3. Tasca 1: Idees pr竪vies
Ser valent va unit a ser m辿s lliure?
Si eres valent lluites per la llibertat, en canvi, si no ho eres no
laconsegueixes i no pots canviar el que vols.
Llibertat unida al capritx?
Hem de buscar la llibertat, per嘆 sense perjudicar a altres persones o
coses.
Si no es respecten les normes, sempre es perjudica a alg炭, per tant
no hi haur llibertat.
Llibertat unida a les normes socials?
S鱈, perqu竪 tots els ciutadans son lliures, per嘆 han de respectar les lleis i
normes establertes.
La llibertat unida a egoisme o benefici propi?
La nostra llibertat acaba, on comen巽a la de laltre.
4. Tasca 2: redacci坦 il揃lustrada
Activitat 1
Fernando Sabater pensa que som lliures, no lliures de decidir que dia
naixem, quins pares volem etc.. si no ser lliures en el sentit de que podem
ser lliures de prendre decisions per exemple, ser rebel o ser obedient, ser
bo o ser mal, som lliures de decidir com ser o com volem ser. Fernando
tamb辿 pensa que ser lliures per a intentar qualsevol cosa no te res que
veure amb aconseguir-ho indefectiblement. No es lo mateix llibertat ( que
seria elegir dins de lo possible) que omnipot竪ncia (que es aconseguir
sempre lo que 炭 vol, encara que sembli impossible). Hi ha coses que
depenen de la teua voluntat, i aix嘆 es ser lliure, per嘆 no tot dep竪n de la
voluntat perqu竪 o si nos seria omnipotent.
Soc lliure de voler pujar a
lEverest per嘆 amb el meu estat f鱈sic i la meua nul揃la preparaci坦 es
impossible aconseguir-ho. (omnipotent)
6. Activitat 2
Sapere aude 辿s una locuci坦 llatina que significa 束atreveix-te a saber損;
tamb辿 sol interpretar-se com 束tingues el valor d'usar la teva pr嘆pia ra坦損.
Kant va exposar aquesta idea Sapere Aude en lAntic Regim i feia
referencia a com era molt atrevit pensar de manera diferent al que deia
lesgl辿sia i al que deien els que manaven. Si pensaves diferent podies
morir acusat pel Tribunal de la Inquisici坦, o en les presons pol鱈tiques.
7. ACTIVITAT 3
Fragment 1 Kant parla sobre Qu竪 辿s la Il揃lustraci坦
a) Era el segle XVIII una 竪poca il揃lustrada als ulls de Kant? Per qu竪?
Quines circumstncies hist嘆riques faciliten la Il揃lustraci坦?
-Si
-Perqu竪 per a ell, els homes tenien a l卒abast de la seua m, la
possibilitat de ser capa巽os de servir-se b辿 i amb seguretat del propi
enteniment, 辿s a dir, madurar intel揃lectualment.
-Perqu竪 era un moviment instaurat a tota Europa i ac鱈, en Espanya
els Borbons varen estar inspirats en la Il揃lustraci坦 i la varen utilitzar
en benefici.
Fragment 2 Kant continua parlant sobre Qu竪 辿s la Il揃lustraci坦
8. a) Kant afirma que els homes viuen en un estat de minoria
d卒edat. Fixa卒t al fragment i defineix qu竪 辿s la minoria d卒edat
de la Humanitat.
La minoria d卒edat per a Kant 辿s la incapacitat de utilitzar la
pr嘆pia ra坦. s a dir, la incapacitat de prendre decisions
independents.
b) En el segon pargraf, Kant explica quines s坦n les causes de la
minoria d卒edat de la Humanitat. Indica-les.
Les causes de la minoria d卒edat de la Humanitat per a Kant s坦n la
mandra i la covardia d卒alliberar-se de la conducci坦 aliena perqu竪
resulta m辿s c嘆mode tindre a alg炭 que sigui tutor: que pensi per
mi, que sigui la meua consciencia, etc.. per aix鱈 no fer ningun
esfor巽.
c)Kant afirma que la gran majoria dels humans prefereixen no pensar per
si mateix i deixar-se guiar per un o altres tutors. Quin s坦n aquests
tutors? Quina 辿s la recomanaci坦 de Kant per als que viuen en
aquest estat de minoria d卒edat?
- Els tutors s坦n els pensadors
-La recomanaci坦 que fa Kant 辿s que tinguin valor per a servir-se
del seu propi enteniment
d) Quina 辿s l卒opini坦 de Kant al respecte de les dones? I ets
d卒acord?
-Kant pensa que les dones tenen encara m辿s accentuada eixa
minoria d卒edat
-No, ja que hem de partir que els homes i les d坦nes s坦n iguals en
tots els aspectes.
9. e)Quina 辿s la teua opini坦 al respecte de la Humanitat actualment?
Creus que ja som majors d卒edat o que continuen sota l卒autoritat
d卒altres?
-Pense que la Humanitat ha complit anys, encara que no molts,
que seguim immadurs.
-En alguns aspectes seguin igual, sota l卒autoritat d卒altres, el altres
hem complit pocs anys i en uns altres si que som madurs.
10. Activitat 4:
Segons Kant, hem de tindre criteri propi per a ser majors dedat. Si aquest
no 辿s 竪ticament bo serem menors dedat. El nostre criteri ser bo si 辿s
aplicable a totes les persones del planeta. Per altra banda, si el criteri no
辿s aplicable a tots, vol dir que es un criteri egoista, per tant no ser bo.
NO. a. Comprar marca per ser m辿s acceptat en el grup.
S. b. No fer trampes perqu竪 no shan de fer trampes.
S. c. Cercar el perqu竪 del que sesdev辿 al meu voltant.
NO. d. Actuar en funci坦 del que hem dicta el sentiment.
S. e. Actuar en funci坦 dels meus propis principis.
NO. f. Fer els deures perqu竪 si no em requisaran el m嘆bil.
11. Activitat 5
Ser valent va unit a ser m辿s lliure, si eres valent lluites per la
llibertat, en canvi si no ho eres no pots canviar el que vols. Hem de tindre
la llibertat, per嘆 sense perjudicar a altres persones. Si no es respecten les
normes sempre es perjudica a alg炭, per tant no hi haur tanta llibertat. La
llibertat tamb辿 consisteix a respectar als altres.
Kant es feia una pregunta, vivim ara en una 竪poca il揃lustrada? I
continua dient que contestar鱈em que no, per嘆 si en una 竪poca
dil揃lustraci坦. Perqu竪 encara falta molt per a que tots els homes siguin
capa巽os o estiguin en posici坦 de servir-se b辿 i en la seguretat del propi
enteniment.
Kant continua dient que la il揃lustraci坦 es la eixida de lhome en la
minoria dedat La minoria dedat es no saber servir-se del propi
enteniment, sense la direcci坦 daltre. mateixa es culpable de la seua
minoria dedat quan la causa no es dun defecte del enteniment, sin坦 de
falta de decisi坦 i nim per a servir-se sense la introducci坦 daltre. Tamb辿
ens diu una reflexi坦: Sapere aude! Que significa: tin el valor de servir-te
per el teu propi enteniment!
La majoria dels homes tenen com a molt perill坦s el pas a la majoria
dedat, aquells tutors ja shan cuidat molt amablement de prendre sobre
ells la superintend竪ncia. Despr辿s dhaver atontat les seues reses
domesticades, lis mostren el risc els amena巽a si intenten anar-sen sols. Lo
cert es que eixe risc no 辿s tant gran, perqu竪 despr辿s de algunes caigudes
haurien apr辿s a caminar.
Amb aquest treball hem apr竪s moltes coses sobre la llibertat i la
igualtat. La filosofia de Kant ens ha paregut interessant i pensem que t辿
ra坦. La seua filosofia t辿 molt鱈ssims anys i 辿s trist que hui en dia molt鱈ssima
gent sigui menor dedat. Aquest treball ens ha ajudat a aprendre a
q端estionar les normes, les lleis, criteris, comportaments...
