�ݺ�ߣ

● Processadors de text
● Presentacions
● Fulls de dades
● Gestors de bases de dades
● Edició d’imatges
● Edició d’audios
● Edició de vídeo

Processadors de text
Aplicacions destinades a l’elaboració de
documents.
El més usat de programari propietari: Microsoft
Word. Els més emprats de programari lliure són
el Writer de LlibreOffice i OpenOffice. El més
usat en línia: Documents de Google.
Formats dels arxius: .docx, .odt, .rtf

Presentacions (I)
Les pàgines poden contenir text, imatges,
animacions, sons i gràfics.
Programes més emprats:
● Microsoft power point
● Impress
● Presentacions de google
● Online: Canva, Prezi, Emaze, ...

Presentacions (II)
● Sencilles
● Personalitzades
● Una idea per diapositiva
● Molt visual
● Diapositiva de títol
● Transicions
● Sons
● Videos

Fulls de càlcul (I)
Un full de càlcul és una aplicació que permet
realitzar operacions matemàtiques, fer càlculs
complexes i gràfics.
● Calc (LibreOffice) (.ods)
● Excel (Microsoft) (.xlsx)
● Full de càlcul (Google)
● Numbers (Apple)

Fulls de càlcul (II)
● Llibre
● Full
● Files
● Columnes
● Cel·la
● Rang
● Tipus de dades (text, nombres, dates, hores,
fórmules i funcions)
● Llistes
● Protegir les dades
● Format (lletra, alineacions, colors, condicions, ...)
● Funcions

Fulls de càlcul (III)
Enunciat activitat:
Crea un llibre nou. Posa el teu nom al primer full.
Introdueix les notes de les teves tasques de manera
que emprant fórmules calculis la mitja de les notes de
cada unitat i la mitja ponderada (segons temps
dedicat) de les unitats.
No descuidis el format.

Fulls de càlcul (IV)
També has d’incloure de cada tasca, la data en que
s’havia d’entregar i la data en la que la entregares tu.
A més la diferència en dies de les dues dates.

Gestors de bases de dades (I)
Una base de dades és un conjunt d’informació
estructurada. A més, incorporen també eines per
consultar la informació, filtrar-la, ordenar-la, etc.
Els programes que s’usen per manejar les bases
de dades s’anomenen gestors de bases de
dades.
Hi ha diferents tipus de bases de dades:
relacionals, documentals, jeràrquiques, etc.

Gestors de bases de dades (II)
Les bases de dades relacionals s’organitzen
normalment en taules entre les que s’estableixen
diferents tipus de relacions.
Les documentals per tipus de documents.
Les bases de dades jeràrquiques organitzen la
informació en una estructura de tipus arbre.

Gestors de bases de dades (III)
Objectes dins una base de dades:
● dades (text, dates, nombres, booleans,
objecte, …)
● consultes (seleccions, modificacions,
creacions, eliminacions, …)
● formularis
● informes

Gestors de bases de dades (IV)
RELACIONS
1 → N
1 → 1
0,1 → 0,N
0, N → 0, M

Gestors de bases de dades (V)
Exercici 1:
A la pràctica de programació voleu fer un joc. Imaginau
que d’aquest joc que programareu voleu guardar una
sèrie de dades. La finalitat de guardar aquestes dades és
poder saber quines són les puntuacions obtingudes per a
cada jugador que empra el joc.
1) Quin tipus de base de dades vos resultaria més
pràctica? Per què?
2) Descriu detalladament quines dades guardaries, de
quin tipus serien, quines consultes podries fer, etc.

Gestors de bases de dades (VI)
Exercici 1 (cont.):
Amb el programa Base d’OpenOffice o LibreOffice crea
una nova base de dades amb el nom del teu joc. El
programa està instal·lat al sistema operatiu Windows.
Has de crear les taules i els camps que has definit en
l’exercici anterior. Primer hauràs de revisar els punts de
la diapositiva anterior amb el professor.
1) S’hauran d’establir les diferents relacions entre les
taules.
2) Hauràs d’introduir registres a les taules per poder fer
proves.

Gestors de bases de dades (VII)
Exercici 1 (cont.):
1) Crear una consulta de tipus selecció a una taula
emprant com a criteri un dels camps de la taula. Has
de guardar la consulta.
2) Crea una consulta amb criteris de selecció
combinats amb més d’una taula. Has de guardar la
consulta.
3) Crea una consulta a on l’usuari pugui introduir un
valor. Guarda la.
4) Crear i guardar formularis damunt les taules
creades. Un per cada taula.
5) Generar un informe i guardar-lo.

Edició d’imatges
Les imatges digitals es poden classificar en dos grups:
● Imatges de mapa de bits: formades per píxels
(cada píxel guarda color, contrast i brillantor).
● Imatges vectorials: formades per objectes
geomètrics independents definits per fórmules
matemàtiques.

Edició d’imatges: Mapa de bits
● Característiques:
○ Dimensions (píxels amplada X píxels alçada)
○ Resolució: nombre de píxels per polsada
(ppp) (1 polsada → 2,54 cm), expressa la
densitat de píxels d’una imatge.
Resolució(ppp)=Amplada (píxels) / longitud (polsades)
○ Profunditat de color: nombre de bits
d’informació necessaris per a representar el
color d’un píxel en una imatge. (RGB)
(CMYK)
● Format dels arxius: bmp, gif, jpg, tif, png, xcf, psd
● Programes d’edició i visors: Gimp, Photoscape,
Photoshop, Paint, XnView, ...

Edició d’imatges: Exercici
Grups de dues persones: (Basta 1 i 2)
1) Dibuixar un personatge o element del vostre
joc emprant el Gimp.
2) Crear una imatge animada (gif) del vostre
personatge.
3) Del vostre personatge heu d’entregar una
altra imatge modificada (diferents colors,
diferent fons, …).

Edició d’imatges Vectorials
Exercici:
Dibuixar un personatge o element del vostre joc
emprant el Inkscape.

Edició de so
Es defineix el so com la sensació produïda en l'òrgan de
l'oïda pel moviment vibratori dels cossos,transmès per un
mitjà elàstic, com l'aire.
Anomenem so analògic al que està format per ones
analògiques i so digital al que està format per ones digitals.
Perquè el so pugui ser editat en l'ordinador, ha de ser
digitalitzat emprant un procés que consta de 3 parts:
Mostreig: es prenen mostres periòdiques del senyal
analògic.
Retenció: es manté el senyal obtingut fins a la següent
mostra.
Codificació: cadascuna de les mostres es codifica en binari.

Edició de so (II)
El so digital es caracteritza per tres magnituds fonamentals:
-Nombre de canals. És el nombre de pistes de que es
composa un arxiu de so digital;
-Freqüència de mostreig. És el nombre de mostres que es
prenen per interval de temps. Determina la qualitat
percebuda, ja que a major freqüència de mostreig, major
serà la fidelitat del so obtingut.
-Nombre de bits per mostra. És el nombre de bits que
utilitzem per representar cada mostra.
Aquestes tres magnituds fonamentals del so digital ens
permeten calcular la grandària d'un arxiu de so digital, o arxiu
d'àudio multiplicant els tres paràmetres per la durada de
l'arxiu.

Edició de so (III)
Els códecs:
Un códec (acrònim de compressor-descompresor de so) és
un algoritme que regeix el procés de convertir ones
analògiques de la informació digital. Un códec d'àudio és un
códec dissenyat per a la compressió i descompressió de
senyals de so, per al seu emmagatzematge o o per a la
transmissió mitjançant videoconferència o telefonia IP. Els
códecs d'àudio tenen la funció de reduir la quantitat de dades
digitals necessàries per reproduir un senyal auditiu. A més de
per els tres paràmetres d'àudio (canals, freqüència de
mostreig i bits per mostra), els códecs d'àudio es
caracteritzen per la pèrdua. Així els códecs es classifiquen en
en códecs amb pèrdua i códecs sense pèrdua.
grandària = canals · freqüència (Hz) · nombre de bits · t (s).

�ݺ�ߣ

Unitat 3: Ús de programari

More Related Content

Unitat 3: Ús de programari