�ݺ�ߣ

EL TREBALL CIENTÍFIC - I
EXPERIMENTS
UNITATS I ESTRIS DE
MESURA
Imatge original de Sònia Bergés

Treball científic unitats de mesura

A) Elaborar un
calendari anual de
l’estat fenològic
de les plantes de
l’hort i el jardí
EXEMPLES
B) Elaborar un estudi de
creixement de les
plantes de l’hort sota
diverses variables:
• Entrecavada - Si/No
• Reg + o －
• Temperatura
• Adob + o － …
C) Elaborar un estudi
sobre la marxa de
diverses piles de
compostatge

• Aquesta fase és fonamental perquè és on es generen o es recullen les dades que després
analitzarem, compararem, ordenarem, etc., per tal d’extraure alguna conclusió.
• És important que recollim les dades i fem les observacions de manera regular i periòdica.
• Per a això necessitarem disposar d’un lloc per a anar apuntant les nostres observacions.
Jo proposo de disposar d’un calendari de paret per a anar apuntant i també crear una “línia
de temps” amb alguna aplicació gratuïta. Podem provar “Timeline” de
https://worldhistoryproject.org,, “timeglider”, de http://timeglider.com, o qualsevol altra, o
fins i tot aplicacions com ara “Pearltrees” , de http://www.pearltrees.com o altres.

6
Bureta
Matràs aforat
i Matràs d’Erlenmeyer
pipeta pasteur i pipeta normal
Proveta
Vidre portaobjectes
Gresol de porcellana
Estris de laboratori
Balança de precisió
• Per tal de dur a terme qualsevol treball
d’experimentació una mica seriós, necessitem
disposar d’unes eines i d’uns estris adients
Microscopi

7
Prenem unes quantes mostres de
terra i les analitzem sota diverses
perspectives: D’un costat fem una
observació amb lupa de 50 ╳ la qual,
a més, incorpora la possibilitat de
mesurar amb precisió partícules de
fins a 0,02 mm. D’aquesta manera ens
podem fer una idea de la
granulometria física dels granets de
terra, cosa que determina la textura
del terreny.
Un exemple
d’estudi
científic.

• Feu els experiments següents:
a) Descriu breument l’aspecte de cada mostra (color, olor, tacte…)
b) Pesa les mostres de terra.
c) Esbrina la seva textura (aquí al damunt tens descrita una possible manera experimental d’averiguar-ho).
d) Intenta disoldre un quantitat de terra en un recipient de vidre o plàstic amb aigua. Posa-hi 5-6 cullerades de terra i
1/4 litre d’aigua destilada. Remena bé la mescla durant 10 minuts i obtindras una suspensió de partícules lleugeres,
mentre les partícules minerals més grans s’aniran sedimentant al fons del recipient. Deixa reposar aquesta
suspensió durant 30 minuts. Un cop reposada, la remenem un mica amb una vara de vidre durant 60 segons i
introduïm una tira de paper per mesurar el pH
e) Rega les mostres de terra i observa quan triga l’aigua en ésser absorbida i en sortir per sota el contenidor.
f) Determina quina quantitat d’aigua és capaç de retenir cada tipus de terra.
Permacultura- Una guía para principiantes.. Graham Burnet.
Ed. Ecohabitar.
Textura
mida
partícules
(en mm)
Sorrenc
Sorra
gruixud
a
2,00-1,00
Sorra
fina
Franc
0,2 - 0,02
Franc
Llims
0, 02 - 0,002
Argila > 0,002

MOSTRA DE
TERRENY
Aspecte /
color
Pes del sòl (en orígen)
(també s’anomena densitat aparent i
s’expressa en Kg/m3)
Necessitem conéixer la capacitat (l., cl.,
ml = cm3) del recipient on pesem la terra.
Textura
(Observar
partícules amb
lupa 50X -cada
divisió = 0,02
mm.- i fer prova
manual)
pH (Farem
una suspensió
/ disolució de
terra en aigua
destilada)
Velocitat d’infiltració reg (l./ h. =
mm./ h.)
Pes a saturació de reg
Capacitat retenció aigua
Terra de
l’hort
• Pes del recipient buit =
• Pes amb la terra =
• Capacitat del recipient =
• Densitat aparent (pes/volum)=
• Pes de la terra = kg/m3
Tipus de
terreny:
Sorrenc
Franc
Argilós
• pH =
• Dosi reg aplicada =
• Temps infiltració 1 =
• Velocitat d’infiltració =
Pes a punt de saturació:
Pes a 10 minuts:
a 30 minuts:
a 1 hora:
a hores:
Terra del
sorral de les
moreres
• Pes de la terra =
Tipus de
terreny:
Sorrenc
Franc
Argilós
• pH =
• Temps infiltració 1=
Pes a 10 minuts:
a 30 minuts:
a 1 hora:
a hores:
Terra de
camp base
(jardí urbà
sense massa
preparació)
Tipus de
terreny:
Sorrenc
Franc
Argilós
• pH =
Pes a 10 minuts:
a 30 minuts:
a 1 hora:
a hores:
Substrat
universal
Tipus de
terreny:
Sorrenc
Franc
Argilós
• pH =
Pes a 10 minuts:
a 30 minuts:
a 1 hora:
a hores:
Anàlisi del terreny - Experiment amb terres. Recull de dades

UNITATS BÀSIQUES DEL SISTEMA INTERNACIONAL (SI)
MAGNITUD NOM DE LA UNITAT SÍMBOL
Longitud metre m
Massa quilogram kg
Temps segon s
Intensitat del corrent elèctric amper A
Temperatura kelvin K
Quantitat de substància mol mol
Intensitat lluminosa candela cd
UNITATS DE MAGNITUDS DERIVADES EN SISTEMA INTERNACIONAL (SI)
MAGNITUD NOM DE LA UNITAT SÍMBOL
Densitat Quilograms per metre cúbic Kg/m3
Velocitat metre per segon m/s
Acceleració metre per segon al quadrat m/s2
Força newton N
Treball joule J
Potència watt W
Energia joule J
Calor joule
J
Pressió pascal Pa
Intensitat de camp gravitatori newton per quilogram N/kg
Càrrega elèctrica coulomb C
Intensitat de camp elèctric newton per coulomb N/C
Diferència de potencial volt V
Resistència ohm Ω
Intensitat de so deciBel dB
AMPER- Intensitat de corrent elèctric: Càrrega que passa per una secció d’un
conductor en cada unitat de temps establerta
Voltatge: Potencial elèctric / Tensió elèctrica / Diferència de potencial: És el treball
que realitza un camp elèctric per a transportar una càrrega positiva d’un punt a un
altre, guanyant a la força de resistència contraia
Watt . Potència: Mesura la quantitat d’energia (en Joules) que és convertida,
utilitzada o disipada en un segon
Quantitat de matèria . mol: Quantitat definida de forma estandard que mesura la
mida d’un conjunt de particules elementals, com són molècules, àtoms, electrons i
altres partícules.
PES MOLECULAR: És el pes d’un mol (nombre d’Avogadro = 6’02 x 10 23) de
substància expressat en grams.
P. Ex. 1 mol d’Oxígen (O2) pesa 32 grams i conté [ 6’02 x 10 elevat a 23]
molècules
1 mol de Carboni (C12) pesa 12 grams i conté [ 6’02 x 10 elevat a 23] àtoms de
Carboni
LLum : La llum pot mesurar-se a través de la Radiometria (la radiació de l’espectre
visible de la llum) > Energia radiant: Joule
// Flux radiant : Watt
També pot mesurar-se a través de la Fotometria (Intensitat lluminosa, etc)
> Intensitat lluminosa: Candela - cd
// Irradiació lluminosa : Lux
//Potència lluminosa : lumen
// Quantitat energia lluminosa: lumen/seg.
KELVIN: Es tracta de la temperatura termodinàmica d’un cos o substància
UNITATS DE MESURA
S’ha de tenir en compte que la pressió pot mesurar-se amb altres
unitats, com ara les atmòsferes, els bars, o els m.c.a.

Canvis d’unitats en el Sistema Internacional
mmmdamKm hm dm cm
X 10 X 10 X 10 X 10X 10X 10
mdamKm hm dm cm mm
:10 : 10 : 10 : 10: 10: 10
• Quan volem passar d’una unitat més gran a una unitat més petita hem de multiplicar x 10 cada cop que saltem
d’un grau a un altre (movem la coma o afegim zeros cap a la dreta tants llocs com salts haguem de fer).
• Quan volem passar d’una unitat més petita a una unitat més gran hem de dividir : 10 cada cop que pugem
d’un grau a un altre. (movem la coma o afegim zeros cap a l’esquerra tants llocs com bots enrera haguem de
fer).
0,001 0,01 0,1 1 10 100 1000

Crear l’escala d’unitats múltiples i submúltiples de les unitats de mesura del
Sistema Internacional
mg
gdagkg hg dg cg
X 10 X 10 X 10 X 10X 10X 10
gdagKg hg dg cg mg
:10 : 10 : 10 : 10: 10: 10
mm
mdamKm hm dm cm
X 10 X 10 X 10 X 10X 10X 10
mdamKm hm dm cm mm
:10 : 10 : 10 : 10: 10: 10

Algunes unitats de mesura que ens podrien interessar…
MAGNITUD UNITAT MESURA SÍMBOL
So / Soroll (d’una màquina)
Volum / Capacitat
Superfície
Velocitat (del vent)
Pressió (d’aigua, atmòsfèrica,…)
Pluviometria
Diàmetre de tub
Inclinació / Pendent d’un terreny
Velocitat d’infiltració de l’aigua en el
sòl
Capacitat de camp
Evapotranspiració
Cabal hidràulic
Creixement (d’una planta)
Magnituds- Completa el quadre… Què és aquesta magnitud?

Cada marca d’1mm. d’aquest pluviòmetre equival aprox. = 5 ml. d’aigua
Unitats de longitud del
Sistema de Mesures Anglosaxó
1 inch (1 polzada) = 2,54 cm. = 1/12 Foot (1/12 peu)
1 foot (1 peu) = 30,48 cm. = 1/3 iarda
1 iarda = 91,44 cm
Unitat de
mesura
Data de
la lectura
mm.
(milímetre)
inch
(polzada)
ml.
(mililitre)
l./m2
Exemple:
3/11/17
6 0,24 30 6
• Per passar de mm. a ml. en aquest pluviòmetre: mm. H2O × 5 = “𝑥” ml. H2O
• Per passar de mm. a polzades: mm. H2O ÷ 25’4 = “𝑥” inch H2O
Com interpretar la lectura del nostre pluviòmetre
L’escala de mesura del pluviòmetre ens dona l’altura de l’aigua en milímetres
(mm) i en polzades (inch). També ho fa en l/m2 (litres per cada metre quadrat).
1 mm. (d’aigua) representa 1 litre (1.000 ml. d’aigua) × cada 1 m2. de superfície.
El valor de la lectura de l’alçada de l’aigua en cada pluviòmetre és diferent i depen
del diàmetre de la seva obertura superior. En el nostre cas aquesta obertura abasta
una superfície de 0,005 m2. Per a arribar a 1 m2 hauríem de multiplicar per 200. Si
multipliquem els ml d’aigua per 200 , obtindrem el l/m2.

ml
ldalkl hl dl cl
1 ml = 1
c.c. (1
cm3)
1 l = 1.000
cm3
1 Kl= 1
M3 =
1.000 l
1l H2O =
1 Kg
1M3 H2O =
1.000 l =
1.000 Kg = 1
Tonelada
(Tm)
1 ml H2O =
1 g
Equivalències entre diferentes unitats de mesura

Una altra manera de canviar unitats de mesura:
Els factors de conversió
• Els factors de conversió ens ofereixen una fòrmula per a efectuar un canvi entre dues unitats de mesura
relatives a la mateixa magnitud, com per exemple podrien ser el metre i el quilòmetre (ambdues es
refereixen a la magnitud de longiitud però una és més gran que l’altra).
A dalt ha de quedar la
unitat a la que volem
convertir la mesura
A baix ha de quedar la
unitat més grossa amb
el nombre 1
a) Primer hem de tenir ben clara l’equivalència que hi ha entre ambdues unitats de mesura, per
ex., si volem passar de Km a m (d’unitat gran a petita):
1 Km = 1.000 m ho expressarem amb una fracció com aquesta
b) Per exemple: Passar 8 Km a m
8 Km x = = = 8.000 m1.000 m
1 Km
8 Km x 1.000 m
1 Km
8.000 m
1
RECORDEM!: Quan passem
d’unitat gran a petita!!:

A dalt ha de quedar la
unitat a la que volem
convertir la mesura, que
ara serà la més gran i
es mostra amb el
nombre 1
A baix ha de quedar la
unitat de la qual partim,
més petita
a) Primer hem de tenir ben clara l’equivalència que hi ha entre ambdues unitats de mesura, per
ex., si volem passar de ml a hl (d’unitat petita a gran):
1 hl = 100.000 ml ho tornaarem a plantejar amb una fracció
b) Per exemple: Passar 600 ml a hl
600 ml x = = = 0’006 hl1 hl
100.000 ml
600 ml x 1 hl
100.000 ml
600 hl
100.000
100.000 ml
1 hl
RECORDEM!: Quan passem
d’unitat petita a gran!!:

La notació científica
Els nombres molt grans o els nombres molt petits que apareixen en els treballs científics solen
expressar-se en forma d’unes xifres simplificades multiplicades per alguna potència de 10. D’això se’n
diu escriure els nombres en notació científica.
Aquest nombre tant gran queda simplificat així
(fixeu-vos que la potència de 10 està elevada a 6 ,
perque el nombre té 6 zeros
Aquest nombre tant petit queda simplificat així
(fixeu-vos que la potència de 10 està elevada a -2 ,
perque 2 és el nombre zeros que eliminem, fent
saltar la coma 2 llocs cap a la dreta

�ݺ�ߣ

Treball científic unitats de mesura

More Related Content

Treball científic unitats de mesura