際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana

F
Fernando Bo誰ls Sais

Unitat 4 de Ci竪ncies Socials.

1 of 4
Download to read offline
UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El clima valenci El clima valenci 辿s de tipus mediterrani amb aquestes caracter鱈stiques: Temperatures suaus, estius calorosos i hiverns no molt fretds. Precipitacions escases i irregulars. Predomina el vent de ponent i sol ploure en primavera i a la tardor. Variants del clima mediterrani T鱈pic Comarques del nod, centre i properes a la costa. Caracter鱈stiques: Temperatures altes a lestiu i suaus a lhivern amb poca pluja. En primavera i a la tardor risc de gota freda. Conti- nental. Comarques de linterior. Caracter鱈stiques: temperatures m辿s extremes en estiu i hiverns. Pluges molt escases, especialment en estiu. Sec Zona nord dAlacant i l鱈mit amb M炭rcia. Caracter鱈stiques: temperatures molt clides en estiu i molt suaus en hivern. Precipitacions molt escases. Flora i fauna. Flora Vegetaci坦 pr嘆pia del clima mediterrani, plou poc, per tant, predominen esp竪cies de troncs llenyosos que retenen b辿 laigua, arrels profundes per aprofitar la humitat escassa i fulles xicotetes i dures que impedeixen levaporaci坦. Es distingeixen dues rees: Zona de muntanya amb arbres com el pi, la carraca i lalzina i zones de mquia que es un matoll molt dens. En les proximitats dels rius bosc de la ribera format per arbres de fulla caduca com xops i albers. Zona de litoral: Queda poca vegetaci坦 natural. Arbustos i boges com el margall坦, lestepa i lespart. Fauna Hi ha gran diversitat desp竪cies tant vertebrats com invertebrats.
UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El rius S坦n corrents naturals daigua que desemboquen en el mar. Quan desemboca en un altre riu sanomena afluent. Els cursos dun riu. Alt s on naix, duu molt poca aigua i molta corrent, baixa a gran velocitat. Mitj Arriba a les planes, augmenta el cabal doncs rep laigua dels afluents. Les revoltes i meandres s坦n la caracter鱈stica principal. Baix Est prop de la desembocadura, el riu perd velocitat i dona lloc a les planes al揃luvials que s坦n molt f竪rtils i bones per a lagricultura. Diposita, a vegades, sediments formant deltes que solen tenir forma tringular. Classes de rius. Al揃loctons s坦n els que naixen fora dels nostres l鱈mits territorials. S坦n m辿s llargs i cabalosos. S坦n exemples el X炭quer, T炭ria, Segura i el Millars Autoctons, naixen i transcorren pel nostre territori. S坦n curts i amb molta pendent ja que naixen en muntanyes que estan prop del mar. S坦n exemples el S竪nia, el Palncia, el Magre i lAlbaidaafluents del X炭querel Serpis i el Vinalop坦. Rius Valencians Tots desemboquen al mar Maditerrani. La majoria s坦n poc cabalosos i passen gran part de lany secs, solen anomenar-se rambles. En cassos de pluges intenses poden desbordar-se. Els m辿s importants naixen fora de la Comunitat Valenciana i s坦n: El X炭quer que naix als Montes Universales (Cuenca) i desemboca a Cullera. Dona nom a la Ribera Alta i la Baixa. Els principals afluents s坦n. El Cabriol i el Magre. El T炭ria naix a la Sierra de Albarrac鱈n (Teruel) i desemboca a la ciutat de Val竪ncia.lany 1957 va provocar una forta inundaci坦 que va fer que es desviara el curs del riu per fora de la ciutat. El Segura naix a la Serra del Segura (Ja辿n) i desemboca a Guardamar del Segura (Vega baixa o Baix Segura). Travesa la ciutat de Murcia i 辿s el riu m辿s important del sud valenci. El Millars naix a la Serra de G炭dar (Teruel) i desemboca a Almassora (La Plana Alta) El Palncia, el Serpis, lAlgar i el Vinalop坦 s坦n, tamb辿, rius importants i que, a m辿s a m辿s, naixen al nostre territori.
UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El relleu valenci. Les zones Humides S坦n terres on la superf鱈cie est inundada de manera permanent o peri嘆dica. Tenen gran importncia ja que serveixen de refugi a un gran nombre docells i altres esp竪cies danimals i plantes aqutiques que no poden viure en cap altre lloc. Les zones humides m辿s importants s坦n: LAlbufera de Val竪ncia. La Marjal de Pego Oliva. Les Salines de Santa Pola. Les Llacunes de la Mata Torrevella. El Fondo dElx Aq端鱈fers i Pantans. Els aq端鱈fers s坦n dip嘆sits naturals daigua. Quan plou, part de la pluja es filtra davall de terra fins que troba una capa impermeable i queda retinguda; aleshores forma un aq端鱈fer. Constitueixen reserves daigua per a 竪poca de sequera. Els pantans es construeixen degut a que el cabal dels rius en Val竪ncia 辿s molt irregular i aix鱈 poden aprofitar millor laigua. Un pant 辿s un llac artificial constru誰t per l辿sser hum per aprofitar i distribuir millor laigua. El mur constru誰t i que ret辿 les aig端es sanomena presa. Sutilitza per a regar, produir energia el竪ctrica i per evitar desbordaments dels rius. Quasi tots els rius valencians tenen pant, a la cap巽alera o a mitjan curs. Els principals pantans s坦n: Val竪ncia Contreras i Tous Castell坦 Aren坦s Alacant La pedrera.
UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA.

More Related Content

Unitat 4. el clima i els rius a la comunitat valenciana

  • 1. UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El clima valenci El clima valenci 辿s de tipus mediterrani amb aquestes caracter鱈stiques: Temperatures suaus, estius calorosos i hiverns no molt fretds. Precipitacions escases i irregulars. Predomina el vent de ponent i sol ploure en primavera i a la tardor. Variants del clima mediterrani T鱈pic Comarques del nod, centre i properes a la costa. Caracter鱈stiques: Temperatures altes a lestiu i suaus a lhivern amb poca pluja. En primavera i a la tardor risc de gota freda. Conti- nental. Comarques de linterior. Caracter鱈stiques: temperatures m辿s extremes en estiu i hiverns. Pluges molt escases, especialment en estiu. Sec Zona nord dAlacant i l鱈mit amb M炭rcia. Caracter鱈stiques: temperatures molt clides en estiu i molt suaus en hivern. Precipitacions molt escases. Flora i fauna. Flora Vegetaci坦 pr嘆pia del clima mediterrani, plou poc, per tant, predominen esp竪cies de troncs llenyosos que retenen b辿 laigua, arrels profundes per aprofitar la humitat escassa i fulles xicotetes i dures que impedeixen levaporaci坦. Es distingeixen dues rees: Zona de muntanya amb arbres com el pi, la carraca i lalzina i zones de mquia que es un matoll molt dens. En les proximitats dels rius bosc de la ribera format per arbres de fulla caduca com xops i albers. Zona de litoral: Queda poca vegetaci坦 natural. Arbustos i boges com el margall坦, lestepa i lespart. Fauna Hi ha gran diversitat desp竪cies tant vertebrats com invertebrats.
  • 2. UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El rius S坦n corrents naturals daigua que desemboquen en el mar. Quan desemboca en un altre riu sanomena afluent. Els cursos dun riu. Alt s on naix, duu molt poca aigua i molta corrent, baixa a gran velocitat. Mitj Arriba a les planes, augmenta el cabal doncs rep laigua dels afluents. Les revoltes i meandres s坦n la caracter鱈stica principal. Baix Est prop de la desembocadura, el riu perd velocitat i dona lloc a les planes al揃luvials que s坦n molt f竪rtils i bones per a lagricultura. Diposita, a vegades, sediments formant deltes que solen tenir forma tringular. Classes de rius. Al揃loctons s坦n els que naixen fora dels nostres l鱈mits territorials. S坦n m辿s llargs i cabalosos. S坦n exemples el X炭quer, T炭ria, Segura i el Millars Autoctons, naixen i transcorren pel nostre territori. S坦n curts i amb molta pendent ja que naixen en muntanyes que estan prop del mar. S坦n exemples el S竪nia, el Palncia, el Magre i lAlbaidaafluents del X炭querel Serpis i el Vinalop坦. Rius Valencians Tots desemboquen al mar Maditerrani. La majoria s坦n poc cabalosos i passen gran part de lany secs, solen anomenar-se rambles. En cassos de pluges intenses poden desbordar-se. Els m辿s importants naixen fora de la Comunitat Valenciana i s坦n: El X炭quer que naix als Montes Universales (Cuenca) i desemboca a Cullera. Dona nom a la Ribera Alta i la Baixa. Els principals afluents s坦n. El Cabriol i el Magre. El T炭ria naix a la Sierra de Albarrac鱈n (Teruel) i desemboca a la ciutat de Val竪ncia.lany 1957 va provocar una forta inundaci坦 que va fer que es desviara el curs del riu per fora de la ciutat. El Segura naix a la Serra del Segura (Ja辿n) i desemboca a Guardamar del Segura (Vega baixa o Baix Segura). Travesa la ciutat de Murcia i 辿s el riu m辿s important del sud valenci. El Millars naix a la Serra de G炭dar (Teruel) i desemboca a Almassora (La Plana Alta) El Palncia, el Serpis, lAlgar i el Vinalop坦 s坦n, tamb辿, rius importants i que, a m辿s a m辿s, naixen al nostre territori.
  • 3. UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA. El relleu valenci. Les zones Humides S坦n terres on la superf鱈cie est inundada de manera permanent o peri嘆dica. Tenen gran importncia ja que serveixen de refugi a un gran nombre docells i altres esp竪cies danimals i plantes aqutiques que no poden viure en cap altre lloc. Les zones humides m辿s importants s坦n: LAlbufera de Val竪ncia. La Marjal de Pego Oliva. Les Salines de Santa Pola. Les Llacunes de la Mata Torrevella. El Fondo dElx Aq端鱈fers i Pantans. Els aq端鱈fers s坦n dip嘆sits naturals daigua. Quan plou, part de la pluja es filtra davall de terra fins que troba una capa impermeable i queda retinguda; aleshores forma un aq端鱈fer. Constitueixen reserves daigua per a 竪poca de sequera. Els pantans es construeixen degut a que el cabal dels rius en Val竪ncia 辿s molt irregular i aix鱈 poden aprofitar millor laigua. Un pant 辿s un llac artificial constru誰t per l辿sser hum per aprofitar i distribuir millor laigua. El mur constru誰t i que ret辿 les aig端es sanomena presa. Sutilitza per a regar, produir energia el竪ctrica i per evitar desbordaments dels rius. Quasi tots els rius valencians tenen pant, a la cap巽alera o a mitjan curs. Els principals pantans s坦n: Val竪ncia Contreras i Tous Castell坦 Aren坦s Alacant La pedrera.
  • 4. UNITAT 4: EL CLIMA I ELS RIUS A LA COMUNITAT VALENCIANA.