La producci坦n artesanal se ha practicado desde tiempos antiguos, involucra t辿cnicas tradicionales y es casi completamente manual. A diferencia de la producci坦n industrial a gran escala, la artesanal es m叩s lenta y cada producto es 炭nico. Algunos ejemplos de producci坦n artesanal son dulces caseros y conservas hechas a mano.
"Quan siguem grans potser no tindrem feina". D'aqu鱈 10 anys existiran moltes professions que ara ni coneixem i reptes que ara no tenim. La tecnologia formar part d'aquest dem.
Com 辿s un enginyer/a? Quines avantatges t辿 ser enginyer o enginyera?
Un total de 16.711 empreses formen a Catalunya un dels sectors m辿s dinmics de la seva economia; amb 129.000 treballadors i una facturaci坦 que ja supera els 19.325 milions deuros. Descobreix totes les dades del sector TIC al m坦n i a Catalunya.
L'estudi analitza els canvis econ嘆mics i socials que ha provocat la revoluci坦 originada per la ind炭stria de les Tecnologies de la Informaci坦 i la Comunicaci坦 (TIC). A la nova ind炭stria, pel tipus d'activitat que s'hi desenvolupa, es prefereix una localitzaci坦 propera als nuclis i centres urbans, ja que 辿s on es troba generalment una xarxa de comunicaci坦 嘆ptima, unes bones infraestructures de transport i tamb辿 de connectivitat. Aix鱈 mateix, en els centres urbans es concentren els nuclis d'informaci坦 principals, de decisi坦 i, en definitiva, de coneixement. Com a conseq端竪ncia d'aquest nou paradigma econ嘆mic i social, la ciutat recupera un rol cabdal.
El documento describe cuatro roles del teletutor como mediador en trabajos colaborativos: un rol social para crear un ambiente de aprendizaje y fomentar la colaboraci坦n, un rol t辿cnico para asesorar sobre cuestiones t辿cnicas, un rol de dise単ador/autor para idear el dise単o y crear contenidos, y un rol de orientador/facilitador para guiar a los estudiantes hacia los objetivos de aprendizaje.
Un total de 16.711 empreses formen a Catalunya un dels sectors m辿s dinmics de la seva economia; amb 129.000 treballadors i una facturaci坦 que ja supera els 19.325 milions deuros. Descobreix totes les dades del sector TIC al m坦n i a Catalunya.
L'estudi analitza els canvis econ嘆mics i socials que ha provocat la revoluci坦 originada per la ind炭stria de les Tecnologies de la Informaci坦 i la Comunicaci坦 (TIC). A la nova ind炭stria, pel tipus d'activitat que s'hi desenvolupa, es prefereix una localitzaci坦 propera als nuclis i centres urbans, ja que 辿s on es troba generalment una xarxa de comunicaci坦 嘆ptima, unes bones infraestructures de transport i tamb辿 de connectivitat. Aix鱈 mateix, en els centres urbans es concentren els nuclis d'informaci坦 principals, de decisi坦 i, en definitiva, de coneixement. Com a conseq端竪ncia d'aquest nou paradigma econ嘆mic i social, la ciutat recupera un rol cabdal.
El documento describe cuatro roles del teletutor como mediador en trabajos colaborativos: un rol social para crear un ambiente de aprendizaje y fomentar la colaboraci坦n, un rol t辿cnico para asesorar sobre cuestiones t辿cnicas, un rol de dise単ador/autor para idear el dise単o y crear contenidos, y un rol de orientador/facilitador para guiar a los estudiantes hacia los objetivos de aprendizaje.
This document describes a bookend project for a student. It lists the project as a "PUNT DEL LLIBRE ALUMNE" and categories for the bookend including the type of bookend, a description, required materials, and a sketch.
This document describes a bookend project for a student. It lists the project type as a bookend and provides sections for describing the bookend, listing materials, and including a sketch.
This document describes a bookend project for a student. It lists the project type as a bookend and provides sections for describing the bookend, listing materials, and including a sketch.
El documento lista diferentes criaturas marinas como el beluga, caballito de mar, cangrejo gigante, cangrejo ermita単o, coral heliofungia, erizo de puas largas y estrella de mar.
1. 44TT E.S.O.E.S.O.
T e c n o l o g i aT e c n o l o g i a
UNITAT 3. MERCAT I CONSUM. LORGANITZACI INDUSTRIAL
EEXERCICIXERCICI 11.. Al mercat immobiliari loferta 辿s aportada pels constructors, promotors i propietaris, i la
demanda 辿s aportada per tot el conjunt de persones i empreses que necessiten habitatges, locals, etc. Qui
aporta loferta i qui la demanda en els mercats seg端ents:
a) De roba.
b) Dalimentaci坦.
c) Dels electrodom竪stics.
d) De la m dobra o de treball.
e) De lenergia.
EEXERCICIXERCICI 22.. Quina difer竪ncia hi ha entre un monopoli i un oligopoli? Qu竪 tenen en com炭?
EEXERCICIXERCICI 33.. Com sanomena el mercat que una empresa domina perqu竪 辿s l炭nica que ofereix el producte?
Digues 2 exemples.
EEXERCICIXERCICI 44.. Quan podem dir que en un mercat hi ha compet竪ncia? s convenient des del punt de vista del
consumidor que hi hagi compet竪ncia als mercats? Per qu竪?
EEXERCICIXERCICI 55.. Una empresa que fabrica 12 000 cadires, t辿 una despesa de 5 300 en energia, 23,57 per
cadira en primeres mat竪ries (tub d'acer i fusta), la n嘆mina li suposa una despesa de 300 000 , els
interessos que paga als bancs pugen a 6 200 i en publicitat gasta 3 630 . Calcula el PVP de cada cadira
si es vol obtenir un benefici del 36%, amortitzar la maquinria en un 10% i les instal揃lacions en un 8% .
Les inversions de capital pugen fins a 753 000 en maquinria i 73 000 en instal揃lacions.
EEXERCICIXERCICI 6.6. Per la fabricaci坦 de 18 000 pantalons texans s'han realitzat les seg端ents inversions:
maquinria valorada en 250 000 i unes instal揃lacions de 90 000 . Les despeses que aix嘆 li ocasiona
s坦n: 4,50 de fil per pantal坦, una n嘆mina de 30 000 , 15 000 en energia, 40 000 de publicitat i 14
000 per despeses financeres. Si amortitza en un 10% la maquinria i 8% les instal揃lacions i vol obtenir
un benefici del 20%, calcula CF, CV, CT, CTU, el preu i el P.V.P..
EEXERCICIXERCICI 7.7. Una empresa fabrica 10 000 camises al mes. Per fer-ho disposa d'una maquinria valorada en
150 000 i d'unes instal揃lacions de 8 000 . Les despeses que aix嘆 li ocasiona s坦n: 2,70 de fil per
camisa i tela, una n嘆mina de 34 550 , 7 500 en energia, 3 240 de publicitat i 5 050 per despeses
financeres. Si amortitza en un 10% la maquinria i les instal揃lacions i vol obtenir un benefici del 20%,
calcula el cost fix, el cost variable, el cost total, el preu i el P.V.P..
EEXERCICIXERCICI 8.8. Per la fabricaci坦 de 12 000 llibres s'han realitzat les seg端ents inversions: maquinria valorada
en 50 000 i unes instal揃lacions de 18 000 . Les despeses que aix嘆 li ocasiona s坦n: 4,00 de mat竪ria
primera, una n嘆mina de 30 000 , 13 000 en energia, 35 000 de publicitat i 7 000 per despeses
financeres. Si amortitza en un 5% la maquinria i 8% les instal揃lacions i vol obtenir un benefici del 40%,
calcula el cost fix, el cost variable, el cost total, el preu i el P.V.P..
EEXERCICIXERCICI 99.. Una empresa fabrica 10 000 camises al mes. Per fer-ho disposa d'una maquinria valorada en
150 000 i d'unes instal揃lacions de 8 000 . Les despeses que aix嘆 li ocasiona s坦n: 2,70 de fil per
camisa i tela, una n嘆mina de 34 550 , 7 500 en energia, 3 240 de publicitat i 5 050 per despeses
financeres. Si amortitza en un 10% la maquinria i les instal揃lacions i vol obtenir un benefici del 20%,
calcula el cost fix, el cost variable, el cost total, el preu i el P.V.P..
EEXERCICIXERCICI 1010.. Quin 辿s el sector econ嘆mic m辿s important a Catalunya? Sempre ha estat aix鱈?
EEXERCICIXERCICI 1111.. En el sector secundari, on hi ha m辿s producci坦? En quines ind炭stries?
1
2. EEXERCICIXERCICI 1212.. Dintre de les 3 ind炭stries que has estudiat, quin 辿s el subsector m辿s important en cadascuna
delles?
EEXERCICIXERCICI 1313.. Creus que les empreses produeixen all嘆 que realment necessiten o, al contrari, que
nosaltres consumim all嘆 que volen les empreses? Justifica la teva resposta.
EEXERCICIXERCICI 1414.. Cerca informaci坦 sobre 4 ind炭stries significatives de la teva localitat o comarca i descriu els
productes que elabora. Indica el sector i subsector al qual pertanyen i on t辿 ubicada la fbrica (o
fbriques). Completa lactivitat amb altres dades: n炭m. treballadors, torns, etc..
EEXERCICIXERCICI 1515.. Cerca 5 ind炭stries sobre cadascuna delles: qu鱈mica, t竪xtil i alimentria catalanes i, de
cadascuna, indican el nom i el tipus de productes que fabrica i les marques amb les quals els
comercialitza.
EEXERCICIXERCICI 1616.. Completa el quadre de tipus de producci坦: artesanal i industrial.
EEXERCICIXERCICI 1717.. Per qu竪 辿s tan necessria lorganitzaci坦 industrial en el nostre model econ嘆mic?
EEXERCICIXERCICI 1818.. Quin 辿s lelement fonamental de la fabricaci坦 en s竪rie? En qu竪 consisteix?
EEXERCICIXERCICI 1919.. Per qu竪 辿s tan important la normalitzaci坦 dels productes industrials?
EEXERCICIXERCICI 2020.. Quines s坦n les caracter鱈stiques que ha de tenir un producte avui dia perqu竪 es vengui amb
facilitat? Com es poden aconseguir aquestes caracter鱈stiques?
EEXERCICIXERCICI 2121.. En qu竪 ha sortit beneficiada la societat per la introducci坦 dels sistema de producci坦 en s竪rie
a les ind炭stries? Quins s坦n els inconvenient daquest sistema de producci坦?
EEXERCICIXERCICI 2222.. Indica les difer竪ncies principals entre lescola clssica i la de relacions humanes. Qu竪
nopines de cada una?
EEXERCICIXERCICI 2323.. Qu竪 tenen en com炭 les teories de Taylor y Fayol? En qu竪 es diferencien?
EEXERCICIXERCICI 2424.. Quina teoria 辿s la que est actualment en vigor a les ind炭stries, la clssica o la de relacions
humanes?
EEXERCICIXERCICI 2525.. Cerca informaci坦 sobre el concepte prima de producci坦 o complement de productivitat.
Tamb辿 sobre altres conceptes que facin incrementar la n嘆mina dun treballador.
EEXERCICIXERCICI 2626.. Quina difer竪ncia hi ha entre producci坦 i productivitat?
EEXERCICIXERCICI 2727.. Relaciona les definicions amb els conceptes respectius:
1. Diners que lempresa ha de pagar per disposar dels factors de producci坦. A. Mercat
2. No dep竪n del nombre dunitats de producte. B. Demanda
3. Satisfacci坦 de necessitats utilitzant productes. C. Cost
4. Expressi坦 del valor dun producte en diners. D. Cost total
5. Suma de costos fixos i variables. E. Oferta
6. Quantitat de prodcutes que els consumidors estan disposats a comprar. F. Cost variable
7. Dep竪n del nombre dunitats de producte. G. Cost fix
8. Es realitza lintercanvi de productes i diners. H. Consum
9. Quantitat de productes per vendre. I. Preu
2