1. Unitat 3: Els 辿ssers vius
2a part
CINCIES DE LA
NATURALESA 1R ESO
PROFESSOR RAMON BATLLE
2. 5. La classificaci坦 dels 辿ssers vius
Des de sempre la humanitat ha intentat classificar en grups la gran diversitat
d辿ssers vius que existeix.
3. 5. La classificaci坦 dels 辿ssers vius
La Taxonomia 辿s la
ci竪ncia que estudia la
classicaci坦 dels 辿ssers
vius
En quins criteris es fixa
la ci竪ncia moderna per
classificar els animals?
5 grans regnes
Dins de cada regne
existeix una gran
diversitat!
4. 5. La classificaci坦 dels 辿ssers vius
Dins de cada regne hi ha altres subgrups ELS TXONS
LIBA VULGAR TAXONS GUILA REIAL
Animals REGNE Animals
Vertebrats FLUM Vertebrats
Aus CLASSE Aus
Estrigiformes ORDRE Falconiformes
Tytonidae FAMLIA Accipitridae
Tyto GNERE Aquila
Tyto Alba ESPCIE Aquila chrysaetos
5. 5. La classificaci坦 dels 辿ssers vius
Esp竪cie: s un txon que defineix un grup d辿ssers vius que es poden
reproduir entre ells amb descend竪ncia f竪rtil!
Nomenclatura binomial/ Nom cient鱈fic
Homo sapiens = HUMANS
Nom gen竪ric: Indica el g竪nere
Ep鱈tet espec鱈fic: Indica lesp竪cie.
Nom vulgar: Diferent en cada idioma
6. 5. La classificaci坦 dels 辿ssers vius
ACTIVITAT:
Pensa dues esp竪cies del mateix regne i busca en quins taxons es classifiquen,
pots utilitzar el seg端ent enlla巽 web: species.wikimedia.org/wiki/Main_Page
REGNE
FLUM
CLASSE
ORDRE
FAMLIA
GNERE
ESPCIE
7. ELS MICROORGANISMES
Qu竪 li ha passat a la s鱈ndria?
A qu竪 辿s degut?
Com hi han aparegut? Don v辿nen?
Com es fan els pots de conserva?
8. ELS MICROORGANISMES
Coneixem com a microorganismes aquells 辿ssers vius que no s坦n visibles a ull
nu, nom辿s es poden observar amb el microscopi 嘆ptic.
Diversos regnes d辿ssers vius tenen microorganismes:
Tots s坦n microorganismes
El regne monera (Bacteris)
En tenim que s坦n microorganismes i en tenim que no.
El regne protoctista
En tenim que s坦n microorganismes i en tenim que no.
El regne dels fongs
No s坦n 辿ssers vius
Virus
9. 6. EL REGNE MONERA (Bacteris)
Microorganismes unicel揃lulars
C竪l揃lules procariotes (Sense nucli)
Poden tenir nutrici坦 aut嘆trofa o
heter嘆trofa segons lesp竪cie.
Presenten una paret cel揃lular feta de
mure誰na.
S坦n els 辿ssers vius m辿s petits (pocs
micr嘆metres)
Poden viure a molts medis, terra, aire,
aigua, dins d辿ssers vius o a llocs on cap
m辿s organisme pot viure, per exemple a
fumeroles de m辿s de 80尊C.
10. 6.1 C竪l揃lula procariota
Membrana plasmtica
Mesosomes (augmenten
superf鱈cie i fan funcions)
Paret bacteriana
Mure誰na
DNA lliure al citoplasma
11. 6.2: Morfologia bacteriana
6.3: Els antibi嘆tics
Els antibi嘆tics s坦n medicament que serveixen per combatre infeccions
bacterianes, per嘆 no dun altre origen!
No ens serviran per combatre una malaltia provocada per un virus.
12. 6.4 Ens s坦n sempre perjudicials?
NO! La majoria de bacteris no ens provoquen malalties, incl炭s alguns que
viuen al nostre cos.
De fet ens ajuden m辿s que no ens perjudiquen:
- Escherichia Coli: Bacteris simbi嘆tics
- Ind炭stria alimentaria:
- Lactobacillus: Fermentaci坦 de la llet
- Acetobacter: Producci坦 vinagre
- Altres Ind炭stries com la qu鱈mica
- Mediambient : Degradaci坦 dhidrocarburs
- S鱈ntesi Medicaments, prote誰nes
...
13. 7. REGNE PROTOCTISTA
Nhi ha que s坦n microorganismes i altres no.
Nhi ha de nutrici坦 aut嘆trofa i de nutrici坦 heter嘆trofa
En tenim dunicel揃lulars i de pluricel揃lulars
Les seves c竪l揃lules s坦n eucariotes i sovint presenten paret cel揃lular.
s un grup amb organismes molt diversos, els classifiquem en dos grans grups:
ALGUES PROTOZOUS
14. 7.1 Les Algues
Organismes de vida aqutica.
Nutrici坦 aut嘆trofa (Fotos鱈ntesi)
Viuen a la superf鱈cie per la llum.
Les seves c竪l揃lules tenen cloroplasts.
Nhi ha dunicel揃lulars i de pluricel揃lulars.
Gran varietat de mides (des de microorganismes a 70 m de llargada)
Algunes presenten paret cel揃lular.
15. 7.1 Les Algues
Les algues pluricel揃lulars presenten estructura de
tal揃lus.
C竪l揃lules de les diferents parts no diferenciades o poc
diferenciades.
3 tipus dalgues pluricel揃lulars segons el color:
16. 7.2 Els protozous
S坦n de vida aqutica
Tots s坦n microorganismes
S坦n heter嘆trofs
Alguns salimenten de bacteris o algues microsc嘆piques
Altres s坦n parsits, poden produir malalties.
Com incorporen la
mat竪ria orgnica?
Difusi坦
Fagocitosi
Citofaringe
Com es desplacen?
Flagel
Pseudopodis
Cilis
17. 7.2 Els protozous
Incorporen mat竪ria orgnica
Difusi坦
Citofaringe
Fagocitosi
19. 8. ELS VIRUS
No s坦n 辿ssers vius, no fan les 3 funcions vitals
No es relacionen
No es nodreixen
Es reprodueixen sempre mitjan巽ant una altra c竪l揃lula (parsits obligats)
S坦n molt petits, m辿s que les c竪l揃lules
Provoquen malalties al haver dinfectar c竪l揃lules.
Els virus s坦n especialitzats, virus per plantes, per esp竪cies determinades, per
bacteris (bacteri嘆fags)...
