Treball antologia catalana
- 1. Paula Carballo Luque 1ABat.<br />ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA<br />BLOC I<br />Part obligat嘆ria:<br />Fer el comentari complert d'un poema:<br /> COM S QUE ES BESA<br />- Breu introducci坦 sobre l'autor:<br />Joan Salvat - Papasseit:<br />Joan Salvat i Papasseit va ser un escriptor barcelon鱈 d'extracci坦 humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir tamb辿 una prol鱈fica activitat com a redactor d'articles de cr鱈tica social en castell i catal simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'竪poca. El seu estil en竪rgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i rep嘆s deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant d竪cades va ser poc coneguda.<br />A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot grcies a autors de la Nova Can巽坦 que van posar m炭sica a alguns dels seus poemes. Avui dia 辿s considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis 辿s de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.<br />- M竪trica:<br />MARSEILLE PORT D'AMOUR A8<br />NOTRE DAME DE LA GAR DE PRIEZ POUR NOUS B15<br />RESA UNA NOIA EN MON BATELL: C9<br />束oh viens tout pr竪s de moi d5<br />puis pose avec 辿moi E8<br />tes l竪vres sur ma bouche F11<br />- dans un baiser farouche g5<br />je serai toute toi!損 H7<br />SOTA LES VELES LA CAPTINDR I9<br />Com s辿 que es besa j5<br />la besar辿 k4<br />marineret qui no vigila -- corsari ve i li pren l'aimia L17<br />si no li duia cap can巽坦-- corsari ve i li pren l'amor M16<br />Es tracta d'un cal揃ligrama. Lesquema m竪tric daquest poema es: A8, B15, C9, d5, E8, F11, g5, H7, I9, j5, k4, L17, M16. No t辿 rima. Els versos estan dispersats, hi ha paraules en llibertat i versos trencats.<br />- Interpretaci坦 del contingut:<br />El mariner es troba en la seva barca, en el port de Marsella, desitjant una noia el seu costat. El mariner es dirigeix directament a la dama proposant-li una relaci坦 amorosa. Amb aquesta proposta la dama accepta amb un apassionat pet坦. <br /><br />A continuaci坦 el poeta escriu una oraci坦 en llibertat que la remarca escrivint-la amb maj炭scules. En aquesta oraci坦 explica la seducci坦 amb un sopar romntic. <br /><br />Seguidament , el poeta expressa la incertesa de besar i finalment es decideix. <br /><br />Finalment els dos 炭ltims versos representa una amena巽a. Perqu竪 si el marinet no controla i no li ofereix tot lamor a la seva dama vindr un altre mariner i li prendr. <br />Quan observem el cal揃ligrama podem interpretar un vaixell veler dividit en quatre parts: el casc que ens situa geogrficament el lloc dels fets, el port de Marsella; el mar ( les l鱈nies blaves); el vaixell dibuixat mitjan巽ant la primera estrofa; un primer pal amb la bandera que explica que una dama prega al marinet que aconsegueixi el seu amor amb loraci坦: RESA UNA NOIA EN MON BATELL; el segon pal que explica lacci坦 de la seducci坦 amorosa amb loraci坦: SOTA LES VELES LA CAPTINDR i finalment les veles que accentuen que hi ha el perill de la pres竪ncia de corsaris que poden prendre la dama. <br />- Figures ret嘆riques:<br /> corsari ve i li pren l'aimia<br /> Anfora<br /> corsari ve i li pren l'amor<br /> Ep鱈tet dans un baiser farouche (en un feroz beso)<br />- Comentari personal:<br />Mai havia vist un poema escrit en cal揃ligrama, i al principi m'ha sigut dif鱈cil d'interpretar. Per嘆 a mida que l'he anat entenen m'ha agradat, com ha sabut lligar el text amb el dibuix del vaixell, i com tot tenia un significat. Em sembla un poema molt elaborat, i en el que el poeta Joan Salvat- Papasseit a lligat d'un manera molt harmoniosa el significat de la barca del dibuix, amb el significat amor坦s del text, donant aix鱈 refer竪ncia a un amor mariner.<br />Realitzaraquests exercicis:<br />19. Can巽oneta incerta.<br />- Carner ens parla dun cam鱈 que pot ser la vida. Quin 辿s el sentiment predominant que transmet el poema? El cam鱈 de la vida 辿s igual per tothom? Analitza els versos des daquest punt de vista.<br />El poema esta escrit des d'un punt de vista incert, plantejant inc嘆gnites, i preguntes que el poeta no ha sabut respondre. Transmet un sentiment d'inseguretat davant els problemes que planteja la vida, i un sentiment d'incertesa per no saber com afrontar-los. La vida no es igual per a tothom per嘆 si que es cert que hi ha preguntes que tots ens fem, per que al cap hi a la fi, tots som molt semblants i tenim els mateixos dubtes e inc嘆gnites.<br />Josep Carner, parla en aquest poema amb la innoc竪ncia d'un nen, fent preguntes que tots ens fem sobre la vida, i es que mai sabem el que la vida ens depara, on acabar aquest cam鱈. <br />20. B竪lgica<br />- Explica amb les teves paraules com 辿s el pa鱈s de qu竪 parla Carner i les qualitats que posseeix.<br /> Parla d'un pa鱈s ple de pau i d'harmonia un pa鱈s d'en somni. Un pa鱈s amb un ordre civil, on no hi hagu辿s fam, on la gent fos hospitalria, on els nens poguessin viure la seva infncia feli巽os, on la modernitat urbana i la naturalesa convinguessin en harmonia, un pa鱈s on es valores a cada persona per la labor que, un pa鱈s on tots els habitants visquessin en el respecte i l'estima.<br />23. Tot lenyor de dem<br />- El poema ens descriu una escena quotidiana i uns personatges tamb辿 quotidians. Fes-ne la descripci坦<br />Parla un personatge que esta malalt al llit i explica el que es trobar dem quan surti al carrer, diu que veur a la noia que porta la llet, que duu un davantal, i que te una rialla fresca. Tamb辿 parla del noi que ven els diaris, que puja i baixa corrent els tramvies. I el carter, que diu que sin坦 no li deixa cap carta li angoixa. Tamb辿 veur els avions, les dones del barri que de bon mati ja van amb presses al mercat plenes de bosses, l'adroguer que mol el caf竪 i despr竪n un aroma molt agradable.<br />El poeta se'n penedeix de tot el que no ha fet el que no ha menjat ni begut m'entres era al llit, i parla amb l'esperan巽a d'aixecar-se dem i poder apreciar la vida, que abans no valorava.<br />25. Vinyes verdes vora el mar...<br />- Fes una llista de tots els colors que apareixen al poema, dels elements que els connoten. Separa els colors freds dels calents. Existeix una gradaci坦 cromtica? Demostra-ho i interpreta el seu sentit<br />En aquest poema apareixen els colors: Verd, blau, negre.<br />Si que hi existeix una graduaci坦 cromtica ja que les vinyes es van enfosquin. Aquesta graduci坦 es pot apreciar en les seg端ents estrofes:<br />Vinyes que dieu ad辿u<br />al llagut i a la gavina,<br />i al fi serrellet de neu <br />que ara neix i que ara fina...<br />Vinyes que dieu ad辿u!<br />Vinyes verdes del meu cor...<br />Dins del cep s'adorm la tarda,<br />ra誰m negre, pmpol d'or,<br />aigua, penyal i basarda.<br />Vinyes, verdes del meu cor...<br />26. Aiguamarina<br />- Quina visi坦 de la vida ens reflecteix el poema? <br />- Comenta el significat de totes les metfores que hi trobis<br />Es una visi坦 de 'carpediem', viure el moment, i sabes valorar les coses bones que ens dona la vida.<br />Ser lliure com una ala - ser lliure com un ocell, amb la llibertat de volar, i la pr嘆pia llibertat de viure sense regles.<br />Encendre el foc del pensament- obrir la ment, encendre aquella bombeta metaf嘆rica que ens dona les idees, per poder viure de forma lliure sense enveja, ni enemics.<br />Comprendre indistintament rosa i espina- comprendre de la mateixa forma rosa i espina per molt diferents que siguin, ja que la rosa fa refer竪ncia a l'amor i les espines al dolor i son dos coses que van lligades. (meton鱈mia)<br />I el teu amor transparent com una aiguamarina - El seu amor es pur i transparent com l'aigua del mar.<br />27. Que jo no sigui m辿s...<br />- Fes-ne un resum i interpreta el poema a partir de la informaci坦 que cerquis.<br />El poeta parla amb si mateix reflexiona sobre la seva soledat, diu que no vol seguir mirant la vida com un espectador sin坦 formar-hi part, tot el que desitja es un somni per a ell que s'esfuma de les seves mans, es fixa en un miner avar, i diu que si ens fiqu辿ssim al seu cor veur鱈em que te m辿s que ell, que estrany de si mateix i altiu amb els demes es limita a mirar el mar. Per terminar fa una ultima reflexi坦 i es pregunta sin坦 ser la vida del el ocell la que a ell li pertanyi, sin坦 ser el seu dest鱈 ser un ocell reial.<br />28. S炭nion<br />- Cerca informaci坦. Fes-ne un resum i interpreta el poema a partir daquesta informaci坦.<br />- Separa tots els substantius dels verbs i dels adjectius. Estableix un camp semntic amb els noms i intenta interpretar el resultat tenint en compte el comentari que has fet en la pregunta anterior.<br />S炭nion es un cab que hi ha al sud-est Atenes, antigament utilitzat per localitzar els vaixells que arribaven a la ciutat.<br />En aquest poema el poeta descriu aquest cab com un lloc meravell坦s, on des d'all tot es controla 'rei de la mar i del vent'. Te un record feli巽 d'aquest lloc,parla de l'escultura i la descriu amb grandesa i noblesa. Temple mutilat, ja que hi ha columnes soltes, les altres han caigut al mar. Diu que ell tot ho vigila, fa girar el rumb als mariners nomes per l'embriac del seu nom, tots l'admiren per la seva for巽a la mateixa que el salva de les ru誰nes, i aix鱈 mateix el fan tan pur.<br />Substantius: S炭nion, sol, rei, mar, vent, record,sal,marbre,temple, columnes, salt, onada, eternitat, altura,mariner, rumb, embriac, garriga, certesa, deus, exiliat, arbredes, fortuna, ric , ru誰na.<br />Adjectius: lluny, alegria, lleial, feli巽,exaltada, absolut,noble, antic, mutilat, fons, blanc, nua, fosques, s炭bitament, prec鱈s, fantasmal, for巽a, pur.<br />Verbs: evocar辿, crit ,desdeny坦s, rient, dormen, vetlles, veu, girat, cercar-te, albirar, coneix, salva, ha donat.<br />Camp Semntic:<br />deus eternitat teologia<br />garriga arbredes paisatge mediterrani <br />fortuna ric riquesa<br />onada vent mariner mar <br />ru誰na marbre temple columnes arqueologia <br />29. El pend鱈s<br />- Despr辿s de llegir el poema, jutja si 辿s encertada lopini坦 de Joan Fuster:El poema ve suscitat per lleus motivacions felices: un record, una viv竪ncia, un esdeveniment familiar, sempre embolcallat amb ressonncies joioses...per a Clementina Arderiu la vida reposa en la convicci坦 que el m坦n 辿s bo i que ella t辿 un lloc just i alegre. Justifica la teva resposta.<br />- Busca i copia el poema de Jos辿 Agust鱈n Goytisolo Palabras para Julia i comparal amb el dArderiu.<br />Jo crec que no esta encertada aquesta opini坦 ja que ella no parla de cap record familiar ni feli巽, sin坦 de la vida en general, que em de saber valorar-la, i que a vegades es com un precipici per嘆 em d'afrontar els problemes i seguir endavant, perqu竪 sin坦 caurem.<br />El poema diu que ella valorava l'esser i el sentir, i que no comprenia com la gent no valorava aquestes dues coses, per嘆 ara es com si hi sigues en una pendent, fa un pas endavant i en llisca sis, i si defalleix cou pel pend鱈s, diu aix鱈 qui si se'n vol salvar de la caiguda a de caminar sense mirar enrere.<br /> PALABRAS PARA JULIA<br />T炭 no puedes volver atr叩s porque la vida ya te empuja como un aullido interminable. <br />Hija m鱈a es mejor vivir con la alegr鱈a de los hombres que llorar ante el muro ciego. <br />Te sentir叩s acorralada te sentir叩s perdida o sola tal vez querr叩s no haber nacido. <br />Yo s辿 muy bien que te dir叩n que la vida no tiene objeto que es un asunto desgraciado. <br />Entonces siempre acu辿rdate de lo que un d鱈a yo escrib鱈 pensando en ti como ahora pienso. <br />La vida es bella, ya ver叩s como a pesar de los pesares tendr叩s amigos, tendr叩s amor. <br />Un hombre solo, una mujer as鱈 tomados, de uno en uno son como polvo, no son nada. <br />Pero yo cuando te hablo a ti cuando te escribo estas palabras pienso tambi辿n en otra gente. <br />Tu destino est叩 en los dem叩s tu futuro es tu propia vida tu dignidad es la de todos. <br />Otros esperan que resistas que les ayude tu alegr鱈a tu canci坦n entre sus canciones. <br />Entonces siempre acu辿rdate de lo que un d鱈a yo escrib鱈 pensando en ti como ahora pienso. <br />Nunca te entregues ni te apartes junto al camino, nunca digas no puedo m叩s y aqu鱈 me quedo. <br />La vida es bella, t炭 ver叩s como a pesar de los pesares tendr叩s amor, tendr叩s amigos. <br />Por lo dem叩s no hay elecci坦n y este mundo tal como es ser叩 todo tu patrimonio. <br />Perd坦name no s辿 decirte nada m叩s pero t炭 comprende que yo a炭n estoy en el camino. <br />Y siempre siempre acu辿rdate de lo que un d鱈a yo escrib鱈 pensando en ti como ahora pienso.<br />Tenen molt a veure aquests dos poemes ja que els dos parlen de les coses bones i dolentes de la vida, Jos辿 Agust鱈n Goytisolo potser ho fa d'una forma mes clara, i Clementina Arderiu d'una forma mes metaf嘆rica, per嘆 el que es clar es que els dos ens diuen que hem de valorar les coses bones que ens dona la vida i sabes afrontar les dolentes, sense rendir-nos ni mirar enrere<br />JOAN SALVAT-PAPASSEIT<br />4251960822960Joan Salvat i Papasseit va n辿ixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut sobretot com a poeta, 辿s autor tamb辿 d'articles, manifestos, i altres proses de caire pol鱈tic i social. <br />La seva vida va ser intensa i marcada per una tuberculosi que el conduiria preco巽ment a la mort. Va tenir una infncia desafortunada. El seu pare, que era fogoner de vaixell, va morir d'accident en alta mar.<br /> Amb set anys, Salvat-Papasseit va passar a viure a l'Asilo Naval Espa単ol, que estava instal揃lat al port de Barcelona. Quan tenia uns dotze anys, va sentir el desig d'incorporar-se a l'Esgl辿sia i comen巽a a cr辿ixer el seu idealisme. Un any despr辿s, va entrar d'aprenent en una adrogueria i, m辿s endavant, en un taller d'escultura religiosa. Volia aprendre l'ofici, per嘆 s'havia de resignar a fer tasques rutinries al taller.<br /> En les estones lliures escrivia pensaments de carcter pol鱈tic. L'nsia de con竪ixer l'ofici el va animar a fer unes classes d'escultura a la Llotja. Poc despr竪s va iniciar una relaci坦 amb Carmen Eleuterio i Ferrer, amb qui es va casar el 1918.<br /> Els anys anteriors al seu matrimoni, Salvat queda influ誰t per les idees anarquistes i socialistes, signades per Gorki i Nietzsche. S'introdueix en els cercles nacionalistes. Durant aquest per鱈ode col揃labora en publicacions de caire anarquista i revolucionari.<br /> El 1914 s'afilia a les Joventuts Socialistes i col揃labora a 'Just鱈cia Social', de Reus; sovinteja els locals bohemis; entra a la redacci坦 de la revista quot; Los Miserablesquot; , adopta el pseud嘆nim 'Gorkiano', per la fascinaci坦 que li havien produ誰t els llibres de Maxim Gorki.<br /> s l'竪poca (1915-1916) en qu竪 treballa durant mig any de vigilant nocturn al port. El mar巽 de 1916, arran de l'article quot; Un pueblo, Portugalquot; aparegut a quot; Los Miserablesquot; , 辿s condemnat a dos mesos i un dia a la pres坦. Despr辿s segueix col揃laborant en revistes d'aquest caire com i comen巽a a escriure poemes en catal. Mes tard, va con竪ixer a l'Eugeni d'Ors, amb el qual compartia l'aversi坦 p炭blica contra la guerra mundial. Precisament 辿s d'Ors qui el presenta al propietari de les Galeries Laietanes, on el poeta va entrar a treballar com a encarregat de la secci坦 de llibreria, cosa que li proporciona una certa estabilitat econ嘆mica.<br /> L'any 1916 coneix el pintor i te嘆ric Torres-Garcia i l'artista uruguai Rafael Barradas, que l'introdueixen en el m坦n de les avantguardes: futurisme i vibracionisme.<br /> L'any 1917 辿s la primera vegada que Salvat-Papasseit disposar d'un espai propi per difondre les seves idees i aprofitar per publicar uns aforismes titulats quot; Mots-propisquot; . Comen巽a a deixar enrere la seva etapa m辿s combativa i a poc a poc es va forjant el poeta avantguardista.<br /> L'any 1917 publica el seu primer poema quot; Columna vertebral: sageta de focquot; i ideol嘆gicament comen巽a a desvincular-se del pensament pol鱈tic. <br />L'any 1918 edita l'炭nic n炭mero de la revista quot; Arc-Voltaicquot; . En aquesta publicaci坦 d'influ竪ncies futuristes ja apareix el t鱈tol del primer llibre de poemes: Poemes en ondes hertzianes. <br />L'estiu d'aquell any, arran d'una grip, comen巽a a manifestar-se en el poeta una tuberculosi, que el dur sis anys despr辿s a la mort. S'estableixen a viure a Sitges. M辿s tard fa una cura de rep嘆s en una masia de Matadepera.<br /> El 1919, neix Salom辿, la seva primera filla. Aix嘆 el va animar a escriure les proses infantils Els nens de la meva escala,(1921). Aviat torna a les Galeries Laietanes i comen巽a un per鱈ode de gran activitat. Fa noves coneixences i enceta un nou per鱈ode com a llibreter i editor. <br />Publica el seu primer llibre Poemes en ondes hertzianes (1919), on 辿s ben clara la fascinaci坦 que van exercir en ell, els futuristes italians. <br />L'any 1920 va fer una breu estada a Par鱈s, fet que influeix en el llibre L'irradiador del port i les gavines. Col揃labora ass鱈duament en la pgina de lletres d'quot; El dia de Terrassaquot; i publica com a pamflet quot; Contra els poetes en min炭scula. Primer manifest futurista catalquot; . <br />L'any 1921 edita la revista Proa, de la qual nom辿s sortiran dos n炭meros i col揃labora a quot; La Publicidadquot; . Apareix el seu segon llibre de poemes L'irradiador del port i les gavines. <br />38354004604385Al desembre d'aquell mateix any 辿s internat a un sanatori de Madrid, des d'on escriur els poemes plens d'exaltaci坦 nostlgica de Catalunya. Les conspiracions (1922). Aquell mateix any neix N炭ria, la seva segona filla. Per嘆 la malaltia avan巽a i Salvat-Papasseit comen巽a un peregrinatge per diferents sanatoris d'Andorra i la Catalunya Nord.<br /> La gesta dels estels (1922) i El poema de la rosa als llavis (1923). Tot i la malaltia, feia plans esperan巽adors i la seva activitat no s'aturava. <br />El febrer de 1924, mor la seva filla N炭ria; la tuberculosi pulmonar de Salvat-Papasseit entra en una fase cr鱈tica i el visiten els amics escriptors i pintors, a alguns dels quals mostra poemes in竪dits que guardava sota el coix鱈. <br />Mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, al carrer de l'Argenteria, de Barcelona. <br />La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll de la Fusta, al peu del qual hi ha reprodu誰t el poema quot; Nocturn per a acordi坦quot; que fa refer竪ncia a l'竪poca en qu竪 l'autor va fer-hi de vigilant nocturn. <br />Moviment literari del autor: Joan Salvat-Papasseit.<br />VANGUARDISME<br />Cap a principis del segle XX es van produir una s竪rie de moviments, pretenent destruir les concepcions art鱈stiques del segle XIX, amb propostes revolucionaries. La seva finalitat era renovar el llenguatge art鱈stic d'una forma radical, perqu竪 consideraven que les formes art鱈stiques anteriors ja no comunicaven res i alhora desitjaven generar una nova relaci坦 entre l'art i els canvis tecnol嘆gics, cient鱈fics i socials que s'estaven produint. A aquests moviments se'ls va anomenar Vanguardies. <br />Alguns dels moviments avantguardistes proposaven acabar amb tot el que havia dut l'home a l'escepticisme i la mort. Per aconseguir aquest objectiu consideraven necessari destruir la cultura del mon burg竪s jutjant-la amb la parodia, la burla i q端estionant el seu concepte de l'art. Pel que fa a les estrat竪gies discursives, van usar les mes variades: escriptura automtica a traves de la que l'artista escrivia seguint el que l'inconscient li dictava; intervenci坦 de l'atzar en l'elecci坦 de paraules, el collage; utilitzaci坦 de sons, onomatopeies, paraules inventades fusionant termes; jocs amb aspectes concrets del llenguatge; versos lliures sense rima, d'extensi坦 variable; etc.<br />L'avantguarda literria a Catalunya s'acostuma a estructurar en tres per鱈odes entre els quals hi ha, m辿s o menys llargs, espais d'emmudiment.<br />-El primer per鱈ode que, cronol嘆gicament, correspon a la segona europea, pot emmarcar-se entre el 1916-1924, 辿s a dir, fins a la mort de Joan Salvat-Papasseit. Durant aquests anys es donen a con竪ixer les primeres obres dels nostres poetes avantguardistes. El mateix Papasseit divulga les seves reflexions.<br />-El segon per鱈ode engloba dotze anys, des de 1926 al 1938. Es caracteritza per la influ竪ncia del surrealisme franc竪s. El pintor Dal鱈 apareix com a gran revolucionari, ocupa l'atenci坦 del p炭blic.<br />-El tercer per鱈ode, 辿s posterior a la Guerra Civil Espanyola, es troba en una situaci坦 de dif鱈cil perman竪ncia. Es produeix a partir del 1948 i ocupa bona part dels anys cinquanta. Un grup d'artistes plstics anomenat Dau al set assumeix el protagonisme. Les plataformes des de les quals es propulsaven les proclames avantguardistes eren, fonamentalment, les revistes que van tenir, l嘆gicament, una vida ef鱈mera. Editades i subvencionades pels seus mateixos autors, sovint de migrades possibilitats econ嘆miques, anaven destinades, inevitablement, a un p炭blic minoritari per definici坦.<br />