Uf 1 nf3 teoria
- 1. UF 1 CONTEXTUALITZACI DE LA INTERVENCI EDUCATIVA EN INFANTS DE 0 A 6 ANYS. NUCLI FORMATIU 3 ORGANITZACI DE LA INTERVENCI EDUCATIVA
- 2. NUCLI FORMATIU ORGANITZACI DE LA INTERVENCI EDUCATIVA Els aprenentatges bsics per a la participaci坦 en una societat democrtica, els aprenentatges bsics per definir i controlar la pr嘆pia vida, els aprenentatges bsics que facilitin lelecci坦 i la llibertat a la feina i loci, i els aprenentatges que capacitin lalumnat per aprendre pel seu compte... Els quatre pilars de leducaci坦 per al segle XXI. Informe Delors. Nivells de planificaci坦 de la intervenci坦 educativa: Tots els serveis datenci坦 a la infncia, ja siguin formals o no formals, sorganitzen dacord a una planificaci坦 jerarquitzada en diferents nivells de precisi坦. Els nivells m辿s alts s坦n els m辿s generals, estan organitzats a m辿s llarg termini i tenen una finalitat m辿s estrat竪gica, mentre que els m辿s baixos es dirigeixen a la realitat m辿s concreta, a m辿s curt termini amb una finalitat m辿s operativa. La intervenci坦 en lmbit formal sorganitza en tres nivells de concreci坦: o Primer nivell de concreci坦: el curr鱈culum o Segon nivell de concreci坦: la proposta didctica o Tercer nivell de concreci坦: la programaci坦 La intervenci坦 en lmbit no formal es desplega en els nivells seg端ents: o Plans: defineixen les grans l鱈nies dactuaci坦 o Programes. Concreten els objectius del pla en una realitat determinada i per a un temps prec鱈s. o Projectes: es corresponen amb una intervenci坦 que concreta les intencions del programa. Un pla es desenvolupa a trav辿s de diferents programes i aquests mitjan巽ant diferents projectes. M辿s endavant aprofundirem el seu estudi.
- 3. EL CURRCULUM El curr鱈culum, dorigen anglosax坦, 辿s un concepte d炭s molt freq端ent en el context educatiu, malgrat que el seu 炭s 辿s relativament recent. Concretament al nostre pa鱈s comen巽a a utilitzar-se amb la promulgaci坦 de la LOGSE, el 1991 Qu竪 辿s un curr鱈culum? El curr鱈culum 辿s el primer element de la planificaci坦 educativa dins de lmbit formal, aix嘆 vol dir que cont辿 les l鱈nies generals per on ha de transc坦rrer la prctica educativa. Des de la perspectiva de la qual sanalitza i en els agents implicats en el seu desenvolupament i posada en escena, el concepte de curr鱈culum samplia i d坦na peu a diferents interpretacions. Aix鱈, per exemple: o Des de la perspectiva de leducand o alumnat sent辿n com el conjunt dassignatures i activitats que shan de cursar per aconseguir una titulaci坦 o assolir uns objectius determinats. o Des de la perspectiva de leducador o docent es considera com la base de la seva intervenci坦 professional. o Des de la perspectiva de ladministraci坦 educativa, es tracta duna s竪rie de disposicions necessries per aconseguir una titulaci坦 determinada i que es recullen en un document escrit Tipus de curr鱈culum Es troben diferents tipologies: 1.- Curr鱈culum obert i curr鱈culum tancat Si es considera el curr鱈culum en funci坦 del marge de maniobra que t辿 el centre educatiu per adaptar-lo a la realitat educativa, podem parlar de curr鱈culum obert i curr鱈culum tancat. Sent辿n per curr鱈culum obert aquell que disposa de certa flexibilitat i permet als educadors o docents modelar-ne la concreci坦 final . En canvi, en el curr鱈culum tancat les possibilitats dinnovaci坦 i de concreci坦 de nous continguts s坦n nul揃les. 2.- Curr鱈culum expl鱈cit i curr鱈culum ocult Si es considera el curr鱈culum all嘆 que el nen apr竪n a lescola , es pot diferenciar entre curr鱈culum expl鱈cit i ocult. El curr鱈culum expl鱈cit 辿s aquell que prov辿 dels ensenyaments previstos en el curr鱈culum i desenvolupats per les programacions. Daltra banda, del curr鱈culum ocult en formen part tots aquells aprenentatges que es produeixen sense que estiguin planificats de manera expl鱈cita i intencionada, per嘆 que s坦n apresos a causa de les interaccions amb els docents i altres companys.
- 4. Es pot dir que s坦n aprenentatges que se produeixen per imitaci坦 i interacci坦 social i per tant tenen una incid竪ncia fonamental en el proc辿s socialitzador. Aprenentatges essencialment actitudinals com la companyia, lesfor巽, la relaci坦 social, etc.. formen part daquest curr鱈culum no expl鱈cit. 3.- Curr鱈culum formal i curr鱈culum real Es pot parlar de curr鱈culum formal com aquell que est escrit i que coincidiria amb el curr鱈culum expl鱈cit , i el curr鱈culum real 辿s el que realment es porta a laula . LES LLEIS EDUCATIVES I EL CURRCULUM El curr鱈culum i els seus components A Catalunya la base per establir els curr鱈culums emana de la Ley Orgnica de Educaci坦n, de 3 de maig, de 2006 (LOE) i de la Llei Catalana dEducaci坦 de 2009. Ambdues lleis especifiquen els components que tot curr鱈culum ha dincorporar i que en configuren la seva definici坦 El curr鱈culum 辿s el conjunt dobjectius, compet竪ncies bsiques, continguts, m竪todes pedag嘆gics i criteris davaluaci坦 de cada ensenyament reglat. Els objectius: Els objectius s坦n les capacitats, els 竪xits, les metes o les finalitats que es pret辿n aconseguir i que guien el proc辿s educatiu. Enuncien una finalitat. Aquestes intencions es tradueixen en compet竪ncies per realitzar alguna cosa. Daquesta manera els objectius es poden referir a diversos tipus de capacitats humanes, com poden ser: motrius (manipular, experimentar) cognitives ( raonar, relacionar, comprendre) emocionals ( valorar, gaudir) socials (participar, dialogar...) Les compet竪ncies bsiques Les compet竪ncies bsiques es defineixen com el conjunt de coneixements, habilitats i actituds que es consideren imprescindibles perqu竪 una persona assoleixi el seu desenvolupament personal, escolar i social. S坦n la novetat de la LOE. Les compet竪ncies bsiques sexpliciten en els ensenyaments m鱈nims de les etapes que constitueixen leducaci坦 bsica i obligat嘆ria- etapes de primria i ESO- i sagrupen en vuit: o Compet竪ncia en comunicaci坦 ling端鱈stica o Compet竪ncia matemtica o Compet竪ncia en el coneixement i la interacci坦 amb el m坦n f鱈sic
- 5. o o o o o Compet竪ncia informtica Compet竪ncia social i ciutadana Compet竪ncia cultual i art鱈stica Compet竪ncia per aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal La incorporaci坦 de les Cb al curr鱈culum permet posar laccent en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles que la persona hagi desenvolupar en acabar lESO. Els continguts Els continguts es poden definir com el conjunt de coneixements que lalumnat ha de treballar per desenvolupar les capacitats que es proposen en els objectius de cada etapa o cicle. S坦n els instruments per aconseguir la finalitat marcada als objectius. Els continguts esdevenen mitjans destinats a aconseguir els 竪xits esperats Tradicionalment, shan classificat els continguts en tres grans grups encara que la LOE no apareix aix鱈. No obstant aix嘆, at竪s que la seva utilitzaci坦 continua essent de gran utilitat per a molts docents val la pena esmentar-los: 1. Procediments: S坦n aquelles habilitats o estrat竪gies degudament seq端enciades i organitzades que seran utilitzades pels alumnes en el seu proc辿s daprenentatge per aconseguir una finalitat. 2. Fets, conceptes i sistemes conceptuals: es refereix a laprenentatge dun conjunt dobjectes, fets, principis, s鱈mbols, nocions,etc. 3. Actituds, valors i normes: Fan refer竪ncia a la forma de comportar-se, als ideals a les pautes o regles que regeixen les conductes de les persones. Els m竪todes pedag嘆gics Sent辿n per m竪todes pedag嘆gics el conjunt de processos, instruments, t竪cniques, estrat竪gies que utilitzar el docent per assolir els objectius pedag嘆gics i les compet竪ncies bsiques . Es poden fer servir diferents m竪todes pedag嘆gics destinats a desenvolupar intencions educatives similars. Els criteris davaluaci坦 Els criteris davaluaci坦 s坦n uns enunciats que expressen el tipus i el grau daprenentatge que sespera assoleixin els i les alumnes en un moment determinat.
- 6. NOTA: A m辿s dels components essencials en el curr鱈culum apareix definida lorganitzaci坦 de letapa o cicle en diferents mat竪ries, rees o assignatures, i cadascuna daquestes, al seu torn, amb els seus propis elements: els objectius concrets de la mat竪ria, rea o assignatura; la contribuci坦 de la mat竪ria, rea o assignatura a ladquisici坦 de les Cb; els continguts per mat竪ries, rees o assignatures; els m竪todes pedag嘆gics i els criteris davaluaci坦. EL DESENVOLUPAMENT CURRICULAR Un curr鱈culum descentralitzat i obert El curr鱈culum educatiu al nostre pa鱈s 辿s descentralitzat i obert. o Descentralitzat en el sentit que requereixen les comunitats aut嘆nomes i els centres docents en la tasca de desenvolupar i concretar el disseny del curr鱈culum i assegurar-ne la posada en marxa efectiva. o Obert en la consideraci坦 que les normes generals requeriran de la intervenci坦 炭ltima dels professionals de leducaci坦 per a la seva configuraci坦 definitiva i la seva posada en funcionament. Aquest carcter obert i descentralitzat determina el desenvolupament curricular . s a dir, el curr鱈culum i el desenvolupament es materialitza en tres nivells de concreci坦 per adaptar-se a les caracter鱈stiques singulars de cada centre i de cada aula. El primer nivell de concreci坦: dels ensenyaments m鱈nims del curr鱈culum El primer pas per desplegar el curr鱈culum parteix dels ensenyaments m鱈nims que elabora el Ministeri dEducaci坦, amb la finalitat de garantir una formaci坦 comuna i garantir lhomologaci坦 dels t鱈tols. Aquests aspectes bsics seran comuns per a totes les comunitats aut嘆nomes. (LOE art6.2) A partir dels ensenyaments m鱈nims, les administracions educatives de les comunitats aut嘆nomes, en el cas de Catalunya, el departament densenyament establiran el curr鱈culum dels diferents ensenyaments (LOE art. 6.4) Ja hem dit que el curr鱈culum representa el primer nivell de concreci坦, 辿s el menys prec鱈s i el m辿s general. T辿 carcter prescriptiu El segon nivell de concreci坦: la proposta pedag嘆gica del centre El curr鱈culum elaborat per cada CA han de ser els centres i els equips docents el contemplin i el contextualitzin basant-se en la seva experi竪ncia i en la realitat sociocultural i educativa dels seus centres. Aix鱈 els centres docents elaboraran la proposta pedag嘆gica que suposar el segon nivell de concreci坦.
- 7. El tercer nivell de concreci坦: les programacions Finalment, el carcter obert del curr鱈culum es plasma a laula mitjan巽ant lelaboraci坦 de les programacions de laula adaptades a la realitat escolar i donant lloc al tercer nivell de concreci坦 . Els educadors i educadores seran els encarregats delaborar aquesta 炭ltima adequaci坦 i a m辿s hauran de desenvolupar-la en la seva prctica docent. NIVELL DE CONCRECI PRIMER DOCUMENT CURRCULUM SEGON PROPOSTA PEDAGGICA CENTRE PROGRAMACI DAULA TERCER DE INSTNCIA RESPONSABLE ADMINISTRACIONS EDUCATIVES DE LES CA CENTRE DOCENT EDUCADORS I EDUCADORES LEDUCACI INFANTIL A LES LLEIS EDUCATIVES Leducaci坦 Infantil en la LOE Segons la LOE, LEI constitueix una etapa eductiva amb identitat pr嘆pia que at辿n nens i nenes des del naixement fins als 6 anys i t辿 carcter voluntari. Sorganitza en dos cicles, el primer fins als tres anys i el segon, de tres a sis anys; i els dos cicles responen a una intencionalitat educativa. Article 12. Principis generals Article 14: Ordenaci坦 i principis pedag嘆gics 3. Els continguts educatius de lEI sorganitzaran en rees corresponents a mbits propis de lexperi竪ncia i del desenvolupament infantil i sabordaran mitjan巽ant activitats globalitzades que tinguin inter竪s i significat per als infants. 4. Els m竪todes de treball en els dos cicles es basaran en les experi竪ncies, les activitats i el joc, i saplicaran en un ambient dafecte i confian巽a, per potenciar-ne lautoestima i la integraci坦 social. Leducaci坦 Infantil en la Llei Catalana dEducaci坦 En termes similars a com ho fa la LOE, la Llei Catalana dEducaci坦 estableix en el seu art.56 els principis que han de regular lEI. Aquest article estableix una difer竪ncia entre els primer cicle, al qual denomina primera infncia, i al segon cicle al que li posa el nom de primer ensenyament. A m辿s sinsisteix en el carcter preventiu i compensatori de les dificultats, la detecci坦 primerenca de les NEE, i la cooperaci坦 escola-fam鱈lia. Tamb辿 es pronuncia en quant als curr鱈culums. Per al primer cicle indica que: El curr鱈culum del primer cicle de lEI sha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicaci坦 i el llenguatge, les pautes elementals de conviv竪ncia i relaci坦 social i la descoberta de lentorn proper dels infants (art.56.5)
- 8. I m辿s endavant afegeix: El govern ha de definir els continguts educatius del primer cicle de lEI, ha destablir les caracter鱈stiques dels centres que imparteixen aquest cicle i ha de determinar, dacord amb els ajuntaments, els requisits exigibles a les instal揃lacions dels centres i la capacitaci坦 que ha dacreditar el personal educador que hi treballi. Quan al segon cicle, diu: El curr鱈culum ha dajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, con竪ixer i interpretar lentorn, desenvolupar habilitats de comunicaci坦, expressi坦 i comprensi坦 per mitj dels llenguatges, adquirir instruments daprenentatge i desenvolupar progressivament lautonomia persona, i tamb辿 tenir una primera aproximaci坦 a uan llengua estrangera (art.56.6) No obstant tot aix嘆, els centres on simparteixen el 1r i 2n cicle dEI s坦n diferents. Malgrat que la llei indiqui que els centres podran oferir el primer cicle, el segon o tots dos (art 15.3); la realitat 辿s que lescola bressol, la llar dinfants o les escoles infantils i acudeixen nom辿s nenes i nens fins als tres anys, mentre que el segon cicle acostuma a cursar-se en centres integrats amb leducaci坦 primria i altres etapes educatives . Els dos cicles s坦n voluntaris per嘆 nom辿s el segon 辿s gratu誰t. Tamb辿 hi ha difer竪ncies en quant als professionals. Aix鱈, per exemple, els t竪cnics i t竪cniques superiors en EI poden impartir el primer cicle, mentre que el segon, sols hi poden participar com a t竪cnics especialistes en EI en el curs inicial de P3. En definitiva, encara que la LOE presenti els dos cicles com a una etapa integrada, la realitat 辿s que, en la seva aplicaci坦, sembla dif鱈cil considerar-la i interpretar-la com un bloc unitari. ELS CURRCULUMS DE LEDUCACI INFANTIL Parlem de curr鱈culums en plural perqu竪 s坦n plantejaments diferents segons es parli de primer o segon cicle. Recordem que el Departament dEnsenyament 辿s lencarregat delaborar aquests curr鱈culums per a Catalunya, per嘆, per fer-ho ha de partir del marc duns ensenyaments m鱈nims elaborats pel Ministeri dEducaci坦. Els ensenyaments m鱈nims Els ensenyaments m鱈nims que prescriu el Ministeri dEducaci坦 es recullen en el Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, per al qual sestableixen els ensenyaments m鱈nims del segon cicle dEI Les administracions educatives , en el cas de Catalunya departament densenyamentfixaran els continguts educatius del primer cicle. A m辿s, dacord amb larticle 131.2.b
- 9. de lEstatut dAutonomia de Catalunya satorga compet竪ncia exclusiva en la determinaci坦 dels continguts educatius del primer cicle dEI . Les administracions educatives establiran el curr鱈culum del segon cicle de lEI del qual formaran part els ensenyaments m鱈nims fixats en aquest Reial Decret. EL CURRCULUM DEL PRIMER CICLE DEI Aquest curr鱈culum ve regulat pel Decret 101/2010, de 3 dagost, dordenaci坦 dels ensenyaments de primer cicle dEI. El curr鱈culum del primer cicle de lEI sha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicaci坦 i el llenguatge, les pautes elementals de conviv竪ncia i relaci坦 social i la descoberta de lentorn proper dels infants (art.56.5). En larticle 4 del Decret, sespecifica que el curr鱈culum ha destablir els objectius del cicle i els continguts educatius que shan de desenvolupar en cadascuna de les rees . Per嘆 que tants uns com els altres shan destablir a partir de les capacitats de letapa. Per tant, comen巽arem per aquestes. Les capacitats detapa A lEI sha dafavorir el desenvolupament de les capacitats que han de permetre als infants cr辿ixer integralment com a persones iguals en el m坦n actual , amb uns aprenentatges continuats i progressius, que han de seguir en el segon cicle i, posteriorment, en les seg端ents etapes educatives, amb ladquisici坦 de les compet竪ncies bsiques, que s坦n aquelles que ha dassolir lalumnat en finalitzar lESO. Les capacitats a lEI estan directament relacionades i troben la seva continu誰tat en les Cb que abans hem definit. Aix鱈, doncs, les capacitats que ha danar desenvolupant linfant al llarg de letapa de lEI , organitzades a partir de quatre eixos s坦n: EIXOS Aprendre a ser i actuar duna manera cada vegada m辿s aut嘆noma CAPACITATS (LInfant haur de ser capa巽 de..... o o o Aprendre a pensar i comunicar o o Progressar en el coneixement i en el domini del seu cos, en el moviment, la coordinaci坦 , tot adonant-se de les seves possibilitats Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateix i de les altres persones. Adquirir progressivament hbits bsics dautonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficcia Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemtiques bsiques. Progressar en la comunicaci坦 i expressi坦 ajustada als diferents contextos i situacions de comunicaci坦 habituals per mitj de
- 10. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa o o Aprendre a conviure i habitar el m坦n o o diversos llenguatges. Observar i explorar lentorn immediat, natural i f鱈sic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre i actuar-hi en conseq端竪ncia Conviure en la diversitat, avan巽ant en la relaci坦 amb els altres i iniciant-se en la resoluci坦 pac鱈fica de conflictes. Comportar-se dacord amb unes pautes de conviv竪ncia que els portin cap a una autonomia persona, capa a la col揃laboraci坦 amb el grup i cap a la integraci坦 social. Els objectius de cicle Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han dhaver desenvolupat en acabar el primer cicle de lEI, en relaci坦 amb els continguts. S坦n els seg端ents: El primer cicle de leducaci坦 infantil contribueix a desenvolupar en linfant les capacitats seg端ents: 1. Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esfor巽ar-se per manifestar i expressar les pr嘆pies emocions i sentiments. 2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en ladquisici坦 de comportaments socials que facilitin la integraci坦 en el grup. 3. Participar amb iniciativa i constncia en les activitats quotidianes dalimentaci坦, rep嘆s i higiene personal, iniciant-se en la pr嘆pia autonomia i orientant-se en les seq端竪ncies temporals quotidianes i en els espais que li s坦n habituals. 4. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a trav辿s del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral. 5. Dominar progressivament el cos i ladquisici坦 de noves habilitats motrius, augmentant la seva autonomia en els despla巽aments, en l炭s dels objectes i lorientaci坦 en lespai quotidi. 6. Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne lorganitzaci坦 a partir de les pr嘆pies viv竪ncies i establir relacions entre objectes segons les seves caracter鱈stiques perceptives. 7. Projectar les pr嘆pies viv竪ncies a trav辿s de lactivitat l炭dica, i anar-les representant a trav辿s dun incipient joc simb嘆lic. 8. Iniciar-se en la descoberta i l炭s del llenguatge corporal, verbal, matemtic, musical i plstic. Els continguts educatius
- 11. La consecuci坦 dels objectius de cicle estar relacionada amb lorganitzaci坦 dels continguts educatius que sestructuren al voltant de tres rees, o mbits dexperi竪ncies i desenvolupament que s坦n les seg端ents o Descoberta dun mateix i dels altres. El sentiTdaquesta rea es d坦na a mesura que linfant avan巽a en el coneixement del seu propi cos, les seves possibilitats f鱈siques i el seu coneixement com a persona, que revertir en ladopci坦 dactituds de respecte a si mateix i als altres. A m辿s, es fa incid竪ncia en ladquisici坦 dhbits de salut, higiene i nutrici坦, essencials en el proc辿s dautonomia de linfant. o Descoberta de lentorn. Fa refer竪ncia a laplicaci坦 progressiva de lexperi竪ncia infantil i a la construcci坦 dun coneixement sobre el medi f鱈sic i social cada vegada m辿s complet. Aix鱈 , es pret辿n afavorir en nens i nenes el proc辿s de descobriment que componen lentorn infantil, i el de facilitar-ne la seva inserci坦 de manera reflexiva i participativa. o Comunicaci坦 i llenguatge. El sentit fonamental daquesta rea 辿s el de contribuir a millorar les relacions entre linfant i el seu entorn . Les diferents formes de comunicaci坦 i representaci坦 serveixen de nexe entre el m坦n interior i exterior perqu竪 s坦n instruments que possibiliten les interaccions , la representaci坦 i expressi坦 de pensaments, sentiments, viv竪ncies, etc. Extret del Reial Decret DECRET 101 /2010, de 3 dagost, dordenaci坦 dels ensenyaments del primer cicle de leducaci坦 infantil. Continguts curriculars del primer cicle distribu誰ts per rees Descoberta dun mateix i dels altres Identificaci坦 com a persona, coneixement dalgunes caracter鱈stiques personals pr嘆pies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu. Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilitzaci坦 dels recursos personals de qu竪 disposa en la vida quotidiana. Descobriment i identificaci坦 de les pr嘆pies necessitats fisiol嘆giques (gana, set, son, etc.), mostrant un control progressiu daquestes. Manifestaci坦 i expressi坦 de les pr嘆pies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitj dexpressi坦 i comunicaci坦. Progr辿s en ladquisici坦 dhbits relacionats amb el benestar corporal i la seguretat personal, la higiene i la salut, aix鱈 com en linici dhbits dordre, constncia i organitzaci坦 en les activitats en qu竪 participa. Progr辿s en el domini de la coordinaci坦 i el control dinmic del cos, augmentant la seva autonomia en els despla巽aments, en l炭s dels objectes i en lorientaci坦 en lespai quotidi. Participaci坦 amb iniciativa i constncia en les activitats quotidianes dalimentaci坦, rep嘆s i higiene personal, iniciant-se en la pr嘆pia autonomia i orientant-se en les seq端竪ncies temporals quotidianes i en els espais que li s坦n habituals. Domini progressiu del control i de la coordinaci坦 oculomanual, aix鱈 com de les
- 12. habilitats manipulatives necessries per explorar objectes i per ser cada vegada m辿s actiu i aut嘆nom en les diferents situacions quotidianes (vestir-se, posar-se les sabates, etc.). Iniciativa per dur a terme activitats i jocs, resolent les dificultats que es puguin presentar mitjan巽ant la pr嘆pia actuaci坦 o demanant als altres lajuda necessria i acceptant petites frustracions. Disposici坦 per establir relacions afectives positives amb les persones adultes i els infants amb qui comparteix situacions i activitats quotidianament. Descoberta de lentorn Comprensi坦 i apreciaci坦 progressiva de lentorn immediat, iniciant-se en el coneixement i ladquisici坦 de comportaments socials que facilitin la integraci坦 en els diferents grups socials en qu竪 participa. Orientaci坦 amb autonomia en els espais habituals i quotidians i iniciaci坦 en l炭s de termes relatius a lespai (aqu鱈, all, dins, fora, amunt, avall). Orientaci坦 en les seq端竪ncies temporals en qu竪 sorganitza la vida diria i iniciaci坦 en l炭s de termes relatius a lorganitzaci坦 del temps (mat鱈, tarda, ara, despr辿s, avui, dem). Observaci坦 i actuaci坦 sobre la realitat immediata, a partir de les pr嘆pies viv竪ncies, establint relacions entre objectes segons les seves caracter鱈stiques perceptives. Observaci坦 i exploraci坦 de lentorn f鱈sic i social, planificant i ordenant la pr嘆pia acci坦, constatant-ne els efectes i establint relacions entre la pr嘆pia actuaci坦 i les conseq端竪ncies que sen deriven. Observaci坦 i constataci坦 dalguns dels canvis i modificacions a qu竪 estan sotmesos tots els elements de lentorn (persones, animals, plantes i objectes). Inter竪s i curiositat pel medi f鱈sic i social, explorant les caracter鱈stiques dobjectes, materials i elements de lentorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant viv竪ncies i situacions mitjan巽ant el joc simb嘆lic. Participaci坦 en festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertany, mostrant inter竪s i curiositat. Iniciaci坦 en la diferenciaci坦 dalgunes qualitats sensorials fruit de lexploraci坦 dels objectes materials, delements de lentorn natural i de la comparaci坦 de les seves propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspond竪ncies en funci坦 de les caracter鱈stiques i els atributs. Reconeixement de seq端竪ncies espacials, temporals i l嘆giques i iniciaci坦 en l炭s de les primeres nocions quantitatives en situacions quotidianes. Comunicaci坦 i llenguatges Iniciaci坦 en la descoberta i l炭s del llenguatge corporal, verbal, musical i plstic. Inter竪s per algunes de les t竪cniques m辿s bsiques (pintura, modelatge, dibuix, etc.) dels diferents llenguatges expressius i formes de representaci坦. Comprensi坦 de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonaci坦) i valorant el llenguatge oral com un mitj de relaci坦 amb les altres persones.
- 13. Coneixement i utilitzaci坦 de manera progressiva de les normes que regeixen els intercanvis, relats i converses (atenci坦, espera, to de veu, inter竪s, iniciativa). Expressi坦 de necessitats, sentiments i idees mitjan巽ant el llenguatge oral, mostrant un progressiu increment del vocabulari relatiu al propi entorn i experi竪ncia, 炭s de frases simples i comprensi坦 de variacions morfol嘆giques de g竪nere i nombre. Iniciaci坦 en l炭s de diferents formes de comunicaci坦, esfor巽ant-se per fer-se entendre i escoltant els altres. Record i relat dexperi竪ncies passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents. Reconeixement, retenci坦 i memoritzaci坦 de can巽ons, dites senzilles, cantarelles i jocs de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tonada, reproduint el gest, etc. Reconeixement i participaci坦 activa en danses senzilles amb una progressiva coordinaci坦 general del cos i sentit del ritme. EL CURRCULUM DEL SEGON CICLE DEI 1. Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hbits de salut, i guanyar confian巽a en la regulaci坦 d'un mateix. 2. Ser i actuar d'una manera cada vegada m辿s aut嘆noma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats 3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hbits, actituds, rutines i normes pr嘆pies 4. Aprendre amb i a trav辿s dels altres, gaudir de la relaci坦 i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d'empatia i col揃laboraci坦 i intentant resoldre conflictes de manera pac鱈fica 5. Observar i experimentar en l'entorn proper amb curiositat i inter竪s, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensi坦 del m坦n natural, social, f鱈sic i material 6. Con竪ixer experi竪ncies, hist嘆ries i s鱈mbols de la cultura pr嘆pia del pa鱈s i de la d'altres companys i companyes, generant actituds de confian巽a i respecte per les difer竪ncies i valorant les relacions socials i afectives que s'hi estableixin 7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjan巽ant les possibilitats simb嘆liques que els ofereix el joc i altres formes de representaci坦. 8. Comprendre les intencions comunicatives d'altres infants i persones adultes i expressar-se mitjan巽ant la paraula, el gest i el joc. 9. Desenvolupar habilitats de comunicaci坦, expressi坦, comprensi坦 i representaci坦 per mitj dels llenguatges corporal, verbal, grfic, musical, audiovisual i plstic; iniciar el proc辿s d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemtiques bsiques i de l'炭s de les tecnologies de la informaci坦 i la comunicaci坦. 10. Aprendre i gaudir de laprenentatge, pensar i crear, q端estionar-se coses, ferles ben fetes, plantejar i acceptar la cr鱈tica i fer cr辿ixer el coneixement d'una manera cada vegada m辿s estructurada.
- 14. Els continguts educatius Els continguts educatius tamb辿 sorganitzen per rees i aquestes en blocs. Dins de cada bloc es detallen els continguts rees Descoberta dun mateix i dels altres 1. Autoconeixement i gesti坦 de les emocions 2. Joc i moviment 3. Relacions afectives i comunicatives 4. Autonomia personal i relacional Descoberta de lentorn 1. Exploraci坦 de lentorn 2. Experimentaci坦 i interpretaci坦 3. Raonament i representaci坦 Comunicaci坦 i llenguatges 1. Observar, escoltar i experimentar 2. Parlar, expressar i comunicar 3. Interpretar, representar i crear Els criteris davaluaci坦 Els criteris que han dorientar lavaluaci坦 de lalumnat es recullen en aquest curr鱈culum i s坦n els seg端ents. Criteris davaluaci坦 1. Saber explorar i recon竪ixer les parts, les possibilitats i caracter鱈stiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pr嘆pies emocions i iniciar-se en la seva identificaci坦. 2. Participar en el joc, a trav辿s del moviment, assimilant sensacions referides a lespai i al temps i amb una comprensi坦 progressiva de la necessitat dunes normes. 3. Tenir inter竪s i confian巽a en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives m炭tues. 4. Fer de manera aut嘆noma, progressivament, activitats habituals referents a la pr嘆pia cura, a les tasques escolars i en la relaci坦 amb els altres. 5. Identificar caracter鱈stiques i regularitats en lentorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos grfics per recollir i comunicar les observacions. 6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva representaci坦 grfica. 7. Aplicar estrat竪gies de clcul, comparar, ordenar, classificar, recon竪ixer patrons i verbalitzar-ho. 8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i daprenentatge amb l炭s dun llenguatge no discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents lleng端es. 9. Mostrar inter竪s per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i lescrit, iniciar-se en l炭s funcional de la lectura i lescriptura. Crear de manera
- 15. individual i col揃lectiva petits textos i dibuixos. 10. Manifestar les habilitats necessries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plstic, musical, matemtic i audiovisual, i incorporar la iniciaci坦 als instruments tecnol嘆gics (TIC). NOTA: Lavaluaci坦 dels processos daprenentatge de lalumnat ser cont鱈nua i global i haur de complir les funcions de verificar el grau dassoliment dels objectius i dadaptar lajut pedag嘆gic a les caracter鱈stiques individuals de l infant. FI