2. L'?ndia?¨¦s un Estat del sud de l'?sia. ?s el set¨¦ pa¨ªs m¨¦s gran del m¨®n en superf¨ªcie, i el seg¨®n m¨¦s poblat. Quant a les costes limita amb l'oce¨¤ ?ndic?al sud, amb el mar d'Ar¨¤bia?a l'oest, el?golf de Bengala?a l'est; quant a les fronteres terrestres limita amb el Pakistan?a l'oest;?amb la?Rep¨²blica Popular de la Xina, el?Nepal?i?Bhutan al nord-est; i amb Bangla Desh?i?Birm¨¤nia a l'est. L'?ndia ¨¦s molt a prop de?Sri Lanka, i les?Maldives?a l'oce¨¤ ?ndic. Introducci¨® L'economia de l'?ndia ¨¦s la dotzena m¨¦s gran del m¨®n, amesurat en el seu?Producte interior brut?a preus del mercat, i la quarta m¨¦s gran del m¨®n en?paritat de poder adquisitiu. Les reformes econ¨°miques l'han transformada en l'economia amb el segon ritme de creixement m¨¦s r¨¤pid. L'?ndia ¨¦s una naci¨® plural, multiling¨¹e i multi¨¨tnica. A m¨¦s de la seua diversitat cultural, l'?ndia ¨¦s la llar d'una gran diversitat de?fauna.
3. El nom de l'?ndia es deriva del riu?Indus, que al seu torn es deriva de la paraula del persa antic Hindu , del?s¨¤nscrit? Sindhu , la denominaci¨® local hist¨°rica del riu.?Els?grecs antics anomenaren els indis com a? indoi, el poble de l'Indus.? La?constituci¨® de l'?ndia?aix¨ª com l'¨²s col¡¤loquial en diverses lleng¨¹es reconeixen la denominaci¨®? Bharat ?com a nom oficial amb el mateix estatus.? Hindustan , el mot?persa que vol dir "Terra de l'Indus", hist¨°ricament utilitzat per referir-se al nord de l'?ndia, sovint s'utilitza com a sin¨°nim de l'?ndia sencera . Topon¨ªmia
4. L'?ndia ocupa la porci¨® m¨¦s gran del?subcontinent indi, el qual al seu torn, es troba sobre la?placa tect¨°nica ¨ªndia, una placa menor de la?placa indoaustraliana. La costa de la Rep¨²blica est¨¤ integrada per una longitud de 7.517?km. Els rius principals que s'originen a l'Him¨¤laia s¨®n el?Ganges?i el?Brahmaputra; tots dos desemboquen al?Golf de Bengala El clima de l'?ndia ¨¦s for?a influenciat per l'Him¨¤laia i el desert de Thar; tots dos produeixen els?monsons. L'Him¨¤laia prev¨¦ que els vents freds de l'?sia?central penetrin el subcontinent, produint un clima molt m¨¦s c¨¤lid que la majoria dels llocs que es troben a les mateixes latituds. El Desert del Thar t¨¦ un paper crucial en atreure els vents de mons¨® plens d'humitat del sud-est, entre juny i octubre, els quals produeixen la major part de la precipitaci¨®. Els quatre grups clim¨¤tics predominants de l'?ndia s¨®n: l'humit tropical, el sec tropical, l'humit subtropcial i el clima de muntanya. Geografia F¨ªsica
5. Divisi¨® Pol¨ªtica L'?ndia ¨¦s una federaci¨® de 28 estats, que tenen, cadasc¨², un parlament i un govern; a m¨¦s, la Rep¨²blica tamb¨¦ inclou 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central, i el territori nacional de la capital,?Nova Delhi. 1.Andhra Pradesh 2.Arunachal Pradesh 3.Assam 4.Bihar 5.Chhattisgarh 6.Goa 7.Gujarat 8.Haryana 9.Himachal Pradesh 10.Jammu i Caixmir 11.Jharkhand 12.Karnataka 13.Kerala 14.Madhya Pradesh 15.Maharashtra 16.Manipur 17.Meghalaya 18.Mizoram 19.Nagaland 20.Orissa 21.Panjab 22.Rajasthan 23.Sikkim 24.Tamil Nadu 25.Tripura 26.Uttaranchal 27.Uttar Pradesh 28.Bengala Occidental
6. Economia Amb un creixement del?Producte interior brut?(PIB) de 9,4% entre el 2006 i el 2007, l'economia ¨ªndia ¨¦s una de les economies de creixement m¨¦s r¨¤pid del m¨®n.?La?for?a laboral?d'?ndia ¨¦s de 516.3 milions de persones, 60% dels quals treballen en l'agricultura?i les ind¨²stries que s'hi relacionen; el 28% treballa en el sector dels serveis i les ind¨²stries que s'hi relacionen, i el 12% en la ind¨²stria. El sector agr¨ªcola representa el 28% del PIB, el sector dels serveis el 54% i l'industrial el 18%. Els productes agr¨ªcoles m¨¦s importants s¨®n l'arr¨°s, el?blat, el?cot¨®, el?jute, la?canya de sucre?i les?patates. Les ind¨²stries principals s¨®n la ind¨²stria de l'autom¨°bil, de?ciment, qu¨ªmics, aparells electr¨°nics i t¨¨xtils. Tot i cr¨¦ixer constantment durant les ¨²ltimes dues d¨¨cades, la distribuci¨® de la riquesa i el creixement mateix han estat desiguals en comparar els diferents grups socials, les regions geogr¨¤fiques i les ¨¤rees urbanes i rurals. El 25% de la poblaci¨® est¨¤ sota el llindar de la pobresa segons el defineix el govern, que ¨¦s un salari inferior als $0,40 (0,30€) per dia. Segons el Report de Desenvolupament de les Nacions Unides, el 80% de la poblaci¨® viu amb menys de 2 d¨°lars nord-americans per dia.
7. Demografia Amb una poblaci¨® estimada de 1.130 milions de persones, l'?ndia ¨¦s el segon pa¨ªs m¨¦s poblat del m¨®n, despr¨¦s de la?Rep¨²blica Popular de la Xina. Al voltant del 70% dels indis resideixen en ¨¤rees rurals, tot i que en d¨¨cades recents la immigraci¨® a les ciutats m¨¦s grans ha produ?t un creixement notable en la poblaci¨® urbana. L'?ndia ¨¦s un pa¨ªs jove, amb 560 milions de persones amb menys de 25 anys d'edat, ¨¦s a dir, un de cada dos indis. La poblaci¨® ¨ªndia augmenta al voltant de 18-19 milions de persones per any; amb una?taxa de fecunditat?de 2,8 fills per dona,?superior a la taxa de fecunditat de la Xina, es preveu que l'?ndia es convertir¨¤ en el pa¨ªs m¨¦s poblat del m¨®n el 2035.
8. Lleng¨¹es L'?ndia ¨¦s el pa¨ªs m¨¦s divers culturalment i ling¨¹¨ªsticament del m¨®n. ?s la llar de dues fam¨ªlies ling¨¹¨ªstiques importants: les?lleng¨¹es indo¨¤ries (parlades per aproximadament el 74% de la poblaci¨®) i les?lleng¨¹es drav¨ªdiques?(parlades pel 24% de la poblaci¨®). Altres lleng¨¹es parlades a l'?ndia s¨®n les?austroasi¨¤tiques?i les?tibetobirmanes. L'hindi, amb el nombre m¨¦s gran de parlants, ¨¦s la llengua oficial de la Uni¨® federal. L'angl¨¦s?es fa servir de manera extensa als negocis, l'administraci¨® i l'educaci¨®, i t¨¦ l'estatus de "llengua oficial subsidi¨¤ria¡¯¡¯. Religi¨® A prop de 800 milions d'indis (80,5%) s¨®n?hind¨²s. Altres grups religiosos s¨®n l'islam?(13,4%), el?cristianisme?(2,3%), el?sikhisme?(1,9%), el budisme?(0,8%), el?jainisme, el?judaisme, el?zoroastrisme, el?bahaisme?i altres.
