More Related Content
What's hot (20)
Similar to Texti lslidesahare (18)
More from Ermelinda Saavedra (10)
Texti lslidesahare
- 2. PROPIETATS DE LES FIBRESLONGITUD : a m辿s llargues millorFINOR: m辿s flexibles i suausRESISTNCIA AL DESGAST: capacitat per suportar desgast degut a l炭sRETENCI TRMICA: capacitat per retenir la calorRESISTNCIA AL DESFILAMENT: si les fibres tenen baixa resist竪ncia apareix el borrissolHIGROSCOPICITAT: absorbir aigua. Importants per teixits impermeables : fibres de baixa higroscopicitat.
- 5. FIBRES NATURALS VEGETALSBsicament de cel揃lulosaLLAVORScot坦Miragu叩 (farcit dels coixins)TIGESLl鱈JuteCnemFULLESEspartFRUITcocoter
- 6. PROPIETATS FIBRES NATURALS VEGETALS Cot坦 i ll鱈 :Fresques, lleugeres, absorbeixen laigua, tendeixen a arrugar-seEspart, jute, cnem, rfia:Resistents, poc flexibles, i molt bastes
- 7. FIBRES NATURALS ANIMALSSustncies a base de proteines (p竪l dalguns animals o secrecions de cucs)LLANAPLS DE CABRACONILL DANGORAALPACAVICUNYASEDA
- 8. PROPIETATS FIBRES NATURALS ANIMALSLLANA : a誰llant, higrosc嘆pica, proporciona calor, flexible.SEDA: elstica, a誰llant de la calor, lluentor caracter鱈stica, absorbeix l' humitat.
- 9. FIBRES NATURALS MINERALSDe la descomposici坦 de certes roquesLamiant (vestits termo resistents, ign鱈fugs (incombustibles)Flexibles i suaus i no es deformen al rentar-losDe metalls d炭ctilsOr, plataVidre tractat a temperatures elevades
- 10. FIBRES QUMIQUES ARTIFICIALSSobtenen de la transformaci坦 de la cel揃lulosa dels arbres.Flexibles i suaus i no es deformen al rentar-losRAI CUPROAMONIACALVels, mitgesRAIO ACETATImpermeables , paraig端esRAI VISCOSAcorbates, camisesTela 100% Ray坦n AcetatoForro 100% Ray坦n Viscosa
- 11. FIBRES QUMIQUES SINTTIQUESA partir de productes derivats de combustibles , com el petroli.Es produeixen fibres elstiques i impermeables, no sarruguen, no se encongeixen i seixuguen fcilment.Dif鱈cils de tenyir.POLIAMIDES (resistent i impermeable),nylon (mitges,teles de paracaigudes, airbags)Roba esportiva (exterior impermeable), mitjonsPOLIESTER (sarruguen molt poc): els paraiguesFolre abricsPantalons, camises, tovallons, llen巽olsFarcit de fibres t竪rmiques (polar, interior d'anoracs..)ACRILIQUES (semblants a la llana)POLIURET (LICRA)Roba interior, banyadors
- 12. NetejarElimina les restes vegetals o la brut鱈ciaPentinarAconsegueix que quedin totes paral揃lelesEstirarAprima la massa fibrosaLA FILATURATot i que cada fibra en particular necessita un proc辿s de filatura espec鱈fic, podem dir que la filatura consta de les operacions seg端ents:Tor巽ar o cargolarD坦na consist竪ncia i cohesi坦
- 13. NetejarElimina les restes vegetals o la brut鱈ciaLA FILATURA. NETEJANETEJALes fibres dorigen vegetal o animal, com el cot坦 o la llana, solen arribar a la filatura en forma de bales, que s坦n una mena de farcells on hi ha totes les fibres premudes. Llavors cal obrir les bales per extreuren les fibres i netejar-les, ja que contenen restes vegetals, com ara fulles, pols, sorra, etc. La mquina encarregada de dur a terme aquesta operaci坦 辿s el batobridor. El resultat 辿s la napa, una mena de tela gruixuda i esponjosa que 辿s recollida en bobines.
- 14. NetejarElimina les restes vegetals o la brut鱈ciaPentinarAconsegueix que quedin totes paral揃lelesLA FILATURA. PENTINARPENTINAT O CARDATGEUna vegada es tenen les fibres netes i de forma esponjosa, cal pentinar-les a fi i a efecte de paral揃lelitzar-les, 辿s a dir, que quedin paral揃leles les unes amb les altres.
- 15. Aquesta operaci坦 la realitza una mquina anomenada la carda, que cont辿 una s竪rie de corrons amb pues a la seva perif竪ria que en girar actuen com pintes.
- 16. De la carda en surt el que sanomena cinta de carda.NetejarElimina les restes vegetals o la brut鱈ciaPentinarAconsegueix que quedin totes paral揃lelesEstirarAprima la massa fibrosaLA FILATURA. ESTIRATGELESTIRATLestirat es du a terme, generalment, en una mquina anomenada el manuar. Al manuar, diverses cintes de carda sestiren i sajunten (doblen) per formar la veta, que posteriorment es recollir en una bobina. Lestiratge saconsegueix fent passar la cinta pel tren destiratge, format per quatre parelles de corrons que giren a diferents velocitats, cada parella m辿s rpida que lanterior. En alguns casos diverses vetes sajunten en una mquina, la metxera, on se les estira novament i sels d坦na una lleugera torsi坦. El producte obtingut sanomena la metxa.Metxera: Aprimar les betes i donar una torsi坦 a les fibres o metxa (bobines de metxa).
- 17. NetejarElimina les restes vegetals o la brut鱈ciaPentinarAconsegueix que quedin totes paral揃lelesEstirarAprima la massa fibrosaLA FILATURA.TORARTor巽ar o cargolarD坦na consist竪ncia i cohesi坦El tor巽atFinalment, les metxes o les vetes son portades a la filadora, on sacaben destirar i es torcen fins a formar els fils.
- 18. Les filadores m辿s comunes s坦n la filadora danells i les anomenades open end. Aquestes 炭ltimes s坦n les m辿s modernes i tenen una producci坦 molt elevada.Estudi de processos industrials: les ind炭stries t竪xtil i alimentriaDel fil a la roba: el tissatgeEls teixits es formen entrella巽ant els fils obtinguts amb fibres i filaments. Aquest proc辿s de transformaci坦 per a lobtenci坦 de teixits sanomena tissatge. Hi ha diverses maneres dentrella巽ar o lligar els fils amb els quals es poden obtenir diferents tipus de teixits. Els m辿s importants s坦n els teixits plans i els teixits de punt.El tissatge 辿s el proc辿s de fabricaci坦 de teixits per a lobtenci坦 de robes i teles.
- 19. Del fil a la roba: el tissatgeEl teixit plaEl teixit pla 辿s el m辿s antic de tots, i tamb辿 es coneix amb el nom de teixit de calada.Est format pels fils de lordit i de la trama, posats alternativament lun damunt de laltre, entrella巽ats en direccions perpendiculars, formant un angle de 90尊. Lordit辿s un conjunt de fils disposats paral揃lelament lun al costat dun altre, mentre que la trama 辿s un sol fil que es va lligant (passant per sobre i per sota) amb els fils de lordit. La trama pot passar per sobre dun fil dordit i per sota del seg端ent, i aix鱈 successivament. Tamb辿 pot ser que passi per sobre dun i per sota dels dos seg端ents
- 20. Daquesta manera, podem fer moltes combinacions. Segons com es passa la trama, sobtenen diferents tipus de lligats o lligaments, que donen lloc a diferents tipus de teixits plans. Els m辿s comuns s坦n el tafet :辿s el lligament m辿s simple i el m辿s utilitzat. Cada fil d'ordit s'entrella巽a amb un fil de trama, que passa un cop per sobre i un cop per sota del fil d'ordit (lligat de plana). La tela no t辿 ni dret ni rev辿s i es fa servir en teixits com batista, lona, alpaca, xarpellera.la sarja: Els fils d'ordit i els de trama s'entrellacen formant un lligament que dona com a resultat una tela amb bordons en diagonal. Els punts de lligament es desplacen un espai cap el costat en cada passada. Es necessita un teler amb tres lli巽os com a m鱈nim. Les teles tenen dret i rev辿s com els teixits de gavardina.El set鱈: 油en el set鱈 el fil d'ordit passa per sobre de passades de trama. En el cas del ras 辿s la trama que passa per sobre de quatre fils d'ordit. S坦n teixits de gran densitat. Es fa servir fil de seda, cot坦, lli o fibres qu鱈miques. Els teixits de set鱈 s坦n molt lluents.
- 21. PARAIGESFIBRA QUIMICAARTIFICIALRAIO ACETATFLEXIBLES I SUAUS I NO ES DEFORMEN AL RENTAR-LOSHIGROSCOPICITAT BAIXASINTTICAPOLIESTER : CREMA FCILMENT, MOLTA RESISTNCIA, NO ARRUGUESHIGROSCOPICITAT BAIXAPOLIAMIDA (NIL): CREMA POC,
- 22. ROBA INTERIORFIBRA NATURALVEGETALCOTMOLT FRESCSARRUGAHIGROSCOPICITAT ALTAFRESCA I SUAUFIBRA QUIMICASINTTICALYCRAELSTICA
- 23. MITGESFIBRES QUMIQUESSINTTIQUESLYCRAMOLT ELSTICAARTIFICIALRAI 粥遺掘意粥意掘晦皆意鴛河雨掘皆
- 25. FOLRE DAMERICANANATURALANIMALSEDALLUSTROSARESISTENTABSORBEIX LA HUMITAT (ALTA HIGROSCOPICITAT)
- 26. BUFANDANATURALAnimalLLANAPOC RESISTENTELSTICAABSORBEIX LA HUMITATPROPORCIONA CALORQUIMICASINTTICAACRLICAPROPORCIONA CALORSEMBLANT A LA LLANAHIGROSCOPICITAT ALTA
- 27. MAIES PER FER ESPORTQUIMICASINTTICALYCRAMOLT ELSTICAPOLIAMIDAPOLIESTER
- 28. PASSAMUNTANYES DELS PILOTS F1 (SOTOCASCO)NATURALMINERALAMIANTFLEXIBLES SUAUS i NO ES DEFORMEN AL RENTAR-LOSINCOMBUSTIBLES