際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
TRACTAMENT FARMACOLOGIC
DEL VERTIGEN
A prop嘆sit duna revisi坦 AMF toda la vida
se ha hecho as鱈, sobre sedants vestibulars.
Miquel Morera Llorca
Octubre 2017
Primera aproximaci坦
 Vertigen central o perif竪ric? Aproximaci坦 a la
possible causa.
 Intensitat del quadre i grau dincapacitaci坦
del pacient:
 Aplicabilitat de maniobres dEpley.
 Tolerncia oral, v嘆mits.
 Contraindicacions
Vertigen central / perif竪ric
PERIFRIC CENTRAL
COMENAMENT BRUSC Insidi坦s (rarament brusc)
FREQNCIA EPISDIC POT SER CONSTANT
INTENSITAT ALTA Sovint baixa
NISTAGMUS Sistemtic Variable
AMB MOVIMENTS DE CAP Augmenta No canvia
SMPTOMES VEGETATIUS INTENSOS Lleus o absents
SMPTOMES AUDITIUS
(hipoac炭sia, tinnitus)
POSSIBLES NOMS EN CAS DE
NEURINOMA DEL VIII
SIGNES I SMPTOMES
NEUROLGICS
NO POSSIBLES
PRDUA DE CONSCINCIA NO POSSIBLE
CONVULSIONS NO POSSIBLES
Vertigen perif竪ric
 VPPB:
 Habitualment accesos recurrents, segons variaci坦 de postura del
cap.
 Neuronitis vestibular:
 Postulat origen viral amb afectaci坦 del n. vestibular.
 No afectaci坦 auditiva.
 Laberintitis:
 Causa infecciosa o no infecciosa.
 Amb afectaci坦 de nervi auditiu.
 Sdr. de Meni竪re:
 Crisis violentes.
 Triada t鱈pica (vertigen, ac炭fens i hipoac炭sia [neurosensorial]).
 Signes vegetatius intensos
 Altres:
 Toxicitat per frmacs, autoimmunitat.
Vertigen central
 ACV agut vertebrobasilar:
 Hi haura diversos signes troncoenceflics: sensitius, motors,
oculars, facials, de parells cranials, atxia
 Procesos expansius de fosa posterior.
 Destaca el neurinoma del VIII parell: progressiu, amb
inestabilitat, signes facials, hipoac炭sia neural
 Migranya basilar:
 Cefalea, signes oculars, possible alteraci坦 de consci竪ncia.
 Esclerosi m炭ltiple:
 No nom辿s vertigen: sempre hi ha signes motors, sensitius, de
parells
 Epil竪psia temporal:
 Acompanyat de signes sensitius.
 Frmacs i t嘆xics:
 Anticomicials (fenito誰na, CMZ), BDZ, aminogluc嘆sids, alcohol
Lescenari que ens ocupa
 Vertigen perif竪ric:
 No hi ha signes neurol嘆gics addicionals que facen
sospitar origen central.
 Es pot acompanyar de signes otol嘆gics.
 No son escaients les maniobres dEpley
(delecci坦, per eficcia demostrada, en VPPB)
 Per intolerncia del pacient als moviments.
 Per no suficient destresa del professional
 Optem per una soluci坦 farmacol嘆gica
Toda la vida se ha hecho as鱈...
Uso de sedantes vestibulares en el
v辿rtigo perif辿rico
AMF OCTUBRE 2017
Gerard Su叩rez Bas
Especialista en Medicina Familiar y Comunitaria
CAP Bes坦s. Barcelona
Problemes metodol嘆gics dels estudis
 Risc de biax poc clar en uns casos i elevat en altres.
 Gran variabilitat en:
 Criteris diagn嘆stics del vertigen en estudi.
 Durada dels estudis (de 14 a 90 dies)).
 Dosis de frmacs (betahistina, el m辿s utlitzat, de 16 a 48 mg)
 Resultats dubtosos:
 Variabilitat en criteris escollits.
 Dades insuficients en aspectes clau:
 Mesures objectives de funci坦 de lo誰da interna.
 Mesura de qualitat de vida del pacient.
 Freq端竪ncia de caigudes.
 Factors de confusi坦 (tractament simultani amb
maniobres de reposici坦 dot嘆lits).
Principals conclusions
 Les proves (evid竪ncies) son generalment de baixa
qualitat.
 Nom辿s hi ha proves de bona qualitat referides a les
maniobres dEpley (i altres), comparades amb
maniobres simulades, en fases agudes del VPPB.
 Algunes revisions destudis fets amb metodologia
heterog竪nia i discutible, permeten atribuir efecte
favorable a la betahistina, amb pocs efectes
secundaris.
 Hi ha algun estudi que suporta la utilitat de sulpiride
parenteral en fases agudes de vertigen intens.
Recomanacions prctiques
 Tractar de fer una aproximaci坦 diagn嘆stica inicial el
m辿s acurada possible.
 VPPB: maniobres dEpley (i altres) com tractament
delecci坦.
 Maniobres inviables (s鱈mptomes molt intensos,
caracter鱈stiques del pacient) o falta de destresa:
utilitzar frmacs.
 Frmacs: betahistina, el m辿s recomanable. A falta
dun criteri clar: dosi i durada les menors possibles.
 Associar antiem竪tics si cal.
 Fases agudes incapacitants: considerar sulpirida
i.m. o i.v, 100 mg cada 12/24 h.

More Related Content

Tractament farmacologic del vertigen (per Miquel Morera)

  • 1. TRACTAMENT FARMACOLOGIC DEL VERTIGEN A prop嘆sit duna revisi坦 AMF toda la vida se ha hecho as鱈, sobre sedants vestibulars. Miquel Morera Llorca Octubre 2017
  • 2. Primera aproximaci坦 Vertigen central o perif竪ric? Aproximaci坦 a la possible causa. Intensitat del quadre i grau dincapacitaci坦 del pacient: Aplicabilitat de maniobres dEpley. Tolerncia oral, v嘆mits. Contraindicacions
  • 3. Vertigen central / perif竪ric PERIFRIC CENTRAL COMENAMENT BRUSC Insidi坦s (rarament brusc) FREQNCIA EPISDIC POT SER CONSTANT INTENSITAT ALTA Sovint baixa NISTAGMUS Sistemtic Variable AMB MOVIMENTS DE CAP Augmenta No canvia SMPTOMES VEGETATIUS INTENSOS Lleus o absents SMPTOMES AUDITIUS (hipoac炭sia, tinnitus) POSSIBLES NOMS EN CAS DE NEURINOMA DEL VIII SIGNES I SMPTOMES NEUROLGICS NO POSSIBLES PRDUA DE CONSCINCIA NO POSSIBLE CONVULSIONS NO POSSIBLES
  • 4. Vertigen perif竪ric VPPB: Habitualment accesos recurrents, segons variaci坦 de postura del cap. Neuronitis vestibular: Postulat origen viral amb afectaci坦 del n. vestibular. No afectaci坦 auditiva. Laberintitis: Causa infecciosa o no infecciosa. Amb afectaci坦 de nervi auditiu. Sdr. de Meni竪re: Crisis violentes. Triada t鱈pica (vertigen, ac炭fens i hipoac炭sia [neurosensorial]). Signes vegetatius intensos Altres: Toxicitat per frmacs, autoimmunitat.
  • 5. Vertigen central ACV agut vertebrobasilar: Hi haura diversos signes troncoenceflics: sensitius, motors, oculars, facials, de parells cranials, atxia Procesos expansius de fosa posterior. Destaca el neurinoma del VIII parell: progressiu, amb inestabilitat, signes facials, hipoac炭sia neural Migranya basilar: Cefalea, signes oculars, possible alteraci坦 de consci竪ncia. Esclerosi m炭ltiple: No nom辿s vertigen: sempre hi ha signes motors, sensitius, de parells Epil竪psia temporal: Acompanyat de signes sensitius. Frmacs i t嘆xics: Anticomicials (fenito誰na, CMZ), BDZ, aminogluc嘆sids, alcohol
  • 6. Lescenari que ens ocupa Vertigen perif竪ric: No hi ha signes neurol嘆gics addicionals que facen sospitar origen central. Es pot acompanyar de signes otol嘆gics. No son escaients les maniobres dEpley (delecci坦, per eficcia demostrada, en VPPB) Per intolerncia del pacient als moviments. Per no suficient destresa del professional Optem per una soluci坦 farmacol嘆gica
  • 7. Toda la vida se ha hecho as鱈... Uso de sedantes vestibulares en el v辿rtigo perif辿rico AMF OCTUBRE 2017 Gerard Su叩rez Bas Especialista en Medicina Familiar y Comunitaria CAP Bes坦s. Barcelona
  • 8. Problemes metodol嘆gics dels estudis Risc de biax poc clar en uns casos i elevat en altres. Gran variabilitat en: Criteris diagn嘆stics del vertigen en estudi. Durada dels estudis (de 14 a 90 dies)). Dosis de frmacs (betahistina, el m辿s utlitzat, de 16 a 48 mg) Resultats dubtosos: Variabilitat en criteris escollits. Dades insuficients en aspectes clau: Mesures objectives de funci坦 de lo誰da interna. Mesura de qualitat de vida del pacient. Freq端竪ncia de caigudes. Factors de confusi坦 (tractament simultani amb maniobres de reposici坦 dot嘆lits).
  • 9. Principals conclusions Les proves (evid竪ncies) son generalment de baixa qualitat. Nom辿s hi ha proves de bona qualitat referides a les maniobres dEpley (i altres), comparades amb maniobres simulades, en fases agudes del VPPB. Algunes revisions destudis fets amb metodologia heterog竪nia i discutible, permeten atribuir efecte favorable a la betahistina, amb pocs efectes secundaris. Hi ha algun estudi que suporta la utilitat de sulpiride parenteral en fases agudes de vertigen intens.
  • 10. Recomanacions prctiques Tractar de fer una aproximaci坦 diagn嘆stica inicial el m辿s acurada possible. VPPB: maniobres dEpley (i altres) com tractament delecci坦. Maniobres inviables (s鱈mptomes molt intensos, caracter鱈stiques del pacient) o falta de destresa: utilitzar frmacs. Frmacs: betahistina, el m辿s recomanable. A falta dun criteri clar: dosi i durada les menors possibles. Associar antiem竪tics si cal. Fases agudes incapacitants: considerar sulpirida i.m. o i.v, 100 mg cada 12/24 h.