際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
TIPUS DE NOMS
ELS NOMS
 S坦n

les paraules amb les quals anomenem
les persones, els animals i les coses.
 Es poden classificar en:
Comuns/Propis
Individuals/Col揃lectius
Concrets/Abstractes
G竪nere/Nombre
Noms comuns


Amb els noms comuns designem les persones, els
animals o les coses duna mateixa classe.
home
muntanya
comarca
planeta
gos
riu
Noms propis
Amb els noms propis designem una persona, un animal o
una cosa per distingir-los dels altres.
 Els noms propis sescriuen en maj炭scula.


Andreu
Montsec
La Noguera

La Terra
Perla
Margalida
Noms individuals


Amb els noms individuals designem un sol element.

jugador
ocell
persona

pi
vaixell
Noms col揃lectius


Amb els noms col揃lectius designem un conjunt
delements, tot i que estigui en singular.

equip
colla
gent

pineda
flota
INDIVIDUALS

COL揃LECTIUS

roure
abella

roureda
eixam

colom
branca
ovella
arbre
m炭sic
amic
eina
alumne
plat

colomar
brancatge
ramat
bosc
orquestra
colla
einam
alumnat
vaixella
Noms concrets


Amb els noms concrets designem una persona, un animal o
una cosa reals.

cartera
llapis
estufa

botiguer
germ
ungla
Noms abstractes


Amb els noms abstractes designem realitats que no podem
veure ni tocar, com ara els sentiments o les sensacions.
alegria
dolor

ang炭nia
por
claror
G竪nere


Els noms acostumen a tenir dos g竪neres: el mascul鱈 i el
femen鱈.





el/els mascul鱈
la/les femen鱈

Hi ha noms que tenen una mateixa forma per al mascul鱈 i
el femen鱈:


el dentista/ la dentista.


Daltres tenen una forma diferent per a cada g竪nere.
MASCUL
Amo

FEMEN
Mestressa

Gendre
Marit
Home

Nora
Muller
Dona

Oncle
Cavall
Porc
Toro
Ase

Tia
Euga
Truja
Vaca
somera


Formaci坦 del femen鱈:
 Afegint

una a al mascul鱈: noi  noia.

 Canviant

la e del mascul鱈 per una -a: mestre-

mestra.
 Afegint

essa, -na o -ina al mascul鱈: comtecomtessa, germ -germana, gall -gallina.

 Canviant

tota la paraula: home - dona.

FEMENINS

MASCULINS

Les postres

Els afores

La gla

Un avantatge

La resplendor

El senyal

Una olor

El pendent

La claror

El corrent


Noms que canvien de significat segons els g竪nere:
MASCUL

FEMEN

El canal  daigua

La canal  canonada

El clau  clavar

La clau  porta

El pols  del cor

La pols  brut鱈cia

El paleta  ofici

La paleta  eina

El llum  aparell

La llum  claror

El terra  s嘆l

La Terra - planeta
Nombre


Els noms tamb辿 varien en nombre: els podem trobar en
singular i plural.





el/la singular
els/les plural

Hi ha noms que tenen una mateixa forma per als dos
nombres: llapis, globus, tipus,


Formaci坦 del plural:
 Afegint

s, -ns o os al singular.

 pirmide/pirmides
 avi坦/avions

 nervi坦s/nerviosos

 Canviant

la a del singular per es.

 maleta/maletes

 Alguns

casos en os dupliquen la essa del singular:

comps/compassos
pas/passos
past鱈s/pastissos
arr嘆s/arrossos
gos/gossos

坦s/坦ssos
matals/matalassos
ingr辿s/ingressos
fracs/fracassos
tros/trossos
Noms comptables / no comptables


COMPTABLES: Amb els noms comptables designem all嘆 que
pot 辿sser comptat.
llapis
enciam
cadira



vestit
ordinador
nena

NO COMPTABLES: Amb els noms no comptables designem
all嘆 que no pot 辿sser comptat.
farina
oli
Pa

sucre
sorra
aigua

More Related Content

Tipus de noms

  • 2. ELS NOMS S坦n les paraules amb les quals anomenem les persones, els animals i les coses. Es poden classificar en: Comuns/Propis Individuals/Col揃lectius Concrets/Abstractes G竪nere/Nombre
  • 3. Noms comuns Amb els noms comuns designem les persones, els animals o les coses duna mateixa classe. home muntanya comarca planeta gos riu
  • 4. Noms propis Amb els noms propis designem una persona, un animal o una cosa per distingir-los dels altres. Els noms propis sescriuen en maj炭scula. Andreu Montsec La Noguera La Terra Perla Margalida
  • 5. Noms individuals Amb els noms individuals designem un sol element. jugador ocell persona pi vaixell
  • 6. Noms col揃lectius Amb els noms col揃lectius designem un conjunt delements, tot i que estigui en singular. equip colla gent pineda flota
  • 8. Noms concrets Amb els noms concrets designem una persona, un animal o una cosa reals. cartera llapis estufa botiguer germ ungla
  • 9. Noms abstractes Amb els noms abstractes designem realitats que no podem veure ni tocar, com ara els sentiments o les sensacions. alegria dolor ang炭nia por claror
  • 10. G竪nere Els noms acostumen a tenir dos g竪neres: el mascul鱈 i el femen鱈. el/els mascul鱈 la/les femen鱈 Hi ha noms que tenen una mateixa forma per al mascul鱈 i el femen鱈: el dentista/ la dentista.
  • 11. Daltres tenen una forma diferent per a cada g竪nere. MASCUL Amo FEMEN Mestressa Gendre Marit Home Nora Muller Dona Oncle Cavall Porc Toro Ase Tia Euga Truja Vaca somera
  • 12. Formaci坦 del femen鱈: Afegint una a al mascul鱈: noi noia. Canviant la e del mascul鱈 per una -a: mestre- mestra. Afegint essa, -na o -ina al mascul鱈: comtecomtessa, germ -germana, gall -gallina. Canviant tota la paraula: home - dona. FEMENINS MASCULINS Les postres Els afores La gla Un avantatge La resplendor El senyal Una olor El pendent La claror El corrent
  • 13. Noms que canvien de significat segons els g竪nere: MASCUL FEMEN El canal daigua La canal canonada El clau clavar La clau porta El pols del cor La pols brut鱈cia El paleta ofici La paleta eina El llum aparell La llum claror El terra s嘆l La Terra - planeta
  • 14. Nombre Els noms tamb辿 varien en nombre: els podem trobar en singular i plural. el/la singular els/les plural Hi ha noms que tenen una mateixa forma per als dos nombres: llapis, globus, tipus,
  • 15. Formaci坦 del plural: Afegint s, -ns o os al singular. pirmide/pirmides avi坦/avions nervi坦s/nerviosos Canviant la a del singular per es. maleta/maletes Alguns casos en os dupliquen la essa del singular: comps/compassos pas/passos past鱈s/pastissos arr嘆s/arrossos gos/gossos 坦s/坦ssos matals/matalassos ingr辿s/ingressos fracs/fracassos tros/trossos
  • 16. Noms comptables / no comptables COMPTABLES: Amb els noms comptables designem all嘆 que pot 辿sser comptat. llapis enciam cadira vestit ordinador nena NO COMPTABLES: Amb els noms no comptables designem all嘆 que no pot 辿sser comptat. farina oli Pa sucre sorra aigua