�ݺ�ߣ

UNITAT 5
TRACTAMENT INTEGRAT DE
LLENGÜES

1. ENFOCAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES
• Context plurilingüe i pluricultural: exigeix un canvi
en l’ensenyament de llengües, la gestió educativa del
centre i la coordinació entre el professorat i en el
plantejament didàctic.
• Canvi: implantació d’un tractament integrat que
tinga per objectiu la construcció de la competència
plurilingüe mitjançant una perspectiva conjunta en
l’ensenyament i ús vehicular de totes les llengües
(característiques comunes i pròpies)

• Dificultats... O factors?:
-Professorat: concepcions personals sobre l’adquisició de la
llengua, el propi concepte de llengua i el metallenguatge.
Enfocaments didàctics diferents.
-Alumnes: edat, habilitats lingüístiques, motivació, context social...
-Llengües: situació sociolingüística de cada llengua. Diferent
motivació.
-Centre: política lingüísticoeducativa i consens amb la comunitat
educativa.
REFLEXIÓ, NEGOCIACIÓ I CONSENS

2. COMPONENTS DEL TRACTAMENT INTEGRAT
DE LLENGÜES
• Tres components:
1) Unificació de criteris: aspectes relacionats amb la
didàctica de llengües. Criteris unificats entre el
professorat.
2) Diversificació: atendre a les diverses circumstàncies.
3) Organització: material i de seqüenciació.

2.1. Unificació de criteris
a) Consideració de la llengua com a objecte d’aprenentatge: hem de
considerar la llengua com un instrument de comunicació i organitzador del
pensament. Un instrument que han de dominar. Les L1 i L2 estan més
ancorades en una pràctica tradicional.
b) Concepció de l’adquisició i aprenentatge de la llengua: l’alumnat
construeixen les regles de la llengua que aprenen a mesura que la utilitzen
en contextos de comunicació estimulants.
c) Tractament unificat del metallenguatge: atenció a la terminologia.
Uniformitat de criteris.
d) Enfocament didàctic: metodologia
e) Condicions (llegir punt)

2.2. Diversificació de tractaments
2.2.1. Necessitats de cada llengua
a) Situació de la llengua. Llengua minoritzada: baixa motivació.
Llengua monoestilística: estil col·loquial amb una sintaxi simplicada i
pronúncia allunyada de l’estàndard. Construir un estàndard a partir
d’aquest registre col·loquial.
Molt important: revisar els «Aspectes concrets del tractament del
valencià com a llengua minoritzada»
b) La presència de la llengua en l’entorn: necessitat d’anàlisi dels
contextos d’ús de la L1 i la L2. Entorn social.
c) L1, L2 o LE: revisar els suggeriments per als tractaments
respectius.

2.2.2. Característiques de l’alumnat
a) Edat: revisar característiques per a infantil i primària
b) Experiències lingüístiques i culturals: atendre a la diversitat.
c) Dificultats en l’adquisició-aprenentatge.
2.2.3. Organització global
Discutit, negociat i consensuat en el Disseny Particular del
Programa: SEQÜENCIACIÓ i CONTEXTUALITZACIÓ
a) Seqüenciació: incorporació del tractament com a àrea de la L1,
L2 i LE. Iniciació a la lectura i escriptura. Incorporació de l’ús
vehicular en cadascuna de les llengües.

b) Contextualització: decisions respecte a espais, professorat i
continguts.
«El desenvolupament de les destreses bilingües per part dels
alumnes millora amb l’ús separat de les llengües». No entra en
contradicció amb el principi de la CSC: separació en el lloc, la
persona i el contingut.
IMPORTANT: EVITAR LA REPETICIÓ.

3. PROPOSTES D’ACTUACIÓ
3.1. Decisions i organització sobre la integració de llengües
a) Selecció del programa: PIL, PEV o PIP
b) Disseny Particular del Programa i enfocament integrat:
-Concretar i contextualitzar el programa d’educació plurilingüe.
Objectius, planificació i organització.
-Objectius: objectius d’etapa del currículum per a les diferents
llengües.
-Moment i seqüència: revisar el punt corresponent.

�ݺ�ߣ

Unitat 5

More Related Content

Unitat 5