2. ndex Qu竪 辿s un mineral? Com sextreuen els minerals? Propietats dels minerals i reconeixement de minerals Tipus de minerals i caracter鱈stiques
3. -Qu竪 辿s un mineral? Els minerals s坦n cossos s坦lids i inorgnics que es formen a la natura. Tenen una composici坦 qu鱈mica definida. Es caracteritzen perqu竪 al seu interior els components estan ordenats perfectament en lespai. Aquesta composici坦 ordenada sempre 辿s la mateixa per a cada mineral.
4. -Com sextreuen els minerals? Alguns minerals s坦n molt rars i escassos a la natura; per aix嘆 nom辿s poden ser explotats quan, a causa dalgun fenomen geol嘆gic, apareixen concentrats. Quan passa aix嘆, formen un jaciment mineral. Les explotacions don sextreuen els minerals sanomenen mines o pedreres. Les explotacions poden ser subterrnies, amb sistemes de pous i galeries, o a cel obert.
5. -Propietats dels minerals i reconeixement de minerals La mineralogia estudia les propietats f鱈siques i qu鱈miques dels minerals. Les m辿s 炭tils per identificar-los s坦n: Densitat: La densitat dun mineral 辿s la relaci坦 que hi ha entre la seva massa, mesurada en grams, i el seu volum, mesurat en cent鱈metres c炭bics. Duresa: La duresa dun mineral 辿s la resist竪ncia que presenta a ser ratllat. Exfoliaci坦 i fractura: Es diu que un mineral t辿 exfoliaci坦 quan, en colpejar-lo i trencar-lo , presenta cares planes. Els minerals que no sexfolien, quan es trenquen presenten aspectes diversos, que en conjunt sanomenen fractura. Brillantor: La brillantor 辿s laspecte que presenta la superf鱈cie dun mineral quan reflecteix la llum. Color: Alguns minerals presenten un color caracter鱈stic, per坦, generalment, un mateix mineral pot tenir colors diferents. Ratlla: La ratlla 辿s el color que t辿 el mineral polvoritzat. RECONEIXEMENT DE MINERALS Per identificar minerals tamb辿 es fan servir d altres caracter鱈stiques qu鱈miques. Per exemple, lcid clorh鱈dric ataca els carbonats i en la reacci坦 es despr竪n di嘆xid de carboni. Per aix嘆, quan es tira una gota dcid clorh鱈dric damunt duna calcita o dun altre carbonat, es produeix un bombolleig, que indica que sest desprenent di坦xid de carboni .
6. -Tipus de minerals i caracter鱈stiques GUIX: Quan sescalfa a 100 graus es transforma en el guix de la construcci坦 CALCITA: T辿 colors variats. s el mineral que forma les roques calcries. HALITA: T辿 un color blanc; 辿s transparent i t辿 sabor salat. SILVINA: s de color taronja i t辿 un sabor salat i amarg. MICA MOSCOVITA: s la mica blanca. T辿 una brillantor nacrada molt caracter鱈stica. OLIVINA: s de colr verd oliva. Apareix a les laves basltiques. QUARS: Presenta varietats de diversos colors i algunes s坦n transparents. FELDSPAT: s el mineral m辿s abundant de lescor巽a terrestre. CORIND: s un 嘆xid dalumini i 辿s el mineral m辿s dur despr辿s del diamant. La varietat vermella sanomena rob鱈 i la blava, zafir. TOPAZI: s un silicat de fluor i alumini. El m辿s caracter鱈stic 辿s de color groc per嘆 tamb辿 pot ser incolor o blavenc DIAMANT: s carboni pur cristal.litzat i 辿s el mineral m辿s dur de la natura. Generalment es talla en forma de brillant. BERIL.LE: s un silicat de beril.le i alumini. La varietat verda sanomena maragda i la varietat blava, aiguamarina. HEMATITES: s un mineral de color vermell fosc. Se nextreu el ferro CINABRI: s de color roig vermell坦 i molt dens. Se nextreu el mercuri GALENA: s de color gris plom i t辿 brillantor metl.lica. Exfolia en cubs i 辿s molt dens. s la mena principal de plom. CALCOPIRITA: s de color groc amb brillantor metl.lica. s una mena de coure. BLENDA: Aquest mineral tamb辿 sanomena esfalerita. s de color caramel per嘆 quan cont辿 ferro 辿s molt fosca. Se nextreu zinc MAGNETITA: Mostra cristalls negres metl.lics. s el mineral m辿s ric en ferro.
7. Conclusions El grup podria haver trevallat millor. Les preguntes daquesta presentaci坦 eren senzilles, per嘆 a costat memoritzar la presentaci坦 de lexposici坦 oral.