1. Unitat 2. Què és poder polític?
Bloc 1. Societat, política i poder.
2. 1. Política i poder.
• La ciència política com a ciència que estudia el
poder: naturalesa, distribució i manifestació.
• Per tant, com relacionem la nostra idea de
política amb la de poder?
• Segons la perspectiva del poder:
– Poder com a recurs: element impositiu.
– Poder com a efecte d’una relació: acceptació, fruit
d’una relació social.
3. 2. Força, influència i autoritat.
Exerceix Recorre a Vol produir actituds de Vol obtenir
Força Amenaça Temor
Acció o inacció
d’altres actors.
Influència Persuasió Convicció
Autoritat Reputació Confiança
4. 2. Força, influència i autoritat.
• Poder, fusells i baionetes.
• Relaciona les següents oracions amb els
conceptes de força, influència i autoritat.
– “Amb les baionetes, tot és possible. Menys
asseure’s damunt.” Charles de Telleyrand (1754 –
1830), eclesiàstic, polític i diplomàtic francès.
– “El poder polític neix en el canó dels fusells.” Mao
Tse Tung (1893 – 1976), líder comunista xinès i
fundador de la República Popular de la Xina.
5. 2. Força, influència i autoritat.
• Stalin i Wojtyila.
• Quan els aliats occidentals van fer un advertiment a Stalin
sobre la importància política del Vaticà es diu que el
dirigent soviètic va replicar despectivament: “Quantes
divisions té el Papa?” El que volia era donar a entendre que
pel poder polític del papat li semblava insignificant.
Quaranta anys més tard, l’elecció d’un Papa polonès el 1985
– el cardenal Karol Wojtyila, conegut com a Joan Pau II – va
ser un dels factors determinants en la crisi del règim
comunista de Polònia i, més endavant, de la desintegració
de la URSS el 1989.
• Quina lliçó pot extreure’s d’aquests episodis per a una més
ajustada concepció del poder?
6. 3. Com es manifesta el poder polític.
Nivells Posició dels actors
Primer nivell Tots els actors participen – amb els respectius
recursos, exigències i propostes – en un
conflicte polític sobre la qüestió X, percebuda
com a problemàtica.
Segon nivell Un o varis actors són capaços d’impedir que la
qüestió X es converteixi en un conflicte polític,
perquè controlen l’agenda institucional i
impedeixen que la qüestió sigui objecte de
regulació vinculant.
Tercer nivell Un o varis actors són capaços d’influir sobre la
consciència d’altres – mitjançant la conservació
de mites o ideologies – aconseguint que la
qüestió X no sigui percebuda com a
problemàtica.
7. 3. Com es manifesta el poder polític.
• Podem dir que s’exerceix poder polític quan
s’aconsegueix presentar com a situacions
socialment acceptables determinades
relacions de desigualtat.
• Els actors amb capacitat per a fer-ho,
argumenten que aquestes situacions són
efecte inevitable de la naturalesa, la
providència divina, la tradició o el progrés.
8. 3. Com es manifesta el poder polític.
• Gràcies al poder que confereix el control de
les idees dominants (una hegemonia
ideològica) no només s’aconsegueix la no -
decisió sobre un problema: s’aconsegueix
també que la situació aparegui com a un no –
problema.
9. 4. La legitimitat del poder.
• Qui exerceix poder aspira a no haver de
recórrer a la coacció.
• Per tant, justificar la seva intervenció
• La legitimitat és la acceptació dels límits que el
poder imposa.
• Recurs al món dels símbols o valors.
• 2 cares del poder polític:
– Coacció – amenaça.
– Legitimitat.
10. 4. La legitimitat del poder.
• “El Príncep ha de dotar-se de la força del lleó i
de l’astúcia de la guineu”, Maquiavel.
• Les decisions seran legítimes si s’ajusten als
valors i creences que dominen una societat.
• Tipologia de la legitimitat del poder (Weber):
– Tradició.
– Racionalitat.
– Carisma.
– Rendiment.
11. 5. Legitimitat, legalitat i constitució.
• En un sistema liberal, legitimitat = constitució.
• Més, els valors i creences socials.
• El poder polític serà acceptable i estable quan
la legitimitat = legalitat.
