ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

•Download as PPTX, PDF•
•
Ramon Batlle Pujals
Ramon Batlle Pujals

Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor - Ciències Naturals 1r d'ESO

1 of 18
Downloaded 26 times
Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R ESO PROFESSOR RAMON BATLLE
1. EL REGNE DELS FONGS  Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)  Nutrició heteròtrofa.  Presenten una paret cel·lular feta de quitina.  N’hi ha de pluricel·lulars i d’unicel·lulars
1.1 Nutrició dels fongs La nutrició dels fongs és heteròtrofa, això significa que obté l’aliment a partir de matèria orgànica d’altres éssers vius. Hi ha 3 estratègies: SAPROFITISME PARASITISME SIMBIOSI FERMENTACIÓ La majoria dels fongs són sapròfits. S’alimenten de matèria orgànica en descomposició. El parasitisme significa viure amb un altre ésser viu i alimentar-te d’ell o del seu aliment, els perjudiquen tot i no matar- los. No és exclusiu dels fongs, una puça és un paràsit. Determinats fongs utilitzen la simbiosi, per exemple els líquens. Significa viure amb un altre ésser viu i compartir coses per sobreviure. Només els unicel·lulars. L’estudiarem quan fem els fongs unicel·lulars.
1.1 Nutrició dels fongs ELS LIQUENS I LA SIMBIOSI Ésser viu format per un fong i una alga unicel·lular en simbiosi. ALGA: Capaç de fer la fotosíntesi i aportar aliment. FONG: Gràcies a la paret de quitina protegeix l’alga de la dessecació, i li permet viure fora de l’aigua. LA SIMBIOSI NO ÉS EXCLUSIVA DELS FONGS.
1.2 Tipus de fongs 2 grans grups segons estructura cel·lular: Els unicel·lulars i els pluricel·lulars. 1.2.1: ELS FONGS UNICEL·LULARS Bàsicament els llevats (Sacharomyces cerevisiae) FERMENTACIÓ Sucre (Glucosa)  Energia + CO2 + Alcohol El sucre l’obtenen del medi on viuen i el canvien amb la fermentació. Producció de pa Producció de begudes alcohòliques.
1.2 Tipus de fongs 1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS
1.2 Tipus de fongs 1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS 2 tipus: A) Les floridures Hifes molt ramificades en el medi en el que viu, generalment sobre matèria orgànica. B) Els bolets El bolet és l’estructura reproductora, l’esporangi. El miceli del fong es troba sota a terra, i per poder- se reproduir fan aquestes estructures.
Els bolets El miceli del fong produirà bolets amb condicions ambientals concretes: Generalment a la tardor  Molta humitat  Matèria orgànica dels arbres caducifolis. Altres a l’hivern o a la primavera Poden tenir diferents formes:
Estructura del bolet
Els fongs Nutrició Sapròfits Matèria en descomposició Paràsits Altres éssers vius Perjudicant-los Simbiòtics Amb altres éssers vius Compartint Líquens Fermentació Unicel·lulars Sucre del medi Tipus Unicel·lulars Els llevats (Fermentació) Pluricel·lulars Estructura Hifes Micelis Esporangis Tipus Floridures Bolets
Vídeo créixer com bolets http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=30137 Trobareu la fitxa de preguntes del vídeo al moodle.
2. EL REGNE DE LES PLANTES  Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)  Nutrició autòtrofa.  Presenten una paret cel·lular feta de cel·lulosa.  Totes pluricel·lulars. 3 tipus segons: Presència de vasos conductors o reproducció per flors
2.1 Els Briòfits  No tenen vasos conductors  No tenen flors, reproducció per espores  Viuen en zones humides/ombrívoles, algunes adaptades en llocs secs o aquàtics.  Estructura de tal·lus com les algues. (Cèl·lules poc diferenciades)  Absorbeixen aigua i nutrients de l'atmosfera o el sòl per tota la planta. No només pel rizoide! ESTRUCTURA DE TAL·LUS
 Les molses proporcionen humitat al sòl i constitueixen l’ecosistema de petits animals, si l’arrenquem estem deixant sense hàbitat a molts animals. 2.1 Els Briòfits  2 grups de briòfits  HEPÀTIQUES I MOLSES • Estructura de tal·lus no diferenciada • Làmina lobular + esporangis • Estructura de tal·lus típica • Briòfits més abundants • Algunes adaptades a medis diferents: - Grimmia: zones seques - Sphagnum: zones inundades HEPÀTIQUES MOLSES
2.2 Els Pteridòfits  Tenen vasos conductors  No tenen flors, reproducció per espores  Viuen en zones humides  Estructura de corm Arrel + tija + fulles  Cèl·lules diferenciades i especialitzades en fer la seva funció.  Aquesta estructura també la tenen els espermatòfits. Xilema  Saba bruta  De les arrels a la planta Floema  Saba elaborada  De les fulles atota la planta
2.2 Els Pteridòfits ESTRUCTURA DE CORM  FULLES: Especialitzades en fer la fotosíntesi.  TIJA: Sosté les fulles  ARREL: Absorbeix aigua i sals minerals. Procés pel qual la planta fabrica el seu aliment. AIGUA + CO2  MAT. ORGÀNICA + O2 FOTOSÍNTESI Tota l’estructura està envoltada d’una cutícula impermeable. Aquesta cutícula té uns orificis  ESTOMES (La planta pot regular-ne l’obertura) SABRIES DIR PER ON ENTRA I CAP ON VA CADA SUBSTÀNCIA NECESSÀRIA PER FER LA FOTOSÍNTESI?
2.2 Els Pteridòfits  2 grups de pteridòfits: Falgueres i Equisets  Els 2 tipus  tija subterrània  RIZOMA FALGUERES EQUISETS O CUA DE CAVALL - Del Rizoma surten varies tiges, ramificacions de les tiges circulars - Alguna tija  tija reproductora  conté esporangis - Fulles molt petites gairebé imperceptibles - Del Rizoma surten unes fulles molt grans anomenades Frondes. - Les espores es troben als Sorus, unes protuberàncies a les fulles de color vermellós.
3. LA LUPA BINOCULAR PART MECÀNICA: Platina + Cargol d’enfocament PART ÒPTICA: Ocular + Objectiu + Font de llum Amb la lupa binocular podem observar objectes ampliats (5x – 50x) sense necessitat que hi travessi la llum. No cal que les mostres siguin tractades. OCULAR: Entre 5x i 10x OBJECTIU: Entre 1x i 5x CÀLCUL D’AUGMENTS: Augments Ocular · Augments Objectiu= Augments Lupa P.ex: 10 ·5 = 50x

More Related Content

Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor

  • 1. Unitat 4: Els fongs i les plantes sense flor CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1R ESO PROFESSOR RAMON BATLLE
  • 2. 1. EL REGNE DELS FONGS  Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)  Nutrició heteròtrofa.  Presenten una paret cel·lular feta de quitina.  N’hi ha de pluricel·lulars i d’unicel·lulars
  • 3. 1.1 Nutrició dels fongs La nutrició dels fongs és heteròtrofa, això significa que obté l’aliment a partir de matèria orgànica d’altres éssers vius. Hi ha 3 estratègies: SAPROFITISME PARASITISME SIMBIOSI FERMENTACIÓ La majoria dels fongs són sapròfits. S’alimenten de matèria orgànica en descomposició. El parasitisme significa viure amb un altre ésser viu i alimentar-te d’ell o del seu aliment, els perjudiquen tot i no matar- los. No és exclusiu dels fongs, una puça és un paràsit. Determinats fongs utilitzen la simbiosi, per exemple els líquens. Significa viure amb un altre ésser viu i compartir coses per sobreviure. Només els unicel·lulars. L’estudiarem quan fem els fongs unicel·lulars.
  • 4. 1.1 Nutrició dels fongs ELS LIQUENS I LA SIMBIOSI Ésser viu format per un fong i una alga unicel·lular en simbiosi. ALGA: Capaç de fer la fotosíntesi i aportar aliment. FONG: Gràcies a la paret de quitina protegeix l’alga de la dessecació, i li permet viure fora de l’aigua. LA SIMBIOSI NO ÉS EXCLUSIVA DELS FONGS.
  • 5. 1.2 Tipus de fongs 2 grans grups segons estructura cel·lular: Els unicel·lulars i els pluricel·lulars. 1.2.1: ELS FONGS UNICEL·LULARS Bàsicament els llevats (Sacharomyces cerevisiae) FERMENTACIÓ Sucre (Glucosa)  Energia + CO2 + Alcohol El sucre l’obtenen del medi on viuen i el canvien amb la fermentació. Producció de pa Producció de begudes alcohòliques.
  • 6. 1.2 Tipus de fongs 1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS
  • 7. 1.2 Tipus de fongs 1.2.2: ELS FONGS PLURICEL·LULARS 2 tipus: A) Les floridures Hifes molt ramificades en el medi en el que viu, generalment sobre matèria orgànica. B) Els bolets El bolet és l’estructura reproductora, l’esporangi. El miceli del fong es troba sota a terra, i per poder- se reproduir fan aquestes estructures.
  • 8. Els bolets El miceli del fong produirà bolets amb condicions ambientals concretes: Generalment a la tardor  Molta humitat  Matèria orgànica dels arbres caducifolis. Altres a l’hivern o a la primavera Poden tenir diferents formes:
  • 10. Els fongs Nutrició Sapròfits Matèria en descomposició Paràsits Altres éssers vius Perjudicant-los Simbiòtics Amb altres éssers vius Compartint Líquens Fermentació Unicel·lulars Sucre del medi Tipus Unicel·lulars Els llevats (Fermentació) Pluricel·lulars Estructura Hifes Micelis Esporangis Tipus Floridures Bolets
  • 11. Vídeo créixer com bolets http://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=30137 Trobareu la fitxa de preguntes del vídeo al moodle.
  • 12. 2. EL REGNE DE LES PLANTES  Cèl·lules eucariotes (dins del nucli)  Nutrició autòtrofa.  Presenten una paret cel·lular feta de cel·lulosa.  Totes pluricel·lulars. 3 tipus segons: Presència de vasos conductors o reproducció per flors
  • 13. 2.1 Els Briòfits  No tenen vasos conductors  No tenen flors, reproducció per espores  Viuen en zones humides/ombrívoles, algunes adaptades en llocs secs o aquàtics.  Estructura de tal·lus com les algues. (Cèl·lules poc diferenciades)  Absorbeixen aigua i nutrients de l'atmosfera o el sòl per tota la planta. No només pel rizoide! ESTRUCTURA DE TAL·LUS
  • 14.  Les molses proporcionen humitat al sòl i constitueixen l’ecosistema de petits animals, si l’arrenquem estem deixant sense hàbitat a molts animals. 2.1 Els Briòfits  2 grups de briòfits  HEPÀTIQUES I MOLSES • Estructura de tal·lus no diferenciada • Làmina lobular + esporangis • Estructura de tal·lus típica • Briòfits més abundants • Algunes adaptades a medis diferents: - Grimmia: zones seques - Sphagnum: zones inundades HEPÀTIQUES MOLSES
  • 15. 2.2 Els Pteridòfits  Tenen vasos conductors  No tenen flors, reproducció per espores  Viuen en zones humides  Estructura de corm Arrel + tija + fulles  Cèl·lules diferenciades i especialitzades en fer la seva funció.  Aquesta estructura també la tenen els espermatòfits. Xilema  Saba bruta  De les arrels a la planta Floema  Saba elaborada  De les fulles atota la planta
  • 16. 2.2 Els Pteridòfits ESTRUCTURA DE CORM  FULLES: Especialitzades en fer la fotosíntesi.  TIJA: Sosté les fulles  ARREL: Absorbeix aigua i sals minerals. Procés pel qual la planta fabrica el seu aliment. AIGUA + CO2  MAT. ORGÀNICA + O2 FOTOSÍNTESI Tota l’estructura està envoltada d’una cutícula impermeable. Aquesta cutícula té uns orificis  ESTOMES (La planta pot regular-ne l’obertura) SABRIES DIR PER ON ENTRA I CAP ON VA CADA SUBSTÀNCIA NECESSÀRIA PER FER LA FOTOSÍNTESI?
  • 17. 2.2 Els Pteridòfits  2 grups de pteridòfits: Falgueres i Equisets  Els 2 tipus  tija subterrània  RIZOMA FALGUERES EQUISETS O CUA DE CAVALL - Del Rizoma surten varies tiges, ramificacions de les tiges circulars - Alguna tija  tija reproductora  conté esporangis - Fulles molt petites gairebé imperceptibles - Del Rizoma surten unes fulles molt grans anomenades Frondes. - Les espores es troben als Sorus, unes protuberàncies a les fulles de color vermellós.
  • 18. 3. LA LUPA BINOCULAR PART MECÀNICA: Platina + Cargol d’enfocament PART ÒPTICA: Ocular + Objectiu + Font de llum Amb la lupa binocular podem observar objectes ampliats (5x – 50x) sense necessitat que hi travessi la llum. No cal que les mostres siguin tractades. OCULAR: Entre 5x i 10x OBJECTIU: Entre 1x i 5x CÀLCUL D’AUGMENTS: Augments Ocular · Augments Objectiu= Augments Lupa P.ex: 10 ·5 = 50x