentatge. Exclusius REO : Reutilització: el patró de promoció de reutilització és lleugerament diferent en el cas dels repositoris exclusius de REO, que fan servir un rang més ampli de funcionalitats de reutilització. P.e: els factors de qualitat i granularitat tenen un paper molt més destacat. Educatius: Tot i que s’observa que els repositoris exclusius de REO proveeixen més informació educativa (60%), lògic tenint en compte que estan creats per satisfer necessitats educatives, actualment no han aconseguit el seu màxim potencial. Encara hi ha molts casos de REO no descrits ni recuperats per mitjà de metadades educatives específiques, que són les que millor satisfan les necessitats dels usuaris. Respecte al grau de desenvolupament dels RREO, la majoria (que conformen la categoria de nivell baix -60% de la població-) compleixen, de manera insuficient, amb els aspectes educacional i de reutilització. La resta de RREO (categories superior, alta i mitjana -40% de la població-), tenen un nivell suficient (entre mitjà, alt i molt alt) pel que fa a la promoció de la reutilització i dels aspectes educacionals. Els repositoris exclusius de REO tendeixen a incorporar millors resultats de reutilització i educatius que els híbrids
• #23: La segona fase de la recerca és un anàlisi de contingut, que ha consistit en: La identificació i l’establiment d’una sèrie d’indicadors de reutilització i d’aspectes educacionals Aplicar aquests indicadors en una població de 110 RREO per tal d’avaluar el seu grau de desenvolupament.
• #26: Si dona temps, ampliar més detalls: Mencionar la resta de perfils ( investigadors, bibliotecaris, tecnòlegs educatius i formadors de personal) Mencionar la resta d’’activitats educatives (en línia (22%) i la resta, es reparteix entre suport al professorat, la docència semipresencial i gestió).
• #27: La falta de temps, manca de qualitat, renumeració i altres requeriments professionals han estat considerat, reiteradament en la bibliografia barreres importants en l’adopció dels OER però en aquest estudi tenen menor importància
• #28: Altres estudis (Comas-Quinn, A. & Fitzgerald, A. ,2013) identifiquen que la gran majoria d’usuaris de repositoris només utilitza el contingut disponible, però no contribueixen amb recursos propis (no dipositen ni comparteixen). En aquest cas, d’usuaris que creen i reutilitzen OER, s’observa el cas contrari
• #30: Estudis anteriors mostren com les decisions per adoptar OER es basen en molts factors, sovint sense cap tipus de consciència sobre llicències, aspectes de reutilització, etc (Online Learning Survey 2014)
• #31: La tercera fase de recerca correspon a una recerca exploratòria per mitjà d’un qüestionari, amb l’objectiu de conèixer les percepcions i, sobretot, les influències considerades pels usuaris de recursos educatius oberts en la seva decisió d’usar-los, reutilitzar-los i compartir-los.
• #34: Reflexió (oral): Des d’aquesta perspectiva, un objectiu a considerar a llarg termini és que els REO disposessin de llicencies amb el màxim d’obertura (és a dir, que permetin les 5 R) i que fossin plenament editables (amb eines i formats oberts), ja que qualsevol desviació d’aquestes característiques “redueix l’obertura” dels REO ii, a la vegada, també dels RREO. Qualitat: aspecte prioritari pels usuaris però no ben resolt en la majoria dels repositoris, més preocupats per requeriments formals de dipòsit i/o assegurar la qualitat interna, que en ampliar les funcionalitats cap a sistemes de revisió externa, rúbriques, valoracions dels usuaris o metadades educatives sobre els resultats d’aprenentatge. Les llicències i els formats oberts són de vital importància pels usuaris. Mentre els repositoris estan superant l’obstacle legal de la reutilització per mitjà de les llicències CC, que permeten disposar de REO autoritzats per ser modificats, encara falta resoldre l’obstacle tècnic (formats oberts que desbloquegin el contingut) per poder garantir-la plenament.
• #35: Reflexió oral: Els repositoris educatius haurien de preveure procediments pràctics per fer realitat el propòsit de reutilització que han adquirit teòricament.
• #36: Després d’aquesta visió global de la situació, es pot resumir que