際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

UNITAT 5

Download as ODP, PDF
M
marsolerpons

.

1 of 53
Download to read offline
LA CMERA
鱈ndex La cmera i l'ull hum La llum Els materials sensibles El diafragma i l'obturador El visor Els objectius Els filtres Tipus de cmeres
LA CMERA I L'ULL HUM Tenen nombroses similtuds. Utilitzen els mateixos mecanismes que els nostres 嘆rgans de visi坦 i fins i tot podem relacionar algunes parts d'aquesta amb les de l'ull.
LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 1. VISI SELECTIVA L'ull va conectat amb el cervell i ens permet veure el que ens interessa i la cam竪ra ho capta tot.
LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 2. ENFOCAMENT Ull: mai produeix una imatge desenfocada i no es produeix cap alteraci坦 d'imatge. Cmera: si no es una cmera d'enfocament automtic, s'ha d'enfocar cada cop que enquadrem quelcom diferent.
LA CMERA I L'ULL HUM 3. BIDIMENSIONALITAT La cmera redueix una escena tridimencional a una imatge de dues dimensions. L'ull sintetitza la imatge. DIFERNCIES :
LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 4. ANGLE DE VISI Ull: T辿 un sol angle de visi坦, nom辿s podem veure un espai determinat. Cmera: por tenir diversos angles de visi坦 segons el tipus d'objectiu.
LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 5. EFECTES PTICS A traves de jocs entre lents, les cmeres poden aconseguir determinats efectes.
LA LLUM s l'element que ens permet veure les coses i tamb辿 captar les imatges a trav辿s d'una cmera.
CARACTERSTIQUES DE LA LLUM s una forma d'energia electromagn竪tica que es trasllada en l鱈nia recta en el buit a 300.00 km/seg. Composta per els quants, que traslladen la linia recta tra巽ant ondulacions.
CARACTERSTIQUES DE LA LLUM La constitueixen part鱈cules d'energia que es comporten com una ona.
CARACTERSTIQUES DE LA LLUM Es pot relacionar de diferents maneres: - Transmissi坦: directa / difusa / parcial - Reflexi坦: directa / difusa / parcial / selectiva - Absorci坦.
ELS COLORS S坦n resultats de la descomposici坦 de la llum blanca. La reflexi坦 i absorci坦 de rt dels raigs de l'espectre lum鱈nic en la superf鱈cies dels cossos i en diferents substncies 辿s la que ens provoca la percepci坦 dels colors.
ELS COLORS Primaris o addictius: roig blau- verd = llum blanca Secundaris substractius: roig + verd = groc blau + roig = magenta blau + verd = cian Suma dels complemantaris: llum blanca ( roig + cian)
CONTROL DE LA LLUM Moltes cmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intensitats lum鱈niques d'una escena. Hem de tenir en compte on col揃loquem all嘆 que volem fotografiar per evitar incid竪ncies diretes de llum, contrallum...
CONTROL DE LA LLUM FOTMETRES: dispositius que mesuren la quantitat de llum d'una escena concreta. Grcies a ell la cmera pot calcular com s'haura de fer la fotografia. DIAFRAGMA: permet controlar l'exposici坦.
CONTROL DE LA LLUM FILTRES: Discriminen els raigs que entraran a la cmera.
CONTROL DE LA LLUM EQUIP D'IL揃LUMINACI L'SPOT Aparell d'ilu揃luminaci坦 que emet un feix d'amplada variable.Permet difondre o concentrar la llum segons si acostem el punt de lent o l'allunyem. EL FLOOD Proporciona llum uniforme sobre grans arees.
CONTROL DE LA LLUM LMPADES DE QUARS O HALGENS - REFLECTOR DE QUARS - REFELCTOR RECTANGULAR O TOTA-LIGHT ENFOCAMENT ON ES VULGUI FEIX AMPLI I UNIFORME. LLUMS SECUNDARIES
CONTROL DE LA LLUM LMPADES DE QUARS O HALGENS - DIFUSOR - REFLECTORS PARABLICS O QUARS PAR DIFONEN LA LLUM, S POTENT, PROPORCIONAR MAJOR INTENSITAT SUAVITZADA. IL揃LUMINACI GENERAL LUMNICA A PUNTS CONCRETS.
CONTROL DE LA LLUM LMPADES DE QUARS O HALGENS - FLAIX - TORXES LLUM ARTIFICIAL UTILITZADA PER SN PORTATILS, S'AGUNATEN AMB PRODUIR MS LLUM. LA M. LLUM POTENT I DURA
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS - SUPORTS - PARAIGES - BANDERES - PLANTILLES
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS - PANTALLES - DIFUSORS - FILTRES - VISERES I CONS
DISSENY DE LA IL揃lUMINACI FORMA DE PROPAGACI DE LA LLUM DIRECTA = LLUM DURA, provoca ombres marcades, augmenta els contrastos, la brillantor de les superf鱈cies i destacar els colors. DIFUSA = LLUM TOVA, suau i provoca poc contrast. Matisa els colors i la brillantor de les superf鱈cies.
DISSENY DE LA IL揃lUMINACI FORMA DE PROPAGACI DE LA LLUM REBOTADA. Fer que arribi m辿s suau o de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors, pantalles... FILTRADA. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que il揃luminaran l'escena.
LA PEL揃LCULA: PARTS - Suport de la pel揃l鱈cula - capa adhesiva - Emulsi坦 fotosensible - Capa protectora de gelatina
LA PEL揃LCULA: CARACTERISTIQUES Es diferencien per: -Format - Tipus d'emulsi坦 - Tipus d'imatge que produeixen - ndex de sensibilitat a la llum Blanc i negre = 1 capa d'emulsi坦 Color = 3 capes d'emulsi坦
SENSIBILITAT La llum pot ser que les afecti m辿s o menys rpidament, dep竪n de la qualitat del material Sensible per嘆 tamb竪 de la mida de les seves part鱈cules.
SENSIBILTAT Menor temps d'exposici坦: si 辿s m辿s sensible ser m辿s rpida. Definici坦: si els halurs de plata s坦n m辿s grans, afectar a la definici坦 de la imatge. Contrasts: el fre fi permetr captar m辿s tons i definir millor les gradiacions tonals.
NDEX DE SENSIBILITAT La sensibilitat es mesura segons l'estndar ASA. Com m辿s sensible sigui la pel揃l鱈cula m辿s lluminositat podr captar.
DIAFRAGMA Dispositiu que regula la quantitat de llum que ntra a la cmera. Funciona com a l'iris de l'ull hum, obrint-se o tancant-se per permetre que entri m辿s o mennys llum.
OBTURADOR s un mecanisme situat davant la pel揃l鱈cula que impedeix que la llum arribi a aquest element. Permet limitar l'exposici坦 a temps molt breus i controlar el temps d'exposici坦. Velocitat d'obturaci坦.
TIPUS D'OBSTURADORS Obsturador central ( dins l'objectiu) Obsturador de pla focal
CAPTAR EL MOVIMENT El moviment 辿s un dels principals motors d'expressivitat en la fotografia.
CAPTAR EL MOVIMENT Congleaci坦 de moviment: una imatge d'alt dinamisme en ple moviment apareix com congelada. Despla巽ament: s'ajusta un temps d'exposici坦 prou lnet com perqu竪 el moviemtn de l'element apregui despla巽at.
COMNINACI DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D'OBSTURACI Tant amb el diafragma com amb la velocitat d'obsturaci坦 regulem l'exposici坦 de lallum. Amb el primer regulem la quantitat, amb la segon el temps d'esposici坦.
COMNINACI DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D'OBSTURACI La pronfunditat del camp 辿s inversament proporcinal a l'obertura del diafragma. Sobreexposi坦 = foto clara Subexposici坦 = foto fosca
EL VISOR s un dispositiu a trav辿s del qual s'observa el subjevte o objecte que ser fotografiat, fent possible compondre l'escena i enfocar.
EL VISOR Visor directe: el dispositiu cisor 辿s independent de l'objectiu. Visor r竪flex: la imatge projectada en la pel揃l鱈cula per l'objectiu est de cap per avall i invertida lateralment.
ELS OBJECTIUS Les lents permetes una major obertura, ja que desvien els raigs perqu竪 convergeixin en un punt i tornin a projectar-se damunt del suport fotosensible prduint una imatge enfocada. Anomenem objectiu objectiu al sistema 嘆ptim d'una cmera formant per lents simples situades al llarg d'un eix.
ELEMENTS D'UNA LENT Focus: punt on convergeixen els raigs de llum. Pla focal: pla vertical on es forma la imatge. Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent. Centre 嘆ptic: per on passen els raigs sense desviar-se.
ELEMENTS D'UNA LENT Eix 嘆ptic: eix que passa pel centre 嘆ptic i els centres de curvertura. Distncia focal: distncia entre el centre 嘆ptic i el focus. Pla de l'objecte: un dels plans que cont辿 l'objecte representat.
TIPUS D'OBJECTIUS Els objectius es classifiquen segons la seva distncia focal, en: normals, angulars, macros i teleobjectius.
OBJECTIU NORMAL Es caracteritza per la poca distorci坦 i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotogr叩fixa realitzada des de molt a prop. s molt llumin坦s.
OBJECTIU ANGULAR L'angle 辿s m辿s obert, pot recollir m辿s escena, per嘆 ens d坦na la sensaci坦 que ens allunya d'ella. Produeix deformacions o distorcions en els objectes i en les distncies.
TELEOBJECTIU Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distncia ampliant la imatge 嘆pticament. Proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers.
MCROS Serveixen per a tenir un acostament mxim. S坦n capa巽os d'enfocar a distncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un ter巽 o un quart de la seva grandria real.
OBJECTIUS DE DISTNCIA FOCAL VARIABLE Permet variar la distancia focal sense canviar d'objectiu. Acostumen a ser m辿s grans i pesars, per嘆 poden arribar a substituit a diferents objectius de distncia focal fixa.
ACCESSORIS Lents d'augment: disminuiexen la distncia d'enfocament. Anells extensors: anells buits que aalarguen l'objectiu. Ens permet enfocar a menys distncia un element.
ELS OBJECTIUS PERMETEN... Que amb la cmera abastem un angle de visi坦 determinat. Produir aberracions 嘆ptiques i corregir-ne d'altres. Modificar la sensaci坦 de les distncies en profunditat.
ELS OBJECTIUS PERMETEN... Acostar-nos a elements llunyans o molt petits i propers. Tenir m辿s o menys capacitat de profunditat de camp. Obtenir una imatge enfocada. Focus / autofocus
PARMETRES QUE CONDICIONEN LA PROFUNDITAT DE CAMP L'obertura del diafragma. La distncia focal de l'objectiu. La distncia respecte a l'objecte enfocat.
WEBGRAFIA IMATGES TROBADES A: https://www.google.es/search?q=imatges&biw=585 . GOOGLE IMAGES BLOGGER FOTOGRAFIC

More Related Content

UNITAT 5

  • 2. 鱈ndex La cmera i l'ull hum La llum Els materials sensibles El diafragma i l'obturador El visor Els objectius Els filtres Tipus de cmeres
  • 3. LA CMERA I L'ULL HUM Tenen nombroses similtuds. Utilitzen els mateixos mecanismes que els nostres 嘆rgans de visi坦 i fins i tot podem relacionar algunes parts d'aquesta amb les de l'ull.
  • 4. LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 1. VISI SELECTIVA L'ull va conectat amb el cervell i ens permet veure el que ens interessa i la cam竪ra ho capta tot.
  • 5. LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 2. ENFOCAMENT Ull: mai produeix una imatge desenfocada i no es produeix cap alteraci坦 d'imatge. Cmera: si no es una cmera d'enfocament automtic, s'ha d'enfocar cada cop que enquadrem quelcom diferent.
  • 6. LA CMERA I L'ULL HUM 3. BIDIMENSIONALITAT La cmera redueix una escena tridimencional a una imatge de dues dimensions. L'ull sintetitza la imatge. DIFERNCIES :
  • 7. LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 4. ANGLE DE VISI Ull: T辿 un sol angle de visi坦, nom辿s podem veure un espai determinat. Cmera: por tenir diversos angles de visi坦 segons el tipus d'objectiu.
  • 8. LA CMERA I L'ULL HUM DIFERNCIES : 5. EFECTES PTICS A traves de jocs entre lents, les cmeres poden aconseguir determinats efectes.
  • 9. LA LLUM s l'element que ens permet veure les coses i tamb辿 captar les imatges a trav辿s d'una cmera.
  • 10. CARACTERSTIQUES DE LA LLUM s una forma d'energia electromagn竪tica que es trasllada en l鱈nia recta en el buit a 300.00 km/seg. Composta per els quants, que traslladen la linia recta tra巽ant ondulacions.
  • 11. CARACTERSTIQUES DE LA LLUM La constitueixen part鱈cules d'energia que es comporten com una ona.
  • 12. CARACTERSTIQUES DE LA LLUM Es pot relacionar de diferents maneres: - Transmissi坦: directa / difusa / parcial - Reflexi坦: directa / difusa / parcial / selectiva - Absorci坦.
  • 13. ELS COLORS S坦n resultats de la descomposici坦 de la llum blanca. La reflexi坦 i absorci坦 de rt dels raigs de l'espectre lum鱈nic en la superf鱈cies dels cossos i en diferents substncies 辿s la que ens provoca la percepci坦 dels colors.
  • 14. ELS COLORS Primaris o addictius: roig blau- verd = llum blanca Secundaris substractius: roig + verd = groc blau + roig = magenta blau + verd = cian Suma dels complemantaris: llum blanca ( roig + cian)
  • 15. CONTROL DE LA LLUM Moltes cmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intensitats lum鱈niques d'una escena. Hem de tenir en compte on col揃loquem all嘆 que volem fotografiar per evitar incid竪ncies diretes de llum, contrallum...
  • 16. CONTROL DE LA LLUM FOTMETRES: dispositius que mesuren la quantitat de llum d'una escena concreta. Grcies a ell la cmera pot calcular com s'haura de fer la fotografia. DIAFRAGMA: permet controlar l'exposici坦.
  • 17. CONTROL DE LA LLUM FILTRES: Discriminen els raigs que entraran a la cmera.
  • 18. CONTROL DE LA LLUM EQUIP D'IL揃LUMINACI L'SPOT Aparell d'ilu揃luminaci坦 que emet un feix d'amplada variable.Permet difondre o concentrar la llum segons si acostem el punt de lent o l'allunyem. EL FLOOD Proporciona llum uniforme sobre grans arees.
  • 19. CONTROL DE LA LLUM LMPADES DE QUARS O HALGENS - REFLECTOR DE QUARS - REFELCTOR RECTANGULAR O TOTA-LIGHT ENFOCAMENT ON ES VULGUI FEIX AMPLI I UNIFORME. LLUMS SECUNDARIES
  • 20. CONTROL DE LA LLUM LMPADES DE QUARS O HALGENS - DIFUSOR - REFLECTORS PARABLICS O QUARS PAR DIFONEN LA LLUM, S POTENT, PROPORCIONAR MAJOR INTENSITAT SUAVITZADA. IL揃LUMINACI GENERAL LUMNICA A PUNTS CONCRETS.
  • 21. CONTROL DE LA LLUM LMPADES DE QUARS O HALGENS - FLAIX - TORXES LLUM ARTIFICIAL UTILITZADA PER SN PORTATILS, S'AGUNATEN AMB PRODUIR MS LLUM. LA M. LLUM POTENT I DURA
  • 22. CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS - SUPORTS - PARAIGES - BANDERES - PLANTILLES
  • 23. CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS - PANTALLES - DIFUSORS - FILTRES - VISERES I CONS
  • 24. DISSENY DE LA IL揃lUMINACI FORMA DE PROPAGACI DE LA LLUM DIRECTA = LLUM DURA, provoca ombres marcades, augmenta els contrastos, la brillantor de les superf鱈cies i destacar els colors. DIFUSA = LLUM TOVA, suau i provoca poc contrast. Matisa els colors i la brillantor de les superf鱈cies.
  • 25. DISSENY DE LA IL揃lUMINACI FORMA DE PROPAGACI DE LA LLUM REBOTADA. Fer que arribi m辿s suau o de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors, pantalles... FILTRADA. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que il揃luminaran l'escena.
  • 26. LA PEL揃LCULA: PARTS - Suport de la pel揃l鱈cula - capa adhesiva - Emulsi坦 fotosensible - Capa protectora de gelatina
  • 27. LA PEL揃LCULA: CARACTERISTIQUES Es diferencien per: -Format - Tipus d'emulsi坦 - Tipus d'imatge que produeixen - ndex de sensibilitat a la llum Blanc i negre = 1 capa d'emulsi坦 Color = 3 capes d'emulsi坦
  • 28. SENSIBILITAT La llum pot ser que les afecti m辿s o menys rpidament, dep竪n de la qualitat del material Sensible per嘆 tamb竪 de la mida de les seves part鱈cules.
  • 29. SENSIBILTAT Menor temps d'exposici坦: si 辿s m辿s sensible ser m辿s rpida. Definici坦: si els halurs de plata s坦n m辿s grans, afectar a la definici坦 de la imatge. Contrasts: el fre fi permetr captar m辿s tons i definir millor les gradiacions tonals.
  • 30. NDEX DE SENSIBILITAT La sensibilitat es mesura segons l'estndar ASA. Com m辿s sensible sigui la pel揃l鱈cula m辿s lluminositat podr captar.
  • 31. DIAFRAGMA Dispositiu que regula la quantitat de llum que ntra a la cmera. Funciona com a l'iris de l'ull hum, obrint-se o tancant-se per permetre que entri m辿s o mennys llum.
  • 32. OBTURADOR s un mecanisme situat davant la pel揃l鱈cula que impedeix que la llum arribi a aquest element. Permet limitar l'exposici坦 a temps molt breus i controlar el temps d'exposici坦. Velocitat d'obturaci坦.
  • 33. TIPUS D'OBSTURADORS Obsturador central ( dins l'objectiu) Obsturador de pla focal
  • 34. CAPTAR EL MOVIMENT El moviment 辿s un dels principals motors d'expressivitat en la fotografia.
  • 35. CAPTAR EL MOVIMENT Congleaci坦 de moviment: una imatge d'alt dinamisme en ple moviment apareix com congelada. Despla巽ament: s'ajusta un temps d'exposici坦 prou lnet com perqu竪 el moviemtn de l'element apregui despla巽at.
  • 36. COMNINACI DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D'OBSTURACI Tant amb el diafragma com amb la velocitat d'obsturaci坦 regulem l'exposici坦 de lallum. Amb el primer regulem la quantitat, amb la segon el temps d'esposici坦.
  • 37. COMNINACI DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT D'OBSTURACI La pronfunditat del camp 辿s inversament proporcinal a l'obertura del diafragma. Sobreexposi坦 = foto clara Subexposici坦 = foto fosca
  • 38. EL VISOR s un dispositiu a trav辿s del qual s'observa el subjevte o objecte que ser fotografiat, fent possible compondre l'escena i enfocar.
  • 39. EL VISOR Visor directe: el dispositiu cisor 辿s independent de l'objectiu. Visor r竪flex: la imatge projectada en la pel揃l鱈cula per l'objectiu est de cap per avall i invertida lateralment.
  • 40. ELS OBJECTIUS Les lents permetes una major obertura, ja que desvien els raigs perqu竪 convergeixin en un punt i tornin a projectar-se damunt del suport fotosensible prduint una imatge enfocada. Anomenem objectiu objectiu al sistema 嘆ptim d'una cmera formant per lents simples situades al llarg d'un eix.
  • 41. ELEMENTS D'UNA LENT Focus: punt on convergeixen els raigs de llum. Pla focal: pla vertical on es forma la imatge. Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent. Centre 嘆ptic: per on passen els raigs sense desviar-se.
  • 42. ELEMENTS D'UNA LENT Eix 嘆ptic: eix que passa pel centre 嘆ptic i els centres de curvertura. Distncia focal: distncia entre el centre 嘆ptic i el focus. Pla de l'objecte: un dels plans que cont辿 l'objecte representat.
  • 43. TIPUS D'OBJECTIUS Els objectius es classifiquen segons la seva distncia focal, en: normals, angulars, macros i teleobjectius.
  • 44. OBJECTIU NORMAL Es caracteritza per la poca distorci坦 i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotogr叩fixa realitzada des de molt a prop. s molt llumin坦s.
  • 45. OBJECTIU ANGULAR L'angle 辿s m辿s obert, pot recollir m辿s escena, per嘆 ens d坦na la sensaci坦 que ens allunya d'ella. Produeix deformacions o distorcions en els objectes i en les distncies.
  • 46. TELEOBJECTIU Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distncia ampliant la imatge 嘆pticament. Proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers.
  • 47. MCROS Serveixen per a tenir un acostament mxim. S坦n capa巽os d'enfocar a distncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un ter巽 o un quart de la seva grandria real.
  • 48. OBJECTIUS DE DISTNCIA FOCAL VARIABLE Permet variar la distancia focal sense canviar d'objectiu. Acostumen a ser m辿s grans i pesars, per嘆 poden arribar a substituit a diferents objectius de distncia focal fixa.
  • 49. ACCESSORIS Lents d'augment: disminuiexen la distncia d'enfocament. Anells extensors: anells buits que aalarguen l'objectiu. Ens permet enfocar a menys distncia un element.
  • 50. ELS OBJECTIUS PERMETEN... Que amb la cmera abastem un angle de visi坦 determinat. Produir aberracions 嘆ptiques i corregir-ne d'altres. Modificar la sensaci坦 de les distncies en profunditat.
  • 51. ELS OBJECTIUS PERMETEN... Acostar-nos a elements llunyans o molt petits i propers. Tenir m辿s o menys capacitat de profunditat de camp. Obtenir una imatge enfocada. Focus / autofocus
  • 52. PARMETRES QUE CONDICIONEN LA PROFUNDITAT DE CAMP L'obertura del diafragma. La distncia focal de l'objectiu. La distncia respecte a l'objecte enfocat.
  • 53. WEBGRAFIA IMATGES TROBADES A: https://www.google.es/search?q=imatges&biw=585 . GOOGLE IMAGES BLOGGER FOTOGRAFIC