ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana

•
•
F
Fernando Boïls Sais

El Clima i Els Rius a la Comunitat Valenciana

1 of 4
Download to read offline
UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El clima valencià El clima valencià és de tipus mediterrani amb aquestes característiques: Temperatures suaus, estius calorosos i hiverns no molt fretds. Precipitacions escases i irregulars. Predomina el vent de ponent i sol ploure en primavera i a la tardor. Variants del clima mediterrani Típic Comarques del nod, centre i properes a la costa. Característiques: Temperatures altes a l’estiu i suaus a l’hivern amb poca pluja. En primavera i a la tardor risc de gota freda. Conti- nental. Comarques de l’interior. Característiques: temperatures més extremes en estiu i hiverns. Pluges molt escases, especialment en estiu. Sec Zona nord d’Alacant i límit amb Múrcia. Característiques: temperatures molt càlides en estiu i molt suaus en hivern. Precipitacions molt escases. Flora i fauna. Flora Vegetació pròpia del clima mediterrani, plou poc, per tant, predominen espècies de troncs llenyosos que retenen bé l’aigua, arrels profundes per aprofitar la humitat escassa i fulles xicotetes i dures que impedeixen l’evaporació. Es distingeixen dues àrees: Zona de muntanya amb arbres com el pi, la carraca i l’alzina i zones de màquia que ‘es un matoll molt dens. En les proximitats dels rius bosc de la ribera format per arbres de fulla caduca com xops i albers. Zona de litoral: Queda poca vegetació natural. Arbustos i boges com el margalló, l’estepa i l’espart. Fauna Hi ha gran diversitat d’espècies tant vertebrats com invertebrats.
UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El rius Són corrents naturals d’aigua que desemboquen en el mar. Quan desemboca en un altre riu s’anomena afluent. Els cursos d’un riu. Alt És on naix, duu molt poca aigua i molta corrent, baixa a gran velocitat. Mitjà Arriba a les planes, augmenta el cabal doncs rep l’aigua dels afluents. Les revoltes i meandres són la característica principal. Baix Està prop de la desembocadura, el riu perd velocitat i dona lloc a les planes al·luvials que són molt fèrtils i bones per a l’agricultura. Diposita, a vegades, sediments formant deltes que solen tenir forma triàngular. Classes de rius. Al·loctons són els que naixen fora dels nostres límits territorials. Són més llargs i cabalosos. Són exemples el Xúquer, Túria, Segura i el Millars Autoctons, naixen i transcorren pel nostre territori. Són curts i amb molta pendent ja que naixen en muntanyes que estan prop del mar. Són exemples el Sènia, el Palància, el Magre i l’Albaida—afluents del Xúquer—el Serpis i el Vinalopó. Rius Valencians Tots desemboquen al mar Maditerrani. La majoria són poc cabalosos i passen gran part de l’any secs, solen anomenar-se rambles. En cassos de pluges intenses poden desbordar-se. Els més importants naixen fora de la Comunitat Valenciana i són: El Xúquer que naix als Montes Universales (Cuenca) i desemboca a Cullera. Dona nom a la Ribera Alta i la Baixa. Els principals afluents són. El Cabriol i el Magre. El Túria naix a la Sierra de Albarracín (Teruel) i desemboca a la ciutat de València.l’any 1957 va provocar una forta inundació que va fer que es desviara el curs del riu per fora de la ciutat. El Segura naix a la Serra del Segura (Jaén) i desemboca a Guardamar del Segura (Vega baixa o Baix Segura). Travesa la ciutat de Murcia i és el riu més important del sud valencià. El Millars naix a la Serra de Gúdar (Teruel) i desemboca a Almassora (La Plana Alta) El Palància, el Serpis, l’Algar i el Vinalopó són, també, rius importants i que, a més a més, naixen al nostre territori.
UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El relleu valencià. Les zones Humides Són terres on la superfície està inundada de manera permanent o periòdica. Tenen gran importància ja que serveixen de refugi a un gran nombre d’ocells i altres espècies d’animals i plantes aquàtiques que no poden viure en cap altre lloc. Les zones humides més importants són:  L’Albufera de València.  La Marjal de Pego – Oliva.  Les Salines de Santa Pola.  Les Llacunes de la Mata – Torrevella.  El Fondo d’Elx Aqüífers i Pantans. Els aqüífers són dipòsits naturals d’aigua. Quan plou, part de la pluja es filtra davall de terra fins que troba una capa impermeable i queda retinguda; aleshores forma un aqüífer. Constitueixen reserves d’aigua per a època de sequera. Els pantans es construeixen degut a que el cabal dels rius en València és molt irregular i així poden aprofitar millor l’aigua. Un pantà és un llac artificial construït per l’ésser humà per aprofitar i distribuir millor l’aigua. El mur construït i que reté les aigües s’anomena presa. S’utilitza per a regar, produir energia elèctrica i per evitar desbordaments dels rius. Quasi tots els rius valencians tenen pantà, a la capçalera o a mitjan curs. Els principals pantans són: València Contreras i Tous Castelló Arenós Alacant La pedrera.
UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA.

More Related Content

Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana

  • 1. UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El clima valencià El clima valencià és de tipus mediterrani amb aquestes característiques: Temperatures suaus, estius calorosos i hiverns no molt fretds. Precipitacions escases i irregulars. Predomina el vent de ponent i sol ploure en primavera i a la tardor. Variants del clima mediterrani Típic Comarques del nod, centre i properes a la costa. Característiques: Temperatures altes a l’estiu i suaus a l’hivern amb poca pluja. En primavera i a la tardor risc de gota freda. Conti- nental. Comarques de l’interior. Característiques: temperatures més extremes en estiu i hiverns. Pluges molt escases, especialment en estiu. Sec Zona nord d’Alacant i límit amb Múrcia. Característiques: temperatures molt càlides en estiu i molt suaus en hivern. Precipitacions molt escases. Flora i fauna. Flora Vegetació pròpia del clima mediterrani, plou poc, per tant, predominen espècies de troncs llenyosos que retenen bé l’aigua, arrels profundes per aprofitar la humitat escassa i fulles xicotetes i dures que impedeixen l’evaporació. Es distingeixen dues àrees: Zona de muntanya amb arbres com el pi, la carraca i l’alzina i zones de màquia que ‘es un matoll molt dens. En les proximitats dels rius bosc de la ribera format per arbres de fulla caduca com xops i albers. Zona de litoral: Queda poca vegetació natural. Arbustos i boges com el margalló, l’estepa i l’espart. Fauna Hi ha gran diversitat d’espècies tant vertebrats com invertebrats.
  • 2. UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El rius Són corrents naturals d’aigua que desemboquen en el mar. Quan desemboca en un altre riu s’anomena afluent. Els cursos d’un riu. Alt És on naix, duu molt poca aigua i molta corrent, baixa a gran velocitat. Mitjà Arriba a les planes, augmenta el cabal doncs rep l’aigua dels afluents. Les revoltes i meandres són la característica principal. Baix Està prop de la desembocadura, el riu perd velocitat i dona lloc a les planes al·luvials que són molt fèrtils i bones per a l’agricultura. Diposita, a vegades, sediments formant deltes que solen tenir forma triàngular. Classes de rius. Al·loctons són els que naixen fora dels nostres límits territorials. Són més llargs i cabalosos. Són exemples el Xúquer, Túria, Segura i el Millars Autoctons, naixen i transcorren pel nostre territori. Són curts i amb molta pendent ja que naixen en muntanyes que estan prop del mar. Són exemples el Sènia, el Palància, el Magre i l’Albaida—afluents del Xúquer—el Serpis i el Vinalopó. Rius Valencians Tots desemboquen al mar Maditerrani. La majoria són poc cabalosos i passen gran part de l’any secs, solen anomenar-se rambles. En cassos de pluges intenses poden desbordar-se. Els més importants naixen fora de la Comunitat Valenciana i són: El Xúquer que naix als Montes Universales (Cuenca) i desemboca a Cullera. Dona nom a la Ribera Alta i la Baixa. Els principals afluents són. El Cabriol i el Magre. El Túria naix a la Sierra de Albarracín (Teruel) i desemboca a la ciutat de València.l’any 1957 va provocar una forta inundació que va fer que es desviara el curs del riu per fora de la ciutat. El Segura naix a la Serra del Segura (Jaén) i desemboca a Guardamar del Segura (Vega baixa o Baix Segura). Travesa la ciutat de Murcia i és el riu més important del sud valencià. El Millars naix a la Serra de Gúdar (Teruel) i desemboca a Almassora (La Plana Alta) El Palància, el Serpis, l’Algar i el Vinalopó són, també, rius importants i que, a més a més, naixen al nostre territori.
  • 3. UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El relleu valencià. Les zones Humides Són terres on la superfície està inundada de manera permanent o periòdica. Tenen gran importància ja que serveixen de refugi a un gran nombre d’ocells i altres espècies d’animals i plantes aquàtiques que no poden viure en cap altre lloc. Les zones humides més importants són:  L’Albufera de València.  La Marjal de Pego – Oliva.  Les Salines de Santa Pola.  Les Llacunes de la Mata – Torrevella.  El Fondo d’Elx Aqüífers i Pantans. Els aqüífers són dipòsits naturals d’aigua. Quan plou, part de la pluja es filtra davall de terra fins que troba una capa impermeable i queda retinguda; aleshores forma un aqüífer. Constitueixen reserves d’aigua per a època de sequera. Els pantans es construeixen degut a que el cabal dels rius en València és molt irregular i així poden aprofitar millor l’aigua. Un pantà és un llac artificial construït per l’ésser humà per aprofitar i distribuir millor l’aigua. El mur construït i que reté les aigües s’anomena presa. S’utilitza per a regar, produir energia elèctrica i per evitar desbordaments dels rius. Quasi tots els rius valencians tenen pantà, a la capçalera o a mitjan curs. Els principals pantans són: València Contreras i Tous Castelló Arenós Alacant La pedrera.
  • 4. UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA.