際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Unitat 7 ara i abans blog

Download as PPTX, PDF
P
ProfeRubi
1 of 21
Downloaded 19 times
Tema 7: Ara i abans
Difer竪ncia entre hist嘆ria i passat El passat tot all嘆 que ha ocorregut abans dara. Ex: Aquest mat鱈 he esmorzat llet amb cereals. La hist嘆ria 辿s una ci竪ncia que nom辿s es fixa en aquells fets i aspectes del passat que s坦n importants perqu竪 han afectat a la societat. Ex: La invenci坦 de lescriptura / La guerra dIraq
Una cronologia 辿s: Lestudi de la mesura del temps i de lorganitzaci坦 de les dates.
Etapes de la hist嘆ria Nom de letapa Any dinici Any de Fet important finalitzaci坦 Prehist嘆ria Fa 3 milions 3000 a.C. Invenci坦 de danys lescriptura Edat Antiga 3000 a.C. 476 d.C. Caiguda de lImperi rom dOccident Edat Mitjana 476 d.C. 1492 d.C Descobriment dAm竪rica Edat Moderna 1492 d.C. 1789 d.C. Revoluci坦 francesa Edat 1789 d. C No sha acabat No sha acabat Contempornia
Les fonts hist嘆riques S坦n les restes que queden d竪poques passades. 1.1Fonts escrites 1) Fonts primries Fonts hist嘆riques 1.2Fonts no escrites 2) Fonts secundries
1) Fonts primries: S坦n restes de la mateixa 竪poca que estudiem.
2) Fonts secundries Provenen d竪poques posteriors, no s坦n de l竪poca en que passen els fets, per嘆 ens els expliquen
Qu竪 estudia la hist嘆ria? La hist嘆ria estudia fets i protagonistes del passat. Els fets poden ser: a) Pol鱈tics b) Econ嘆mics c) Socials d) Religiosos e) Culturals
Fets pol鱈tics Els resultats dunes eleccions Una guerra
Fets econ嘆mics Augment dels preus dels productes Augment dels impostos
Fets socials Les manifestacions reivindicatives Les vagues La signatura dacords entre treballadors i empresaris
Fets religiosos Les peregrinacions a la Meca Les processons de Setmana Santa
Fets culturals La cr鱈tica duna pel揃l鱈cula La inauguraci坦 duna exposici坦
Xifres romanes El sistema de numeraci坦 rom es base en 7 lletres maj炭scules, a les que se les hi assigna els seg端ents valors: I= 1 V= 5 X = 10 L = 50 C = 100 D = 500 M = 1000
Si a la dreta duna xifra romana sescriu una altra igual o menor, el valor daquesta es suma a lanterior. VII = 7 Si a lesquerra duna xifra romana sescriu una altra menor, el valor daquesta es resta a la major. XL = 40
15= XV 10 + 5 El 5 (V) es suma al 10 (X) perqu竪 est a la seva dreta
74= LXXIV 50 + (10 +10) + (5-1) 70 + 4 El 50 (L) es suma al 20 (XX) perqu竪 el XX est a la dreta. Li resto 1 (I) a 5 (V) perqu竪 lI est a lesquerra.
178= CLXXVIII 100 + 50 + (10+10) + (5+3) 100 + 70 + 8
496= CDXCVI (500 100) + (100-10) + (5+1) 400 + 90 + 6
2569= MMDLXIX (1000 +1000)+ 500 + (50+10) + (10-1) 2000 + 500 + 60 + 9
Els segles Els segles Abans de Crist Despr辿s de Crist Comen巽a Acaba Comen巽a Acaba I (segle u) -100 -1 1 100 II (segle dos) -200 -101 101 200 III (segle tres) -300 -201 201 300 IV (segle quatre) -400 -301 301 400 V (segle cinc) -500 -401 401 500 VI (segle sis) -600 -501 501 600 VII (segle set) -700 -601 601 700 VIII (segle vuit) -800 -701 701 800 IX (segle nou) -900 -801 801 900 X (segle deu) -1000 -901 901 1000 XI (segle onze) -1100 -1001 1001 1100

More Related Content

Unitat 7 ara i abans blog

  • 1. Tema 7: Ara i abans
  • 2. Difer竪ncia entre hist嘆ria i passat El passat tot all嘆 que ha ocorregut abans dara. Ex: Aquest mat鱈 he esmorzat llet amb cereals. La hist嘆ria 辿s una ci竪ncia que nom辿s es fixa en aquells fets i aspectes del passat que s坦n importants perqu竪 han afectat a la societat. Ex: La invenci坦 de lescriptura / La guerra dIraq
  • 3. Una cronologia 辿s: Lestudi de la mesura del temps i de lorganitzaci坦 de les dates.
  • 4. Etapes de la hist嘆ria Nom de letapa Any dinici Any de Fet important finalitzaci坦 Prehist嘆ria Fa 3 milions 3000 a.C. Invenci坦 de danys lescriptura Edat Antiga 3000 a.C. 476 d.C. Caiguda de lImperi rom dOccident Edat Mitjana 476 d.C. 1492 d.C Descobriment dAm竪rica Edat Moderna 1492 d.C. 1789 d.C. Revoluci坦 francesa Edat 1789 d. C No sha acabat No sha acabat Contempornia
  • 5. Les fonts hist嘆riques S坦n les restes que queden d竪poques passades. 1.1Fonts escrites 1) Fonts primries Fonts hist嘆riques 1.2Fonts no escrites 2) Fonts secundries
  • 6. 1) Fonts primries: S坦n restes de la mateixa 竪poca que estudiem.
  • 7. 2) Fonts secundries Provenen d竪poques posteriors, no s坦n de l竪poca en que passen els fets, per嘆 ens els expliquen
  • 8. Qu竪 estudia la hist嘆ria? La hist嘆ria estudia fets i protagonistes del passat. Els fets poden ser: a) Pol鱈tics b) Econ嘆mics c) Socials d) Religiosos e) Culturals
  • 9. Fets pol鱈tics Els resultats dunes eleccions Una guerra
  • 10. Fets econ嘆mics Augment dels preus dels productes Augment dels impostos
  • 11. Fets socials Les manifestacions reivindicatives Les vagues La signatura dacords entre treballadors i empresaris
  • 12. Fets religiosos Les peregrinacions a la Meca Les processons de Setmana Santa
  • 13. Fets culturals La cr鱈tica duna pel揃l鱈cula La inauguraci坦 duna exposici坦
  • 14. Xifres romanes El sistema de numeraci坦 rom es base en 7 lletres maj炭scules, a les que se les hi assigna els seg端ents valors: I= 1 V= 5 X = 10 L = 50 C = 100 D = 500 M = 1000
  • 15. Si a la dreta duna xifra romana sescriu una altra igual o menor, el valor daquesta es suma a lanterior. VII = 7 Si a lesquerra duna xifra romana sescriu una altra menor, el valor daquesta es resta a la major. XL = 40
  • 16. 15= XV 10 + 5 El 5 (V) es suma al 10 (X) perqu竪 est a la seva dreta
  • 17. 74= LXXIV 50 + (10 +10) + (5-1) 70 + 4 El 50 (L) es suma al 20 (XX) perqu竪 el XX est a la dreta. Li resto 1 (I) a 5 (V) perqu竪 lI est a lesquerra.
  • 18. 178= CLXXVIII 100 + 50 + (10+10) + (5+3) 100 + 70 + 8
  • 19. 496= CDXCVI (500 100) + (100-10) + (5+1) 400 + 90 + 6
  • 20. 2569= MMDLXIX (1000 +1000)+ 500 + (50+10) + (10-1) 2000 + 500 + 60 + 9
  • 21. Els segles Els segles Abans de Crist Despr辿s de Crist Comen巽a Acaba Comen巽a Acaba I (segle u) -100 -1 1 100 II (segle dos) -200 -101 101 200 III (segle tres) -300 -201 201 300 IV (segle quatre) -400 -301 301 400 V (segle cinc) -500 -401 401 500 VI (segle sis) -600 -501 501 600 VII (segle set) -700 -601 601 700 VIII (segle vuit) -800 -701 701 800 IX (segle nou) -900 -801 801 900 X (segle deu) -1000 -901 901 1000 XI (segle onze) -1100 -1001 1001 1100