際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

U.2.1 Eoe 0910

Download as PPT, PDF
E
Escola Pia

UNITAT 2 ECONOMIA D'EMPRESA SEGON BATXILLERAT

1 of 34
Downloaded 65 times
UNITAT DIDCTICA 1 Comptabilitat i fiscalitat de l'empresa.
OBJECTIUS Valorar la importncia de la fiabilitat de la informaci坦 comptable amb relaci坦 a la gesti坦, les garanties davant terceres persones i la responsabilitat fiscal. Con竪ixer quin 辿s el marc bsic de la normalitzaci坦 comptable a Espanya, amb l'objectiu d'aplicar els principis i les normes que garanteixen una correcta elaboraci坦 de la informaci坦 comptable. Valorar la importncia de la informaci坦 comptable en la presa de decisions, distingint els diferents usuaris d'aquesta informaci坦 , i del paper de la funci坦 auditora com a garant de la informaci坦. Identificar els impostos que afecten l'activitat de l'empresa i recon竪ixer la incid竪ncia social del frau fiscal.
Compet竪ncies Compet竪ncies espec鱈fiques. Compet竪ncia en emprenedoria. Consolidar la capacitat dautonomia i seguretat en un mateix. Compet竪ncies generals. Compet竪ncia comunicativa. Comprendre discursos procedents de lmbit acad竪mic, period鱈stic i cient鱈fic relacionats amb la temtica econ嘆mica. Compet竪ncia personal i interpersonal. Treballar en equip i disposar dhabilitats socials per a relacionar-se i cooperar.
ESQUEMA La comptabilitat: sistema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.1 Concepte i or鱈gens de la comptabilitat. 1.2 Objectius de la comptabilitat. 1.3 Usuaris de la informaci坦 comptable. 1.4 Les obligacions comptables de les empreses. 1.5 Tipus de comptabilitat. La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de la comptabilitat. 2.1 La normalitzaci坦 comptable. 2.2 Els plans generals de comptabilitat. 2.3 El marc conceptual dels plans generals de comptabilitat. 2.4 Els comptes anuals. Lauditoria de comptes. La fiscalitat de les empreses. 4.1 Els impostos i la seva repercussi坦 social. 4.2 Els elements tributaris bsics. 4.3 Principals impostos que afecten a les empreses.
La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.1.CONCEPTE I ORGENS DE LA COMPTABILITAT La comptabilitat 辿s una eina dinformaci坦 per la presa de decisions econ嘆miques i financeres de lempresa. En civilitzacions molt antigues com leg鱈pcia ja podem trobar linter竪s de l竪sser hum per dur a terme el control de les seves propietats. La comptabilitat tal com avui la coneixem t辿 el seu or鱈gen en ple Renaixement, en lobra Summa , de frare Luca Pacioli, al 1494 on sintrodu誰en els seg端ents conceptes: partida doble, deure, haver, i la utilitat del balan巽 i de linventari.
La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.1.CONCEPTE I ORGENS DE LA COMPTABILITAT La comptabilitat es defineix com la ci竪ncia que informa els agents econ嘆mics de la composici坦 del seu patrimoni , aix鱈 com de les operacions que el modifiquen , emprant amb aquesta finalitat llibres i registres espec鱈fics . Agents econ嘆mics: fam鱈lies i empreses,sector p炭blic. Composici坦 del seu patrimoni: quin 辿s el valor del seu patrimoni i quins s坦n els seu elements. Operaci坦ns que el modifiquen: el valor del patrimoni pot variar mitjan巽ant operacions que laugmenten (que generen valor a lempresa) o que laminoren. Llibres i registres: llibre diari, major,.
1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.2.OBJECTIUS DE LA COMPTABILITAT . Finalitat de la comptabilitat: proporcionar informaci坦 econ嘆mica i financera a lempresari. Aquesta finalitat es pot desglossar en tres objectius: Objectius Informar de la situaci坦 econ嘆mica i financera de lempresa i del seu patrimoni. Informar dels resultats, de les p竪rdues o dels guanys que sobtenen en el desenvolupament de lexercici econ嘆mic de lempresa. . Informar de les causes per les quals sha arribat als resultats obtinguts, aix鱈 com de les modificacions m辿s significatives que hi ha hagut en el patrimoni. Documents Balan巽os, inventaris i a lestat de canvis del patrimoni net. Compte de p竪rdues i guanys. Mem嘆ria
1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.3. USUARIS DE LA INFORMACI COMPTABLE. USUARIS PER QU ELS INTERESSA? TIPUS Els socis (propietaris de lempresa) Voldran con竪ixer la veritable rendibilitat de la seva inversi坦, els dividends que es repartiran... Interns Els directius Per prendre decisions estrat竪giques i tctiques de les empreses.... Interns Els creditors i les entitats de cr竪dit Per estudiar la solv竪ncia a curt i a llarg termini, com el seu nivell dendeutament Externs Els treballadors Per poder preveure possibles reduccions de plantilla o altres circumstncies. Interns Lag竪ncia tributria (hisenda) Pot comparar les liquidacions fiscals amb la informaci坦 comptable de lempresa. Externs
1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES Larticle 34 del Codi de Comer巽 (recentment modificat per la Llei 16/2007) estableix que t otes les empreses del pa鱈s tenen lobligaci坦 de dur a terme la comptabilitat ajustada al Codi de Comer巽 i a altres normes mercantils sigui quina sigui la forma jur鱈dica, individual o societria. Els fets econ嘆mics es registren en els llibres comptables. El Codi de Comer巽 nom辿s obliga a portar: el llibre diari, el llibre dinventaris i els comptes anuals. En el cas de les societats mercantils a m辿s sha de dur un llibre dactes. Tot i que no 辿s obligatori, totes les empreses acostumen a portar el llibre major i d'altres d'auxiliars com el de caixa, el llibre de comptes corrents....
1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES Tipus de llibres comptables: Diari, es registre dia a dia els fets comptables, encara que es poden resumir per mesos. Al final i principi de lexercici econ嘆mic ( normalment lany natural) es calcula el saldo de tots els comptes que formen part del patrimoni de lempresa. Major, registra en cada compte els mateixos fets que shan registrat en el llibre diari. Cada compte t辿 tres columnes deure, haver i saldo. Sembla un extracte bancari. Llibre dinventaris, a lacabament de lany es transcriur linventari de tots els elements patrimonials de lempresa.
1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES Els comptes anuals comprendran el balan巽, el compte de p竪rdues i guanys, lestat de canvis en el patrimoni net, lestat de fluxos defectiu i la mem嘆ria. (lestat del fluxos defectiu no 辿s obligatori per aquelles empreses que puguin presentar el balan巽, el compte de p竪rdues i guanys, lestat de canvis en el patrimoni net i mem嘆ria abreujats). Tots els llibres comptables shan de legalitzar en el registre mercantil abans demprar-los. Actualment per registrar els fets econ嘆mics sutilitzen, en molts casos, els programes informtics . Per legalitzar aquests registres es porten els fulls impressos a enquadernar al registre mercantil o de forma digital.
1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.5 TIPUS DE COMPTABILITAT. Seguint els criteris de leconomista Jesus Ome単aca podem fer una primera distinci坦 segons lrea que compr竪n: Macrocomptabilitat, inclou la comptabilitat nacional i supranacional formada per les diferents macromagnituds com PIB, Renda Nacional, Balan巽a de Pagaments Microcomptabilitat, 辿s la comptabilitat de les empreses, els professionals i els particulars. Tamb辿 辿s la comptabilitat dels organismes p炭blics. Dintre de la microcomptabilitat podem fer altres classificacions segons lobjecte, el subjecte o la seva finalitat.
1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.5 TIPUS DE COMPTABILITAT. Diferents classificacions dins de la microcomptabitalitat: Per ra坦 de Per ra坦 Per ra坦 lobjecte del subjecte de finalitat Comercial Industrial De serveis Bancria o financera. Individual Col揃lectiva P炭blica Especulativa Administrativa
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.1 LA NORMALITZACI COMPTABLE La normalitzaci坦 comptable suposa regularitzar els procediments comptable corresponents a un estat o rea supranacional. Es tracta de permetre que la informaci坦 comptable de les empreses es presenti amb els mateixos criteris i permetre la comprensi坦 de la informaci坦 comptable per qualsevol persona que vulgui consultar-la o analitzar-la. A Espanya la normalitzaci坦 comptable es va iniciar lany 1973.
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. La normalitzaci坦 comptable Espanya es concreta en: El Pla General Comptable, aprovat el 16 novembre de 2007 i publicat el dia 20 de novembre en el butllet鱈 oficial de lEstat com el Reial Decret 1514/2007 (dara endavant, tamb辿 PGC 2007), estant en vigor des del dia 1 de gener de 2008. El Pla General de comptabilitat de les petites i mitjanes empreses (PGCPIMES) aprovat pel Reial Decret 1515/2007 del 16 de novembre de 2007. Podran acollir-se voluntriament les empreses que en data de tancament de dos exercicis consecutius compleixin, almenys, dos dels requisits seg端ents: Que lactiu de lempresa sigui com a mxim de 2.850.000 . Que limport net de la xifra anual de negoci no superi els 5.700.000. Que el nombre mitj de treballadors/es al cap de lany no sigui superior a 50 Tots dos plans comptables responen a una mateixa estructura.
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Els dos plans es divideixen en cinc parts, encara que nom辿s la primera part, el marc conceptual, t辿 la mateixa redacci坦. El PGC 2007 constitueix el desenvolupament en mat竪ria comptable de la legislaci坦 mercantil i sestructura en cinc parts: La primera part, anomenada Marc conceptual , no 辿s una norma sin坦 que delimita els conceptes bsic per a preparar i presentar els estats financers. La segona part, Normes de valoraci坦 desenvolupa els principis comptables i els criteris de valoraci坦 continguts en el Marc Conceptual. La tercera part, Comptes Anuals , inclou les normes delaboraci坦 dels comptes anuals, recollint els requisits per a formular els comptes anuals en el seu sistema normal o abreujat, aix鱈 com definicions, aclariments i normes sobre el contingut material i forma de complimentar aquests models. La quarta part, Quadre de Comptes , cont辿 els grups, subgrups i comptes necessaris, degudament codificats en forma decimal i amb un t鱈tol expressiu del seu contingut. s un llistat codificat num竪ricament, les denominacions dels diferents comptes. En el PGC hi ha 9 grups i al PGCPIMES nhi ha 7. La cinquena part, Definicions i relacions comptables , complementar el quadre de comptes al donar contingut als mateixos en virtut de les definicions que sincorporen, precisant el contingut de cada r炭brica o partida dels comptes anuals. En aquesta 炭ltima part tamb辿 es descriuen els moviments m辿s usuals daquests comptes, 辿s a dir, la mecnica comptable dels mateixos. El Pla General de Comptabilitat 辿s daplicaci坦 obligat嘆ria, en les seves parts primera, segona i tercera per a totes les empreses, amb independ竪ncia de la seva forma jur鱈dica.
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. La mateixa norma que regula el PGCPIMES estableix uns criteris espec鱈fics per a les microempreses, a les quals sels simplifica el procediment comptable dalguns fets econ嘆mics. S坦n microempreses a efectes comptables aquelles que en data de tancament de dos exercicis consecutius compleixin, almenys, dues de les circumstncies seg端ents: Que lactiu total no superi el mili坦 deuros. Que limport net de la xifra de negoci no superi els dos milions deuros. Que el nombre mitj de treballadors al llarg de lany no sigui superior a 10
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. El marc conceptual est format per un conjunt de conceptes i termes a partir dels quals es desenvolupa la resta de les normes comptables. Shi ha introdu誰t els fonaments de les normes internacionals de comptabilitat adaptades a la Uni坦 Europea. El marc conceptual estableix que els comptes anuals shan de redactar amb claredat, de manera que la informaci坦 subministrada sigui comprensible i 炭til als usuari a lhora de prendre les seves decisions econ嘆miques, i que mostrin la imatge fidel del patrimoni , de la situaci坦 financera i dels resultats de lempresa, de conformitat amb les disposicions legals. El marc conceptual inclou : Els requisits de la informaci坦 comptable. Els principis comptables. Els elements dels comptes anuals. Els criteris de registre o reconeixement comptable. Els criteris de valoraci坦 i els principis i normes de comptabilitat generalment acceptats.
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Els requisits o caracter鱈stiques de la informaci坦 comptable s坦n: Rellevant, 炭til per la presa de decisions econ嘆miques. Fiable, neutral i lliure derrades materials. Clara, implica que els usuaris dels comptes puguin formar-se una opini坦. Comparable, la informaci坦 ha de ser comparable amb comptes dexercicis anteriors o amb els daltres empreses.
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Els principis comptables S坦n la base sobre la qual es fonamenta la valoraci坦 i el registre comptable. S坦n el resultat de resumir en un breu text i dins duna norma jur鱈dica els principis de la comptabilitat generalment acceptats per la comunitat internacional, els quals s坦n emesos des de ja fa temps per diverses entitats, tant privades com p炭bliques, amb el prop嘆sit dunificar criteris i procediments comptables.
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Els principis comptables: part obligat嘆ria del PGC. Principi dempresa en funcionament. Principi de la data del fet. Principi duniformitat. Principi de prud竪ncia. Principi de no-compensaci坦. Principi dimportncia relativa. En cas de conflicte shaur de tenir en compte el que millor permeti als comptes anuals representar la imatge fidel del patrimoni.
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Elements dels comptes anuals: ELEMENTS DEL BALAN Actiu : b辿ns i drets de lempresa Passiu : obligacions. Patrimoni net : difer竪ncia entre lactiu i passiu. Ingressos : increments de patrimoni net de lempresa. Despeses :disminucions del patrimoni net de lempresa
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Criteris de registre i criteris de valoraci坦. Els Criteris de registre del marc conceptual ens indiquen el moment en qu竪 sha de comptabilitzar un fet econ嘆mic. Els Criteris de valoraci坦 del marc conceptual ens indiquen com assignar valor monetari als elements integrats dels comptes anuals. Els m辿s usuals s坦n: Cost hist嘆ric. Valor comptable o en llibres
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Cost hist嘆ric : segons aquest criteri el cost dun actiu 辿s els seu preu dadquisici坦 (inclou les despeses de posada en funcionament) o el cost de producci坦 quan lactiu lelabora o el fabrica lempresa, mentre que el cost dun passiu 辿s el valor de la contrapartida rebuda com a conseq端竪ncia de caure en un deute( 辿s a dir , la quantitat que sespera pagar per liquidar un deute). Valor comptable: 辿s limport net pel qual un actiu o passiu es troba registrat al balan巽 despr辿s de deduir lamortitzaci坦 i les p竪rdues per deteriorament als actius (辿s a dir despr辿s daplicar les correccions que shagin donat). Hi ha altres criteris de valoraci坦 com: El valor raonable: es equivalent al valor de mercat. (novetat)
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.4 ELS COMPTES ANUALS. Al final dexercici la informaci坦 comptable es presenta resumida en un conjunt de documents comptables anomenats comptes anuals. Els documents que formen els comptes anuals s坦n: El balan巽. El compte de p竪rdues i guanys. Lestat de canvis en el patrimoni net (ECPN). La mem嘆ria. Lestat de fluxos defectiu. (aquest document no apareix en el PGCPIMES)
2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.4 ELS COMPTES ANUALS. Les empreses que han daplicar el PGC tenen dues possibilitats: Presentar models normals. Presentar models abreujats. Per tal de presentar balan巽, lestat de canvis en el patrimoni net i mem嘆ria de forma abreujada , 辿s necessari que en dos anys consecutius en data de tancament es compleixin dues de les circumstncies seg端ents: Que el total de partides de lactiu no superi els 2.850.000 . Que limport net de la seva xifra anual de negoci no superi els 5.700.000 . Que el nombre mitj de treballadors ocupats durant lexercici no sigui superior a cinquanta. Les grans empreses no poden acollir-se al PGCPIMES ni als models abreujats i hauran de presentar els cinc comptes anuals.
3. Lauditoria de comptes. Els propietaris de les grans empreses volen tenir una garantia que la informaci坦 financera que els hi arriba reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situaci坦 financera i dels resultats de lempresa per poder prendre decisions. Aquesta garantia saconsegueix mitjan巽ant lauditoria. Lauditoria de comptes, 辿s lactivitat que, mitjan巽ant la utilitzaci坦 de determinades t竪cniques de revisi坦, t辿 com objecte lemissi坦 dun informe a prop嘆sit de la fiabilitat dels documents comptables auditats. (Prembul de la Llei dauditoria de comptes)
3. Lauditoria de comptes. Lauditor acaba la seva feina amb lemissi坦 dun informe dauditoria, on emet la seva opini坦 sobre els comptes auditats. Hi ha tres classes dopinions t竪cniques: Opini坦 favorable: els comptes anuals auditats reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, la situaci坦 financera i els resultats de lempresa. Opini坦 amb excepcions: quan hi hagi alguna salvetat. Opini坦 desfavorable: lauditor manifesta que els comptes no reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, la situaci坦 financera i els resultats de lempresa.
4. La fiscalitat de les empreses. 4.1ELS IMPOSTOS I LA SEVA REPERCUSSI SOCIAL. Segons una comunicaci坦 feta per la Comissi坦 Europea al Parlament Europeu lany 2006 els ingressos fiscals van representar el 39,3% del PIB de la UE i el frau fiscal es situa entre el 2 i el 2,5% del PIB, cosa que representa una xifra dentre 200.000 i 250.000 milions deuros. Els milions deuros defraudats podrien servir per finan巽ar programes de despeses p炭bliques i de transfer竪ncies. A m辿s ingressos m辿s ser el volum de despesa en serveis p炭blics. El fet de defraudar perjudica a qui ho fa i a la societat. LEstat ha dimplementar un sistema dinspecci坦 eficient.
4. La fiscalitat de les empreses. 4.2 ELEMENTS TRIBUTARIS BSICS. La Llei general tributria (LGT) 辿s la norma que estableix els principis i normes generals del sitema fiscal espanyol: Taxes: s坦n tributs que es paguen com a conseq端竪ncia d'haver rebut un servei p炭blic o altres activitats de dret p炭blic que beneficien l'obligat tributari, com per exemple : taxes d'竪xpedici坦 de documents administratius, taxa de recollida de deixalles , taxa de manteniment de clavegueram, taxes universitries Contribucions especials: s坦n tributs que es paguen quan sobtenen beneficis per la realitzaci坦 duna obra p炭blica o lampliaci坦 dun servei p炭blic que ja es rebia, com per exemple: la instal揃laci坦 denllumenat p炭blic dun carrer que abans no es tenia, la urbanitzaci坦 dun carrer Impostos: s坦n els pagaments exigits per les administracions p炭bliques sense que hi hagi una contraprestaci坦 directa per al contribuent, 辿s a dir, no se sap quina destinaci坦 concreta tindran els diners. Els impostos es poden classificar en: Directes: s坦n els que recauen directament sobre les persones o sobre les empreses, sia perqu竪 han obtingut un benefici o per l炭s dun b辿 que posseeixen. Exemple: impost de la renda, impost de societats.. Indirectes: s坦n els que paguen quan sadquireix un product o sutilitza un servei. Exemple: impost sobre transmissions patrimonials, impost sobre el valor afegit (, impostos especials (sobre lalcohol i begudes alcoh嘆liques, sobre hidrocarburs i sobre el tabac)
4. La fiscalitat de les empreses. 4.2 ELEMENTS TRIBUTARIS BSICS. Els principals elements tributaris de qualsevol tribut s坦n: Fet imposable. Circumstncies que per llei donen lloc a lexigibilitat de pagar un tribut, exemple: lobtenci坦 duna renda, la compra de b辿ns.... Obligats tributaris. S坦n les persones f鱈siques o jur鱈diques i entitats que tenen lobligaci坦 principal de pagar la quota tributria dels tributs. Els principals s坦n: Subjecte passiu , que 辿s qui ha de pagar la quota tributria. Contribuent , 辿s la persona f鱈sica o jur鱈dica sobre la que recau limpost. Hi ha persones f鱈siques o jur鱈diques que tot i estar sota laplicaci坦 de limpost tenen una exempci坦. Exemple: Hi ha pensions anomenades no contributives pel fet que no han de pagar IRPF. Base imposable. s la quantitat sobre la qual saplica el tipus impositiu, i normalment sexpressa en diners (el total duna factura....) Base liquidable. s la quantitat que resulta de restar a la base imposable les quantitats que la llei permet a cada tribut. Exemple: IRPF, deducci坦 per fills, fa que la base imposable sigui diferent de la liquidable. Tipus de gravamen o impositiu. s el tant per cent que saplica sobre la base liquidable per obtenir la quota tributria. Exemple el tipus dIVA, el 4, 7 坦 16% Quota tributria. s el resultat daplicar a la base liquidable el tipus impositiu o una quantitat fixa segons el que sestipuli per llei.
4. La fiscalitat de les empreses. 4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES. Impost sobre el valor afegit (IVA) impost de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava les seg端ents operacions: Els lliuraments de b辿ns i les prestacions de serveis efectuats per empresaris o particulars. Les adquisicions intracomunitries. Les importacions de b辿ns fetes per empresaris, professionals o particulars. Saplica al territori peninsular espanyol i les illes professionals. No totes les operacions comporten pagament dIVA, ja que nhi ha que nestan exemptes, com ara lensenyament, la sanitat, etc,... o pagament de salaris. Els tipus impositius s坦n : Tipus superredu誰t del 4%, saplica a articles de primera necessitat ( pa, llet, etc..) Tipus redu誰t del 7%, saplica a aliments en general, transport de viatgers... Tipus general del 16%, saplica a la resta de b辿ns i serveis.
4. La fiscalitat de les empreses. 4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES. Impost sobre societats, 辿s un tribut de carcter directe i personal que grava els beneficis altres rendes de les societats i altres entitats jur鱈diques. La base imposable 辿s el resultat comptable ajustat. El tipus de gravamen general lany 2008 era el 30%. Per empreses amb xifra de negoci inferior a 6 milions deuros, tributen al 25% els primers 120.202,41 de base imposable.
4. La fiscalitat de les empreses. 4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES. Impost sobre la renda de les persones f鱈siques, tribut de carcter personal, progressiu i directe que grava la renda de les persones f鱈siques dacord amb les seves circumstncies personals. A m辿s de les variacions patrimonials, el fet imposable 辿s format per quatre tipus de rendes: Treball Capital mobiliari Capital immobiliari Activitats econ嘆miques. Els beneficis i altres rendes daquelles empreses la propietat de les quals pertany a persones f鱈siques sintegren en la seva renda en qualitat de rendiments dactivitats econ嘆miques.

More Related Content

U.2.1 Eoe 0910

  • 1. UNITAT DIDCTICA 1 Comptabilitat i fiscalitat de l'empresa.
  • 2. OBJECTIUS Valorar la importncia de la fiabilitat de la informaci坦 comptable amb relaci坦 a la gesti坦, les garanties davant terceres persones i la responsabilitat fiscal. Con竪ixer quin 辿s el marc bsic de la normalitzaci坦 comptable a Espanya, amb l'objectiu d'aplicar els principis i les normes que garanteixen una correcta elaboraci坦 de la informaci坦 comptable. Valorar la importncia de la informaci坦 comptable en la presa de decisions, distingint els diferents usuaris d'aquesta informaci坦 , i del paper de la funci坦 auditora com a garant de la informaci坦. Identificar els impostos que afecten l'activitat de l'empresa i recon竪ixer la incid竪ncia social del frau fiscal.
  • 3. Compet竪ncies Compet竪ncies espec鱈fiques. Compet竪ncia en emprenedoria. Consolidar la capacitat dautonomia i seguretat en un mateix. Compet竪ncies generals. Compet竪ncia comunicativa. Comprendre discursos procedents de lmbit acad竪mic, period鱈stic i cient鱈fic relacionats amb la temtica econ嘆mica. Compet竪ncia personal i interpersonal. Treballar en equip i disposar dhabilitats socials per a relacionar-se i cooperar.
  • 4. ESQUEMA La comptabilitat: sistema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.1 Concepte i or鱈gens de la comptabilitat. 1.2 Objectius de la comptabilitat. 1.3 Usuaris de la informaci坦 comptable. 1.4 Les obligacions comptables de les empreses. 1.5 Tipus de comptabilitat. La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de la comptabilitat. 2.1 La normalitzaci坦 comptable. 2.2 Els plans generals de comptabilitat. 2.3 El marc conceptual dels plans generals de comptabilitat. 2.4 Els comptes anuals. Lauditoria de comptes. La fiscalitat de les empreses. 4.1 Els impostos i la seva repercussi坦 social. 4.2 Els elements tributaris bsics. 4.3 Principals impostos que afecten a les empreses.
  • 5. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.1.CONCEPTE I ORGENS DE LA COMPTABILITAT La comptabilitat 辿s una eina dinformaci坦 per la presa de decisions econ嘆miques i financeres de lempresa. En civilitzacions molt antigues com leg鱈pcia ja podem trobar linter竪s de l竪sser hum per dur a terme el control de les seves propietats. La comptabilitat tal com avui la coneixem t辿 el seu or鱈gen en ple Renaixement, en lobra Summa , de frare Luca Pacioli, al 1494 on sintrodu誰en els seg端ents conceptes: partida doble, deure, haver, i la utilitat del balan巽 i de linventari.
  • 6. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.1.CONCEPTE I ORGENS DE LA COMPTABILITAT La comptabilitat es defineix com la ci竪ncia que informa els agents econ嘆mics de la composici坦 del seu patrimoni , aix鱈 com de les operacions que el modifiquen , emprant amb aquesta finalitat llibres i registres espec鱈fics . Agents econ嘆mics: fam鱈lies i empreses,sector p炭blic. Composici坦 del seu patrimoni: quin 辿s el valor del seu patrimoni i quins s坦n els seu elements. Operaci坦ns que el modifiquen: el valor del patrimoni pot variar mitjan巽ant operacions que laugmenten (que generen valor a lempresa) o que laminoren. Llibres i registres: llibre diari, major,.
  • 7. 1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.2.OBJECTIUS DE LA COMPTABILITAT . Finalitat de la comptabilitat: proporcionar informaci坦 econ嘆mica i financera a lempresari. Aquesta finalitat es pot desglossar en tres objectius: Objectius Informar de la situaci坦 econ嘆mica i financera de lempresa i del seu patrimoni. Informar dels resultats, de les p竪rdues o dels guanys que sobtenen en el desenvolupament de lexercici econ嘆mic de lempresa. . Informar de les causes per les quals sha arribat als resultats obtinguts, aix鱈 com de les modificacions m辿s significatives que hi ha hagut en el patrimoni. Documents Balan巽os, inventaris i a lestat de canvis del patrimoni net. Compte de p竪rdues i guanys. Mem嘆ria
  • 8. 1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.3. USUARIS DE LA INFORMACI COMPTABLE. USUARIS PER QU ELS INTERESSA? TIPUS Els socis (propietaris de lempresa) Voldran con竪ixer la veritable rendibilitat de la seva inversi坦, els dividends que es repartiran... Interns Els directius Per prendre decisions estrat竪giques i tctiques de les empreses.... Interns Els creditors i les entitats de cr竪dit Per estudiar la solv竪ncia a curt i a llarg termini, com el seu nivell dendeutament Externs Els treballadors Per poder preveure possibles reduccions de plantilla o altres circumstncies. Interns Lag竪ncia tributria (hisenda) Pot comparar les liquidacions fiscals amb la informaci坦 comptable de lempresa. Externs
  • 9. 1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES Larticle 34 del Codi de Comer巽 (recentment modificat per la Llei 16/2007) estableix que t otes les empreses del pa鱈s tenen lobligaci坦 de dur a terme la comptabilitat ajustada al Codi de Comer巽 i a altres normes mercantils sigui quina sigui la forma jur鱈dica, individual o societria. Els fets econ嘆mics es registren en els llibres comptables. El Codi de Comer巽 nom辿s obliga a portar: el llibre diari, el llibre dinventaris i els comptes anuals. En el cas de les societats mercantils a m辿s sha de dur un llibre dactes. Tot i que no 辿s obligatori, totes les empreses acostumen a portar el llibre major i d'altres d'auxiliars com el de caixa, el llibre de comptes corrents....
  • 10. 1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES Tipus de llibres comptables: Diari, es registre dia a dia els fets comptables, encara que es poden resumir per mesos. Al final i principi de lexercici econ嘆mic ( normalment lany natural) es calcula el saldo de tots els comptes que formen part del patrimoni de lempresa. Major, registra en cada compte els mateixos fets que shan registrat en el llibre diari. Cada compte t辿 tres columnes deure, haver i saldo. Sembla un extracte bancari. Llibre dinventaris, a lacabament de lany es transcriur linventari de tots els elements patrimonials de lempresa.
  • 11. 1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.4 LES OBLIGACIONS COMPTABLES DE LES EMPRESES Els comptes anuals comprendran el balan巽, el compte de p竪rdues i guanys, lestat de canvis en el patrimoni net, lestat de fluxos defectiu i la mem嘆ria. (lestat del fluxos defectiu no 辿s obligatori per aquelles empreses que puguin presentar el balan巽, el compte de p竪rdues i guanys, lestat de canvis en el patrimoni net i mem嘆ria abreujats). Tots els llibres comptables shan de legalitzar en el registre mercantil abans demprar-los. Actualment per registrar els fets econ嘆mics sutilitzen, en molts casos, els programes informtics . Per legalitzar aquests registres es porten els fulls impressos a enquadernar al registre mercantil o de forma digital.
  • 12. 1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.5 TIPUS DE COMPTABILITAT. Seguint els criteris de leconomista Jesus Ome単aca podem fer una primera distinci坦 segons lrea que compr竪n: Macrocomptabilitat, inclou la comptabilitat nacional i supranacional formada per les diferents macromagnituds com PIB, Renda Nacional, Balan巽a de Pagaments Microcomptabilitat, 辿s la comptabilitat de les empreses, els professionals i els particulars. Tamb辿 辿s la comptabilitat dels organismes p炭blics. Dintre de la microcomptabilitat podem fer altres classificacions segons lobjecte, el subjecte o la seva finalitat.
  • 13. 1. La comptabilitat: sitema dinformaci坦 econ嘆mica i financera. 1.5 TIPUS DE COMPTABILITAT. Diferents classificacions dins de la microcomptabitalitat: Per ra坦 de Per ra坦 Per ra坦 lobjecte del subjecte de finalitat Comercial Industrial De serveis Bancria o financera. Individual Col揃lectiva P炭blica Especulativa Administrativa
  • 14. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.1 LA NORMALITZACI COMPTABLE La normalitzaci坦 comptable suposa regularitzar els procediments comptable corresponents a un estat o rea supranacional. Es tracta de permetre que la informaci坦 comptable de les empreses es presenti amb els mateixos criteris i permetre la comprensi坦 de la informaci坦 comptable per qualsevol persona que vulgui consultar-la o analitzar-la. A Espanya la normalitzaci坦 comptable es va iniciar lany 1973.
  • 15. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. La normalitzaci坦 comptable Espanya es concreta en: El Pla General Comptable, aprovat el 16 novembre de 2007 i publicat el dia 20 de novembre en el butllet鱈 oficial de lEstat com el Reial Decret 1514/2007 (dara endavant, tamb辿 PGC 2007), estant en vigor des del dia 1 de gener de 2008. El Pla General de comptabilitat de les petites i mitjanes empreses (PGCPIMES) aprovat pel Reial Decret 1515/2007 del 16 de novembre de 2007. Podran acollir-se voluntriament les empreses que en data de tancament de dos exercicis consecutius compleixin, almenys, dos dels requisits seg端ents: Que lactiu de lempresa sigui com a mxim de 2.850.000 . Que limport net de la xifra anual de negoci no superi els 5.700.000. Que el nombre mitj de treballadors/es al cap de lany no sigui superior a 50 Tots dos plans comptables responen a una mateixa estructura.
  • 16. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Els dos plans es divideixen en cinc parts, encara que nom辿s la primera part, el marc conceptual, t辿 la mateixa redacci坦. El PGC 2007 constitueix el desenvolupament en mat竪ria comptable de la legislaci坦 mercantil i sestructura en cinc parts: La primera part, anomenada Marc conceptual , no 辿s una norma sin坦 que delimita els conceptes bsic per a preparar i presentar els estats financers. La segona part, Normes de valoraci坦 desenvolupa els principis comptables i els criteris de valoraci坦 continguts en el Marc Conceptual. La tercera part, Comptes Anuals , inclou les normes delaboraci坦 dels comptes anuals, recollint els requisits per a formular els comptes anuals en el seu sistema normal o abreujat, aix鱈 com definicions, aclariments i normes sobre el contingut material i forma de complimentar aquests models. La quarta part, Quadre de Comptes , cont辿 els grups, subgrups i comptes necessaris, degudament codificats en forma decimal i amb un t鱈tol expressiu del seu contingut. s un llistat codificat num竪ricament, les denominacions dels diferents comptes. En el PGC hi ha 9 grups i al PGCPIMES nhi ha 7. La cinquena part, Definicions i relacions comptables , complementar el quadre de comptes al donar contingut als mateixos en virtut de les definicions que sincorporen, precisant el contingut de cada r炭brica o partida dels comptes anuals. En aquesta 炭ltima part tamb辿 es descriuen els moviments m辿s usuals daquests comptes, 辿s a dir, la mecnica comptable dels mateixos. El Pla General de Comptabilitat 辿s daplicaci坦 obligat嘆ria, en les seves parts primera, segona i tercera per a totes les empreses, amb independ竪ncia de la seva forma jur鱈dica.
  • 17. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.2 ELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. La mateixa norma que regula el PGCPIMES estableix uns criteris espec鱈fics per a les microempreses, a les quals sels simplifica el procediment comptable dalguns fets econ嘆mics. S坦n microempreses a efectes comptables aquelles que en data de tancament de dos exercicis consecutius compleixin, almenys, dues de les circumstncies seg端ents: Que lactiu total no superi el mili坦 deuros. Que limport net de la xifra de negoci no superi els dos milions deuros. Que el nombre mitj de treballadors al llarg de lany no sigui superior a 10
  • 18. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. El marc conceptual est format per un conjunt de conceptes i termes a partir dels quals es desenvolupa la resta de les normes comptables. Shi ha introdu誰t els fonaments de les normes internacionals de comptabilitat adaptades a la Uni坦 Europea. El marc conceptual estableix que els comptes anuals shan de redactar amb claredat, de manera que la informaci坦 subministrada sigui comprensible i 炭til als usuari a lhora de prendre les seves decisions econ嘆miques, i que mostrin la imatge fidel del patrimoni , de la situaci坦 financera i dels resultats de lempresa, de conformitat amb les disposicions legals. El marc conceptual inclou : Els requisits de la informaci坦 comptable. Els principis comptables. Els elements dels comptes anuals. Els criteris de registre o reconeixement comptable. Els criteris de valoraci坦 i els principis i normes de comptabilitat generalment acceptats.
  • 19. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Els requisits o caracter鱈stiques de la informaci坦 comptable s坦n: Rellevant, 炭til per la presa de decisions econ嘆miques. Fiable, neutral i lliure derrades materials. Clara, implica que els usuaris dels comptes puguin formar-se una opini坦. Comparable, la informaci坦 ha de ser comparable amb comptes dexercicis anteriors o amb els daltres empreses.
  • 20. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Els principis comptables S坦n la base sobre la qual es fonamenta la valoraci坦 i el registre comptable. S坦n el resultat de resumir en un breu text i dins duna norma jur鱈dica els principis de la comptabilitat generalment acceptats per la comunitat internacional, els quals s坦n emesos des de ja fa temps per diverses entitats, tant privades com p炭bliques, amb el prop嘆sit dunificar criteris i procediments comptables.
  • 21. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Els principis comptables: part obligat嘆ria del PGC. Principi dempresa en funcionament. Principi de la data del fet. Principi duniformitat. Principi de prud竪ncia. Principi de no-compensaci坦. Principi dimportncia relativa. En cas de conflicte shaur de tenir en compte el que millor permeti als comptes anuals representar la imatge fidel del patrimoni.
  • 22. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Elements dels comptes anuals: ELEMENTS DEL BALAN Actiu : b辿ns i drets de lempresa Passiu : obligacions. Patrimoni net : difer竪ncia entre lactiu i passiu. Ingressos : increments de patrimoni net de lempresa. Despeses :disminucions del patrimoni net de lempresa
  • 23. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Criteris de registre i criteris de valoraci坦. Els Criteris de registre del marc conceptual ens indiquen el moment en qu竪 sha de comptabilitzar un fet econ嘆mic. Els Criteris de valoraci坦 del marc conceptual ens indiquen com assignar valor monetari als elements integrats dels comptes anuals. Els m辿s usuals s坦n: Cost hist嘆ric. Valor comptable o en llibres
  • 24. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.3 EL MARC CONCEPTUAL DELS PLANS GENERALS DE COMPTABILITAT. Cost hist嘆ric : segons aquest criteri el cost dun actiu 辿s els seu preu dadquisici坦 (inclou les despeses de posada en funcionament) o el cost de producci坦 quan lactiu lelabora o el fabrica lempresa, mentre que el cost dun passiu 辿s el valor de la contrapartida rebuda com a conseq端竪ncia de caure en un deute( 辿s a dir , la quantitat que sespera pagar per liquidar un deute). Valor comptable: 辿s limport net pel qual un actiu o passiu es troba registrat al balan巽 despr辿s de deduir lamortitzaci坦 i les p竪rdues per deteriorament als actius (辿s a dir despr辿s daplicar les correccions que shagin donat). Hi ha altres criteris de valoraci坦 com: El valor raonable: es equivalent al valor de mercat. (novetat)
  • 25. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.4 ELS COMPTES ANUALS. Al final dexercici la informaci坦 comptable es presenta resumida en un conjunt de documents comptables anomenats comptes anuals. Els documents que formen els comptes anuals s坦n: El balan巽. El compte de p竪rdues i guanys. Lestat de canvis en el patrimoni net (ECPN). La mem嘆ria. Lestat de fluxos defectiu. (aquest document no apareix en el PGCPIMES)
  • 26. 2.La normalitzaci坦 comptable: els plans generals de comptabilitat. 2.4 ELS COMPTES ANUALS. Les empreses que han daplicar el PGC tenen dues possibilitats: Presentar models normals. Presentar models abreujats. Per tal de presentar balan巽, lestat de canvis en el patrimoni net i mem嘆ria de forma abreujada , 辿s necessari que en dos anys consecutius en data de tancament es compleixin dues de les circumstncies seg端ents: Que el total de partides de lactiu no superi els 2.850.000 . Que limport net de la seva xifra anual de negoci no superi els 5.700.000 . Que el nombre mitj de treballadors ocupats durant lexercici no sigui superior a cinquanta. Les grans empreses no poden acollir-se al PGCPIMES ni als models abreujats i hauran de presentar els cinc comptes anuals.
  • 27. 3. Lauditoria de comptes. Els propietaris de les grans empreses volen tenir una garantia que la informaci坦 financera que els hi arriba reflecteix la imatge fidel del patrimoni, de la situaci坦 financera i dels resultats de lempresa per poder prendre decisions. Aquesta garantia saconsegueix mitjan巽ant lauditoria. Lauditoria de comptes, 辿s lactivitat que, mitjan巽ant la utilitzaci坦 de determinades t竪cniques de revisi坦, t辿 com objecte lemissi坦 dun informe a prop嘆sit de la fiabilitat dels documents comptables auditats. (Prembul de la Llei dauditoria de comptes)
  • 28. 3. Lauditoria de comptes. Lauditor acaba la seva feina amb lemissi坦 dun informe dauditoria, on emet la seva opini坦 sobre els comptes auditats. Hi ha tres classes dopinions t竪cniques: Opini坦 favorable: els comptes anuals auditats reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, la situaci坦 financera i els resultats de lempresa. Opini坦 amb excepcions: quan hi hagi alguna salvetat. Opini坦 desfavorable: lauditor manifesta que els comptes no reflecteixen la imatge fidel del patrimoni, la situaci坦 financera i els resultats de lempresa.
  • 29. 4. La fiscalitat de les empreses. 4.1ELS IMPOSTOS I LA SEVA REPERCUSSI SOCIAL. Segons una comunicaci坦 feta per la Comissi坦 Europea al Parlament Europeu lany 2006 els ingressos fiscals van representar el 39,3% del PIB de la UE i el frau fiscal es situa entre el 2 i el 2,5% del PIB, cosa que representa una xifra dentre 200.000 i 250.000 milions deuros. Els milions deuros defraudats podrien servir per finan巽ar programes de despeses p炭bliques i de transfer竪ncies. A m辿s ingressos m辿s ser el volum de despesa en serveis p炭blics. El fet de defraudar perjudica a qui ho fa i a la societat. LEstat ha dimplementar un sistema dinspecci坦 eficient.
  • 30. 4. La fiscalitat de les empreses. 4.2 ELEMENTS TRIBUTARIS BSICS. La Llei general tributria (LGT) 辿s la norma que estableix els principis i normes generals del sitema fiscal espanyol: Taxes: s坦n tributs que es paguen com a conseq端竪ncia d'haver rebut un servei p炭blic o altres activitats de dret p炭blic que beneficien l'obligat tributari, com per exemple : taxes d'竪xpedici坦 de documents administratius, taxa de recollida de deixalles , taxa de manteniment de clavegueram, taxes universitries Contribucions especials: s坦n tributs que es paguen quan sobtenen beneficis per la realitzaci坦 duna obra p炭blica o lampliaci坦 dun servei p炭blic que ja es rebia, com per exemple: la instal揃laci坦 denllumenat p炭blic dun carrer que abans no es tenia, la urbanitzaci坦 dun carrer Impostos: s坦n els pagaments exigits per les administracions p炭bliques sense que hi hagi una contraprestaci坦 directa per al contribuent, 辿s a dir, no se sap quina destinaci坦 concreta tindran els diners. Els impostos es poden classificar en: Directes: s坦n els que recauen directament sobre les persones o sobre les empreses, sia perqu竪 han obtingut un benefici o per l炭s dun b辿 que posseeixen. Exemple: impost de la renda, impost de societats.. Indirectes: s坦n els que paguen quan sadquireix un product o sutilitza un servei. Exemple: impost sobre transmissions patrimonials, impost sobre el valor afegit (, impostos especials (sobre lalcohol i begudes alcoh嘆liques, sobre hidrocarburs i sobre el tabac)
  • 31. 4. La fiscalitat de les empreses. 4.2 ELEMENTS TRIBUTARIS BSICS. Els principals elements tributaris de qualsevol tribut s坦n: Fet imposable. Circumstncies que per llei donen lloc a lexigibilitat de pagar un tribut, exemple: lobtenci坦 duna renda, la compra de b辿ns.... Obligats tributaris. S坦n les persones f鱈siques o jur鱈diques i entitats que tenen lobligaci坦 principal de pagar la quota tributria dels tributs. Els principals s坦n: Subjecte passiu , que 辿s qui ha de pagar la quota tributria. Contribuent , 辿s la persona f鱈sica o jur鱈dica sobre la que recau limpost. Hi ha persones f鱈siques o jur鱈diques que tot i estar sota laplicaci坦 de limpost tenen una exempci坦. Exemple: Hi ha pensions anomenades no contributives pel fet que no han de pagar IRPF. Base imposable. s la quantitat sobre la qual saplica el tipus impositiu, i normalment sexpressa en diners (el total duna factura....) Base liquidable. s la quantitat que resulta de restar a la base imposable les quantitats que la llei permet a cada tribut. Exemple: IRPF, deducci坦 per fills, fa que la base imposable sigui diferent de la liquidable. Tipus de gravamen o impositiu. s el tant per cent que saplica sobre la base liquidable per obtenir la quota tributria. Exemple el tipus dIVA, el 4, 7 坦 16% Quota tributria. s el resultat daplicar a la base liquidable el tipus impositiu o una quantitat fixa segons el que sestipuli per llei.
  • 32. 4. La fiscalitat de les empreses. 4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES. Impost sobre el valor afegit (IVA) impost de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava les seg端ents operacions: Els lliuraments de b辿ns i les prestacions de serveis efectuats per empresaris o particulars. Les adquisicions intracomunitries. Les importacions de b辿ns fetes per empresaris, professionals o particulars. Saplica al territori peninsular espanyol i les illes professionals. No totes les operacions comporten pagament dIVA, ja que nhi ha que nestan exemptes, com ara lensenyament, la sanitat, etc,... o pagament de salaris. Els tipus impositius s坦n : Tipus superredu誰t del 4%, saplica a articles de primera necessitat ( pa, llet, etc..) Tipus redu誰t del 7%, saplica a aliments en general, transport de viatgers... Tipus general del 16%, saplica a la resta de b辿ns i serveis.
  • 33. 4. La fiscalitat de les empreses. 4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES. Impost sobre societats, 辿s un tribut de carcter directe i personal que grava els beneficis altres rendes de les societats i altres entitats jur鱈diques. La base imposable 辿s el resultat comptable ajustat. El tipus de gravamen general lany 2008 era el 30%. Per empreses amb xifra de negoci inferior a 6 milions deuros, tributen al 25% els primers 120.202,41 de base imposable.
  • 34. 4. La fiscalitat de les empreses. 4.3 PRINCIPALS IMPOSTOS QUE AFECTEN LES EMPRESES. Impost sobre la renda de les persones f鱈siques, tribut de carcter personal, progressiu i directe que grava la renda de les persones f鱈siques dacord amb les seves circumstncies personals. A m辿s de les variacions patrimonials, el fet imposable 辿s format per quatre tipus de rendes: Treball Capital mobiliari Capital immobiliari Activitats econ嘆miques. Els beneficis i altres rendes daquelles empreses la propietat de les quals pertany a persones f鱈siques sintegren en la seva renda en qualitat de rendiments dactivitats econ嘆miques.