ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
ǰç
 Què  és l’escorça terrestre?
 Estructura interna de la Terra.
 Estructura de l’escorça.
 Composició de l’escorça.
 Composició del mantell.
 Composició del nucli.
 Composició dels éssers vius.
 Les zones muntanyoses.
 Les dorsals oceàniques i les fosses
  oceàniques.
 És   la capa més superficial de la Terra.

A la superfície de l’escorça hi trobem dues
 àrees diferents: els continents i els oceans.
 La Terra està dividida en tres capes
  concèntriques: l’escorça, el mantell i el nucli.
 L’escorça és la capa exterior de la Terra. És
  també la capa més prima, d’un gruix entre 5 i 70
  km. La temperatura de l’escorça puja a poc a
  poc a mesura que augmenta la profunditat.
 El mantell és la capa intermèdia situada entre
  l’escorça i el nucli. Arriba fins a uns 2900 km de
  profunditat. La temperatura del mantell està
  oscil·la entre els 1000 ºC i els 3700 ºC.
 Elnucli és la capa més interna de la Terra. És
 metàl·lic perquè està compost per un aliatge de
 ferro i níquel.
  Al nucli hi trobem dues regions:
 · Nucli extern, que arriba fins a 5100 km de
 profunditat i on hi ha els materials fossos.
 · Nucli intern, que és sòlid i molt dens. La
 temperatura arriba a 4500 ºC.
ǰç
 A l’escorça terrestre hi trobem dues àrees
  diferents: els continents i els oceans.
 Els continents són regions emergides de la
  superfície terrestre. Una gran part de la seva
  superfície és plana i la resta està constituïda per
  àrees muntanyoses.
 Els oceans formen les tres quartes parts de la
  superfície terrestre. La major part del sòl és
  constituït pels fons abissals. També, als oceans,
  s’hi pot trobar una gran cadena muntanyosa
  anomenada dorsal oceànica. A més profunditat
  hi podem trobar les fosses oceàniques, que són
  grans depresions estretes i allargades.
 L’escorça està formada pels anomenats
 elements geoquímics. Són aquells que
 aparèixen en una proporció d’un tant per
 cent ( % ). Els més abundants són: l’oxigen
 amb un 47,2 % , el cilici amb un 28,2 % ,
 l’alumini amb un 8,2 % , el ferro amb un 5,1
 % , el calci amb un 3,7 % , el sodi amb un 2,8
 % , el potassi amb un 2,7 % i el magnesi amb
 un 2,1 % . A continuació ho veurem
 representat.
ELEMENTS GEOQUÍMICS DE L'ESCORÇA


                                   Oxigen
                                   silici
                                   alumini
                                   ferro
                                   calci
                                   sodi
                                   potassi
                                   magnesi
   Composició del mantell:

    Les dades geofísiques, les investigacions als
    laboratoris i l'estudi dels meteorits ens poden
    permetre esbrinar com poden ser les roques de
    les capes més internes de la Terra. En general es
    creu que el mantell té una composició de
    pteridotita i eclogita, encara que pot tindre
    alguna proporció de ferro-níquel a la part
    inferior. Les peridotites són roques ultrabàsiques
    (sense feldspats i pobres en sílice) que afloren
    tant en zones oceàniques com muntanyoses i que
    presenten una densitat semblant a la del mantell
    superior
Composició del nucli:

 El nucli és de natura metàl·lica
, constituït per un aliatge de Ferro
i Níquel (4%), tot i que se suposa
l'existència de sulfurs en la zona
més superficial.
 Tots els éssers vius tenen més coses en comú
  del que sembla a primer cop d’ull. Tots els
  éssers vius estan formats per cèl·lules.
 Molts d’ells estan constituïts per una sola
  cèl·lula ( unicel·lulars ) i la resta estan
  formats per un gran nombre de cèl·lules
  (pluricel·lulars).
 La resta de la superfície continental és
  constituïda per àrees muntanyoses. Les
  muntanyes antigues estan molt erosionades.
  Tenen formes baixes i arrodonides.
 Les muntanyes joves són més altes, tenen
  un relleu retellat i una activitat geològica
  intensa que es manifesta en els nombrosos
  volcans i els freqüents terratrèmols.
 Lesdorsals oceàniques són grans serralades
 submergides que arriben a superar els 3.000
 m d'altura, normalment presenten un solc
 central anomenat rift per on surt magma
 procedent de l’astenosfera i que es diposita
 als dos costat creant més sòl oceànic. Els
 cims més elevats sobresurten de les aigües i
 formen illes.
ǰç
ǰç

More Related Content

ǰç

  • 2.  Què és l’escorça terrestre?  Estructura interna de la Terra.  Estructura de l’escorça.  Composició de l’escorça.  Composició del mantell.  Composició del nucli.  Composició dels éssers vius.  Les zones muntanyoses.  Les dorsals oceàniques i les fosses oceàniques.
  • 3.  És la capa més superficial de la Terra. A la superfície de l’escorça hi trobem dues àrees diferents: els continents i els oceans.
  • 4.  La Terra està dividida en tres capes concèntriques: l’escorça, el mantell i el nucli.  L’escorça és la capa exterior de la Terra. És també la capa més prima, d’un gruix entre 5 i 70 km. La temperatura de l’escorça puja a poc a poc a mesura que augmenta la profunditat.  El mantell és la capa intermèdia situada entre l’escorça i el nucli. Arriba fins a uns 2900 km de profunditat. La temperatura del mantell està oscil·la entre els 1000 ºC i els 3700 ºC.
  • 5.  Elnucli és la capa més interna de la Terra. És metàl·lic perquè està compost per un aliatge de ferro i níquel. Al nucli hi trobem dues regions: · Nucli extern, que arriba fins a 5100 km de profunditat i on hi ha els materials fossos. · Nucli intern, que és sòlid i molt dens. La temperatura arriba a 4500 ºC.
  • 7.  A l’escorça terrestre hi trobem dues àrees diferents: els continents i els oceans.  Els continents són regions emergides de la superfície terrestre. Una gran part de la seva superfície és plana i la resta està constituïda per àrees muntanyoses.  Els oceans formen les tres quartes parts de la superfície terrestre. La major part del sòl és constituït pels fons abissals. També, als oceans, s’hi pot trobar una gran cadena muntanyosa anomenada dorsal oceànica. A més profunditat hi podem trobar les fosses oceàniques, que són grans depresions estretes i allargades.
  • 8.  L’escorça està formada pels anomenats elements geoquímics. Són aquells que aparèixen en una proporció d’un tant per cent ( % ). Els més abundants són: l’oxigen amb un 47,2 % , el cilici amb un 28,2 % , l’alumini amb un 8,2 % , el ferro amb un 5,1 % , el calci amb un 3,7 % , el sodi amb un 2,8 % , el potassi amb un 2,7 % i el magnesi amb un 2,1 % . A continuació ho veurem representat.
  • 9. ELEMENTS GEOQUÍMICS DE L'ESCORÇA Oxigen silici alumini ferro calci sodi potassi magnesi
  • 10. Composició del mantell: Les dades geofísiques, les investigacions als laboratoris i l'estudi dels meteorits ens poden permetre esbrinar com poden ser les roques de les capes més internes de la Terra. En general es creu que el mantell té una composició de pteridotita i eclogita, encara que pot tindre alguna proporció de ferro-níquel a la part inferior. Les peridotites són roques ultrabàsiques (sense feldspats i pobres en sílice) que afloren tant en zones oceàniques com muntanyoses i que presenten una densitat semblant a la del mantell superior
  • 11. Composició del nucli: El nucli és de natura metàl·lica , constituït per un aliatge de Ferro i Níquel (4%), tot i que se suposa l'existència de sulfurs en la zona més superficial.
  • 12.  Tots els éssers vius tenen més coses en comú del que sembla a primer cop d’ull. Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.  Molts d’ells estan constituïts per una sola cèl·lula ( unicel·lulars ) i la resta estan formats per un gran nombre de cèl·lules (pluricel·lulars).
  • 13.  La resta de la superfície continental és constituïda per àrees muntanyoses. Les muntanyes antigues estan molt erosionades. Tenen formes baixes i arrodonides.  Les muntanyes joves són més altes, tenen un relleu retellat i una activitat geològica intensa que es manifesta en els nombrosos volcans i els freqüents terratrèmols.
  • 14.  Lesdorsals oceàniques són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 m d'altura, normalment presenten un solc central anomenat rift per on surt magma procedent de l’astenosfera i que es diposita als dos costat creant més sòl oceànic. Els cims més elevats sobresurten de les aigües i formen illes.