際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Treballem amb les ombres definitiu

Download as PPTX, PDF
Neus Puig
Neus Puig
Convert to study guideBETA

Transform any presentation into a summarized study guide, highlighting the most important points and key insights.

1 of 29
Download to read offline
Lalumnat de Cicle Inicial TREBALLEM AMB LES OMBRES
Experimentem Sortim al pati i juguem a xafar-nos les ombres. A partir daqu鱈 les observem i rumiem perqu竪 hi ha ombra. Ens preguntem canvien les ombres?
PROPOSEM QUE ELS ALUMNES EN GRUPS DE TRES TIRIN FOTOS A OMBRES EL PATI DE LESCOLA.
OBSERVEM LES FOTOS QUE VAM TIRAR I ENS ADONEM QUE -LES FOTOS NO HAN SORTIT B. -ESTAN TALLADES. -NO SABEM DES DE QUIN LLOC LES VAM TIRAR . DECIDIM LES TORNAREM A REPETIR PER TENINT EN COMPTE QUE: -SHA DE VEURE TOTA LA IMATGE. -I TAMB LA PERSONA QUE TIREM LA FOTO.
DEMANEM SI CREUEN QUE LES OMBRES CANVIEN -Responen que s鱈. Que com que cada dia creixem una mica dem les ombres sern m辿s grans. -Per嘆 en canvi les ombres de les mestres seran m辿s petites perqu竪 la gent gran es fan petits. -I s鱈 que canvien perqu竪 cada nen 辿s diferent i lombra tamb辿.
Volem mesurar les ombres Cada grup ha ideat una manera de mesurar les ombres. Ens voleu veure?
Preparem el material Grup 1 Necessitem paper per poder mesurar lombra amb el nostre aparell
Posem laparell al seu lloc El grup 3 hem decidit que mesurar鱈em lombra amb el pal de la xarxa de volei
i lhem muntat entre tots
Ubiquem el nostre aparell A nosaltres, que som el grup 2, ens ha semblat que utilitzar un pal dins una galleda podria ser 炭til per mesurar les ombres .
i ens hem posat a la feina
El nostre aparell 辿s aquest El grup 1, hem ideat un aparell que 辿s una base de plastilina amb un llapis enganxat
i de seguida ens hem posat a mesurar!
Protegim els nostres aparells Tots hem tingut cura dalertar a la resta de lescola que no ens toqu辿ssin els aparells i sort que ens han fet casgrcies!
Cada grup sorganitza en petits grups i cada hora surten a mesurar lombra. Han decidit fer-ho amb metres o regles van marcant i sumant.
Ens agrupem tots els grups en una classe i cada grup explica a quines conclusions ha arribat. Grup 3 Anna Llim坦s: Lombra es fa m辿s petita perqu竪 els sol es fa m辿s petit. Sergi: Lombra es fa petita perqu竪 els sol tira enrere. Paula V.: De dia es fa petit i de nit es fa gran. Ruth: Lombra canvia perqu竪 el sol es mou. Ainhoa :Lombra es fa petita perqu竪 el sol es fa petit. lex: LOmbra canvia perqu竪 el sol gira. Jan: Canvia perqu竪 el sol marxa. Isaac: Canvia perqu竪 de vegades el sol 辿s m辿s petit i de vegades m辿s gran. Paula B.: Canvia perqu竪 el sol es fa m辿s petit. Gerard: El sol i la terra es mouen en sentit contrari. Arnau: Es mou perqu竪 el sol gira. Yanick: El sol es mou un dia per cada banda. Marina: El sol surt un dia per cada costat. Carmen: Canvia perqu竪 el sol tira enrere.
Ens agrupem tots els grups en una classe i cada grup explica a quines conclusions ha arribat. Grup 1: X竪nia Velilla: Lombra del llapis 辿s m辿s gran a les 9 del mat鱈 Anna Casafont: Em pensava que les ombres sempre estaven igual com nosaltres i he descobert que canvien i creixen. Laia Soler: L ombra al mat鱈 辿s gran, al migdia es fa petita i a la tarda torna a cr辿ixer. Aix嘆 potser passa perqu竪 el sol puja o baixa. Pau Balma単a: S鱈, aix嘆 passa perqu竪 el sol canvia de lloc. Aleshores fa una mica menys de reflexe. ngrid: Quan es mou el sol, l卒ombra del llapis est en un altre lloc. Lle誰r: La terra roda sobre s鱈 mateixa i el sol roda en la direcci坦 contrria. Lle誰r: El sol triga tot un any a donar la volta sencera. La lluna tamb辿 gira al costat de la terra. Com que la terra gira, a vegades 辿s de dia i a vegades 辿s de nit. Jan Casafont: Sense el sol no es pot fer ombra. X竪nia Oll辿: No sabia que existissin els rellotges de sol. Mirant les hores i l'ombra del sol abans la gent podia saber quina hora 辿s.
Despr辿s de mirar la not鱈cia del 29 de febrer de linfok ens adonem que el sol no 辿s el que gira, sin坦 que, 辿s la terra la que gira al voltant del sol. Cada grup pensa com dissenyar una maqueta on puguem observar com la terra gira al voltat del sol . GRUP 3: http://cicleinicialalfredmata.blogspo t.com.es/2012/03/el-sol-no-es- Agafarem 2 pilotes de mides mou.html diferents la gran ser el sol i el pintarem de color groc. lex :per嘆 pintada de color groc no far llum!! Ja li dir辿 al meu pare que ens posi una bombeta dins la pilota. Ainhoa: jo portar辿 una pilota per fer la terra. Continuar...
GRUP 2: Clavarem un llapis a una taronja que representar la terra (Biel). Posarem un gomet vermell i un de verd a cada banda per saber on 辿s el sud i el nord (Joan). Pel sol posarem una bombeta (Biel) Jo tinc una bombeta que hi ha un pal i un plstic per no fer mal als ulls (Jordi) Podr鱈em posar plastilina per aguantar el llapis. (Mariem) La terra no pot estar enganxada amb plastilina perqu竪 s卒ha de moure al voltant del sol (Gina) Li podem posar rodes a la terra, el meu tiet 辿s fuster, amb un fre per anar parant cada cop (Biel) Primer posarem el paper a sota, a sobre la plastilina, el llapis enganxat i a sota les rodes (N炭ria) Tamb辿 hi podem posar la lluna al darrera de la terra i que vagi voltant (Biel) Si clavem el llapis a la taronja sortir el suc (Nerea) Podem fer-ho amb una poma o amb una pilota amb un forat (Gina) Fer una bola blava amb plastilina (Joan) Podem fer servir la bola del m坦n (Biel) Jo tinc una lmpara i la portar辿 per fer de sol (Jordi) El ve鱈 dels meus avis t辿 una fusteria per fer les rodes (Joan) Podem fer servir la bola del m坦n de 1r (Ada) Podem posar el sol al mig de la taula (Biel)
Pensem com dissenyar la maqueta grup 3 Qu竪 辿s una maqueta? Agafem un cotxe de joguina i diem aix嘆 辿s una maqueta un cotxe molt m辿s petit per嘆 igual que un de gran. Com podem fer una maqueta per observar com el sol gira al voltant de la terra? Per fer la maqueta necessitarem un sol i una terra.(Anna ll.) Agafarem dues pilotes de mides diferents, la gran ser el sol i la pintarem de color groc .(Sergi) Per嘆 la pilota pintada no fa llum ! necessitem que faci llum com el sol, el meu pare ens en pot fer un ,li dir辿 al meu pare que ens posi una bombeta a dins la pilota.(lex) Jo portar辿 una pilota m辿s petita per fer la terra.(Ainhoa) Per嘆 la terra ha de girar al voltant del sol(Jan G.) I sobre ella mateixa tamb辿(Gerard) El sol el podem clavar amb un pal i plastilina perqu竪 saguanti al mig, per嘆 no saguanta cada vegada anem posant m辿s plastilina fins que ho aconseguim(Marina) aquest no 辿s el sol definitiu.
Jo tinc un trenet dels meus fills que potser us podr servir perqu竪 la terra pugui girar al voltant del sol.(Montse) Podem pintar la terra amb pintura (Paula B.) Per嘆 ha de ser de diferents colors e mar blau la terra verda i els pols blancs (Paula V. I Marina) Podem fer girar la terra amb les mans (Ruth) Dia 2 construcci坦 maqueta. La pintura no senganxa a la pilota que ha de fer de terra, la podr鱈em forrar amb paper i despr辿s pintar-la.(Paula V.) Agafem paper deixugar-nos les mans i la cola de paper i lenganxem a la pilota.la deixem assecar fora la finestra. Mentre muntem la via del tren( Yanick i Isaac) i posem el trenet com va fent cercles a la xemeneia del trenet hi posarem la terra una de provisional ja que encara no tenim la definitiva. Perqu竪 la terra doni voltes sobre ella mateixa el meu pare ho pot fer amb un motor. (Anna Ll) Doncs diga-li que si. (Isaac)
Dia 3 Llex ens ha portat el sol el lha constru誰t mitjan巽ant dues tapes del microones dins hi ha una bombeta que sendolla a la corrent ja tenim el sol! Per嘆 el sol ara no sens aguanta el podem penjar! LAnna Llim坦s tamb辿 ens porta el motor . El col揃loquem sobre la xemeneia del trenet i sobre dell la terra. Costa fer-lo aguantar per嘆 despr辿s danar-ho intentant ho aconseguim! Tot i que tot gira molt depresa. Finalment hem aconseguit els dos moviments , i per poder observar lombra enganxem un escuradents a la terra per tal de veure lombra. Dia 4 Ensenyem als comapanys la nostra maqueta .
MAQUETA DEFINITIVA GRUP 3
GRUP 1: Hem de representar la terra i el sol. Decidim que el sol ser una pilota vermella i la terra una altra pilota ja que tant el sol com la terra s坦n rodones. Com representarem la terra? -La terra ha de ser verda i blava. El verd representar el terra i el blau l卒aigua. Hi ha d卒haver m辿s aigua que terra. Com que no sabem quants trossos de terra hi ha, la X竪nia Oll竪 ens portar una bola del m坦n que t辿 a casa. Assenyalem amb un escuradents on vivim nosaltres.
GRUP 1: Per tal que s'aguantin el sol i la terra surt la idea de fer-ho amb un fil. L Enny ens portar un fil de casa seva. A la sala de professors trobem un tub que ens pot anar b辿 per penjar-ho. Ho provem per嘆 no acaba de funcionar! Llstima! Tenim petits problemes: -No s卒aguanta b辿 -El sol no fa llum i aleshores no hi ha ombra. Com ho podriem fer? Amb una espelma? Amb un lot? La Maria, la X竪nia Velilla i el Pau Balma単a ens portaran un lot. Ara ser el lot que far de sol. Ara que la X竪nia ja ens ha portat la terra tornem a mirar Veiem que hi ha 5 trossets de terra, s坦n els 5 continents. Descobrim que es diuen Am竪rica, Europa, sia, frica i Austrlia. Veiem que n卒hi ha que s坦n molts petits com Austrlia. Tamb辿 amb plastilina blanca representem el pol nord i el pol sud. L hem de posar a les puntes.
El grup 2 comencem a dissenyar la maqueta! Comencem posant la bola de plastilina enganxada al lloc on vivim de la bola del m坦n i hi posem un llapis per veure l卒ombra. Ens adonem que: - Oh, quan la fem voltar el llapis no pot passar perqu竪 el meridi ens ho impedeix (Gina) - Si ho posem a dalt si que voltar (Biel, rica, Cludia i Gina) Ho provem i veiem que tampoc volta. Pensem com podem fer el sol: - El sol hauria de ser rod坦 (Estela) - Podem fer una boleta i pintar-la de color groc (Sara) - Una bola de color groc no ens far llum (Bryan i Yassir) - Una bombeta ser el sol (Ada) - Jo portar辿 la lmpara (Jordi) - Haurem de buscar un endoll (Biel) - Si l卒endollem en els endolls de la classe s encendr per嘆 no s卒aguantar (Cludia) - Ja hi posarem un allargo (Teresa)
El grup 2 comencem a muntar la maqueta! La muntem sobre la taula. La Montse ens ha portat una bola del m坦n que no hi ha meridi i aleshores aquesta s鱈 que ens va b辿. A on posem el sol? Al mig perqu竪 pugui donar voltes (Biel) La llum no arriba a la terra (Toni) La posem m辿s a prop i l卒aixequem (Nerea) Traiem el pmpol i aix鱈 far m辿s llum (Bryan) Hem de canviar el llapis perqu竪 辿s massa gran i no es veu b辿 l卒ombra (Mariem)
El grup 1 comencem a muntar la maqueta! Hem estat buscant i pensant alguna cosa que ens ajud辿s a fer girar la terra al voltant del sol i sobre ella mateixa. La Gemma ens ha portat una capseta de m炭sica on hi ha unes abelles que giren d aquestes dues maneres. La terra que hem fet no es pot aguantar sobre les abelles ja que aleshores pesa massa i no gira i tampoc hi podem posar la terra sola ja que aleshores tampoc gira. Haurem de tenir una mica d卒imaginaci坦 i pensarem que les abelles s坦n la terra. Agafem un lot molt llumin坦s que ens ha portat la X竪nia i una capsa que hem trobat a l卒escola . Col揃loque el lot a una banda.... tanquem les llums i .... s鱈鱈鱈鱈鱈鱈, ja ens funciona!!
Qu竪 hem apr竪s? La terra dona voltes sobra ella mateixa (moviment de rotaci坦).X竪nia La terra dona voltes al voltant del sol (moviment de translaci坦).Nerea La terra volta al voltant del sol perqu竪 el sol t辿 m辿s for巽a perqu竪 辿s m辿s gran i atreu a la terra. Per tant les coses grans atreuen a la terra. Marina El sistema solar es va formar perqu竪 hi va haver una explosi坦 i es van formar els planetes. Pep Lexplosi坦 es diu Big Bang. Joan El sol brilla i escalfa tant perqu竪 els toms xoquen entre ells i es forma energia. Paula Veas. La neu 辿s m辿s freda que la pluja perqu竪, el fred o calent 辿s la sensaci坦 que nosaltres tenim en canvi la difer竪ncia de pluja i neu 辿s degut a lestat dels atoms. Biel Una eclipse es produeix perqu竪 la lluna es posa davant del sol. lex La lluna gira al voltat de la terra. Estela Depenen de com est ubicada la terra en relaci坦 el sol ser hivern, primavera, estiu o tardor. Els materorits s坦n trossos de planetes o mat竪ria que hi ha a lespai.

More Related Content

Treballem amb les ombres definitiu

  • 1. Lalumnat de Cicle Inicial TREBALLEM AMB LES OMBRES
  • 2. Experimentem Sortim al pati i juguem a xafar-nos les ombres. A partir daqu鱈 les observem i rumiem perqu竪 hi ha ombra. Ens preguntem canvien les ombres?
  • 3. PROPOSEM QUE ELS ALUMNES EN GRUPS DE TRES TIRIN FOTOS A OMBRES EL PATI DE LESCOLA.
  • 4. OBSERVEM LES FOTOS QUE VAM TIRAR I ENS ADONEM QUE -LES FOTOS NO HAN SORTIT B. -ESTAN TALLADES. -NO SABEM DES DE QUIN LLOC LES VAM TIRAR . DECIDIM LES TORNAREM A REPETIR PER TENINT EN COMPTE QUE: -SHA DE VEURE TOTA LA IMATGE. -I TAMB LA PERSONA QUE TIREM LA FOTO.
  • 5. DEMANEM SI CREUEN QUE LES OMBRES CANVIEN -Responen que s鱈. Que com que cada dia creixem una mica dem les ombres sern m辿s grans. -Per嘆 en canvi les ombres de les mestres seran m辿s petites perqu竪 la gent gran es fan petits. -I s鱈 que canvien perqu竪 cada nen 辿s diferent i lombra tamb辿.
  • 6. Volem mesurar les ombres Cada grup ha ideat una manera de mesurar les ombres. Ens voleu veure?
  • 7. Preparem el material Grup 1 Necessitem paper per poder mesurar lombra amb el nostre aparell
  • 8. Posem laparell al seu lloc El grup 3 hem decidit que mesurar鱈em lombra amb el pal de la xarxa de volei
  • 9. i lhem muntat entre tots
  • 10. Ubiquem el nostre aparell A nosaltres, que som el grup 2, ens ha semblat que utilitzar un pal dins una galleda podria ser 炭til per mesurar les ombres .
  • 11. i ens hem posat a la feina
  • 12. El nostre aparell 辿s aquest El grup 1, hem ideat un aparell que 辿s una base de plastilina amb un llapis enganxat
  • 13. i de seguida ens hem posat a mesurar!
  • 14. Protegim els nostres aparells Tots hem tingut cura dalertar a la resta de lescola que no ens toqu辿ssin els aparells i sort que ens han fet casgrcies!
  • 15. Cada grup sorganitza en petits grups i cada hora surten a mesurar lombra. Han decidit fer-ho amb metres o regles van marcant i sumant.
  • 16. Ens agrupem tots els grups en una classe i cada grup explica a quines conclusions ha arribat. Grup 3 Anna Llim坦s: Lombra es fa m辿s petita perqu竪 els sol es fa m辿s petit. Sergi: Lombra es fa petita perqu竪 els sol tira enrere. Paula V.: De dia es fa petit i de nit es fa gran. Ruth: Lombra canvia perqu竪 el sol es mou. Ainhoa :Lombra es fa petita perqu竪 el sol es fa petit. lex: LOmbra canvia perqu竪 el sol gira. Jan: Canvia perqu竪 el sol marxa. Isaac: Canvia perqu竪 de vegades el sol 辿s m辿s petit i de vegades m辿s gran. Paula B.: Canvia perqu竪 el sol es fa m辿s petit. Gerard: El sol i la terra es mouen en sentit contrari. Arnau: Es mou perqu竪 el sol gira. Yanick: El sol es mou un dia per cada banda. Marina: El sol surt un dia per cada costat. Carmen: Canvia perqu竪 el sol tira enrere.
  • 17. Ens agrupem tots els grups en una classe i cada grup explica a quines conclusions ha arribat. Grup 1: X竪nia Velilla: Lombra del llapis 辿s m辿s gran a les 9 del mat鱈 Anna Casafont: Em pensava que les ombres sempre estaven igual com nosaltres i he descobert que canvien i creixen. Laia Soler: L ombra al mat鱈 辿s gran, al migdia es fa petita i a la tarda torna a cr辿ixer. Aix嘆 potser passa perqu竪 el sol puja o baixa. Pau Balma単a: S鱈, aix嘆 passa perqu竪 el sol canvia de lloc. Aleshores fa una mica menys de reflexe. ngrid: Quan es mou el sol, l卒ombra del llapis est en un altre lloc. Lle誰r: La terra roda sobre s鱈 mateixa i el sol roda en la direcci坦 contrria. Lle誰r: El sol triga tot un any a donar la volta sencera. La lluna tamb辿 gira al costat de la terra. Com que la terra gira, a vegades 辿s de dia i a vegades 辿s de nit. Jan Casafont: Sense el sol no es pot fer ombra. X竪nia Oll辿: No sabia que existissin els rellotges de sol. Mirant les hores i l'ombra del sol abans la gent podia saber quina hora 辿s.
  • 18. Despr辿s de mirar la not鱈cia del 29 de febrer de linfok ens adonem que el sol no 辿s el que gira, sin坦 que, 辿s la terra la que gira al voltant del sol. Cada grup pensa com dissenyar una maqueta on puguem observar com la terra gira al voltat del sol . GRUP 3: http://cicleinicialalfredmata.blogspo t.com.es/2012/03/el-sol-no-es- Agafarem 2 pilotes de mides mou.html diferents la gran ser el sol i el pintarem de color groc. lex :per嘆 pintada de color groc no far llum!! Ja li dir辿 al meu pare que ens posi una bombeta dins la pilota. Ainhoa: jo portar辿 una pilota per fer la terra. Continuar...
  • 19. GRUP 2: Clavarem un llapis a una taronja que representar la terra (Biel). Posarem un gomet vermell i un de verd a cada banda per saber on 辿s el sud i el nord (Joan). Pel sol posarem una bombeta (Biel) Jo tinc una bombeta que hi ha un pal i un plstic per no fer mal als ulls (Jordi) Podr鱈em posar plastilina per aguantar el llapis. (Mariem) La terra no pot estar enganxada amb plastilina perqu竪 s卒ha de moure al voltant del sol (Gina) Li podem posar rodes a la terra, el meu tiet 辿s fuster, amb un fre per anar parant cada cop (Biel) Primer posarem el paper a sota, a sobre la plastilina, el llapis enganxat i a sota les rodes (N炭ria) Tamb辿 hi podem posar la lluna al darrera de la terra i que vagi voltant (Biel) Si clavem el llapis a la taronja sortir el suc (Nerea) Podem fer-ho amb una poma o amb una pilota amb un forat (Gina) Fer una bola blava amb plastilina (Joan) Podem fer servir la bola del m坦n (Biel) Jo tinc una lmpara i la portar辿 per fer de sol (Jordi) El ve鱈 dels meus avis t辿 una fusteria per fer les rodes (Joan) Podem fer servir la bola del m坦n de 1r (Ada) Podem posar el sol al mig de la taula (Biel)
  • 20. Pensem com dissenyar la maqueta grup 3 Qu竪 辿s una maqueta? Agafem un cotxe de joguina i diem aix嘆 辿s una maqueta un cotxe molt m辿s petit per嘆 igual que un de gran. Com podem fer una maqueta per observar com el sol gira al voltant de la terra? Per fer la maqueta necessitarem un sol i una terra.(Anna ll.) Agafarem dues pilotes de mides diferents, la gran ser el sol i la pintarem de color groc .(Sergi) Per嘆 la pilota pintada no fa llum ! necessitem que faci llum com el sol, el meu pare ens en pot fer un ,li dir辿 al meu pare que ens posi una bombeta a dins la pilota.(lex) Jo portar辿 una pilota m辿s petita per fer la terra.(Ainhoa) Per嘆 la terra ha de girar al voltant del sol(Jan G.) I sobre ella mateixa tamb辿(Gerard) El sol el podem clavar amb un pal i plastilina perqu竪 saguanti al mig, per嘆 no saguanta cada vegada anem posant m辿s plastilina fins que ho aconseguim(Marina) aquest no 辿s el sol definitiu.
  • 21. Jo tinc un trenet dels meus fills que potser us podr servir perqu竪 la terra pugui girar al voltant del sol.(Montse) Podem pintar la terra amb pintura (Paula B.) Per嘆 ha de ser de diferents colors e mar blau la terra verda i els pols blancs (Paula V. I Marina) Podem fer girar la terra amb les mans (Ruth) Dia 2 construcci坦 maqueta. La pintura no senganxa a la pilota que ha de fer de terra, la podr鱈em forrar amb paper i despr辿s pintar-la.(Paula V.) Agafem paper deixugar-nos les mans i la cola de paper i lenganxem a la pilota.la deixem assecar fora la finestra. Mentre muntem la via del tren( Yanick i Isaac) i posem el trenet com va fent cercles a la xemeneia del trenet hi posarem la terra una de provisional ja que encara no tenim la definitiva. Perqu竪 la terra doni voltes sobre ella mateixa el meu pare ho pot fer amb un motor. (Anna Ll) Doncs diga-li que si. (Isaac)
  • 22. Dia 3 Llex ens ha portat el sol el lha constru誰t mitjan巽ant dues tapes del microones dins hi ha una bombeta que sendolla a la corrent ja tenim el sol! Per嘆 el sol ara no sens aguanta el podem penjar! LAnna Llim坦s tamb辿 ens porta el motor . El col揃loquem sobre la xemeneia del trenet i sobre dell la terra. Costa fer-lo aguantar per嘆 despr辿s danar-ho intentant ho aconseguim! Tot i que tot gira molt depresa. Finalment hem aconseguit els dos moviments , i per poder observar lombra enganxem un escuradents a la terra per tal de veure lombra. Dia 4 Ensenyem als comapanys la nostra maqueta .
  • 24. GRUP 1: Hem de representar la terra i el sol. Decidim que el sol ser una pilota vermella i la terra una altra pilota ja que tant el sol com la terra s坦n rodones. Com representarem la terra? -La terra ha de ser verda i blava. El verd representar el terra i el blau l卒aigua. Hi ha d卒haver m辿s aigua que terra. Com que no sabem quants trossos de terra hi ha, la X竪nia Oll竪 ens portar una bola del m坦n que t辿 a casa. Assenyalem amb un escuradents on vivim nosaltres.
  • 25. GRUP 1: Per tal que s'aguantin el sol i la terra surt la idea de fer-ho amb un fil. L Enny ens portar un fil de casa seva. A la sala de professors trobem un tub que ens pot anar b辿 per penjar-ho. Ho provem per嘆 no acaba de funcionar! Llstima! Tenim petits problemes: -No s卒aguanta b辿 -El sol no fa llum i aleshores no hi ha ombra. Com ho podriem fer? Amb una espelma? Amb un lot? La Maria, la X竪nia Velilla i el Pau Balma単a ens portaran un lot. Ara ser el lot que far de sol. Ara que la X竪nia ja ens ha portat la terra tornem a mirar Veiem que hi ha 5 trossets de terra, s坦n els 5 continents. Descobrim que es diuen Am竪rica, Europa, sia, frica i Austrlia. Veiem que n卒hi ha que s坦n molts petits com Austrlia. Tamb辿 amb plastilina blanca representem el pol nord i el pol sud. L hem de posar a les puntes.
  • 26. El grup 2 comencem a dissenyar la maqueta! Comencem posant la bola de plastilina enganxada al lloc on vivim de la bola del m坦n i hi posem un llapis per veure l卒ombra. Ens adonem que: - Oh, quan la fem voltar el llapis no pot passar perqu竪 el meridi ens ho impedeix (Gina) - Si ho posem a dalt si que voltar (Biel, rica, Cludia i Gina) Ho provem i veiem que tampoc volta. Pensem com podem fer el sol: - El sol hauria de ser rod坦 (Estela) - Podem fer una boleta i pintar-la de color groc (Sara) - Una bola de color groc no ens far llum (Bryan i Yassir) - Una bombeta ser el sol (Ada) - Jo portar辿 la lmpara (Jordi) - Haurem de buscar un endoll (Biel) - Si l卒endollem en els endolls de la classe s encendr per嘆 no s卒aguantar (Cludia) - Ja hi posarem un allargo (Teresa)
  • 27. El grup 2 comencem a muntar la maqueta! La muntem sobre la taula. La Montse ens ha portat una bola del m坦n que no hi ha meridi i aleshores aquesta s鱈 que ens va b辿. A on posem el sol? Al mig perqu竪 pugui donar voltes (Biel) La llum no arriba a la terra (Toni) La posem m辿s a prop i l卒aixequem (Nerea) Traiem el pmpol i aix鱈 far m辿s llum (Bryan) Hem de canviar el llapis perqu竪 辿s massa gran i no es veu b辿 l卒ombra (Mariem)
  • 28. El grup 1 comencem a muntar la maqueta! Hem estat buscant i pensant alguna cosa que ens ajud辿s a fer girar la terra al voltant del sol i sobre ella mateixa. La Gemma ens ha portat una capseta de m炭sica on hi ha unes abelles que giren d aquestes dues maneres. La terra que hem fet no es pot aguantar sobre les abelles ja que aleshores pesa massa i no gira i tampoc hi podem posar la terra sola ja que aleshores tampoc gira. Haurem de tenir una mica d卒imaginaci坦 i pensarem que les abelles s坦n la terra. Agafem un lot molt llumin坦s que ens ha portat la X竪nia i una capsa que hem trobat a l卒escola . Col揃loque el lot a una banda.... tanquem les llums i .... s鱈鱈鱈鱈鱈鱈, ja ens funciona!!
  • 29. Qu竪 hem apr竪s? La terra dona voltes sobra ella mateixa (moviment de rotaci坦).X竪nia La terra dona voltes al voltant del sol (moviment de translaci坦).Nerea La terra volta al voltant del sol perqu竪 el sol t辿 m辿s for巽a perqu竪 辿s m辿s gran i atreu a la terra. Per tant les coses grans atreuen a la terra. Marina El sistema solar es va formar perqu竪 hi va haver una explosi坦 i es van formar els planetes. Pep Lexplosi坦 es diu Big Bang. Joan El sol brilla i escalfa tant perqu竪 els toms xoquen entre ells i es forma energia. Paula Veas. La neu 辿s m辿s freda que la pluja perqu竪, el fred o calent 辿s la sensaci坦 que nosaltres tenim en canvi la difer竪ncia de pluja i neu 辿s degut a lestat dels atoms. Biel Una eclipse es produeix perqu竪 la lluna es posa davant del sol. lex La lluna gira al voltat de la terra. Estela Depenen de com est ubicada la terra en relaci坦 el sol ser hivern, primavera, estiu o tardor. Els materorits s坦n trossos de planetes o mat竪ria que hi ha a lespai.