ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
LA BIOLOGIA 1. Què és la biologia 2. Evolució de la biologia 3. Teoria i models en la investigació ELS BIOELEMENTS Índex LES BIOMOLÈCULES 1. Biomolècules inorgàniques: 1.1. AIGUA 1.2. SALS MINERALS 2. Biomolècules orgàniques 2.1. GLÚCIDS  2.2. LÍPIDS
2. Els bioelements Són els elements químics que componen la matèria viva
A. Bioelements primaris C, H, O, N, S i P.
95% massa total de matèria viva
indispensables
Propietats fisicoquímiques
C: 1s 2 2s 2 2p 2
B. Bioelements secundaris < 4,5% massa total
funcions diverses
Ca, Na, K i Cl
Oligoelements <0,1% massa total
funcions vitals Fe Present a l'hemoglobina, proteïna transportadora d'oxigen. Zn Catalitzador Cu Forma part de l'hemocianina, pigment verdós de la sang dels invertebrats que transporta oxigen. Co Necessari per a sintetitzar vitamina B 12 . Mn Necessari per a la síntesi de clorofil·la en les plantes.  Si Forma part de la closca de les diatomees i dóna rigidesa a la tija de les gramínies. I Necessari per sintetitzar hormona tiroidea, reguladora del metabolisme. F Forma l'esmalt dental
2. Les biomolècules
2.1 L'AIGUA % en massa Cos humà (adult) 63 Cos humà (nadó) 94 Fong 80 Grumer 95 Cervell 90 Dent 10 Pulmó 70 Contingut hídric dels éssers vius
Estructura: Enllaç covalent
104,5º
Caràcter polar
Ponts d'hidrogen
Propietats: Líquida a temperatura ambient
Elevada força de dzó
Elevada calor específica
Elevada forca d'adhesió
Elevada calor de ǰٳó
Elevada constant dielèctrica
Baix grau d'ionització
Funcions: Dissolvent
DZí
Transportadora
Termoreguladora
Estructural
Amortidora
2.2 LES SALS MINERALS Formes: Precipitades
Dissoltes
Associades a altres molècules orgàniques
Funcions: Formar estructures ܱèپܱ
Estabilitzar dispersions col·loïdals
Mantenir el grau de salinitat en el medi intern
Constituir solucions amortidores
Accions específiques
Dissolucions i dispersions col·loidals Osmosi manté el grau de salinitat del medi cel·lular
Diàlisi / diڳܲó:
pH: pH = - log 10  [H + ]
Sistemes de tampó o buffer: mecanisme de control per mantenir el pH cel·lular
Exemples: Tampó bicarbonat
Tampó fosfat
2. Biomolècules orgàniques ұú
í辱
ʰdzٱïԱ
Àcids nucleics
2.1. ELS GLÚCIDS Formats per C, H i O (a vegades també N, S o P)
ھó: MONOSACARIDS O OSSES. 3 - 8 C i amb propietats reductores. ÒSIDS. Associació de monosacàrids. HOLÒSIDS. monosacàrids exclusivament  OLIGOSACÀRID. 2 - 10 monosacàrids.  ( disacàrids  i  trisacàrids ) POLISACARIDS. Més de 10 monosacàrids. •  Homopolisacàrids (un sol tipus de monosacàrid) •  Heteropolisacàrids (dos o més tipus de monosacàrid)   HETERÒSIDS. Monosacàrids i altres substàncies no glucídiques.
Monosacàrids  Esquelet carbonat amb grups alcohol i un grup cetona o aldehid.
Més simples
Entre 3 i 7 C,   7 són inestables
Nombre de carbonis + -osa
Exemples:
Propietats: Solubles en aigua
ٴDZçDz
Blancs
ٲ·Բ
Desvien el plànol de vibració de la llum polaritzada
Estructura:
Projecció de Fischer
Isòmers: Enantiòmers o isòmers estructurals
Estructura cíclica:
Ciclació fructosa:
Ciclació glucosa (forma Դdzè)
Principals monosacàrids: Trioses: D-gliceraldehid i dihidroxiacetona
Pentoses: D-ribosa,  2-desoxiribosa i D-ribulosa
Hexoses: D-glucosa, D-fructosa i D-galactosa
Enllaç N-glucosídic Entre -OH d'un monosacàrid i un compost nitrogenat

More Related Content

Ud1