More Related Content
What's hot (20)
Viewers also liked (13)
Similar to Unitat 1 (20)
More from Cpstdseso (10)
![El senyor corn竪lius 辿s un bon mataron鱈[1]](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/elsenyorcornliussunbonmataron1-111011052823-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
Unitat 1
- 1. Optativa d'ortografia 2n ESO ULL VIU! MAGARANA, GANARAMA... Saps qu竪 passa quan barregem les lletres d'una paraula? Doncs que no ens hi entenem, esclar. D'aquest fet en diem magarana, perd坦, ganarama...anagrama! Ara ho hem dit! T'havies adonat que barrejant les lletres de CANTO podem obtenir TANCO? Una paraula 辿s anagrama de l'altra. 1. Quines paraules s'amaguen darrere aquestes lletres barrejades? Per ajudar-te pots fer servir les definicions que hi ha al costat- EX PI Vertebrat aqutic cobert d'escates NY UP M tancada TA NIT L鱈quid de colors per escriure-hi TU VI numeral ALL SI T Full on hi ha escrita una s竪rie de noms, xifres... RE GEN Mes de rebaixes, tot i ser llarg RE COR Au, vinga, espavila... d'una vegada! TER SEC Que no 辿s conegut o que no pot ser-ho PEL BO Ni Nova York ni Barcelona ho s坦n EDI MOLA M炭sica agradable a l'o誰da 2. Prepara uns quants anagrames per a un company/a. Per fer-li m辿s fcil, pots afegir-hi una pista. Assegura't que escrius i que desordenes b辿 les paraules. Si t'agrada aix嘆 de marejar les lletres per espavilar l'enginy, per qu竪 no proves de jugar a l'Scrabble? ................................................ ................................................ ................................................ ................................................
- 2. Optativa d'ortografia 2n ESO PARLEM DE LES OCLUSIVES EN POSICI FINAL 1. Llegeix aquestes oracions en veu alta. Aquell mag 辿s immensament ric. Ara escup. Has de fer servir aquest tub. L'Alfred diu que t辿 una mica de set. Hi ha cap difer竪ncia de pronunciaci坦 entre les consonants finals de MAG/RIC? ESCUP/TUB? ALFRED/SET? Quina consonant es pronuncia en cada cas? ............................................................ FIXA'T QUE... En posici坦 final, les consonants oclusives -b,-d,-g (sonores) sonen com -p, -t, -c (sordes) 2. Completa aquestes paraules amb l'ajuda de les definicions...i si conv辿, del diccionari. Cada ratlleta 辿s una lletra. Arma per disparar fletxes. __ __ __ Hotel econ嘆mic. ALB __ __ __ Part superior del cos: __ __ __ T辿 sis cares, com per exemple un dau: __ __ __ Direcci坦 oposada al nord: __ __ __ Que t辿 liquid: HU__ __ __ 3. Completa les consonants finals que falten en les oracion seg端ents. A la dreta trobars quines s坦n, per嘆 no necessriament en l'ordre que cal. Al su_ de Madri_ el clima pot ser humi_ (1 t i 2 d) El meu cos鱈 Frederi_ 辿s pedago_ (1 g i 1 c) El clu_ no sa_ qu竪 fer amb el pr鱈nce_ i el seu crre_ (2 p, 1 b i 1 c) Quin fsti_! M'han posat un csti_ per trencar el mne_ de la porta! (1 g i 2 c) L'Eudal_ i l'Alber_ s'han comprat cadasc炭 un abri_ ver_ (2 d, 1 c i 1 t) Quina tranquil揃lita_ i quina lentitu_! (1 d i 1 t)
- 3. Optativa d'ortografia 2n ESO FIXA'T QUE... En ocasions 辿s dif鱈cil saber quina 辿s la consonant final que cal escriure. Per aix嘆 podem: * Fer servir la nostra mem嘆ria visual: escrivim a part fret i fred. Segur que una de les dues ens fa mal a la vista i per tant, l'altra 辿s la correcta. Ai, quin fred! * Un cop consultat el diccionari, copiar la paraula que ens d坦na problemes. Per exemple, a la secci坦 Balan巽 de qualsevol unitat, a l'activitat 4. Com m辿s vegis i escriguis correctament una paraula, m辿s fcil de recordar-la. 4. Completa el requadre amb les paraules adients. Fixa't en les que ja hi s坦n. profund aprofundint oculta insult insultantment Qu竪 t'ajuda a recordar que profund acaba amb -d, encara que aquesta lletra no es pronunci誰? ............................... La forma verbal aprofundint es diu gerundi. Hi pronuncies la -t? Escriu ara el gerundi de: donar:.......................... creure:................................... sortir: ..................................... 5. Llegeix aquests exemples. Ell era tan avorrit, ella tan interessant, per嘆 es van enamorar tan rpidament que feia por. Salta tant com jo, si pots, per嘆 no beguis tant de l鱈quid, per si de cas. FIXA'T QUE... TAN acompanya adjectius i adverbis, mentre que TANT marca comparaci坦 o acompanya un substantiu. Completa ara amb les formes adients. Tu ets ............ espavilada com ta germana, i per aix嘆 no cal que estudi誰s .................... 6. Busca al diccionari QUAN i QUANT. Completa les oracions seg端ents amb la paraula que convingui. ................vas arribar? Ahir? ................ va gastar-se en regals? Em va dir que m'ho compraria ........... li vingu辿s b辿. ...................de temps has estat practicant? ....................... indica temps i ................. quantitat.
- 4. Optativa d'ortografia 2n ESO TOT A PUNT. ELS SIGNES DE PUNTUACI 1. Llegeix aquesta an竪cdota i respon despr辿s a la pregunta. Fa molts anys, un delinq端ent va ser jutjat i condemnat a passar una bona temporada a la pres坦. El seu advocat va demanar que revisessin el cas i al cap d'unes setmanes es van rebre aquests dos missatges. A) Perd坦 impossible. Que compleixi la seva condemna. B) Perd坦. Impossible que compleixi la seva condemna. Despr辿s de llegir els missatges en veu alta, quin creus que afavoreix el delinq端ent? ............. Per cert, l'home no va aconseguir el que volia. FIXA'T QUE... Els signes de puntuaci坦 serveixen per estructurar el text escrit i per fer-lo comprensible. En el cas anterior, les paraules s坦n exactament les mateixes, per嘆 la puntuaci坦 fa que els textos vulguin dir el contrari. 2. Llegeix ara aquests dos minitextos. Quin dels dos 辿s un insult? A) A casa de l'Enric no hi trobareu porqueries. No 辿s un porc, no: 辿s un senyor. B) A casa de l'Enric, no! Hi trobareu porqueries. No! s un porc, no 辿s un senyor! Quines difer竪ncies de sentit i de puntuaci坦 hi ha entre A i B? 3. Escriu ara un missatge o un petit text que canvi誰 de significat amb la puntuaci坦. Demana ajuda al professor/a, si cal. Despr辿s, passa-li a un company/a. s capa巽 de veure'n les difer竪ncies? ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................ ................................................................................................................................................................
- 5. Optativa d'ortografia 2n ESO TRAIEM PUNXA. COM FER UN LIMERICK 1. Llegeix aquests dos poemes en veu alta. Prepara't per respondre les preguntes de sota. .................................. Aquell noiet habitant de Vic ballava tot sol damunt d'un pic. -Qu竪 hi pinta el nen, all? Deia un capell. Quin ballar鱈, aquell noi de Vic!. ..................................... Una senyora de gran salari cada dia es compra un Ferrari. (Vol impressionar el xicot, l'Adri). Quin cotxs i tamb辿 quin salari! Quants versos t辿 cada poema? ............................................ Quins rimen entre si? ......................................................... Els versos s坦n de (encercla l'opci坦 correcta) 10 i 7 s鱈l揃labes/9 i 6 s鱈l揃labes/8 i 5 s鱈l揃labes Els temes s坦n (encercla l'opci坦 correcta) seriosos/infantils/sorprenents FIXA'T QUE... Hi ha poemes que poden arribar a ser divertits. Els limericks s坦n originaris dels pa誰sos de parla anglesa. Consten de cinc versos, que rimen de la seg端ent manera: 9A 9A 6b 6b 9A, i poden anar acompanyats d'una il揃lustraci坦. 2. Busca un t鱈tol per als dos poemes. Compara'ls amb altres companys/es. 3. Crea el teu propi limerick. Segueix aquests passos. * fes un llistat de possibles protagonistes i de les seves qualitats: un avi amable, una nena forta, un regle de fusta * digues d'on 辿s: menorqu鱈, de Sabadell, australi * escriu el primer vers (9 s鱈l揃labes fins a l'炭ltima t嘆nica) Un avi amable menorqu鱈 * busca-li una acci坦: volia anar-se'n a dormir per al 3r i 4t versos pensa una conseq端竪ncia o alguna cosa que digui el protagonista el 5竪 vers 辿s gaireb辿 igual que el 1r...i ja ho tens! 4. Passa en net el teu limerick aqu鱈 a sota. Podeu fer-ne un recital po竪tic molt original! ................................................................. ................................................................ ................................................................ ................................................................ .................................................................
- 6. Optativa d'ortografia 2n ESO BALAN Ara que tot just acabes la unitat, 辿s el moment de reflexionar-hi una mica. Respon a les preguntes seg端ents. 1. Valora de 0 (molt malament) a 5 (molt b辿) aquests aspectes del teu aprenentatge. a. He portat cada dia el material que calia per a la classe. b. He estat atent/a a les explicacions i activitats. c. He treballat amb cura a classe i a casa, i em fixo on m'he equivocat. d. He fet servir alguna estrat竪gia quan he dubtat com s'escriu alguna paraula. e. He intentat aprofitar el que aprenc aqu鱈 per no fer faltes en altres assignatures. f. He col揃laborat amb els companys/es. g.M'he esfor巽at per fer lletra clara. 2. Copia el nombre de faltes que has com竪s en cada dictat. Apuntan el nom. Dictat 1 ...... Dictat 2 ..... Dictat 3 ..... Dictat 4 .... 3. Copia : * una cosa que hagis apr竪s .......... .................................................... * una activitat que thagi agradat . .................................................... 4. Fes una llista amb deu paraules en qu竪 ja no tequivocars. Separa-les amb comes. ............................................................................................................................................................ ........................................
- 7. Optativa d'ortografia 2n ESO TEXTOS PER A DICTAT 1. Tornar a casa. La Paula seia en aquella cadira vella i espellifada tal com ho havia fet deu mesos enrere. Mentre esperava, pensava que li hauria agradat tenir un regal per a en Joel, per嘆 no n'hi havia pogut comprar cap. Deu mesos en un orfenat no eren precisament unes vacances. (48 paraules). Laura Baix: La clau Apsu. Barcanova. 2. En una illa de l'Atlntic. Havien arribat a la punta de l'illa i van tombar cap a l'esquerra, directes a la posta de sol. El paratge era mig des竪rtic. Nom辿s sorra i mar. La Rosa s'atur per fotografiar uns arbustos enormes que sortien de l'aigua. Les entortolligades arrels eren gruixudes i formaven uns art鱈stics teixits. (50 paraules). Pilar Garriga. Un estiu a Tacugama. 3. Dos aprenents i els seus invents. L'Armand i l'Eduard estan potinejant a la cuina. Ho fan sovint, sobretot les tardes que no tenen classe a l'institut. Avui intenten fer una coca, per嘆, evidentment, no se n'estan sortint: nom辿s cal veure el desordre damunt del marbre. Hi ha tot d'ingredients escampats: farina, sucre, llevat, un iogurt... De moment s'estan discutint i un li diu a l'altre que endreci, per嘆 sense posar-se d'acord. No hi ha manera! A veure qu竪 n'opina, de tot plegat, el pare de l'Armand, que ara mateix est obrint la porta. Quan ho vegi es posar tan content com la mare de l'Eduard la setmana passada, segur. (103 paraules) 4. El faedor de mentides. LAlexandre diu que 辿s pr鱈ncep, fill del rei Albatros i de la reina Fortuna, ja que aix嘆 辿s el que li ha fet creure el seu pare. Per嘆 un dia es queda sol i quan explica qui 辿s, ning炭 no sel creu. Ell fa temps que dubta, per嘆. Aquest ser el punt de partida per saber qui 辿s en realitat i con竪ixer la ra坦 per la qual el seu pare li ha dit tantes mentides. La topada amb la realitat no ser gens fcil de pair, i menys encara quan haur de compartir la seva realitat amb altres nois en una casa dacollida. (103 paraules). Extret i adaptat de la ressenya del llibre del mateix nom, de M. Carme Roca, a www.barcanova.cat
- 8. Optativa d'ortografia 2n ESO DICTAT COMPLEMENTARI Alumnes maltractats pels companys/es: el bullying i els seus s鱈mptomes. A l'escola s坦n objecte de burles i bromes desagradables: els anomenen amb malnoms, els insulten i els molesten. Sovint estan implicats en discussions i baralles en qu竪 es troben indefensos i acaben perdent. En el joc s坦n els 炭ltims en ser triats. Al pati solen quedar-se prop del mestre. No tenen gaires amics. A classe tenen dificultat de parlar, donen una impressi坦 d'inseguretat i/o d'ansietat, tenen un aspecte trist i el seu rendiment escolar baixa.. Tornen a casa amb la roba o amb els llibres estripats. Perden" objectes i/o diners. Demanen que els acompanyin a l'escola, o no hi volen anar. Intenten evitar determinats llocs, dies o classes. Tenen malsons, canvis sobtats d'humor o se senten malament abans d'anar a l'institut. Presenten senyals de cops i esgarrinxades. Adaptaci坦 de http://www.xtec.es/~jcollell/03Alerta.htm