Toni
- 1. Toni Cat Soler 5竪A 6-4-2010 2009-2010
- 2. 鴛鰻意檎或禽雨遺遺鴛用 La planta all ,es una hortalissa de la fam鱈lia de les lilicies molt com炭 a la cuina mediterrnia. En forma herbcia de fulla perenne de 30 a 60 cm d'altura que representa una olor forta quan 辿s triturat. Noms Catal: All Castell: Ajo Angl竪s: Garlic Nom cient鱈fic: Allium Sativium. Origen o proced竪ncia Es originaria d'sia Central, possiblement del Kirguizistan (Sud-est de Sib竪ria). Es va estendre mpliament per tot Europa i altres pa誰sos.
- 3. Hist嘆ria L'all es originari de l'sia Central ,es pensa que deriva de l'esp竪cie Allium Longicuspis i es utilitzada des de fa 5.000 anys. Podem corroborar aix嘆 degut a que s'han trobat bulbs d'Argelia a datar de 3.750 abans J-C. De fet diuen que el primer conflicte social de humanitat va ser provocada per la supressi坦 de raci坦 d'all als esclaus egipcis que constru誰en les pirmides. Propietats Es el medicament m辿s potent de la natura,es va descobrir que depura la sang, protegeix el cor i les arteries del genoll, pot reduir la grassa i el colesterol que s'acumula a la sang,protegeix els bacteris, elimina toxines... i es un antibi嘆tic natural. Propietats d'un gra d'all. Grasses: 0% Vitamina C: 2% Sucres: 1 g Calories:5 La vitamina Cque t辿 l'all ajuda a : -Frenar l'artrosi. (S'inflen les articulacions). -Junt amb la A i la E s坦n antioxidants: eviten la degeneraci坦 cel揃lular. -Protegeix de la contaminaci坦 i dels efectes del fum dels cigarrets. -Ajusta l'exc辿s de colesterol (exc辿s de grassa a la sang) -Accelera la cicatritzaci坦 de les fractures 嘆ssies, (ossos). Fulles Bulb Arrel
- 4. Descripci坦 de l'all L'all 辿s una planta herbcia , t辿 les fulles amplament linears i la tija cil鱈ndrica blanca membranosa, de vegades d'un color vermell坦s transparent, molt fina i prima . T辿 les flors blanques o vermelloses el bulb arrodonit i comestible anomenat cabe巽a, amb nombroses unitats anomenades grans. Neix fasciculada (que vol dir : que neix dels grans), arriba fcilment fins als 50 cm de profunditat i s'introdueix al s嘆l amb la funci坦 de fixar la planta aix鱈 com tamb辿 nodrir-la. T辿 l'arrel en cabellera. La seu aroma es ben marcat i t辿 un fort sabor acre, sobretot si es menja cru. L'all fa la fotos鱈ntesi com qualsevol altre planta, les arrels absorbeixen aigua i sals minerals del s嘆l. L'aigua i les sals minerals es barregen i formen la saba bruta. Les fulles absorbeixen el di嘆xid de carboni de l'aire. La saba bruta puja pels vasos conductors de la tija fins a les fulles. Les fulles capten la llum solar grcies a una substancia verda anomenada clorofil揃la. La llum proporciona l'energia necessria per transformar la saba bruta i el di嘆xid de carboni en saba elaborada es a dir l'aliment de la planta. Varietats d'all S坦n varietats importants: L' all blanc com炭:Els alls s坦n m辿s petits.
- 5. L'all rosa primerenc:Els grills s坦n m辿s grans. L'all roig:Es conserva millor Conreu de l'all: Requereix llum del sol i un lloc clid pot aguantar les gla巽ades. Creix sobre terreny arenosos, profunds,ben drenats, amb continguts moderats de calci i rics en potassi. S'acostuma a sembra Entre Desembre i Gener. El reg no es necessari i la collita 辿s Entre Octubre i Maig. L'all es pot reproduir grcies els grills. Possibles malalties: L'all sol tenir pocs problemes de plagues o malalties . Les larves d'alguna esp竪cie de mosca i l'escarabat poden menjar-se l'all. Tipus de reproducci坦: L'all es reprodueix per els grills que t辿. Usos medicinals Usos aprovats per la Comissi坦 E del Ministeri de Sanitat alemany: Va b辿 per l'arteriosclerosi: Estat patol嘆gic que abasta diversos processos que menen a un engruiximent i enduriment de la paret de les art竪ries. Cura l'hiperrealisme: Grau d'obesitat a partir dels 40 kg per metres quadrats de superf鱈cie corporal. Tamb辿 s'utilitza com a condiment alimentari. Curiosament els egipcis la paraula all els hi donava mala sort per嘆 abans de les competicions es donava els esportistes all cru i tamb辿 el feien
- 6. servir per els dolors. Durant les dues guerres mundials es feia servir per el tractament de ferides del c嘆lera o del tifus. Recepta All i oli INGREDIENTS: ESTRIS: *5 grills d'all *Un morter *Oli d'oliva *Una m de morter de fusta *Un polsim de sal *Unes gotes de vinagre *pa de pag竪s Elaboraci坦: 1.Es pelen els alls i es posen en el morter. 2.Es tirar la sal(mol poca per qu竪 els grans d'all no rellisquin) 3.Es van aixafen els alls fins que quedi una massa homog竪nia. 4.Es comen巽a a girar la m de morter en sentit de les agulles del rellotge i es va tirant gota a gota l'oli m'entres estem girant. 5.Hi aboquem unes gotes de vinagre quan hagi crescut dos dits i ho tornem a varregar i Bon profit!!! Pressupost Una cabe巽a d'all:1:5=0,20 Oli d'oliva 5:4=1 Pa de pag竪s 4,54:10=0,45 5 grills d'all 0,21 Oli d'oliva 1,00
- 7. Pa de pag竪s 1,35 Beguda 0,35 C osas de la vida Ajos vs.Vampiros Toni Cat Soler Arenys de Munt T en la Edad contempor叩nea ya tenemos el res cient鱈ficos de Filipinas tienen una ADN. de los vampiros gracias a un investigador Franc辿s,su car叩cter es teor鱈a de que hace mucho tiempo, pacifico i inofensivo. concretamente en la Edad Media hab鱈an vampiros. El ajo tiene una sustancia qu鱈mica i un sabor tan picante Pero les cient鱈ficos se que ning炭n vampiro podr鱈a preguntaron 多多como se soportar.Passaron a単os, siglos, podr鱈an proteger de los milenios, etc., y los vampiros mordiscos de los vampiros?? mataban a m叩s personas, hasta En aquella era ya cultivaban el que un anciano del Congo se ajo, pero solo serv鱈a para protegi坦 con un ajo y el vampiro cocinar. muri坦, mand坦 una carta al primer ministro Nosotros, los hombres Sapiens, obligo que todos los vampiros se lo comieran. I as鱈 derrotaron a los vampiros. Curiositats: -El bulb es xafa i es fet servir com a droga. -L'all t辿 un gran simbolisme interpretats per tot el m坦n. -Segons Pline(persona important) l'all allunyava les serps i la bogeria. -A Gr竪cia ,nom辿s pronunciar la paraula all(en grec skordo) conijiura la mala sort. - Els pastors abans de munyir les ovelles per primera vegada es
- 8. refregaven les mans amb all beneit amb la finalitat de protegir el seu remat de mossegades de serps. - Segons la tradici坦 , l'all t辿 la reputaci坦 d'allunyar els vampirs i el diable. Fotografies
- 9. Recull literari Tinc el cap rod嘆 sense nas, ulls ni front i el meu cos es compon tan sols de dents blancs QUI SC??? Quedar-se m辿s tendre que un all. Si el vols ben fi, plantal per Sant Mart鱈. Si vols lall ben coent, plantal per ladvent. A "La Vall" mengen ceba i caguen all. Tinc el cap gros, el cos estret i no em puc aguantar dret. Qui Soc??? _______________________ S坦c una planta que sols serveixo per donar gust al menjar. Tinc dents per嘆 no mossego i al qui menjant de mi abusa de lal竪, mata mosques al respirar. Qui Soc??? _______________
- 10. Webgrafia www.All Wikipedia www.Infojardin.es www.caprabo.com www.nutella fruits.com www.refranys i dites de lall.cat BIBLIOGRAFIA Coneixament del Medi Natural C. S. Editorial: Cruilla Lhort Escolar Sant Mart鱈