際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

U 2 6 Eoe 0910

Download as PPT, PDF
E
Escola Pia
1 of 35
Downloaded 77 times
UNITAT DIDCTICA 6 La funci坦 financera de lempresa.
OBJECTIUS Utilitzar els mitjans i tecnologies de la informaci坦 i la comunicaci坦 com a eina quotidiana dobtenci坦, tractament, selecci坦 i anlisi de la informaci坦 empresarial, verificar-ne la fiabilitat i aplicar-la a la presa de decisions empresarials. Con竪ixer, analitzar i determinar el cost de les fonts de finan巽ament pr嘆pies i alienes amb la finalitat de prendre decisions sobre quines s坦n les m辿s convenients en casos determinats.
Compet竪ncies Compet竪ncies espec鱈fiques. Compet竪ncia e estrat竪gia Aportar racionalitat en la presa de decisions estrat竪giques. Compet竪ncies generals. Compet竪ncia en la gesti坦 i tractament de la informaci坦. Comprendre de manera clara i coherent, valorant cr鱈ticament informacions sobre fets rellevants en lmbit empresarial. Compet竪ncia digital Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informaci坦 a partir de fonts diverses (escrites, grfiques i amb diferents suports, especialment relacionats amb les TIC), i valorar de forma cr鱈tica la dades extretes.
ESQUEMA 1. Lestructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.1. Lequilibri entre inversions i finan巽ament. 1.1. El fons de maniobra o capital circulant m鱈nim. 1.3. El cash flow o flux de caixa. 2. Fonts de finan巽ament. 2.1. El finan巽ament propi. 2.2. El finan巽ament ali竪. 3. Els mercats de valors. 3.1. Els valors mobiliaris. 3.2. Els mercats primaris i secundaris.
1. LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. Lestructura econ嘆mica de lempresa est formada pel conjunt dinversions de tota forma que aquesta realitza. ( elements com mquines, edificis, ....que apareixen a lactiu). Lestructura financera de lempresa, conjunt de fons que simplementen els projectes dinversi坦 duna empresa. Estem parlant dels recursos financers que fem servir per tal de portar a terme els projectes dinversi坦 de lempresa. Ex: s坦n els nutrients del cos hum. La inversi坦 i el finan巽ament actuen de forma conjunta, el finan巽ament 辿s necessari per portar a terme projectes i aquests proporcionen recursos que serveixen per donar aquest finan巽ament.
LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.1 LEQUILIBRI ENTRE INVERSIONS I FINANAMENT Si qualsevol inversi坦 implica un finan巽ament es d坦na la seg端ent igualtat: VALOR DE LES INVERSIONS= VALOR DELS RECURSOS FINANCERS Patrimoni Net (recursos propis) Passiu no corrent (finan巽ament ali竪 a llarg termini) Passiu corrent (finan巽ament ali竪 a curt termini) Actiu fix o no corrent (inversions a llarg termini) Actiu corrent o circulant (inversions a curt termini)
LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.1 LEQUILIBRI ENTRE INVERSIONS I FINANAMENT La regla dor de lequilibri financer diu: Passiu corrent Financia Actiu corrent o circulant Passiu no corrent Net patrimonial Financia Actiu no corrent o fix Per evitar problemes de pagament de deutes a curt termini algunes de les inversions a curt termini haurien destar financiades per passiu no corrent
1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MNIM Quin 辿s el volum 嘆ptim o ideal que ha de tenir el fons de maniobra? No hi ha un nivell determinat vlid per totes les empreses, dependr de: Sector dactivitat de lempresa. Pol鱈tica financera. Cojuntura econ嘆mica .. La rendibilitat econ嘆mica de lactiu no corrent 辿s m辿s elevada que la que es pugui treure de lactiu corrent, 辿s per aix嘆, que ens interessa tenir un FM ajustat, per reduir el cost doportunitat. A un FM m辿s gran m辿s rendibilitat estem perdent.
1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MNIM El fons de maniobra, conegut com a capital m鱈nim o ideal , 辿s el que iguala el cost doportunitat dhaver dimmobilitzar recursos en el fons de maniobra amb el benefici doportunitat de no tenir problemes de solv竪ncia financera. Per calcular-ho necessitem saber lactiu circulant necessari i el passiu circulant necessari.
1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MNIM Lactiu circulant necessari (ACN) es calcula a partir de la despesa mitjana diaria (DMD) multiplicada pel per鱈ode mitj de maduraci坦 econ嘆mic (Pmme) ACM=DMD*Pmme DMD=(mp+dp+dg)/365 mp= Despesa anual en priemeres mat竪ries. dp= Despeses de personal anual Dg= Despeses generals anuals
1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MNIM El passiu circulant necessari (PCN) es la suma dels cr竪dits a curt termini, duna manera especial amb els seus prove誰dors, el personal de lempresa i altres creditors. El seu valor dependr de la negociaci坦 de les despeses ordinries. El fons de maniobra, o capital circulant m鱈nim (CCm) ser: actiu circulant necessari- passiu circulant necessari. CCm=ACN-PCN EXEMPLE 1
1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA El terme cash flow o flux de caixa o flux de tresoreria o flux defectiu representa la variaci坦 neta dactius l鱈quids, ( caixa, compte corrents a bancs) en un per鱈ode de temps. s important lestudi del cash flow per con竪ixer: com es comporta el l鱈quid del fons de maniobra. el rendiment duna inversi坦. Per fer aquest estudi diferenciarem dos conceptes: Cash flow en termes de recursos generats. Cash flow en termes de caixa.
1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA Cash flow en termes de recursos generats. S坦n els recursos efectius generats per les inversions de lempresa en el seu funcionament normal. Es calcula de la seg端ent forma: Cash flow = Resultat comptable+amortitzacions+p竪rdues per deteriorament + provisions s a dir, sumem al resultat comptable aquelles despeses que no han significat sortida de l鱈quid de lempresa. Si el resultat comptable que hem utilitzar per calcular el cash flow 辿s el dexplotaci坦, el resultat del ccul sanomena EBIDTA (Earnings before interest, taxes, depreciation and amortizacion). Si el resultat comptable que hem utilitzar per calcular el cash flow 辿s el net, parlem de CASH FLOW NET. EXEMPLE 2
1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA Cash flow en termes de recursos caixa. El cash flow generat 辿s una simplificaci坦 del veritable flux de caixa, ja que suposa que els ingressos i les despeses s坦n totes al comptat, quan no 辿s aix鱈. Si volem saber el cash flow exacte de lempresa haurem de restar els cobraments i els pagaments de lempresa. Si s坦n els cobraments i els pagaments dexplotaci坦 sanomena cash flow dexplotaci坦 . Si s坦n tots els cobrament i els pagaments obtindrem el cash flow net. Lestat de fluxos defectiu permet con竪ixer la situaci坦 i la composici坦 del cash flow de lempresa en un sentit estricte.
2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI. Les formes de finan巽ament les podem classificar en dos tipus de fonts: El finan巽ament propi. El finan巽ament ali竪. Quan parlem de finan巽ament propi ens referim a dos conceptes diferents: El finan巽ament intern o autofinan巽ament. El finan巽ament extern propi.
2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI INTERN O AUTOFINANAMENT. Finan巽ament propi intern o autofinan巽ament, 辿s el conjunt de recursos que lempresa genera al llarg del seu cicle normal dexplotaci坦 i que es materialitza en benefici assolit en lexercici. En unes altres paraules 辿s aquell finan巽ament que obtenim a partir del benefici de lempresa. Aquest benefici, es pot utilitzar per cobrir diferents objectius: Com autofinan巽ament de manteniment. Com autofinan巽ament denquiment. Com repartiment de dividents.
2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI. BENEFICI AUTOFINANAMENT AUTOFINANAMENT DE MANTENIMENT , 辿s el benefici que no aporta un augment de valor a lactiu de lempresa i est format per: amortitzacions, les p竪rdues de deteriorament de valor, provisions, 辿s a dir, despeses que no signifiquen desemborsament en efectiu, 辿s a dir, apliquem per obtenir el cash flow AUTOFINANAMENT DENRIQUIMENT, 辿s el benefici retingut, que formar part de les reserves i que resta despr辿s de repartir dividents entre els accionistes. REPARTIMENT DE BENEFICIS COM A DIVIDENTS La retenci坦 de beneficis i la seva acumulaci坦 en comptes de reserves permet a lempresa la possibilitat dendeutarse,sense que se nalteri el nivell dendeutament. 1/(1-L) L= relaci坦 entre endeutament i el total de recursos financers
2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI O INTERN. Avantatges de lautofinan巽ament. M辿s autonomia a lhora decidir en qu竪 cal invertir. Inexist竪ncia dun cost financer expl鱈cit (no paga interessos), tret del cost doportunitat de no invertir els beneficis retinguts en actius externs a lempresa. Disminuci坦 del risc pel fet de disminuir el grau de palanquejament financer, ja que les empreses que estan m辿s endeutades sovint s坦n les que poden tenir m辿s problemes financers, han de pagar interessos i amortitzar pr辿stecs.
2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI INTERN. Inconvenients de lautofinan巽ament. Lautofinan巽ament 辿s contrari als interessos dels accionistes, ja que molts volen rendiments en forma de dividends. La retenci坦 de beneficis pot fer perdre valor a les accions en borsa, ja que preferiran comprar accions dempreses que paguen alts dividends. Disminuci坦 de la rendibilitat de laccionista quan existeix lefecte palanquejament positiu i laccionista t辿 alternatives dinversi坦 i no s'endeuta lempresa per portar a terme els projectes dinversi坦.
2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI EXTERN. El finan巽ament extern propi 辿s elque lempresa obt辿 de les aportacions dels seus socis al capital social. Una societat an嘆nima quan vol obtenir finan巽ament emetent accions ha de determinar quin 辿s preu demissi坦 (E). Aquest preu demissi坦 ha des ser menor a la cotitzaci坦 de les antigues accions. El preu demissi坦 (E)= Valor nominal de lacci坦(Vn)+ Prima demissi坦 (Pe). Valor nominal=Capital social/N炭mero d accions Vn= valor de lacci坦 amb relaci坦 al capital social Difer竪ncia entre el valor nominal i el preu demissi坦 duna nova acci坦
2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI EXTERN. Per saber com hem de compensar la p竪rdua de valor de les accions antigues hem de considerar altres conceptes: Valor de mercat o cotitzaci坦 (C): preu al qual es negocien les accions en el mercat secundari. Accions noves (N): nombre daccions de lampliaci坦 de capital. Valor te嘆ric de les accions despr辿s de lampliaci坦 (VT): estimaci坦 de la cotitzaci坦 en concloure lampliaci坦 de capital. A lantic accionista ha de ser indemnitzat per la difer竪ncia entre la cotitzaci坦 abans de lampliaci坦 i el valor te嘆ric, aquesta difer竪ncia es representa en drets de compra per part dun accionista antic i sanomena dret de subscripci坦 preferent (d). VT=(AC+EN)/(A+N) AC= Valors accions antigues AN= Valor de les noves accions A=Accions antigues N= Accions noves d = C-VT C=valor de mercat. VT= valor te嘆ric
2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI EXTERN. Laccionista antic t辿 tres opcions quan es produeix una ampliaci坦 de capital: Comprar totes les accions noves a les quals tingui dret. Vendre els drets de subscripci坦 a les altres accionistes o a inversors que encara no ho s坦n Optar per comprar algunes accions noves i vendre part dels seus drets de subscripci坦. EXEMPLE 4
2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI EXTERN. Els propietaris de lempresa, accionistes, volen obtenir un benefici, que reben mitjan巽ant el dividend. Per calcular quan li costa aquest finan巽ament a lempresa haurem de fer el seg端ent: Dividends/( suma del valor del capital+Prima demissi坦) Ka=Di/(Csi+Pei)
2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. El finan巽ament ali竪 est format pel conjunt de deutes que lempresa contreu per finan巽ar una part dels seus actius, els quals impliquen el pagament duns interessos i altres costos. Podem distingir entre: Finan巽ament ali竪 a curt termini Finan巽ament ali竪 a llarg termini
2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. A CURT TERMINI El finan巽ament a curt termini: s aquell que 辿s igual o inferior a un any. Normalment, les empreses utilitzen aquest tipus de finan巽ament per finan巽ar les operacions de circulant com les compres, les despeses de personal i la resta de despeses generals. Hi ha molst instruments de finan巽ament a curt termini, per aix嘆 els classificarem en dos grans grups: finan巽ament no bancari a curt termini, cr竪dit comercial i el finan巽ament bancari a curt.
2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. EL CRDIT COMERCIAL. El cost de finan巽ament. Quan els prove誰dors i els creditors ens permeten pagar de forma diferida, no hi ha un cost expl鱈cit ( no ens cobren interessos directament), el que hi ha 辿s un cost impl鱈cit, el de no poder aprofitar-nos dels descomptes per pagament inmediat . Exemple full 165.
2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. EL CRDIT COMERCIAL. La principal font de finan巽ament a curt termini 辿s el cr竪dit comercial, 辿s habitual que les empreses lliurin als seus prove誰dors i creditors pagar辿s amb venciment a trenta, seixanta o noranta dies, per les compres realitzades o els serveis rebuts com a instrument de pagament. El descompte defectes comporta almenys dues despeses: els interessos de loperaci坦, que sanomenen descompte i les comissions, de manera que le fectiu que rebr (E) s obtindr de restar aquestes despeses al nominal (N) amb la f嘆rmula seg端ent: E=N揃(1-(t/360))-C
2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. FINANAMENT BANCARI. El nom gen竪ric de finan巽ament bancari sinclouen tots els instruments financers que subministren el conjunt dentitats de cr竪dit: ENTITATS DE CRDIT BANCS CAIXES DESTALVIS COOPERATIVES DE CRDT
2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. FINANAMENT BANCARI. Les entitats de cr竪dit ofereixen a les empreses una gran diversitat dinstruments de finan巽ament a curt termini: El descompte comercial bancari. Es tracta del recurs financer bancari a curt termini m辿s emprat per les petites i mitjanes empreses. La p嘆lissa o compte de cr竪dit. Cr竪dit i pr辿stec s坦n dues paraules que solen confrondres i utilitzar-se com a sin嘆nimes. La p嘆lissa otorga al contractant la possibilitat de lefectiu que es necessita dun compte bancari fins a un l鱈mit que sanomena cr竪dit disponible.. El facturatge. s una operaci坦 mitjan巽ant la qual un aempresa anomenada cedent transfereix el risc dinsolv竪ncia dels seus clients i deutors a una altra empresa que sanomena factor, que normalment 辿s un banc. La comfirmaci坦, tamb辿 coneguda com a facturatge de creditors, en principi no 辿s, igual que el facturatge, un instrument financer. US PASSEM PDF AMB LES EXPLICACIONS I ESQUEMES
2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI A LLARG TERMINI. En aquest tipus de finan巽ament, les inversions de lactiu es financen amb capitals o recursos permenanents, que poden ser propis o aliens, a llarg termini. Els instruments de fina巽ament a llarg termini m辿s habituals s坦n els seg端ents: Pr辿stecs. P嘆lissa de cr竪dit a llarg termini. Empr竪stit. Arrendament financer (l鱈sing). Altres instruments de finan巽ament a llarg termini.
2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI A LLARG TERMINI. Pr辿stecs : operaci坦 fiancnecera per la qual una entitat de cr竪dit (prestador), lliura a un client seu (prestatari) una quantitat de diners que haur de tornar a terminis i les condicions pactades al contracte de pr辿stec. Un pr竪stec consta de: Principal (C 0 ). Es tracta de limport nominal rebut per lentitat de cr竪dit. Termini (n). Temps que trigar a tornar el principal. Nombre de quotes. Nombre de pagaments. Tipus dinter竪s nominal (TIN). Tipus dinter竪s que es fixa en loperaci坦, que pot ser constant o variable en funci坦 dun referent, com lEURIBOR en la majoria dels pr辿stecs hipotecaris. Taxa anual equivalent (TAE). Tipus dinter竪s efectiu de loperaci坦. Comissi坦 i altres despeses (C). Altres despeses que ha de pagar el prestatari a m辿s dels interessos, com per exemple, la comissi坦 de cancel揃laci坦 anticipada, que es paga si el principal del pr辿stec es torna abans del termini pactat. Sistema damortitzaci坦, hi ha molts tipus damortitzaci坦 dun pr辿stec, encara que la m辿s habitual 辿s el sistema franc竪s, que consisteix a pagar en cada quota un mateix import si no hi ha una modificaci坦 en el tipus dinter竪s en les dates pactades. Aquesta quota es compon duna part de principal i una part dinteressos. Les entitats de cr竪dit solen demanar garanties sobre una situaci坦 dinsolv竪ncia: garantia personal i garantia real
2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI A LLARG TERMINI. P嘆lissa de cr竪dit a llarg termini. s el mateix que la p嘆lissa de credit a curt termini. Empr竪stit. Emissi坦 dobligacions o bons, els quals remuneren amb un tipus dinter竪s que pot ser fix o variable, i segons les caracter鱈stiques de lemissi坦 poden ser canviats per accions de lempresa (obligacions convertibles). L鱈sing o arrendament financer. Contracte pel qual el propietari dun b辿 dequipament o dun edifici en cedeix l炭s a canvi del pagament regular duna quota. La car叩cter鱈stica que fa diferent al l鱈sing 辿s la possibilitat de comprar per part de larrendatari el b辿 llogat, si aix鱈 ho decideix una vegada pagada la 炭ltima quota en cas que no sigui aix鱈 tornaria el b辿. Dos tipus de l鱈sing: financer i operatiu. Altres instruments de finan巽ament a llarg termini: subvencions de capital, subvencions dexplotaci坦
3.El mercat de valors. Un mercat financer est format pel conjunt de transaccions que es fan amb diferents actius financers.Si aquests actius estan representats en valors mobiliaris snomena aquest mercat mercat de valors. Aquests mercats compleixen les seg端ents funcions: Posen en contacte oferents i demandants. Estableixen els preus de mercat dels actius financers i el donen publicitat. Proporcionen liquiditat als inversors. Faciliten la negociaci坦 al m鱈nims costos possibles i ho fan amb la mxima efici竪ncia. El mercat de valors, 辿s un mercat financer on es negocien valors mobiliaris de renda fixa i de renda variable, cosa que permet canalitzar lestalvi a la inversi坦.
3.El mercat de valors. 3.1 ELS VALORS MOBILIARIS. Un valor mobiliari 辿s un actiu financer que representa una participaci坦 en els deutes duna empresa o en el seu patrimoni net i que, per tant, t辿 la particularitat de poder ser negociable en els mercats de capitals. Podem agrupar els valors mobiliari en valors de renda fixa i de renda variable. Renda fixa, representen participacions en el passiu de lempresa. Renda variable, participacions en el patrimoni duna empresa.
3.El mercat de valors. 3.2 ELS MERCATS PRIMARIS I SECUNDARIS. Primaris, s坦n aquells on les empress emeten valors mobiliaris per a captar finan巽ament i aix鱈 poder desenvolupar les seves inversions. Secundaris, s坦n aut竪ntics mercats de revenda, ja que shi intercanvien t鱈tols que ja van ser emesos en el mercat primari i que estan en mans dinversors. Els mercats oficials de valors s坦n: les borses de valors, mercat de deute p炭blic, mercat de derivats i mercat de deute corporatiu.

More Related Content

U 2 6 Eoe 0910

  • 1. UNITAT DIDCTICA 6 La funci坦 financera de lempresa.
  • 2. OBJECTIUS Utilitzar els mitjans i tecnologies de la informaci坦 i la comunicaci坦 com a eina quotidiana dobtenci坦, tractament, selecci坦 i anlisi de la informaci坦 empresarial, verificar-ne la fiabilitat i aplicar-la a la presa de decisions empresarials. Con竪ixer, analitzar i determinar el cost de les fonts de finan巽ament pr嘆pies i alienes amb la finalitat de prendre decisions sobre quines s坦n les m辿s convenients en casos determinats.
  • 3. Compet竪ncies Compet竪ncies espec鱈fiques. Compet竪ncia e estrat竪gia Aportar racionalitat en la presa de decisions estrat竪giques. Compet竪ncies generals. Compet竪ncia en la gesti坦 i tractament de la informaci坦. Comprendre de manera clara i coherent, valorant cr鱈ticament informacions sobre fets rellevants en lmbit empresarial. Compet竪ncia digital Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informaci坦 a partir de fonts diverses (escrites, grfiques i amb diferents suports, especialment relacionats amb les TIC), i valorar de forma cr鱈tica la dades extretes.
  • 4. ESQUEMA 1. Lestructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.1. Lequilibri entre inversions i finan巽ament. 1.1. El fons de maniobra o capital circulant m鱈nim. 1.3. El cash flow o flux de caixa. 2. Fonts de finan巽ament. 2.1. El finan巽ament propi. 2.2. El finan巽ament ali竪. 3. Els mercats de valors. 3.1. Els valors mobiliaris. 3.2. Els mercats primaris i secundaris.
  • 5. 1. LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. Lestructura econ嘆mica de lempresa est formada pel conjunt dinversions de tota forma que aquesta realitza. ( elements com mquines, edificis, ....que apareixen a lactiu). Lestructura financera de lempresa, conjunt de fons que simplementen els projectes dinversi坦 duna empresa. Estem parlant dels recursos financers que fem servir per tal de portar a terme els projectes dinversi坦 de lempresa. Ex: s坦n els nutrients del cos hum. La inversi坦 i el finan巽ament actuen de forma conjunta, el finan巽ament 辿s necessari per portar a terme projectes i aquests proporcionen recursos que serveixen per donar aquest finan巽ament.
  • 6. LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.1 LEQUILIBRI ENTRE INVERSIONS I FINANAMENT Si qualsevol inversi坦 implica un finan巽ament es d坦na la seg端ent igualtat: VALOR DE LES INVERSIONS= VALOR DELS RECURSOS FINANCERS Patrimoni Net (recursos propis) Passiu no corrent (finan巽ament ali竪 a llarg termini) Passiu corrent (finan巽ament ali竪 a curt termini) Actiu fix o no corrent (inversions a llarg termini) Actiu corrent o circulant (inversions a curt termini)
  • 7. LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.1 LEQUILIBRI ENTRE INVERSIONS I FINANAMENT La regla dor de lequilibri financer diu: Passiu corrent Financia Actiu corrent o circulant Passiu no corrent Net patrimonial Financia Actiu no corrent o fix Per evitar problemes de pagament de deutes a curt termini algunes de les inversions a curt termini haurien destar financiades per passiu no corrent
  • 8. 1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MNIM Quin 辿s el volum 嘆ptim o ideal que ha de tenir el fons de maniobra? No hi ha un nivell determinat vlid per totes les empreses, dependr de: Sector dactivitat de lempresa. Pol鱈tica financera. Cojuntura econ嘆mica .. La rendibilitat econ嘆mica de lactiu no corrent 辿s m辿s elevada que la que es pugui treure de lactiu corrent, 辿s per aix嘆, que ens interessa tenir un FM ajustat, per reduir el cost doportunitat. A un FM m辿s gran m辿s rendibilitat estem perdent.
  • 9. 1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MNIM El fons de maniobra, conegut com a capital m鱈nim o ideal , 辿s el que iguala el cost doportunitat dhaver dimmobilitzar recursos en el fons de maniobra amb el benefici doportunitat de no tenir problemes de solv竪ncia financera. Per calcular-ho necessitem saber lactiu circulant necessari i el passiu circulant necessari.
  • 10. 1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MNIM Lactiu circulant necessari (ACN) es calcula a partir de la despesa mitjana diaria (DMD) multiplicada pel per鱈ode mitj de maduraci坦 econ嘆mic (Pmme) ACM=DMD*Pmme DMD=(mp+dp+dg)/365 mp= Despesa anual en priemeres mat竪ries. dp= Despeses de personal anual Dg= Despeses generals anuals
  • 11. 1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.2 EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT MNIM El passiu circulant necessari (PCN) es la suma dels cr竪dits a curt termini, duna manera especial amb els seus prove誰dors, el personal de lempresa i altres creditors. El seu valor dependr de la negociaci坦 de les despeses ordinries. El fons de maniobra, o capital circulant m鱈nim (CCm) ser: actiu circulant necessari- passiu circulant necessari. CCm=ACN-PCN EXEMPLE 1
  • 12. 1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA El terme cash flow o flux de caixa o flux de tresoreria o flux defectiu representa la variaci坦 neta dactius l鱈quids, ( caixa, compte corrents a bancs) en un per鱈ode de temps. s important lestudi del cash flow per con竪ixer: com es comporta el l鱈quid del fons de maniobra. el rendiment duna inversi坦. Per fer aquest estudi diferenciarem dos conceptes: Cash flow en termes de recursos generats. Cash flow en termes de caixa.
  • 13. 1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA Cash flow en termes de recursos generats. S坦n els recursos efectius generats per les inversions de lempresa en el seu funcionament normal. Es calcula de la seg端ent forma: Cash flow = Resultat comptable+amortitzacions+p竪rdues per deteriorament + provisions s a dir, sumem al resultat comptable aquelles despeses que no han significat sortida de l鱈quid de lempresa. Si el resultat comptable que hem utilitzar per calcular el cash flow 辿s el dexplotaci坦, el resultat del ccul sanomena EBIDTA (Earnings before interest, taxes, depreciation and amortizacion). Si el resultat comptable que hem utilitzar per calcular el cash flow 辿s el net, parlem de CASH FLOW NET. EXEMPLE 2
  • 14. 1.LEstructura econ嘆mica i financera de lempresa. 1.3 EL CASH FLOW O FLUX DE CAIXA Cash flow en termes de recursos caixa. El cash flow generat 辿s una simplificaci坦 del veritable flux de caixa, ja que suposa que els ingressos i les despeses s坦n totes al comptat, quan no 辿s aix鱈. Si volem saber el cash flow exacte de lempresa haurem de restar els cobraments i els pagaments de lempresa. Si s坦n els cobraments i els pagaments dexplotaci坦 sanomena cash flow dexplotaci坦 . Si s坦n tots els cobrament i els pagaments obtindrem el cash flow net. Lestat de fluxos defectiu permet con竪ixer la situaci坦 i la composici坦 del cash flow de lempresa en un sentit estricte.
  • 15. 2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI. Les formes de finan巽ament les podem classificar en dos tipus de fonts: El finan巽ament propi. El finan巽ament ali竪. Quan parlem de finan巽ament propi ens referim a dos conceptes diferents: El finan巽ament intern o autofinan巽ament. El finan巽ament extern propi.
  • 16. 2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI INTERN O AUTOFINANAMENT. Finan巽ament propi intern o autofinan巽ament, 辿s el conjunt de recursos que lempresa genera al llarg del seu cicle normal dexplotaci坦 i que es materialitza en benefici assolit en lexercici. En unes altres paraules 辿s aquell finan巽ament que obtenim a partir del benefici de lempresa. Aquest benefici, es pot utilitzar per cobrir diferents objectius: Com autofinan巽ament de manteniment. Com autofinan巽ament denquiment. Com repartiment de dividents.
  • 17. 2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI. BENEFICI AUTOFINANAMENT AUTOFINANAMENT DE MANTENIMENT , 辿s el benefici que no aporta un augment de valor a lactiu de lempresa i est format per: amortitzacions, les p竪rdues de deteriorament de valor, provisions, 辿s a dir, despeses que no signifiquen desemborsament en efectiu, 辿s a dir, apliquem per obtenir el cash flow AUTOFINANAMENT DENRIQUIMENT, 辿s el benefici retingut, que formar part de les reserves i que resta despr辿s de repartir dividents entre els accionistes. REPARTIMENT DE BENEFICIS COM A DIVIDENTS La retenci坦 de beneficis i la seva acumulaci坦 en comptes de reserves permet a lempresa la possibilitat dendeutarse,sense que se nalteri el nivell dendeutament. 1/(1-L) L= relaci坦 entre endeutament i el total de recursos financers
  • 18. 2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI O INTERN. Avantatges de lautofinan巽ament. M辿s autonomia a lhora decidir en qu竪 cal invertir. Inexist竪ncia dun cost financer expl鱈cit (no paga interessos), tret del cost doportunitat de no invertir els beneficis retinguts en actius externs a lempresa. Disminuci坦 del risc pel fet de disminuir el grau de palanquejament financer, ja que les empreses que estan m辿s endeutades sovint s坦n les que poden tenir m辿s problemes financers, han de pagar interessos i amortitzar pr辿stecs.
  • 19. 2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI INTERN. Inconvenients de lautofinan巽ament. Lautofinan巽ament 辿s contrari als interessos dels accionistes, ja que molts volen rendiments en forma de dividends. La retenci坦 de beneficis pot fer perdre valor a les accions en borsa, ja que preferiran comprar accions dempreses que paguen alts dividends. Disminuci坦 de la rendibilitat de laccionista quan existeix lefecte palanquejament positiu i laccionista t辿 alternatives dinversi坦 i no s'endeuta lempresa per portar a terme els projectes dinversi坦.
  • 20. 2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI EXTERN. El finan巽ament extern propi 辿s elque lempresa obt辿 de les aportacions dels seus socis al capital social. Una societat an嘆nima quan vol obtenir finan巽ament emetent accions ha de determinar quin 辿s preu demissi坦 (E). Aquest preu demissi坦 ha des ser menor a la cotitzaci坦 de les antigues accions. El preu demissi坦 (E)= Valor nominal de lacci坦(Vn)+ Prima demissi坦 (Pe). Valor nominal=Capital social/N炭mero d accions Vn= valor de lacci坦 amb relaci坦 al capital social Difer竪ncia entre el valor nominal i el preu demissi坦 duna nova acci坦
  • 21. 2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI EXTERN. Per saber com hem de compensar la p竪rdua de valor de les accions antigues hem de considerar altres conceptes: Valor de mercat o cotitzaci坦 (C): preu al qual es negocien les accions en el mercat secundari. Accions noves (N): nombre daccions de lampliaci坦 de capital. Valor te嘆ric de les accions despr辿s de lampliaci坦 (VT): estimaci坦 de la cotitzaci坦 en concloure lampliaci坦 de capital. A lantic accionista ha de ser indemnitzat per la difer竪ncia entre la cotitzaci坦 abans de lampliaci坦 i el valor te嘆ric, aquesta difer竪ncia es representa en drets de compra per part dun accionista antic i sanomena dret de subscripci坦 preferent (d). VT=(AC+EN)/(A+N) AC= Valors accions antigues AN= Valor de les noves accions A=Accions antigues N= Accions noves d = C-VT C=valor de mercat. VT= valor te嘆ric
  • 22. 2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI EXTERN. Laccionista antic t辿 tres opcions quan es produeix una ampliaci坦 de capital: Comprar totes les accions noves a les quals tingui dret. Vendre els drets de subscripci坦 a les altres accionistes o a inversors que encara no ho s坦n Optar per comprar algunes accions noves i vendre part dels seus drets de subscripci坦. EXEMPLE 4
  • 23. 2.Fonts de finan巽ament. 2.1 EL FINANAMENT PROPI EXTERN. Els propietaris de lempresa, accionistes, volen obtenir un benefici, que reben mitjan巽ant el dividend. Per calcular quan li costa aquest finan巽ament a lempresa haurem de fer el seg端ent: Dividends/( suma del valor del capital+Prima demissi坦) Ka=Di/(Csi+Pei)
  • 24. 2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. El finan巽ament ali竪 est format pel conjunt de deutes que lempresa contreu per finan巽ar una part dels seus actius, els quals impliquen el pagament duns interessos i altres costos. Podem distingir entre: Finan巽ament ali竪 a curt termini Finan巽ament ali竪 a llarg termini
  • 25. 2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. A CURT TERMINI El finan巽ament a curt termini: s aquell que 辿s igual o inferior a un any. Normalment, les empreses utilitzen aquest tipus de finan巽ament per finan巽ar les operacions de circulant com les compres, les despeses de personal i la resta de despeses generals. Hi ha molst instruments de finan巽ament a curt termini, per aix嘆 els classificarem en dos grans grups: finan巽ament no bancari a curt termini, cr竪dit comercial i el finan巽ament bancari a curt.
  • 26. 2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. EL CRDIT COMERCIAL. El cost de finan巽ament. Quan els prove誰dors i els creditors ens permeten pagar de forma diferida, no hi ha un cost expl鱈cit ( no ens cobren interessos directament), el que hi ha 辿s un cost impl鱈cit, el de no poder aprofitar-nos dels descomptes per pagament inmediat . Exemple full 165.
  • 27. 2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. EL CRDIT COMERCIAL. La principal font de finan巽ament a curt termini 辿s el cr竪dit comercial, 辿s habitual que les empreses lliurin als seus prove誰dors i creditors pagar辿s amb venciment a trenta, seixanta o noranta dies, per les compres realitzades o els serveis rebuts com a instrument de pagament. El descompte defectes comporta almenys dues despeses: els interessos de loperaci坦, que sanomenen descompte i les comissions, de manera que le fectiu que rebr (E) s obtindr de restar aquestes despeses al nominal (N) amb la f嘆rmula seg端ent: E=N揃(1-(t/360))-C
  • 28. 2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. FINANAMENT BANCARI. El nom gen竪ric de finan巽ament bancari sinclouen tots els instruments financers que subministren el conjunt dentitats de cr竪dit: ENTITATS DE CRDIT BANCS CAIXES DESTALVIS COOPERATIVES DE CRDT
  • 29. 2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI. FINANAMENT BANCARI. Les entitats de cr竪dit ofereixen a les empreses una gran diversitat dinstruments de finan巽ament a curt termini: El descompte comercial bancari. Es tracta del recurs financer bancari a curt termini m辿s emprat per les petites i mitjanes empreses. La p嘆lissa o compte de cr竪dit. Cr竪dit i pr辿stec s坦n dues paraules que solen confrondres i utilitzar-se com a sin嘆nimes. La p嘆lissa otorga al contractant la possibilitat de lefectiu que es necessita dun compte bancari fins a un l鱈mit que sanomena cr竪dit disponible.. El facturatge. s una operaci坦 mitjan巽ant la qual un aempresa anomenada cedent transfereix el risc dinsolv竪ncia dels seus clients i deutors a una altra empresa que sanomena factor, que normalment 辿s un banc. La comfirmaci坦, tamb辿 coneguda com a facturatge de creditors, en principi no 辿s, igual que el facturatge, un instrument financer. US PASSEM PDF AMB LES EXPLICACIONS I ESQUEMES
  • 30. 2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI A LLARG TERMINI. En aquest tipus de finan巽ament, les inversions de lactiu es financen amb capitals o recursos permenanents, que poden ser propis o aliens, a llarg termini. Els instruments de fina巽ament a llarg termini m辿s habituals s坦n els seg端ents: Pr辿stecs. P嘆lissa de cr竪dit a llarg termini. Empr竪stit. Arrendament financer (l鱈sing). Altres instruments de finan巽ament a llarg termini.
  • 31. 2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI A LLARG TERMINI. Pr辿stecs : operaci坦 fiancnecera per la qual una entitat de cr竪dit (prestador), lliura a un client seu (prestatari) una quantitat de diners que haur de tornar a terminis i les condicions pactades al contracte de pr辿stec. Un pr竪stec consta de: Principal (C 0 ). Es tracta de limport nominal rebut per lentitat de cr竪dit. Termini (n). Temps que trigar a tornar el principal. Nombre de quotes. Nombre de pagaments. Tipus dinter竪s nominal (TIN). Tipus dinter竪s que es fixa en loperaci坦, que pot ser constant o variable en funci坦 dun referent, com lEURIBOR en la majoria dels pr辿stecs hipotecaris. Taxa anual equivalent (TAE). Tipus dinter竪s efectiu de loperaci坦. Comissi坦 i altres despeses (C). Altres despeses que ha de pagar el prestatari a m辿s dels interessos, com per exemple, la comissi坦 de cancel揃laci坦 anticipada, que es paga si el principal del pr辿stec es torna abans del termini pactat. Sistema damortitzaci坦, hi ha molts tipus damortitzaci坦 dun pr辿stec, encara que la m辿s habitual 辿s el sistema franc竪s, que consisteix a pagar en cada quota un mateix import si no hi ha una modificaci坦 en el tipus dinter竪s en les dates pactades. Aquesta quota es compon duna part de principal i una part dinteressos. Les entitats de cr竪dit solen demanar garanties sobre una situaci坦 dinsolv竪ncia: garantia personal i garantia real
  • 32. 2.Fonts de finan巽ament. 2.2 EL FINANAMENT ALI A LLARG TERMINI. P嘆lissa de cr竪dit a llarg termini. s el mateix que la p嘆lissa de credit a curt termini. Empr竪stit. Emissi坦 dobligacions o bons, els quals remuneren amb un tipus dinter竪s que pot ser fix o variable, i segons les caracter鱈stiques de lemissi坦 poden ser canviats per accions de lempresa (obligacions convertibles). L鱈sing o arrendament financer. Contracte pel qual el propietari dun b辿 dequipament o dun edifici en cedeix l炭s a canvi del pagament regular duna quota. La car叩cter鱈stica que fa diferent al l鱈sing 辿s la possibilitat de comprar per part de larrendatari el b辿 llogat, si aix鱈 ho decideix una vegada pagada la 炭ltima quota en cas que no sigui aix鱈 tornaria el b辿. Dos tipus de l鱈sing: financer i operatiu. Altres instruments de finan巽ament a llarg termini: subvencions de capital, subvencions dexplotaci坦
  • 33. 3.El mercat de valors. Un mercat financer est format pel conjunt de transaccions que es fan amb diferents actius financers.Si aquests actius estan representats en valors mobiliaris snomena aquest mercat mercat de valors. Aquests mercats compleixen les seg端ents funcions: Posen en contacte oferents i demandants. Estableixen els preus de mercat dels actius financers i el donen publicitat. Proporcionen liquiditat als inversors. Faciliten la negociaci坦 al m鱈nims costos possibles i ho fan amb la mxima efici竪ncia. El mercat de valors, 辿s un mercat financer on es negocien valors mobiliaris de renda fixa i de renda variable, cosa que permet canalitzar lestalvi a la inversi坦.
  • 34. 3.El mercat de valors. 3.1 ELS VALORS MOBILIARIS. Un valor mobiliari 辿s un actiu financer que representa una participaci坦 en els deutes duna empresa o en el seu patrimoni net i que, per tant, t辿 la particularitat de poder ser negociable en els mercats de capitals. Podem agrupar els valors mobiliari en valors de renda fixa i de renda variable. Renda fixa, representen participacions en el passiu de lempresa. Renda variable, participacions en el patrimoni duna empresa.
  • 35. 3.El mercat de valors. 3.2 ELS MERCATS PRIMARIS I SECUNDARIS. Primaris, s坦n aquells on les empress emeten valors mobiliaris per a captar finan巽ament i aix鱈 poder desenvolupar les seves inversions. Secundaris, s坦n aut竪ntics mercats de revenda, ja que shi intercanvien t鱈tols que ja van ser emesos en el mercat primari i que estan en mans dinversors. Els mercats oficials de valors s坦n: les borses de valors, mercat de deute p炭blic, mercat de derivats i mercat de deute corporatiu.