ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

U4.sistemes de comunicacio

•
•
patgaliana
patgaliana
1 of 18
Downloaded 25 times
U4.sistemes de comunicacio
LA COMUNICACIÓ La comunicació és la transmissió d' informació entre un emissor i un receptor, que poden actuar amb reciprocitat combinant ambdues funcions Els elements que constitueixen aquesta comunicació són: EMISSOR - MISSATGE - CODI - CANAL - RECEPTOR El canal utilitzat en la transmissió d'informació ens permet classificar els sistemes de comunicació en dos grups: Sistemes amb fil ( per cable, fibra òptica, etc.) Sistemes sense fils ( a través de l'espai, atmosfera, oceans, etc) 2
COMUNICACIÓ A TRAVÉS DE CABLE Utilitza cables per a transmetre missatges. Aquests cables poden ser: -- Cables elèctrics: trenat i coaxial -- Cables de fibra òptica 1. CABLE TRENAT Es tracta de dos fils de coure trenats i en la majoria dels casos recoberts d'una malla protectora fils estan trenats per reduir les interferències electromagnètiques pel que fa als parells propers que es troben al seu voltant. S’utilitza en telefonia fixa. AVANTATGES: simple i molt econòmic. S'usa principalment en la connexió telefònica. INCONVENIENTS: el senyal s'atenua amb la distància, produeix interferències amb altres cables i el seu ample de banda no és molt elevat. 3
2. CABLE COAXIAL Consisteix en un nucli de coure envoltat per una capa aïllant, aquesta està envoltada per una malla metàl lica, i tot el conjunt està embolicat en una capa protectora. S'utilitza bàsicament en telefonia, televisió i en transmissió de dades a alta velocitat (xarxes informàtiques) AVANTATGES: Té major velocitat de transmissió, menys interferències i es pot emprar per a llargues distàncies. INCONVENIENTS: És més car. 3.FIBRA ÓPTICA Està format per un filament de vidre (plàstic) compost per dos cilindres coaxials i de diàmetre molt petit. El cilindre interior s'anomena nucli i l'exterior es denomina revestiment, però tenen propietats òptiques diferents. 4
Mentre que el parell trenat i el cable coaxial, transmeten senyals elèctrics, els cables de fibra òptica transmeten senyals lluminoses. Al començament del circuit hi ha un transmissor que converteix els valors en seqüències d'espurnes de llum. La transmissió es produeix quan aquests raigs de llum incideixen en el nucli del cable i es reflecteixen en la capa que envolta el nucli i aquests van rebotant al llarg del nucli fins a arribar al seu destí. A l'altre extrem, els senyals són recollides per un detector òptic la missió és transformar el senyal lluminós en ones electromagnètiques, recuperant la senyal original. AVANTATGES: Té menys tamany i pes que els cables trenats i coaxials. Permet una major velocitat de transmissió i a més distància. Són immunes al soroll i a la interferències elèctriques. L'atenuació del senyal és menor. INCONVENIENTS: El cost d'instal·lació és alt i no podem connectar fàcilment un nou node a la xarxa. Fragilitat en la fibres. Dos fils de fibra òptica poden transmetre l'equivalent a 24.000 trucades telefòniques o 40 canals de TV per cable. Enllaços: Com funciona la fibra òptica Procés de fabricació de la fibra òptica 5
COMUNICACIÓ SENSE FILS Es caracteritza perquè el seu mitjà de transmissió és l'espai. Si observem en aquest exemple, el so que emet la noia al seu amic es propaga per l'aire mitjançant ONES SONORES. Aquestes ones es podien haver creat mitjançant un xiulet, un tambor, etc. Totes aquestes ones són similars a les que es generen quan deixem caure una pedra en aigües tranquil·les. Si el que volem és transmetre informació a través de l'espai, se'ns planteja un problema i és la distància des de la qual se'ns pot escoltar. 6
La comunicació sense fils es realitza a través d’ONES ELECTROMAGNÈTIQUES. Les ones electromagnètiques són les que s'utilitzen en la ràdio, TV, telefonia mòbil, etc CARACTERÍSTIQUES D’UNA ONA: LONGITUD D'ONA ( ) És l'espai recorregut per una ona electromagnètica en un cicle complet AMPLITUD (A) És el valor màxim que arriba l'ona. PERÍODE (T) És el temps que triga l'ona en fer un cicle complet. FREQÜÈNCIA (ƒ) És el nombre de cicles complets que es repeteix en un segon. Es mesura en hertzs (Hz), i 1Hz correspon a 1 cicle a cada segon. 7
ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC El conjunt de totes les ones electromagnètiques ordenades segons la seva freqüència constitueix l'espectre electromagnètic. Les radiacions més energètiques són les que tenen freqüències majors. L'exposició a aquestes radiacions pot resultar perillosa per a la salut. Les radiacions des de l'ultraviolat al infraroig tenen efectes òptics i fotoquímics, impressionant els sentits o cremant la pell, i els raigs gamma i raigs X poden modificar els gens de les cèl·lules. 8
ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC Sigles Freqüències Aplicacions VLF Very Low Freqüency 3-30 kHz Telegrafia i telefonia LF Low Frequency 30-300 kHz Radiodifusió ona llarga (AM) MF Medium Frequency 300-3000 kHz Radiodifusió ona mitjana (AM) Rediotelegrafia i radiotelefonia Navegació marítima HF High Frequency 3-30 MHz Radiodifusió ona curta (AM) Radioaficionats VHF Very High Frequency 30-300 MHz Radiodifusió en FM Radionavegació aèria i marítima Radioaficionats UHF Ultra High Freqüency 300-3000 MHz Televisió Comunicacions per satèl.lit Telefonia mòbil
ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC PROBLEMA DE CÀLCUL: Calcula el periode i la longitud d’ona de Ràdio Cerdanyola. Freqüencia: 105.3 FM f= 105.3 MHz = 105.3 * 103 kHz = 105.3 * 106 Hz T (periode) = 1/f = 1/ 105.3 * 106 Hz = 9.49 * 10-9 s Λ(longitud d’ona) = (299792 km/s) / f (kHz) = =299792 (Km/s) / 105.3 * 103 kHz = 2.85 m SOLUCIÓ: T = 9.49 * 10-9 s Λ = 2.85 m
շÈҸ鴡 El 1837, Samuel Morse va presentar el seu telègraf. Era el primer aparell que va permetre transmetre missatges escrits a llarga distància. El seu funcionament es basava en els efectes magnètics del corrent elèctric. D'aquesta manera quan s'accionava el manipulador del telègraf (polsador), permetia el pas d'un corrent elèctric durant un interval de temps. A l'altre costat del fil telegràfic mitjançant un electroimant, es movia un altre manipulador (agulla), que al seu torn marcava una cinta de paper, on quedava registrat el missatge. Aquest missatge estava format per punts (impulsos elèctrics de curta durada) i per ratlles (impulsos elect. de llarga durada) La seva aportació no va consistir només a inventar el telègraf, sinó que a més va idear un codi per a la transmissió dels missatges, que va rebre el mateix nom. Aquest codi consistia en substituir totes les lletres de l'alfabet en senyals curtes (punt) i llargues (ratlles), tal com es pot veure a la figura. ENLLAÇ A VIDEO DE YOUTUBE 11
TELÈFON El nord-americà Alexander Graham Bell va ser, el 1876, el responsable d'un altre gran fita en la història de les comunicacions. En aquesta ocasió va ser la invenció del telèfon, que va permetre la transmissió de missatges orals, és a dir, parlar, a grans distàncies. El seu principi de funcionament és el següent: El micròfon el componen una membrana metàl.lica anomenada diafragma i uns grànuls de carbó que es troben darrere. En parlar, emetem una ona sonora que fa que vibrin el diafragma i també els grànuls de carbó, variant la resistència del micròfon, de manera que el corrent elèctric que el travessa varia en funció de les variacions de l'ona sonora. Al principi la connexió entre dos telèfons la realitzaven les operadores telefòniques. Ara està automatitzada. Quan despenjat el telèfon, la central ens envia un to indicant que està a l'espera que marquem un número. En marcar es produeix una sèrie d'interrupcions o impulsos elèctrics que són descodificats a la central i es selecciona automàticament la línia de l'abonat corresponent, transmetent el senyal de trucada. Però si el telèfon del destinatari està ocupat, la central ens envia un senyal per indicar-nos-ho. ENLLAÇ A YOUTUBE: COM FUNCIONA EL TELÈFON 12
En l'actualitat existeixen dues maneres de realitzar les trucades: Amb cable Al principi s'utilitzaven el parell trenat, però posteriorment es va veure que tenia moltes limitacions en establir moltes trucades i es va substituir pel coaxial telefònic. Telèfon Fix. Sense cable S'efectua per mitjà de microones o mitjançant satèl·lits de comunicació. Telèfon sense fil, Telèfon mòbil. Telèfon sense fil: format per 2 parts: Unitat Telèfon mòbil: base i el receptor manual. Un telèfon mòbil és bàsicament un aparell de Unitat base: anirà ràdio que utilitza dos connectada a la línia freqüències de ràdio telefònica diferents per comunicar- convencional ia una se: una per parlar i presa de corrent. Les l'altra per escoltar. seves funcions són Format per: micròfon, auricular, establir connexió amb pantalla de cristall líquid, teclat, la xarxa telefònica, Receptor manual: és la antena, bateria recarregable i circuits carregador de bateria part principal, porta integrats del receptor manual, incorporat el micròfon, l'auricular, el teclat i una Tot mòbil està connectat a un emetre i rebre els bateria. No necessita sistema de telefonia mòbil format senyals de ràdio que cable de connexió amb la per una xarxa d'estacions. intercanviarà amb el receptor manual UB, porta incorporat les seves antenes. MUD TELEFONIA MÒBIL EDU.365 13
RADIO. L'any 1901 ha passat a la història perquè, per primera vegada, s'emet un senyal de ràdio transatlàntica, des d'Anglaterra fins a Terranova (Nord-est d'Amèrica). La lletra S de l'alfabet Morse va ser la primera emissió realitzada per Marconi. SISTEMES DE RADIODIFUSIÓ: Consisteixen en sistemes d’enviament de senyals d’audio a distància a. A través d’ones de ràdio (analògica/digital) b. A través d’Internet 14
Modulació: Engloba el conjunt de tècniques per a transportar informació sobre una ona portadora Tipus: • FM: Freqüencia modulada entre 87 i 108 MHz Difusió de gran qualitat del so (música) • AM: Amplitud modulada entre 300 a 3000 kHz Gran abast de propagació, especialment a la nit Vulnerabilitat al soroll atmosfèric, humà, natural VIDEO: MODULACIÓ I FREQÜÈNCIA Sistema analógic/digital VIDEO: LA RADIO PER INTERNET
TELEVISIÓ Donada la seva extraordinària importància en la societat actual, és el sistema de comunicació per excel·lència. El seu mètode de transmissió és similar al de la ràdio, ja que són ones radioelèctriques de freqüències molt altes, les que transporten les senyals produïdes en les càmeres fins als receptors. La diferència és que és més complexa ja que es transmet imatge i so i s'ha de garantir que es reben sincronitzats. Una càmera bàsica rep la llum de l'exterior, que travessa una lent i arriba fins a un material semiconductor, que varia la seva resistència en funció de la llum que incideix. Un canó d'electrons projecta un feix que arriba a la placa semiconductora, realitza una passada i retorna Les variacions d'aquest feix, que constitueixen els senyals d'imatge, són amplificades i portades a l'emissora. A continuació mitjançant antenes de grans dimensions transmeten el senyal de televisió al receptor. 16
VIDEO: NOVETATS EN LA TELEVISIÓ Receptors de televisió: Plasma LCD-TFT LED • Les pantalles de plasma tenen un menor temps de vida útil, necessiten estar en un lloc amb ventilació ja que s'escalfen i consumeixen grans quantitats d'energia elèctrica. • El gas usat per a les pantalles de plasma contribueix a la contaminació atmosfèrica. • La resolució d'un LCD en formats grans deixa molt a desitjar. Són millors per baix de les 50 polzades. • La tecnologia LED consumeix fins a 30% menys d'energia, no utilitza materials tòxics i són pantalles molt primes i lleugeres. • La tecnologia LED és la més cara de les tres però el cost operatiu és més alt per al plasma pel consum energètic. Per transmetre i rebre els senyals de televisió, s'empren diferents sistemes: •Televisió per ones: mitjançant ones de ràdio de molt alta freqüència (VHF) o de freqüència ultra alta (UHF). •Televisió per cable: mitjançant un cable coaxial o fibra òptica. •Televisió per satèl lit: es necessita una antena parabòlica. •Televisió per Internet: el senyal es rep a través de la línia telefònica. La Televisió Digital Terrestre 17
INTERNET Tipus de xarxes segons la velocitat de transmissió de les dades: 1. CONEXIÓ TELEFÒNICA CONVENCIONAL • Xarxa de banda estreta. (Mòdem). Fins a 56 Kbps • ADSL. Entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada 2. CONEXIÓ PER SATÈLIT 3. CONEXIO MÒBIL • GSM • UMTS (funcions multimèdia, velocitat d’accés a Internet elevada i una qualitat de veu comparable a la de les xarxes físiques.) Unitats de mesura de la velocitat de transferència: 1 byte = 8 bits (b) bit = pot tenir només dos estats, 0 i 1 (B) byte = grup de 8 bits (octet) PROBLEMA: Quant de temps trigarem a descarregar un fitxer de 5 MB utilitzant una linia ADSL de 1.5 Mbps? 1 MB són 8 Mb; per tant, 5 MB = 5 x 8 = 40 Mb El temps de descàrrega serà: t= (40 Mb)/(1.5 Mbps) = 26.67 s

More Related Content

U4.sistemes de comunicacio

  • 2. LA COMUNICACIÓ La comunicació és la transmissió d' informació entre un emissor i un receptor, que poden actuar amb reciprocitat combinant ambdues funcions Els elements que constitueixen aquesta comunicació són: EMISSOR - MISSATGE - CODI - CANAL - RECEPTOR El canal utilitzat en la transmissió d'informació ens permet classificar els sistemes de comunicació en dos grups: Sistemes amb fil ( per cable, fibra òptica, etc.) Sistemes sense fils ( a través de l'espai, atmosfera, oceans, etc) 2
  • 3. COMUNICACIÓ A TRAVÉS DE CABLE Utilitza cables per a transmetre missatges. Aquests cables poden ser: -- Cables elèctrics: trenat i coaxial -- Cables de fibra òptica 1. CABLE TRENAT Es tracta de dos fils de coure trenats i en la majoria dels casos recoberts d'una malla protectora fils estan trenats per reduir les interferències electromagnètiques pel que fa als parells propers que es troben al seu voltant. S’utilitza en telefonia fixa. AVANTATGES: simple i molt econòmic. S'usa principalment en la connexió telefònica. INCONVENIENTS: el senyal s'atenua amb la distància, produeix interferències amb altres cables i el seu ample de banda no és molt elevat. 3
  • 4. 2. CABLE COAXIAL Consisteix en un nucli de coure envoltat per una capa aïllant, aquesta està envoltada per una malla metàl lica, i tot el conjunt està embolicat en una capa protectora. S'utilitza bàsicament en telefonia, televisió i en transmissió de dades a alta velocitat (xarxes informàtiques) AVANTATGES: Té major velocitat de transmissió, menys interferències i es pot emprar per a llargues distàncies. INCONVENIENTS: És més car. 3.FIBRA ÓPTICA Està format per un filament de vidre (plàstic) compost per dos cilindres coaxials i de diàmetre molt petit. El cilindre interior s'anomena nucli i l'exterior es denomina revestiment, però tenen propietats òptiques diferents. 4
  • 5. Mentre que el parell trenat i el cable coaxial, transmeten senyals elèctrics, els cables de fibra òptica transmeten senyals lluminoses. Al començament del circuit hi ha un transmissor que converteix els valors en seqüències d'espurnes de llum. La transmissió es produeix quan aquests raigs de llum incideixen en el nucli del cable i es reflecteixen en la capa que envolta el nucli i aquests van rebotant al llarg del nucli fins a arribar al seu destí. A l'altre extrem, els senyals són recollides per un detector òptic la missió és transformar el senyal lluminós en ones electromagnètiques, recuperant la senyal original. AVANTATGES: Té menys tamany i pes que els cables trenats i coaxials. Permet una major velocitat de transmissió i a més distància. Són immunes al soroll i a la interferències elèctriques. L'atenuació del senyal és menor. INCONVENIENTS: El cost d'instal·lació és alt i no podem connectar fàcilment un nou node a la xarxa. Fragilitat en la fibres. Dos fils de fibra òptica poden transmetre l'equivalent a 24.000 trucades telefòniques o 40 canals de TV per cable. Enllaços: Com funciona la fibra òptica Procés de fabricació de la fibra òptica 5
  • 6. COMUNICACIÓ SENSE FILS Es caracteritza perquè el seu mitjà de transmissió és l'espai. Si observem en aquest exemple, el so que emet la noia al seu amic es propaga per l'aire mitjançant ONES SONORES. Aquestes ones es podien haver creat mitjançant un xiulet, un tambor, etc. Totes aquestes ones són similars a les que es generen quan deixem caure una pedra en aigües tranquil·les. Si el que volem és transmetre informació a través de l'espai, se'ns planteja un problema i és la distància des de la qual se'ns pot escoltar. 6
  • 7. La comunicació sense fils es realitza a través d’ONES ELECTROMAGNÈTIQUES. Les ones electromagnètiques són les que s'utilitzen en la ràdio, TV, telefonia mòbil, etc CARACTERÍSTIQUES D’UNA ONA: LONGITUD D'ONA ( ) És l'espai recorregut per una ona electromagnètica en un cicle complet AMPLITUD (A) És el valor màxim que arriba l'ona. PERÍODE (T) És el temps que triga l'ona en fer un cicle complet. FREQÜÈNCIA (ƒ) És el nombre de cicles complets que es repeteix en un segon. Es mesura en hertzs (Hz), i 1Hz correspon a 1 cicle a cada segon. 7
  • 8. ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC El conjunt de totes les ones electromagnètiques ordenades segons la seva freqüència constitueix l'espectre electromagnètic. Les radiacions més energètiques són les que tenen freqüències majors. L'exposició a aquestes radiacions pot resultar perillosa per a la salut. Les radiacions des de l'ultraviolat al infraroig tenen efectes òptics i fotoquímics, impressionant els sentits o cremant la pell, i els raigs gamma i raigs X poden modificar els gens de les cèl·lules. 8
  • 9. ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC Sigles Freqüències Aplicacions VLF Very Low Freqüency 3-30 kHz Telegrafia i telefonia LF Low Frequency 30-300 kHz Radiodifusió ona llarga (AM) MF Medium Frequency 300-3000 kHz Radiodifusió ona mitjana (AM) Rediotelegrafia i radiotelefonia Navegació marítima HF High Frequency 3-30 MHz Radiodifusió ona curta (AM) Radioaficionats VHF Very High Frequency 30-300 MHz Radiodifusió en FM Radionavegació aèria i marítima Radioaficionats UHF Ultra High Freqüency 300-3000 MHz Televisió Comunicacions per satèl.lit Telefonia mòbil
  • 10. ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC PROBLEMA DE CÀLCUL: Calcula el periode i la longitud d’ona de Ràdio Cerdanyola. Freqüencia: 105.3 FM f= 105.3 MHz = 105.3 * 103 kHz = 105.3 * 106 Hz T (periode) = 1/f = 1/ 105.3 * 106 Hz = 9.49 * 10-9 s Λ(longitud d’ona) = (299792 km/s) / f (kHz) = =299792 (Km/s) / 105.3 * 103 kHz = 2.85 m SOLUCIÓ: T = 9.49 * 10-9 s Λ = 2.85 m
  • 11. շÈҸ鴡 El 1837, Samuel Morse va presentar el seu telègraf. Era el primer aparell que va permetre transmetre missatges escrits a llarga distància. El seu funcionament es basava en els efectes magnètics del corrent elèctric. D'aquesta manera quan s'accionava el manipulador del telègraf (polsador), permetia el pas d'un corrent elèctric durant un interval de temps. A l'altre costat del fil telegràfic mitjançant un electroimant, es movia un altre manipulador (agulla), que al seu torn marcava una cinta de paper, on quedava registrat el missatge. Aquest missatge estava format per punts (impulsos elèctrics de curta durada) i per ratlles (impulsos elect. de llarga durada) La seva aportació no va consistir només a inventar el telègraf, sinó que a més va idear un codi per a la transmissió dels missatges, que va rebre el mateix nom. Aquest codi consistia en substituir totes les lletres de l'alfabet en senyals curtes (punt) i llargues (ratlles), tal com es pot veure a la figura. ENLLAÇ A VIDEO DE YOUTUBE 11
  • 12. TELÈFON El nord-americà Alexander Graham Bell va ser, el 1876, el responsable d'un altre gran fita en la història de les comunicacions. En aquesta ocasió va ser la invenció del telèfon, que va permetre la transmissió de missatges orals, és a dir, parlar, a grans distàncies. El seu principi de funcionament és el següent: El micròfon el componen una membrana metàl.lica anomenada diafragma i uns grànuls de carbó que es troben darrere. En parlar, emetem una ona sonora que fa que vibrin el diafragma i també els grànuls de carbó, variant la resistència del micròfon, de manera que el corrent elèctric que el travessa varia en funció de les variacions de l'ona sonora. Al principi la connexió entre dos telèfons la realitzaven les operadores telefòniques. Ara està automatitzada. Quan despenjat el telèfon, la central ens envia un to indicant que està a l'espera que marquem un número. En marcar es produeix una sèrie d'interrupcions o impulsos elèctrics que són descodificats a la central i es selecciona automàticament la línia de l'abonat corresponent, transmetent el senyal de trucada. Però si el telèfon del destinatari està ocupat, la central ens envia un senyal per indicar-nos-ho. ENLLAÇ A YOUTUBE: COM FUNCIONA EL TELÈFON 12
  • 13. En l'actualitat existeixen dues maneres de realitzar les trucades: Amb cable Al principi s'utilitzaven el parell trenat, però posteriorment es va veure que tenia moltes limitacions en establir moltes trucades i es va substituir pel coaxial telefònic. Telèfon Fix. Sense cable S'efectua per mitjà de microones o mitjançant satèl·lits de comunicació. Telèfon sense fil, Telèfon mòbil. Telèfon sense fil: format per 2 parts: Unitat Telèfon mòbil: base i el receptor manual. Un telèfon mòbil és bàsicament un aparell de Unitat base: anirà ràdio que utilitza dos connectada a la línia freqüències de ràdio telefònica diferents per comunicar- convencional ia una se: una per parlar i presa de corrent. Les l'altra per escoltar. seves funcions són Format per: micròfon, auricular, establir connexió amb pantalla de cristall líquid, teclat, la xarxa telefònica, Receptor manual: és la antena, bateria recarregable i circuits carregador de bateria part principal, porta integrats del receptor manual, incorporat el micròfon, l'auricular, el teclat i una Tot mòbil està connectat a un emetre i rebre els bateria. No necessita sistema de telefonia mòbil format senyals de ràdio que cable de connexió amb la per una xarxa d'estacions. intercanviarà amb el receptor manual UB, porta incorporat les seves antenes. MUD TELEFONIA MÒBIL EDU.365 13
  • 14. RADIO. L'any 1901 ha passat a la història perquè, per primera vegada, s'emet un senyal de ràdio transatlàntica, des d'Anglaterra fins a Terranova (Nord-est d'Amèrica). La lletra S de l'alfabet Morse va ser la primera emissió realitzada per Marconi. SISTEMES DE RADIODIFUSIÓ: Consisteixen en sistemes d’enviament de senyals d’audio a distància a. A través d’ones de ràdio (analògica/digital) b. A través d’Internet 14
  • 15. Modulació: Engloba el conjunt de tècniques per a transportar informació sobre una ona portadora Tipus: • FM: Freqüencia modulada entre 87 i 108 MHz Difusió de gran qualitat del so (música) • AM: Amplitud modulada entre 300 a 3000 kHz Gran abast de propagació, especialment a la nit Vulnerabilitat al soroll atmosfèric, humà, natural VIDEO: MODULACIÓ I FREQÜÈNCIA Sistema analógic/digital VIDEO: LA RADIO PER INTERNET
  • 16. TELEVISIÓ Donada la seva extraordinària importància en la societat actual, és el sistema de comunicació per excel·lència. El seu mètode de transmissió és similar al de la ràdio, ja que són ones radioelèctriques de freqüències molt altes, les que transporten les senyals produïdes en les càmeres fins als receptors. La diferència és que és més complexa ja que es transmet imatge i so i s'ha de garantir que es reben sincronitzats. Una càmera bàsica rep la llum de l'exterior, que travessa una lent i arriba fins a un material semiconductor, que varia la seva resistència en funció de la llum que incideix. Un canó d'electrons projecta un feix que arriba a la placa semiconductora, realitza una passada i retorna Les variacions d'aquest feix, que constitueixen els senyals d'imatge, són amplificades i portades a l'emissora. A continuació mitjançant antenes de grans dimensions transmeten el senyal de televisió al receptor. 16
  • 17. VIDEO: NOVETATS EN LA TELEVISIÓ Receptors de televisió: Plasma LCD-TFT LED • Les pantalles de plasma tenen un menor temps de vida útil, necessiten estar en un lloc amb ventilació ja que s'escalfen i consumeixen grans quantitats d'energia elèctrica. • El gas usat per a les pantalles de plasma contribueix a la contaminació atmosfèrica. • La resolució d'un LCD en formats grans deixa molt a desitjar. Són millors per baix de les 50 polzades. • La tecnologia LED consumeix fins a 30% menys d'energia, no utilitza materials tòxics i són pantalles molt primes i lleugeres. • La tecnologia LED és la més cara de les tres però el cost operatiu és més alt per al plasma pel consum energètic. Per transmetre i rebre els senyals de televisió, s'empren diferents sistemes: •Televisió per ones: mitjançant ones de ràdio de molt alta freqüència (VHF) o de freqüència ultra alta (UHF). •Televisió per cable: mitjançant un cable coaxial o fibra òptica. •Televisió per satèl lit: es necessita una antena parabòlica. •Televisió per Internet: el senyal es rep a través de la línia telefònica. La Televisió Digital Terrestre 17
  • 18. INTERNET Tipus de xarxes segons la velocitat de transmissió de les dades: 1. CONEXIÓ TELEFÒNICA CONVENCIONAL • Xarxa de banda estreta. (Mòdem). Fins a 56 Kbps • ADSL. Entre 4 i 20 Mbits de baixada i 512 Kbps de pujada 2. CONEXIÓ PER SATÈLIT 3. CONEXIO MÒBIL • GSM • UMTS (funcions multimèdia, velocitat d’accés a Internet elevada i una qualitat de veu comparable a la de les xarxes físiques.) Unitats de mesura de la velocitat de transferència: 1 byte = 8 bits (b) bit = pot tenir només dos estats, 0 i 1 (B) byte = grup de 8 bits (octet) PROBLEMA: Quant de temps trigarem a descarregar un fitxer de 5 MB utilitzant una linia ADSL de 1.5 Mbps? 1 MB són 8 Mb; per tant, 5 MB = 5 x 8 = 40 Mb El temps de descàrrega serà: t= (40 Mb)/(1.5 Mbps) = 26.67 s