際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
Les segones avantguardes
     Segona meitat del s.XX
U10 les segones avantguardes
Localitzaci坦 geogrfica
Arquitectura
MOVIMENT MODERN O ESTIL INTERNACIONAL,
RACIONALISME, FUNCIONALISME

 El moviment modern basat en
  el racionalisme funcional i
  sense ornamentaci坦,es va
  mantenir vigent fins els anys
  60.
 Es va difondre per tot el m坦n,
  ja que els seus mxims
  representants, com Gropius o
  Mies van der Rohe, es van
  establir als EUA fugint de
  l'Alemanya nazi. Altres com Le
  Corbusier es van quedar a
  Europa, amb la tasca de
  reconstruir les ciutats.         Unit辿 dhabitation (Marsella),
                                   Le Corbusier.
AL MARGE DE LESTIL
INTERNACIONAL...
 Malgrat que lestil
  internacional va dominar
  el panorama
  arquitect嘆nic fins els anys
  60, tamb辿 es van fer
  edificis amb uns
  plantejaments diferents,
  tot i ser exemples a誰llats.
 De carcter escult嘆ric,
  predomini de les formes       Notre-Dame-du Haut
  curvil鱈nies i irregulars.     (Ronchamp), Le Corbusier
Museu Guggenheim de Nova York,
Lloyd Wright
U10 les segones avantguardes
pera de Sidney,
Utzon
HIGH TECH
   Abreviaci坦 de high technology
    (alta tecnologia). Sorgeix a la
    segona meitat dels anys 60 i es
    desenvolupa al llarg dels 70.
   Mant辿 els principis essencials
    del Moviment Modern
    (racionalisme i funcionalisme),
    per嘆 exalta el progr辿s
    tecnol嘆gic.
   No samaga lestructura de
    ledifici deixant al descobert
    els elements de suport,
    sistemes de conducci坦,
    ascensors... I els materials
    utilitzats (acer, panells
    metl.lics, plstics...) que
    adquireixen un nou valor
    est竪tic.
                                      Centre Pompidou de Par鱈s
                                      Piano i Rogers
ARQUITECTURA POSTMODERNA
 Moviment que sorgeix
  arrel de lanlisi de les
  tend竪ncies que des de els
  anys 60 soposaven al
  Moviment Modern.
 No pretenia tornar al
  passat, per嘆 s鱈 incorporar
  als exteriors certs
  elements destils hist嘆rics
  (columnes, arcs,
  frontons...) amb una
  funci坦 purament
  decorativa.
                                AT&T Bulding de Nova York,
                                Philip Johnson
DECONSTRUCTIVISME
   Terme originat arrel duna
    exposici坦 titulada
    Deconstructivist Architecture
    organitzada el 1988 pel MOMA.
   Els elements que defineixen
    aquest corrent s坦n:
      Les formes irregulars i
       aparentment inestables.
      Gran dinamisme.
      Combinacions sense harmonia
       ni proporci坦.
      Concepte escult嘆ric.
      Edificis daparen巽a inquietant i
       dif鱈cils dinterpretar.
                                          Museu Guggenheim de Bilbao,
                                          Frank Ghery
Museu Guggenheim de Bilbao,
Frank Ghery
U10 les segones avantguardes
U10 les segones avantguardes
Atri
Arts plstiques
Festival in Norwich, Georges Mathieu
                                 Informalisme. Fran巽a




Alchemy, Jackson Pollock
Expressionisme abstracte. EEUU
INFORMALISME
 Moviment art鱈stic europeu que
  va tenir gran acceptaci坦 a
  Espanya, es va desenvolupar a
  partir de 1945, en paral揃lel a
  l'expressionisme abstracte
  nord-americ.
 Fuig de lart figuratiu, utilitza
  un llenguatge abstracte en el       Antoni Tpies. Cadira, 1992
  que els materials juguen un
  paper principal.
 Busquen lautenticitat de la
  pintura en el pur acte de
  pintar.
 Expressi坦 del m坦n interior de
  lartista davant un m坦n que
  langoixa.
Caracter鱈stiques :
 Voluntat d'experimentaci坦 i llibertat.
 Exaltaci坦 de latzar i de la improvisaci坦.
 s de materials nous: sorra, fusta, paper, guix...
  I noves t竪cniques: collage, frottage, grattage...
 Sacumulen materials, relleus, llan巽ament de
  pintura, degoteig,forats i destrucci坦 del llen巽.
 La forma, el color i la composici坦 depenen de la
  textura dels materials.
El crit, 1959.
Antonio Saura    Composici坦 en blanc i negre, 1964.
                  Manuel Millares
CREU i R,
Tpies
Pasqua,
Antoni Tpies
Figura de paper de diari i fils,
    1946. Antoni Tpies
EXPRESSIONISME ABSTRACTE
 Sorgeix als EUA, a Nova York, just despr辿s de la 2a Guerra mundial i
  fou el corrent dominant durant la d竪cada dels 50.
 Fusi坦 del surrealisme i labstracci坦, sallunya absolutament del
  llenguatge figuratiu.
 Els artistes utilitzen la pintura per alliberar-se de les seves emocions
  i estat dnim (rbia, angoixa, crispaci坦...).
 Abunden els grans formats.
 Apareixen t竪cniques novedoses com:
     Action painting: pintura dacci坦, t竪cnica pict嘆rica que intenta
      expressar mitjan巽ant el color i la mat竪ria, sensacions com ara el
      moviment, lenergia, la velocitat...Es poden utilitzar materials no
      pict嘆rics com ara, la sorra, el filferro...
     Dripping: t竪cnica pict嘆rica en la que lartista deixa gotejar la pintura
      damunt la tela estesa a terra amb lajut dun contenidor foradat o
      esquitxant directament amb les mans, bastons o pinzells.
Caracter鱈stiques de lexpressionisme abstracte:
 La idea desb坦s va deixar de tenir sentit, lartista no
  intenta transferir una imatge predeterminada a lobra.
 El que els importa 辿s el proc辿s o acte de pintar, m辿s
  que el contingut.
 Utilitzaci坦 destris, materials i suports poc
  convencionals: pals, culleres, ganivets, sorra, vidre
  m嘆lt...
 Expressi坦 lliure i subjectiva de linconscient.
 Execuci坦 totalment espontnia.
 Gran importncia de latzar.
 Predomini del tra巽 gestual en expressions de gran
  dinamisme.
 Ocupaci坦 de taques i l鱈nies amb ritme.
Fases:
 FASE MTICA (des de
  principis dels 40 fins
  despr辿s de la 2a Guerra
  Mundial):
    Gran influ竪ncia del
     surrealisme. Apareixen
     elements extrets del
     subconscient



                              Dona, De Kooning.
 FASE GESTUAL O
  ACTION PAINTING (a
  partir de 1947):
   Aband坦 del llenguatge
    figuratiu.
   Nous m竪todes
    dexecuci坦: dripping.
   Expressi坦 de lestat
    ps鱈quic de lartista.
   Teles de grans
    dimensions.
                            Bosc encantat, Jackson
                            Pollock
Composicions:           De camp de color:



De camp est竪s:




 Convergence, Pollock


                          N炭mero 10, Mark Rothko
Amb signes:

                           Gestuals:




                      Ici, Joan Mitchell
Figures abstractes,
Mark Tobey
N炭mero 1,
Jackson Pollock
Number 7




Eyes in the heat
Dona II,
De Kooning
ART POP
 Sorgeix a finals dels anys 50 a Anglaterra i els EEUU i esdev辿
  lestil caracter鱈stic dels anys 60.
 Reflectia el benestar de la societat nord-americana, que havia
  assolit una gran prosperitat despr辿s de la 2a Guerra Mundial.
 Es va comen巽ar a utilitzar per denominar lart popular que
  estava creant la publicitat, el disseny industrial, el
  cartellisme...
 El Pop art sinspira en aquest art popular de la societat de
  consum per crear obres figuratives amb una temtica directa
  fcilment accessible al p炭blic en general.
 s el resultat dun estil de vida; la manifestaci坦 plstica duna
  cultura caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la
  moda, el consumisme... On els objectes deixen de ser 炭nics
  per fabricar-se en s竪rie.
Caracter鱈stiques de lart Pop:
 Rebuig de lexpressionisme abstracte, intent de tornar a posar lart
  amb el m坦n i la realitat objectual.
 Utilitzaci坦 dimatges preses del m坦n de la comunicaci坦 de masses i
  la societat de consum.
 Lart esdev辿 un objecte de consum.
 Selimina qualsevol signe de manualitat, moltes de les obres es fan
  a partir de fotografies.
 s del collage i fotomuntatge, aix鱈 com t竪cniques de reproducci坦
  com la litografia o la serigrafia.
 Temtica extreta del medi urb de les grans ciutats i dels seus
  aspectes socials i culturals: c嘆mics, revistes, anuncis, fotografies... I
  elements de la societat de consum: aliments enllaunats, cotxes,
  neveres...
 Colors purs, brillants i fluorocents (empleats en la ind炭stria i
  objectes de consum)
Tancar la caixa abans
                            dencendre-la, Andy Warhol




Les dues Marilyns, Warhol
Llauna de sopa Campbells




                            Tres ampolles de Coca-cola, Warhol
Retrat de Nick Wilder,
David Hockney




                         Pet坦 IV, Roy Lichtesntein
Sopa Campbells
U10 les segones avantguardes
Escultura
HENRY MOORE
- El seu motiu predilecte s坦n les
escultures femenines,
simplificades a partir de formes
geom竪triques.
- Es situa entre lart figuratiu i
labstracte
- Les seves obres s坦n concebudes
per ser ubicades a exteriors.
- Sinspira en les formes de la      Figura ajaguda
natura i d坦na importncia a la
relaci坦 delements oposats:
massa i buit; espai interior i
exterior; c嘆ncava i convexa.
GIACOMETTI

S坦n caracter鱈stiques les
seves escultures de
bronze, figures
femenines estilitzades
Es deformen recreant
langoixa i la solitud.



                           Lhome que
                           camina
ALEXANDER CALDER
Representant de lart
cin竪tic.
Dissenya els m嘆vils,
estructures penjades
amb filferros que es
mouen amb laire.




                        Stabile mobile
Eduardo Chillida
 La seva obra es pot catalogar dins
  labstracci坦.
 Esculpeix els blocs de ferro o fusta
  amb una barreja descultura i
  arquitectura. Relaciona i
  introdueix les seves obres a la
  natura.
 Elabora escultures pesades que
  semblen lleugeres.
 Elabora formes lliures i
  espontnies. deixa que el ferro
  agafi les seves pr嘆pies formes
  quan es refreda.
 Treballa el buit i el ple.
  (continu誰tat de Gargallo), aix鱈 com
  la recta i la corba.
Caja metaf鱈sica   Peine del Viento,
Jorge Oteiza      Chillida
Elogio al agua,
Chillida
LOUISE BOURGEOIS

 Escultora francesa que el 1938 es
  trasllada a Nova York, on es
  relaciona amb els artistes
  davantguarda.
 Amb inicies surrealistes despr辿s
  es decanta cap a lexpressionisme
  abstracte, utilitzant materials
  diversos
 Les seves obres fan refer竪ncia als
  seus records dinfantesa.
 Mor el maig de 2010 a ledat de
  98 anys


                                       Ulls
Maman
ABSTRACCI POSTPICTRICA
  Contemporani al Pop Art.
 Tamb辿 辿s una reacci坦 contra
  lexpressionisme per嘆 sense
  retornar a la figuraci坦.
 Rebutja les qualitats
  pict嘆riques que mostren la
  personalitat de lartista
 La pintura havia de ser
  impersonal. Es redueix a
  formes geom竪triques i taques
  de color pla i uniforme, amb
  contorns molt marcats que
  delimiten els colors.
                                 Variaci坦 Sinjerli IV,
                                 Frank Stella
MINIMAL ART
   Sorgeix a EEUU a mitjans dels anys
    seixanta i t辿 el seu mxim
    desenvolupament durant els anys
    setanta.
   Encara que tamb辿 sinclouen
    pintures 辿s un art fonamentalment
    escult嘆ric, o m辿s aviat dobjectes
    tridimensionals.
   Consta de pocs elements de formes
    simples, sense cap altre significat
    que el material.
   Acostumen a ser objectes
    prefabricats i la intervenci坦 de
    lartista es limita a muntar-los i triar
    lespai.
   Repetici坦 modular en s竪rie, formes
    simples i geom竪triques amb els
    m鱈nims mitjans.
                                                Sense t鱈tol,
                                               Donald Judd
ART CINTIC o OP-ART
   Es desenvolupa als anys 50
   Fa refer竪ncia a tota aquella manifetsaci坦
    pict嘆rica o escult嘆rica, que incorpora um
    moviment real o il.lusoria
   Es pot considerar un precursor d'aquest
    moviment a Marcel Duchamp, als anys 30,
    fa realitzar els anomenats Rotoreliefs, obres
    tridimensionals que tenen un motor que
    l'espectador pot posar en marxa grcies a un
    mecanisme. Calder ser el gran impulsor.
   Obres creades per a produir en lespectador
    la impressi坦 o il揃lusi坦 de moviment a trav辿s
    d'il揃lusions 嘆ptiques.
   Tamb辿 s'inclouen dintre de l'art cin竪tic les
    construccions tridimensionals amb
    moviment mecnic i els m嘆bils sense motor.



                                                    Barrina Demisphere,
                                                    Marcel Duchamp
Caracter鱈stiques de lart cin竪tic:
 Rebuig a qualsevol referent narratiu, literari o anecd嘆tic.
 Utilitzaci坦 d'altres suports, a m辿s del tradicional quadre.
 Les obres existeixen essencialment en l'ull i en la ment de
  l'espectador i no simplement en la paret. Uni坦 dart i
  ci竪ncia (il.lusions 嘆ptiques)
 Incorporaci坦 de materials in竪dits per a la creaci坦 art鱈stica:
  plstics, circuits el竪ctrics, etc.
 Intenci坦 d'inserir-se en la vida p炭blica de la ciutat, formant
  part de l'urbanisme.
 Manipulaci坦 de l'espectador en algunes obres per posar-les
  en marxa.
Diferents formes dobres cin竪tiques:

 ESTTIQUES:
   Les obres esttiques
    cin竪tiques depenen de
    l'acci坦 de la llum, els
    fen嘆mens 嘆ptics, com la
    tend竪ncia de l'ull a
    produir imatges latents
    al ser sotm竪s a
    contrastos molt brillants
    de blanc i negre, o la
    juxtaposici坦 de certs
    tints.                      Mosaic,Bridget Riley.
 DESPLAAMENT:
   Induint a l'espectador a
    despla巽ar-se a l'espai
    perqu竪 aix鱈 s'organitzi en
    la seva ment la lectura
    d'una seq端竪ncia




                                 Esfera amb quadrats, Victor Vasarely.
 TRIDIMENSIONALS:
   Hi han objectes que es
    mouen a l'atzar, sense
    energia mecnica, com
    els m嘆bils de Alexander
    Calder




                              Myxomatose, Alexander Calder
ART POVERA
 Moviment itali sorgit a finals
  dels anys 60.
 Reacci坦 enfront el Pop art i la
  seva acceptaci坦 de la societat de
  consum.
 Intent per combatre el
  mercantilisme en lart mitjan巽ant
  la utilitzaci坦 dobjectes sense
  valor o de rebuig que
  suposadament ning炭 voldria
  col揃leccionar.
 Els materials es podien degradar i
  modificar laspecte de lobra.
Igl炭 amb arbre,   Venus dels draps,
Mario Merz        Michelangelo Pistoletto
ART CONCEPTUAL
 L'art conceptual sorgeix
  en EUA cap a 1966
  despr竪s de lest竪tica
  minimalista.
 A l'art conceptual el que
  limporta 辿s la reflexi坦
  sobre l'obra (el concepte)
  i el proc辿s creatiu m辿s
  que l'objecte art鱈stic i els
  seus aspectes materials,       Una i tres cadires
  en aquest moviment             Joseph Kosuth
  culmina la
  desmaterialitzaci坦 de lart
  que shavia iniciat amb el
  dadaisme.
Caracter鱈stiques de lart conceptual:
 Visi坦 de la pintura com objecte
  de pensament.
 Prop嘆sit posat no a representar
  la realitat, sin坦 a prescriure un
  conjunt de significats, conceptes
  o intencions que siguin
  reconeguts per l'intel揃lecte.
 Recerca de la simplicitat.
 Valora principalment la
  intel揃lig竪ncia i les idees per
  sobre de la part manual.            Un i tres martells, Joseph Kosuth.
 Combinaci坦 de llenguatges:
  especialment el llenguatge escrit
  barrejat amb el llenguatge de la
  representaci坦 pict嘆rica.
Entre els vessants de lart
 conceptual destaquen:
        Land art
        Body art
LART DE LA NATURA O
LAND ART
 Lacci坦 sexecuta sobre
  el paisatge, que esdev辿
  un objecte modificat
  per la intervenci坦 de
  lartista.



                            Moll en espiral al Great Salt
                            Lake dUtah, (1970)
                            Robert Smithson
ART CORPORAL O
BODY ART

 A cavall entre la
  performance i lart
  conceptual.
 El cos de lartista (nu,
  pintat, danyat...) es
  converteix en el mitj
  dexpressi坦.
 Com tot art ef鱈mer, nom辿s
  en queda constncia
  mitjan巽ant una fotografia o
  v鱈deo.
                                Yves Klein
NOVA FIGURACI: FRANCIS BACON
   La seva complexa psicologia i vida
    desordenada, juntament amb
    experi竪ncies de lhorror de la 2a
    Guerra Mundial donen lloc a una
    obra dif鱈cil de classificar.
   Mentre lart de la postguerra es
    decantava per labstracci坦 i la
    modernitat, Bacon soposa a
    linformalisme i fa una pintura
    figurativa i expressionista.
   Representa la figura humana
    distorsionada, amb interiors que
    mostren poques refer竪ncies
    espacials.
   La seva obra transmet soledat,
    a誰llament i angoixa.
                                         Papa Innocenci X
HIPERREALISME
 Neix a finals del 60 en
  contraposici坦 a
  lintel.lectualisme de
  moviments com el
  minimalisme o lart
  conceptual.
 Sintenta reproduir la
  realitat amb una fidelitat
  absoluta.
 Sovint treballen a partir
  de fotografies, que
  reprodueixen a les teles
  amb detall i minuciositat.   Lavabo i mirall,
                               Antonio L坦pez
U10 les segones avantguardes
POST MODERNITAT
   A partir del 1975 saprecia un cert esgotament en les propostes art鱈stiques i el
    concepte davantguarda desapareix.

   Els artistes tenen la impressi坦 que tot est investigat i no queda res per descobrir,
    lafany de novetat deixa dobsessionar-los.

   Lart postmodern es caracteritza per la llibertat de la creaci坦 individual,
    desapareixen els dogmatisme i classificacions.

   Apareixen corrents de moda que simposen durant un temps i en un lloc
    determinat.

   Apareixen un seguit de moviments neo que desisteixen de la novetat i sinspiren
    en f坦rmules i llenguatges ja experimentats: neoexpressionisme alemany,
    transvanguardia italiana, figuraci坦 lliure francesa, la nova imatge nord-americana,
    la neo-abstracci坦 geom竪trica, el neo-pop...

   Actualment podem afirmar que lindividualisme sha imposat sobre propostes
    col揃lectives i cada artista desenvolupa un estil propi.

   La proximitat en el temps ens impedeix fer distincions amb imparcialitat.
INK
Miquel Barcel坦
Fifteen holes
Miquel Barcel坦
Altres recerques:
 Happenings, Performances i
  instal.lacions
 Video art
 Street art
Happenings, performances

 Art ef鱈mer en que
  lobra no 辿s un objecte
  material, sin坦 un acci坦.
 La performa est m辿s
  pr嘆xima a lactivitat
  teatral i el happening
  sol implicar als
  espectadors en lacci坦
  i 辿s m辿s espontani.
Video art
 Sorgeix als anys 60 i perdura
  fins a lactualitat
  incorporant les il揃limitades
  eines informtiques.
 El v鱈deo esdev辿 un mitj
  dexpressi坦 art鱈stica, oferint
  els avantatges del cinema
  per嘆 amb un cost molt m辿s
  redu誰t.
 Va des de la simple gravaci坦
  de happenings o
  performances fins ales
  videoinstal.lacions en les
  que el v鱈deo sincorpora
  com element constitutiu de
  lobra.
 Un gran representant
  actualment 辿s Bill Viola.
Srteet art
 Tamb辿 anomenat art urb o post-
  graffiti
 Es tracta dun art en que els
  artistes desenvolupen un mitj
  dexpressi坦 al carrer mitjan巽ant
  l炭s de t竪cniques diverses
  (plantilles, fotografies, p嘆sters,
  murals...) que sallunyen del
  fam坦s graffiti.
 Es situa en llocs p炭blics pretenent
  sorprendre a espectador.
  Sacostuma a tenir un missatge
  subversiu que critica a la societat
  amb ironia i convida a la lluita
  social, la cr鱈tica pol鱈tica o
  simplement la reflexi坦.               J.R
J.R
J.R
Banksy
Banksy
Alexandre Farto

More Related Content

What's hot (20)

ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
Antonio N炭単ez
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
M嘆 C
INFORMALISMOINFORMALISMO
INFORMALISMO
Helena Mfc
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
sandroalfaro
Sopa Campbell
Sopa CampbellSopa Campbell
Sopa Campbell
Gemma Ajenjo Rodriguez
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
Antonio N炭単ez
8. a. segones avantguardes
8. a. segones avantguardes8. a. segones avantguardes
8. a. segones avantguardes
jesus gutierrez
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
Antonio N炭単ez
Arquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i partArquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i part
balvare6
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
Antonio N炭単ez
Conceptualisme. joseph kosuth
Conceptualisme. joseph kosuthConceptualisme. joseph kosuth
Conceptualisme. joseph kosuth
jesus gutierrez
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
Antonio N炭単ez
DESCRIBE EL IDEARIO Y PRINCIPIOS BSICOS DEL FUTURISMODESCRIBE EL IDEARIO Y PRINCIPIOS BSICOS DEL FUTURISMO
DESCRIBE EL IDEARIO Y PRINCIPIOS BSICOS DEL FUTURISMO
Ignacio Sobr坦n Garc鱈a
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
Antonio N炭単ez
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
M嘆 C
INFORMALISMOINFORMALISMO
INFORMALISMO
Helena Mfc
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
sandroalfaro
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
Antonio N炭単ez
8. a. segones avantguardes
8. a. segones avantguardes8. a. segones avantguardes
8. a. segones avantguardes
jesus gutierrez
Arquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i partArquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i part
balvare6
Conceptualisme. joseph kosuth
Conceptualisme. joseph kosuthConceptualisme. joseph kosuth
Conceptualisme. joseph kosuth
jesus gutierrez
DESCRIBE EL IDEARIO Y PRINCIPIOS BSICOS DEL FUTURISMODESCRIBE EL IDEARIO Y PRINCIPIOS BSICOS DEL FUTURISMO
DESCRIBE EL IDEARIO Y PRINCIPIOS BSICOS DEL FUTURISMO
Ignacio Sobr坦n Garc鱈a

Viewers also liked (20)

Premiers pas dropboxPremiers pas dropbox
Premiers pas dropbox
Marie Clais
HuesosHuesos
Huesos
Alejandro Gaete
Ame gallery peinture d'antoine mercier -la valeur du couple-Ame gallery peinture d'antoine mercier -la valeur du couple-
Ame gallery peinture d'antoine mercier -la valeur du couple-
Antoine Mercier-ame
Histoire chevali竪re de jeanne et joseph.Histoire chevali竪re de jeanne et joseph.
Histoire chevali竪re de jeanne et joseph.
EN
Lejournaldesindignes4Lejournaldesindignes4
Lejournaldesindignes4
WKTL-Agency
Techniques de bases du pilotage sportifTechniques de bases du pilotage sportif
Techniques de bases du pilotage sportif
Alex Nmd
SupralogSupralog
Supralog
mfranche
   Pr辿sentation de l'辿tude Nature en Ville    Pr辿sentation de l'辿tude Nature en Ville
Pr辿sentation de l'辿tude Nature en Ville
WKTL-Agency
Clase #1 de accessClase #1 de access
Clase #1 de access
Esmeralda2227
Recherche et territoire, enjeux et 辿tat des lieuxRecherche et territoire, enjeux et 辿tat des lieux
Recherche et territoire, enjeux et 辿tat des lieux
UGICT, la CGT des In辿gnieurs, Cadres Techniciens
Felicitaci坦 de nadal 2013
Felicitaci坦 de nadal   2013Felicitaci坦 de nadal   2013
Felicitaci坦 de nadal 2013
Joanzapatero
Qu'attendez vous de votre a辿roport ?Qu'attendez vous de votre a辿roport ?
Qu'attendez vous de votre a辿roport ?
itSMF France
ComenzarComenzar
Comenzar
Rafael Iron
Pour ma retraite, j'agircPour ma retraite, j'agirc
Pour ma retraite, j'agirc
UGICT, la CGT des In辿gnieurs, Cadres Techniciens
Le web social: quelques pistes de compr辿hensionLe web social: quelques pistes de compr辿hension
Le web social: quelques pistes de compr辿hension
Web2Learn
Felicitaci坦 de nadal 2013
Felicitaci坦 de nadal   2013Felicitaci坦 de nadal   2013
Felicitaci坦 de nadal 2013
Joanzapatero
1- Pre-Course Assessment1- Pre-Course Assessment
1- Pre-Course Assessment
robertcard
Mots Liste6Mots Liste6
Mots Liste6
mmebatchelor
D辿sinstaller Troie: Win64/Patched.H, supprimer Trojan: Win64/Patched.H instan...D辿sinstaller Troie: Win64/Patched.H, supprimer Trojan: Win64/Patched.H instan...
D辿sinstaller Troie: Win64/Patched.H, supprimer Trojan: Win64/Patched.H instan...
101scorphio105
Le nouveau World Trade CenterLe nouveau World Trade Center
Le nouveau World Trade Center
Juan Ignacio B.
Premiers pas dropboxPremiers pas dropbox
Premiers pas dropbox
Marie Clais
Ame gallery peinture d'antoine mercier -la valeur du couple-Ame gallery peinture d'antoine mercier -la valeur du couple-
Ame gallery peinture d'antoine mercier -la valeur du couple-
Antoine Mercier-ame
Histoire chevali竪re de jeanne et joseph.Histoire chevali竪re de jeanne et joseph.
Histoire chevali竪re de jeanne et joseph.
EN
Lejournaldesindignes4Lejournaldesindignes4
Lejournaldesindignes4
WKTL-Agency
Techniques de bases du pilotage sportifTechniques de bases du pilotage sportif
Techniques de bases du pilotage sportif
Alex Nmd
SupralogSupralog
Supralog
mfranche
   Pr辿sentation de l'辿tude Nature en Ville    Pr辿sentation de l'辿tude Nature en Ville
Pr辿sentation de l'辿tude Nature en Ville
WKTL-Agency
Clase #1 de accessClase #1 de access
Clase #1 de access
Esmeralda2227
Recherche et territoire, enjeux et 辿tat des lieuxRecherche et territoire, enjeux et 辿tat des lieux
Recherche et territoire, enjeux et 辿tat des lieux
UGICT, la CGT des In辿gnieurs, Cadres Techniciens
Felicitaci坦 de nadal 2013
Felicitaci坦 de nadal   2013Felicitaci坦 de nadal   2013
Felicitaci坦 de nadal 2013
Joanzapatero
Qu'attendez vous de votre a辿roport ?Qu'attendez vous de votre a辿roport ?
Qu'attendez vous de votre a辿roport ?
itSMF France
ComenzarComenzar
Comenzar
Rafael Iron
Le web social: quelques pistes de compr辿hensionLe web social: quelques pistes de compr辿hension
Le web social: quelques pistes de compr辿hension
Web2Learn
Felicitaci坦 de nadal 2013
Felicitaci坦 de nadal   2013Felicitaci坦 de nadal   2013
Felicitaci坦 de nadal 2013
Joanzapatero
1- Pre-Course Assessment1- Pre-Course Assessment
1- Pre-Course Assessment
robertcard
Mots Liste6Mots Liste6
Mots Liste6
mmebatchelor
D辿sinstaller Troie: Win64/Patched.H, supprimer Trojan: Win64/Patched.H instan...D辿sinstaller Troie: Win64/Patched.H, supprimer Trojan: Win64/Patched.H instan...
D辿sinstaller Troie: Win64/Patched.H, supprimer Trojan: Win64/Patched.H instan...
101scorphio105
Le nouveau World Trade CenterLe nouveau World Trade Center
Le nouveau World Trade Center
Juan Ignacio B.

Similar to U10 les segones avantguardes (20)

Origens art modern
Origens art modernOrigens art modern
Origens art modern
sandroalfaro
0. Les Segones Avantguardes i 炭ltimes tend竪ncies (1).pptx
0.  Les Segones Avantguardes i 炭ltimes tend竪ncies (1).pptx0.  Les Segones Avantguardes i 炭ltimes tend竪ncies (1).pptx
0. Les Segones Avantguardes i 炭ltimes tend竪ncies (1).pptx
Lourdes Escobar
Lart de les avantguardes
Lart de les avantguardesLart de les avantguardes
Lart de les avantguardes
Montsefibu
Art segles XVIII i XIX
Art segles XVIII i XIXArt segles XVIII i XIX
Art segles XVIII i XIX
Juanjo Rodr鱈guez Gonz叩lez
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
joanet83
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
joanet83
Pollock
PollockPollock
Pollock
jgutier4
Unitat 46. caracter鱈stiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. caracter鱈stiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. caracter鱈stiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. caracter鱈stiques generals de les primeres avantguardes
tomasggm
ROMANTICISME_resum
ROMANTICISME_resumROMANTICISME_resum
ROMANTICISME_resum
joanet83
Art Segle Xx I Xxi
Art Segle Xx I XxiArt Segle Xx I Xxi
Art Segle Xx I Xxi
litrona
Art del segle xx
Art del segle xxArt del segle xx
Art del segle xx
esterferrando
Els moviments davantguarda_3ESOVisual i Plstica
Els moviments davantguarda_3ESOVisual i PlsticaEls moviments davantguarda_3ESOVisual i Plstica
Els moviments davantguarda_3ESOVisual i Plstica
raulromero73
Origens art modern
Origens art modernOrigens art modern
Origens art modern
sandroalfaro
0. Les Segones Avantguardes i 炭ltimes tend竪ncies (1).pptx
0.  Les Segones Avantguardes i 炭ltimes tend竪ncies (1).pptx0.  Les Segones Avantguardes i 炭ltimes tend竪ncies (1).pptx
0. Les Segones Avantguardes i 炭ltimes tend竪ncies (1).pptx
Lourdes Escobar
Lart de les avantguardes
Lart de les avantguardesLart de les avantguardes
Lart de les avantguardes
Montsefibu
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
joanet83
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
joanet83
Pollock
PollockPollock
Pollock
jgutier4
Unitat 46. caracter鱈stiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. caracter鱈stiques generals de les primeres avantguardesUnitat 46. caracter鱈stiques generals de les primeres avantguardes
Unitat 46. caracter鱈stiques generals de les primeres avantguardes
tomasggm
ROMANTICISME_resum
ROMANTICISME_resumROMANTICISME_resum
ROMANTICISME_resum
joanet83
Art Segle Xx I Xxi
Art Segle Xx I XxiArt Segle Xx I Xxi
Art Segle Xx I Xxi
litrona
Els moviments davantguarda_3ESOVisual i Plstica
Els moviments davantguarda_3ESOVisual i PlsticaEls moviments davantguarda_3ESOVisual i Plstica
Els moviments davantguarda_3ESOVisual i Plstica
raulromero73

U10 les segones avantguardes

  • 1. Les segones avantguardes Segona meitat del s.XX
  • 5. MOVIMENT MODERN O ESTIL INTERNACIONAL, RACIONALISME, FUNCIONALISME El moviment modern basat en el racionalisme funcional i sense ornamentaci坦,es va mantenir vigent fins els anys 60. Es va difondre per tot el m坦n, ja que els seus mxims representants, com Gropius o Mies van der Rohe, es van establir als EUA fugint de l'Alemanya nazi. Altres com Le Corbusier es van quedar a Europa, amb la tasca de reconstruir les ciutats. Unit辿 dhabitation (Marsella), Le Corbusier.
  • 6. AL MARGE DE LESTIL INTERNACIONAL... Malgrat que lestil internacional va dominar el panorama arquitect嘆nic fins els anys 60, tamb辿 es van fer edificis amb uns plantejaments diferents, tot i ser exemples a誰llats. De carcter escult嘆ric, predomini de les formes Notre-Dame-du Haut curvil鱈nies i irregulars. (Ronchamp), Le Corbusier
  • 7. Museu Guggenheim de Nova York, Lloyd Wright
  • 10. HIGH TECH Abreviaci坦 de high technology (alta tecnologia). Sorgeix a la segona meitat dels anys 60 i es desenvolupa al llarg dels 70. Mant辿 els principis essencials del Moviment Modern (racionalisme i funcionalisme), per嘆 exalta el progr辿s tecnol嘆gic. No samaga lestructura de ledifici deixant al descobert els elements de suport, sistemes de conducci坦, ascensors... I els materials utilitzats (acer, panells metl.lics, plstics...) que adquireixen un nou valor est竪tic. Centre Pompidou de Par鱈s Piano i Rogers
  • 11. ARQUITECTURA POSTMODERNA Moviment que sorgeix arrel de lanlisi de les tend竪ncies que des de els anys 60 soposaven al Moviment Modern. No pretenia tornar al passat, per嘆 s鱈 incorporar als exteriors certs elements destils hist嘆rics (columnes, arcs, frontons...) amb una funci坦 purament decorativa. AT&T Bulding de Nova York, Philip Johnson
  • 12. DECONSTRUCTIVISME Terme originat arrel duna exposici坦 titulada Deconstructivist Architecture organitzada el 1988 pel MOMA. Els elements que defineixen aquest corrent s坦n: Les formes irregulars i aparentment inestables. Gran dinamisme. Combinacions sense harmonia ni proporci坦. Concepte escult嘆ric. Edificis daparen巽a inquietant i dif鱈cils dinterpretar. Museu Guggenheim de Bilbao, Frank Ghery
  • 13. Museu Guggenheim de Bilbao, Frank Ghery
  • 16. Atri
  • 18. Festival in Norwich, Georges Mathieu Informalisme. Fran巽a Alchemy, Jackson Pollock Expressionisme abstracte. EEUU
  • 19. INFORMALISME Moviment art鱈stic europeu que va tenir gran acceptaci坦 a Espanya, es va desenvolupar a partir de 1945, en paral揃lel a l'expressionisme abstracte nord-americ. Fuig de lart figuratiu, utilitza un llenguatge abstracte en el Antoni Tpies. Cadira, 1992 que els materials juguen un paper principal. Busquen lautenticitat de la pintura en el pur acte de pintar. Expressi坦 del m坦n interior de lartista davant un m坦n que langoixa.
  • 20. Caracter鱈stiques : Voluntat d'experimentaci坦 i llibertat. Exaltaci坦 de latzar i de la improvisaci坦. s de materials nous: sorra, fusta, paper, guix... I noves t竪cniques: collage, frottage, grattage... Sacumulen materials, relleus, llan巽ament de pintura, degoteig,forats i destrucci坦 del llen巽. La forma, el color i la composici坦 depenen de la textura dels materials.
  • 21. El crit, 1959. Antonio Saura Composici坦 en blanc i negre, 1964. Manuel Millares
  • 24. Figura de paper de diari i fils, 1946. Antoni Tpies
  • 25. EXPRESSIONISME ABSTRACTE Sorgeix als EUA, a Nova York, just despr辿s de la 2a Guerra mundial i fou el corrent dominant durant la d竪cada dels 50. Fusi坦 del surrealisme i labstracci坦, sallunya absolutament del llenguatge figuratiu. Els artistes utilitzen la pintura per alliberar-se de les seves emocions i estat dnim (rbia, angoixa, crispaci坦...). Abunden els grans formats. Apareixen t竪cniques novedoses com: Action painting: pintura dacci坦, t竪cnica pict嘆rica que intenta expressar mitjan巽ant el color i la mat竪ria, sensacions com ara el moviment, lenergia, la velocitat...Es poden utilitzar materials no pict嘆rics com ara, la sorra, el filferro... Dripping: t竪cnica pict嘆rica en la que lartista deixa gotejar la pintura damunt la tela estesa a terra amb lajut dun contenidor foradat o esquitxant directament amb les mans, bastons o pinzells.
  • 26. Caracter鱈stiques de lexpressionisme abstracte: La idea desb坦s va deixar de tenir sentit, lartista no intenta transferir una imatge predeterminada a lobra. El que els importa 辿s el proc辿s o acte de pintar, m辿s que el contingut. Utilitzaci坦 destris, materials i suports poc convencionals: pals, culleres, ganivets, sorra, vidre m嘆lt... Expressi坦 lliure i subjectiva de linconscient. Execuci坦 totalment espontnia. Gran importncia de latzar. Predomini del tra巽 gestual en expressions de gran dinamisme. Ocupaci坦 de taques i l鱈nies amb ritme.
  • 27. Fases: FASE MTICA (des de principis dels 40 fins despr辿s de la 2a Guerra Mundial): Gran influ竪ncia del surrealisme. Apareixen elements extrets del subconscient Dona, De Kooning.
  • 28. FASE GESTUAL O ACTION PAINTING (a partir de 1947): Aband坦 del llenguatge figuratiu. Nous m竪todes dexecuci坦: dripping. Expressi坦 de lestat ps鱈quic de lartista. Teles de grans dimensions. Bosc encantat, Jackson Pollock
  • 29. Composicions: De camp de color: De camp est竪s: Convergence, Pollock N炭mero 10, Mark Rothko
  • 30. Amb signes: Gestuals: Ici, Joan Mitchell Figures abstractes, Mark Tobey
  • 32. Number 7 Eyes in the heat
  • 34. ART POP Sorgeix a finals dels anys 50 a Anglaterra i els EEUU i esdev辿 lestil caracter鱈stic dels anys 60. Reflectia el benestar de la societat nord-americana, que havia assolit una gran prosperitat despr辿s de la 2a Guerra Mundial. Es va comen巽ar a utilitzar per denominar lart popular que estava creant la publicitat, el disseny industrial, el cartellisme... El Pop art sinspira en aquest art popular de la societat de consum per crear obres figuratives amb una temtica directa fcilment accessible al p炭blic en general. s el resultat dun estil de vida; la manifestaci坦 plstica duna cultura caracteritzada per la tecnologia, el capitalisme, la moda, el consumisme... On els objectes deixen de ser 炭nics per fabricar-se en s竪rie.
  • 35. Caracter鱈stiques de lart Pop: Rebuig de lexpressionisme abstracte, intent de tornar a posar lart amb el m坦n i la realitat objectual. Utilitzaci坦 dimatges preses del m坦n de la comunicaci坦 de masses i la societat de consum. Lart esdev辿 un objecte de consum. Selimina qualsevol signe de manualitat, moltes de les obres es fan a partir de fotografies. s del collage i fotomuntatge, aix鱈 com t竪cniques de reproducci坦 com la litografia o la serigrafia. Temtica extreta del medi urb de les grans ciutats i dels seus aspectes socials i culturals: c嘆mics, revistes, anuncis, fotografies... I elements de la societat de consum: aliments enllaunats, cotxes, neveres... Colors purs, brillants i fluorocents (empleats en la ind炭stria i objectes de consum)
  • 36. Tancar la caixa abans dencendre-la, Andy Warhol Les dues Marilyns, Warhol
  • 37. Llauna de sopa Campbells Tres ampolles de Coca-cola, Warhol
  • 38. Retrat de Nick Wilder, David Hockney Pet坦 IV, Roy Lichtesntein
  • 42. HENRY MOORE - El seu motiu predilecte s坦n les escultures femenines, simplificades a partir de formes geom竪triques. - Es situa entre lart figuratiu i labstracte - Les seves obres s坦n concebudes per ser ubicades a exteriors. - Sinspira en les formes de la Figura ajaguda natura i d坦na importncia a la relaci坦 delements oposats: massa i buit; espai interior i exterior; c嘆ncava i convexa.
  • 43. GIACOMETTI S坦n caracter鱈stiques les seves escultures de bronze, figures femenines estilitzades Es deformen recreant langoixa i la solitud. Lhome que camina
  • 44. ALEXANDER CALDER Representant de lart cin竪tic. Dissenya els m嘆vils, estructures penjades amb filferros que es mouen amb laire. Stabile mobile
  • 45. Eduardo Chillida La seva obra es pot catalogar dins labstracci坦. Esculpeix els blocs de ferro o fusta amb una barreja descultura i arquitectura. Relaciona i introdueix les seves obres a la natura. Elabora escultures pesades que semblen lleugeres. Elabora formes lliures i espontnies. deixa que el ferro agafi les seves pr嘆pies formes quan es refreda. Treballa el buit i el ple. (continu誰tat de Gargallo), aix鱈 com la recta i la corba.
  • 46. Caja metaf鱈sica Peine del Viento, Jorge Oteiza Chillida
  • 48. LOUISE BOURGEOIS Escultora francesa que el 1938 es trasllada a Nova York, on es relaciona amb els artistes davantguarda. Amb inicies surrealistes despr辿s es decanta cap a lexpressionisme abstracte, utilitzant materials diversos Les seves obres fan refer竪ncia als seus records dinfantesa. Mor el maig de 2010 a ledat de 98 anys Ulls
  • 49. Maman
  • 50. ABSTRACCI POSTPICTRICA Contemporani al Pop Art. Tamb辿 辿s una reacci坦 contra lexpressionisme per嘆 sense retornar a la figuraci坦. Rebutja les qualitats pict嘆riques que mostren la personalitat de lartista La pintura havia de ser impersonal. Es redueix a formes geom竪triques i taques de color pla i uniforme, amb contorns molt marcats que delimiten els colors. Variaci坦 Sinjerli IV, Frank Stella
  • 51. MINIMAL ART Sorgeix a EEUU a mitjans dels anys seixanta i t辿 el seu mxim desenvolupament durant els anys setanta. Encara que tamb辿 sinclouen pintures 辿s un art fonamentalment escult嘆ric, o m辿s aviat dobjectes tridimensionals. Consta de pocs elements de formes simples, sense cap altre significat que el material. Acostumen a ser objectes prefabricats i la intervenci坦 de lartista es limita a muntar-los i triar lespai. Repetici坦 modular en s竪rie, formes simples i geom竪triques amb els m鱈nims mitjans. Sense t鱈tol, Donald Judd
  • 52. ART CINTIC o OP-ART Es desenvolupa als anys 50 Fa refer竪ncia a tota aquella manifetsaci坦 pict嘆rica o escult嘆rica, que incorpora um moviment real o il.lusoria Es pot considerar un precursor d'aquest moviment a Marcel Duchamp, als anys 30, fa realitzar els anomenats Rotoreliefs, obres tridimensionals que tenen un motor que l'espectador pot posar en marxa grcies a un mecanisme. Calder ser el gran impulsor. Obres creades per a produir en lespectador la impressi坦 o il揃lusi坦 de moviment a trav辿s d'il揃lusions 嘆ptiques. Tamb辿 s'inclouen dintre de l'art cin竪tic les construccions tridimensionals amb moviment mecnic i els m嘆bils sense motor. Barrina Demisphere, Marcel Duchamp
  • 53. Caracter鱈stiques de lart cin竪tic: Rebuig a qualsevol referent narratiu, literari o anecd嘆tic. Utilitzaci坦 d'altres suports, a m辿s del tradicional quadre. Les obres existeixen essencialment en l'ull i en la ment de l'espectador i no simplement en la paret. Uni坦 dart i ci竪ncia (il.lusions 嘆ptiques) Incorporaci坦 de materials in竪dits per a la creaci坦 art鱈stica: plstics, circuits el竪ctrics, etc. Intenci坦 d'inserir-se en la vida p炭blica de la ciutat, formant part de l'urbanisme. Manipulaci坦 de l'espectador en algunes obres per posar-les en marxa.
  • 54. Diferents formes dobres cin竪tiques: ESTTIQUES: Les obres esttiques cin竪tiques depenen de l'acci坦 de la llum, els fen嘆mens 嘆ptics, com la tend竪ncia de l'ull a produir imatges latents al ser sotm竪s a contrastos molt brillants de blanc i negre, o la juxtaposici坦 de certs tints. Mosaic,Bridget Riley.
  • 55. DESPLAAMENT: Induint a l'espectador a despla巽ar-se a l'espai perqu竪 aix鱈 s'organitzi en la seva ment la lectura d'una seq端竪ncia Esfera amb quadrats, Victor Vasarely.
  • 56. TRIDIMENSIONALS: Hi han objectes que es mouen a l'atzar, sense energia mecnica, com els m嘆bils de Alexander Calder Myxomatose, Alexander Calder
  • 57. ART POVERA Moviment itali sorgit a finals dels anys 60. Reacci坦 enfront el Pop art i la seva acceptaci坦 de la societat de consum. Intent per combatre el mercantilisme en lart mitjan巽ant la utilitzaci坦 dobjectes sense valor o de rebuig que suposadament ning炭 voldria col揃leccionar. Els materials es podien degradar i modificar laspecte de lobra.
  • 58. Igl炭 amb arbre, Venus dels draps, Mario Merz Michelangelo Pistoletto
  • 59. ART CONCEPTUAL L'art conceptual sorgeix en EUA cap a 1966 despr竪s de lest竪tica minimalista. A l'art conceptual el que limporta 辿s la reflexi坦 sobre l'obra (el concepte) i el proc辿s creatiu m辿s que l'objecte art鱈stic i els seus aspectes materials, Una i tres cadires en aquest moviment Joseph Kosuth culmina la desmaterialitzaci坦 de lart que shavia iniciat amb el dadaisme.
  • 60. Caracter鱈stiques de lart conceptual: Visi坦 de la pintura com objecte de pensament. Prop嘆sit posat no a representar la realitat, sin坦 a prescriure un conjunt de significats, conceptes o intencions que siguin reconeguts per l'intel揃lecte. Recerca de la simplicitat. Valora principalment la intel揃lig竪ncia i les idees per sobre de la part manual. Un i tres martells, Joseph Kosuth. Combinaci坦 de llenguatges: especialment el llenguatge escrit barrejat amb el llenguatge de la representaci坦 pict嘆rica.
  • 61. Entre els vessants de lart conceptual destaquen: Land art Body art
  • 62. LART DE LA NATURA O LAND ART Lacci坦 sexecuta sobre el paisatge, que esdev辿 un objecte modificat per la intervenci坦 de lartista. Moll en espiral al Great Salt Lake dUtah, (1970) Robert Smithson
  • 63. ART CORPORAL O BODY ART A cavall entre la performance i lart conceptual. El cos de lartista (nu, pintat, danyat...) es converteix en el mitj dexpressi坦. Com tot art ef鱈mer, nom辿s en queda constncia mitjan巽ant una fotografia o v鱈deo. Yves Klein
  • 64. NOVA FIGURACI: FRANCIS BACON La seva complexa psicologia i vida desordenada, juntament amb experi竪ncies de lhorror de la 2a Guerra Mundial donen lloc a una obra dif鱈cil de classificar. Mentre lart de la postguerra es decantava per labstracci坦 i la modernitat, Bacon soposa a linformalisme i fa una pintura figurativa i expressionista. Representa la figura humana distorsionada, amb interiors que mostren poques refer竪ncies espacials. La seva obra transmet soledat, a誰llament i angoixa. Papa Innocenci X
  • 65. HIPERREALISME Neix a finals del 60 en contraposici坦 a lintel.lectualisme de moviments com el minimalisme o lart conceptual. Sintenta reproduir la realitat amb una fidelitat absoluta. Sovint treballen a partir de fotografies, que reprodueixen a les teles amb detall i minuciositat. Lavabo i mirall, Antonio L坦pez
  • 67. POST MODERNITAT A partir del 1975 saprecia un cert esgotament en les propostes art鱈stiques i el concepte davantguarda desapareix. Els artistes tenen la impressi坦 que tot est investigat i no queda res per descobrir, lafany de novetat deixa dobsessionar-los. Lart postmodern es caracteritza per la llibertat de la creaci坦 individual, desapareixen els dogmatisme i classificacions. Apareixen corrents de moda que simposen durant un temps i en un lloc determinat. Apareixen un seguit de moviments neo que desisteixen de la novetat i sinspiren en f坦rmules i llenguatges ja experimentats: neoexpressionisme alemany, transvanguardia italiana, figuraci坦 lliure francesa, la nova imatge nord-americana, la neo-abstracci坦 geom竪trica, el neo-pop... Actualment podem afirmar que lindividualisme sha imposat sobre propostes col揃lectives i cada artista desenvolupa un estil propi. La proximitat en el temps ens impedeix fer distincions amb imparcialitat.
  • 70. Altres recerques: Happenings, Performances i instal.lacions Video art Street art
  • 71. Happenings, performances Art ef鱈mer en que lobra no 辿s un objecte material, sin坦 un acci坦. La performa est m辿s pr嘆xima a lactivitat teatral i el happening sol implicar als espectadors en lacci坦 i 辿s m辿s espontani.
  • 72. Video art Sorgeix als anys 60 i perdura fins a lactualitat incorporant les il揃limitades eines informtiques. El v鱈deo esdev辿 un mitj dexpressi坦 art鱈stica, oferint els avantatges del cinema per嘆 amb un cost molt m辿s redu誰t. Va des de la simple gravaci坦 de happenings o performances fins ales videoinstal.lacions en les que el v鱈deo sincorpora com element constitutiu de lobra. Un gran representant actualment 辿s Bill Viola.
  • 73. Srteet art Tamb辿 anomenat art urb o post- graffiti Es tracta dun art en que els artistes desenvolupen un mitj dexpressi坦 al carrer mitjan巽ant l炭s de t竪cniques diverses (plantilles, fotografies, p嘆sters, murals...) que sallunyen del fam坦s graffiti. Es situa en llocs p炭blics pretenent sorprendre a espectador. Sacostuma a tenir un missatge subversiu que critica a la societat amb ironia i convida a la lluita social, la cr鱈tica pol鱈tica o simplement la reflexi坦. J.R
  • 74. J.R
  • 75. J.R