Unitat 3. el relleu a la comunitat valenciana
- 1. UNITAT 3: EL RELLEU A LA COMUNITAT VALENCIANA. El s嘆l. El s嘆l 辿s la capa m辿s superficial de lescor巽a terrestre, on es desenvolupa la vida animal i vegetal. Es compon de minerals, aigua, gasos, 辿ssers vius i humus. Lhumus 辿s la capa de mat竪ria orgnica formada per restes danimals i plantes en descomposici坦. El s嘆l cont辿 laigua i els elements nutritius necessaris per als 辿ssers vius. Classes de s嘆ls Aren坦s s molt solt. Color: Clar i grisenc. Caracter鱈stiques: Pobre en nutrients i molt permeable. Argil坦s s molt m辿s compacte. Color: Rogenc Caracter鱈stiques: Impermeable. Es troba en planes litorals i altiplans interiors. Calcari s m辿s permeable que largil坦s. Caracter鱈stiques: Format per roca calcria. s troba a la major part del territori valenci, sobretot a les muntanyes. Els usos del s嘆l Agr鱈cola s la major part del s嘆l. Solen ser propietats de poca extensi坦 anomenats minifundis. El conreu pot ser regadiu i sec. Regadiu: Arbres fruiters, c鱈trics i hortalisses. Sec: Olivera, ametler i vinya. Forestal Creix la vegetaci坦 natural. Est format per boscos de pins i carrasques. I sotabosc que 辿s vegetaci坦 darbustos i herbes. Pasturatge Format per herbes per pasturar els animals. No productiu Construccions humanes i erm. Cura del s嘆l s molt important cuidar-lo. s la base de la vida. Pot destruir-de per causes naturals o per lacci坦 de les persones.
- 2. UNITAT 3: EL RELLEU A LA COMUNITAT VALENCIANA. El relleu s el conjunt de formes que presenta la superficie terrestre. Tamb辿 rep el nom daccidents geogrfics. Les formes del relleu. De muntanya Correspon a les grans elevacions de terreny. Estes formacions s坦n: muntanyes, valls i serralades. De plana Zones de terreny amples sense elevacions importants. Destaquen: planes, tossals, depresions i altiplans. El cim pla dun tossal sanomena mola. Els marenys es produeixen en les desembocadures dels rius quan el terreny 辿s tan baix que sinunda pel riu. De costa. Quan la terra i el mar entren en contacte. Tipus de costa Costa alta, quan les muntanyes arriben fins al mar i la terra acaba en un penya-segat. Costa plana i arenosa, tamb辿 anomenada paisatge de platja. Els muntons darena que el vent acumula en les platges sanomenen dunes. Representacio del relleu. El relleu es representa mitjan巽ant mapes o plnols que sobtenen a trav辿s de la fotografia a辿rea. Els mapes que representen els accidents geogrfics sanomenen mapes topogrfics i ens serveixen per calcular distncies o planificar excursions. El mapa t辿 dues dimensions, per tant, per representar lal巽aria del terreny sutilitzen les anomenades corbes de nivell. Cada cinc corbes, una 辿s m辿s grosa i amb un n炭mero que indica laltitud del terreny. Si no hi ha corbes de nivell el terreny 辿s pla. Molt juntes, pendent i molt separades pendent suau. Si es fan xicotetes pugem i si es fan grans baixem.
- 3. UNITAT 3: EL RELLEU A LA COMUNITAT VALENCIANA. Te grans contrastos entre les comarques de linterior on predominen muntanyes i altiplans i les comarques costaneres on hi ha moltes planes. s una de les comunitats aut坦nomes m辿s muntanyoses dEspanya, encara que, la major part de la poblaci坦 es concentra en la zona litoral i en les planes, on est lactivitat econ嘆mica m辿s important. Relleu Sistema Ib竪ric Correspon al final del Sistema Ib竪ric, situat al NO del territori. De Nord a Sud destaquem: massis del Maestrat i les serres dEspad, Javalambre i Utiel. Es troba el pic m辿s alt de la Comunitat Valenciana que 辿s el Calder坦n, al Rac坦 dAdem炭s, amb 1839 metres dal巽ria. Els principals valls s坦n: Enguera i Penyagolosa. Serralada Subb竪tica Situades al Sud, s坦n muntanyes poc elevades que penetren per M炭rcia i sendinsen en el mar a trav辿s del Montg坦, arribant a lilla de Mallorca. Les m辿s importants s坦n: la serra de Crevillent, el Benicadell, Mariola, la Carrasqueta i Aitana 1558 metres dal巽ria. Planes Situades entre les muntanyes interiors i la costa sestenen dues grans planes litorals: les planes del nord i la depressi坦 del golf de Val竪ncia. Terres f竪rtils dedicades a lagricultura. A la zona interior est laltipl dUtiel-Requena. Les planes del Nord, a la prov鱈ncia de Castell坦, es troben formades per xicotets penya- segats i les platges de Penyiscola, Benicarl坦 i Vinar嘆s. La depressi坦 del golf de Val竪ncia constitueix una plana que sest辿n des de Sagunt fins a Cullera. Hi ha importants marjals i zones humides com lAlbufera de Val竪ncia. Costes El golf de Val竪ncia sest辿n des de Vinar嘆s fins al cap de la Nau. Alternen platges darena amb zones menudes altes i rocoses, com la serra dIrta. Des del cap de la Nao fins Alacant la costa 辿s m辿s rocosa, destaca el penyal dIfac. Al sud dAlacant pedominen les platges llargues i formaci坦 de dunes com les de Guardamar. Illes S坦n illes menudes: Les illes Columbretes formades per quatre grups dilles. Destacant lilla Grossa. Lilla de Tabarca o illa Plana 辿s l炭nica illa habitada, 辿s un dest鱈 tur鱈stic important. Totes tenen un important ecosistema mar鱈.
- 4. UNITAT 3: EL RELLEU A LA COMUNITAT VALENCIANA. El relleu valenci. Paratges i parcs naturals valencians El Montg坦 s una mola rocosa de 751 metres daltura. s lextrem de la serralada Subb竪tica. Est declarat Parc Natural des de 1987. La Font Roja Parc Natural del Carrascar de la Font Roja est a la comarca de lAlcoi. Representa el bosc mediterrani. El Panyal dIfac s una gran roca calcria que es troba dins la mar, separada de la costa per un istme molt estret. La Serra Mariola s un mass鱈s situat entre les comarques de lAlcoi, el Comptat i la Vall dAlbaida, va ser declarat parc natural en 2002. El punt m辿s elevat 辿s el cim de Montcabrer amb 1390 metres daltitud.