ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Unitat didàctica 10: ESTÈTICA

•Download as ODP, PDF•
•
Ferran Mistelera
Ferran Mistelera

Presentació digital utilitzada a classe

1 of 44
Download to read offline
U.D.10. ESTÈTICA i FILOSOFIA DE L'ART Professor: Ferran Polo IES SORTS DE LA MAR, DENIA
L'estètica és la reflexió filosòfica sobre qüestions relacionades amb l'art i la bellesa. En filosofia els primers que van tractar aquest tema foren els pitagòrics entre el segle VI i el V aC, per a ells la música i la bellesa estaven vinculades a l'harmonia i a les proporcions matemàtiques i geomètriques.
Plató (IV aC) llibres en forma de diàleg. Diàlegs sobre: Què és la bellesa? Plató era dualista. Existeix la bellesa física i material que amb el temps caduca i per tant és inferior.
Plató, dualisme: la bellesa ideal i espiritual, associada a la perfecció, a l'eternitat i a la idea de bé, és superior.
Estètica dels sofistes: són rivals de Plató. Són més materialistes, sensuals i relativistes de la bellesa. El sofista Hípies en un diàleg primer defensa que la bellesa és una xica bonica, com que Sòcrates li fa objeccions, Hípies diu que la bellesa és l'or. Finalment, davant de les noves crítiques, Hípies diu que la bellesa és ser ric i respectat.
Plató al diàleg «El banquet» defensa l'amor homosexual com l'amor superior. -Un dels membres de la parella feia de mestre (erastés) i l'altre de deixeble (eromen). -Aquest tipus de relació homosexual era molt típica entre els militars veterans i els joves. -En filosofia tenim el cas de Sòcrates i Plató. -Pel que fa a l'amor lèsbic, en poesia destaca Safo de Lesbos.
Aristòtil, més pragmàtic es va centrar en la pràctica artística real. Les arts poden imitar coses belles, evocar-les i fins i tot tindre un paper catàrtic d'alliberar sentiments i relaxar tensions, fins i tot paper didàctic d'educar passions (el teatre).
A Grècia i Roma l'art té diverses funcions. -Funció religiosa: estàtues de déus i temples. -Funció legitimació del poder: exhibició que busca admiració i sotmetiment (estàtues dels emperadors i arcs del triomf). -Funció pràctica: edificis monumentals. -Funció entreteniment.
Nietzsche va estudiar la cultura i les manifestacions artístiques del món clàssic i afirmava que existien elements apol·linis (ordre i geometria) i dionisíacs (déu del vi i de les bacanals). Baix decoració dels llocs d'oci i de les cases dels rics (mosaics, frescos, relleus i estàtues).
A vegades la bellesa i l'art apareix com a geometria i altres com a cos humà o com a passions.
Amb la caiguda de l'imperi romà a Europa les arts perden en general qualitat tècnica. -Durant l'alta edat mitjana (s VdC al XI dC. - L'Europa feudal és més rural i menys urbana baixa la població i desapareixen gran part dels artistes especialitzats.
Edat mitjana l'art i la bellesa estan associades a la religió. Visió instrumental de l'art que serveix per a ensenyar i mostrar els dogmes de fe al poble i per a impressionar-lo amb imatges terribles dels terrors que esperen a aquells pecadors que no siguen bons cristians.
Sant Agustí, dualisme platònic cristià En el cristianisme, a diferència de Plató, la bellesa material, corporal i sensual ja no es vista simplement com a inferior enfront a l'ideal, sinó que a més passa a ser vista com a temptació del dimoni i com a pecat.
En l'art gòtic a poc a poc millora lla qualitat tècnica i a valorar-se la bellesa física. La bellesa física apareix en contextos de tendresa i no ha de temptar, per exemple en els rostres de les verges.
El sexe en l'art medieval: Podem trobar en algunes catedrals gòtiques i altres edificis representacions d'escenes sexuals associades al pecat i al dimoni.
Civilització islàmica hi ha una tendència a considerar pecat o de mal gust representar al cos humà hi ha excepcions ja que són molts segles i països de cultura islàmica. S'associa la bellesa a les proporcions geomètriques, a les repeticions simètriques i matemàtiques (com ja havien fet els pitagòrics).
La civilització islàmica fa de l'escriptura i la cal·ligrafia un art.
En el renaixement la burgesia i la monarquia guanyen poder i utilitzen l'art per a decorar els seus palaus i per a generar respecte i admiració. En les arts, especialment en arquitectura i escultura, es tendirà a copiar les obres clàssiques (Grècia i Roma) i a imitar- les.
-El Renaixement (XV i XVI ) redescobreix el Plató original (acadèmia de Florència) i la ciència hel·lenística. -valoració del cos humà com a obra divina i per tant tornen a representar-se nus. -Papes com els de la família Borja l'església viu una etapa de costums sexuals libertines, açò es reflecteix en l'art...
Montaigne escèptic renaixentista: Per què hi ha coses que a uns ens agraden i a altres no? Què és el que fa que una cosa agrade o desagrade? La bellesa és subjectiva, depèn dels gustos i de les circumstàncies. Fins i tot el gust d'una persona canvia amb el pas del temps. Per a Montaigne allò que a uns atrau i motiva els altres ho poden menysprear. RELATIVISME ESTÈTIC.
Durant el segle XVII a Europa es viu la revolució científica, però al mateix temps hi ha una reforma i una contrareforma religiosa que provoca guerres de religió i dóna ales als fanatismes religiosos. Açò es reflectirà també en l'art de moda en aquesta època: el barroc.
SEGLE XVIII: parlar d'estètica està de moda en els salons francesos. La bellesa i el bon gust es vincula a cànons naturals a regles, normes i mesures proporcionades basades en els ideals clàssics i que quan s'apliquen produirien sentiments de grandiositat, admiració, plaer o confort. L'art caracteritzat per l'academicisme tindrà com a estils representatius el neoclàssic i el rococó.
Hume (XVIII) tant l'art com la moral depenen del gust subjectiu de cada persona, però sovint coincidim en els gustos perquè hi ha semblances en natura afectiva i sensitiva de cada humà. -Les accions i els objectes provoquen en nosaltres sentiments diversos. -Una obra d'art exitosa i genial ho és perquè a la majoria ens desperta sentiments i encara que passen els segles té capacitat d'encisar-nos. -Benevolència: gaudim de veure als altres gaudir i patim quan els veiem patir.
L'art de crítica al poder havia sigut un art popular, però marginal (cançons de burla, caricatures i dibuixos en les parets). A finals del XVII (amb les guerres de religió i la impremta) i després al XVIII amb la il·lustració i la revolució francesa prolifera l'art com a crítica: obres de teatre de Voltaire, cartells i caricatures en periòdics.
Segle XIX el romanticisme és una reacció contra el neoclassicisme. Ja no es busquen seguir regles i proporcions acadèmiques L'artista apareix com a geni creador i l'art transmet forces, per exemple, les naturals (una tempesta) o les d'un heroi. Les arts també es posen al servei dels nacionalismes i serveixen per a transmetre idees i valors (nacionalisme i liberals).
A partir del segle XIX hi ha moviments artístics que ja no busquen transmetre la bellesa. Pintures negres de Goya on no tracta d'aconseguir la bellesa sinó que l'objectiu del seu art és transmetre la idea d'inquietud i malestar enfront la guerra, l'horror i les injustícies.
A partir de 1874 impressionisme. Trencament amb l'estètica clàssica i inicia l'art d'avantguarda.
Segle XX proliferen les avantguardes que continuen aprofundint en el trencament amb les estètiques vinculades als ideals d'art tradicional, és a dir, no es busca la bellesa. Estan farts de les velles formes artístiques. Desitjos de canvi social, no només volen canviar la societat sinó també volen canviar la manera de fer art i la manera de veure'l. La fotografia copia millor la realitat, així que l'artista ha de fer una cosa diferent (impressionisme, expressionisme i cubisme).
Suïssa durant la primera guerra mundial refugi d'insubmisos. Estètica dadaista: filosofia nihilista i anarquista. Joves farts de la societat que consideren decadent. Volen trencar l'status quo, els valors i les relacions socials i com a artistes que són vandalitzen les nocions artístiques més bàsiques. Duchamp li pinta bigot a una còpia de la “Mona Lisa”. Posa un urinari com a obra d'art en una exposició.
Els moviments artístics d'avantguarda publiquen “Manifests” que són escrits on transmeten idees filosòfiques, polítiques i estètiques.
Manifestos dadaistes de Tristan Tzara (1918) i de Picabia anarquisme i nihilisme Agafe un periòdic Agafe unes tisores Esculla en el periòdic un article de la longitud que explica donar-li al seu poema Retalle l'article Retalle de seguida amb cura cadascuna de les paraules que formen l'article i fiqui-les en una borsa Agite-la suaument Ara trega cada retallada un darrere l'altre Copie consciensudament en l'ordre en què hagin sortit de la borsa El poema s'assemblarà a vostè i és vostè un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat embruixadora, encara que incomprès pel comú.
. El manifest futurista de Marinetti es veu com un precedent del feixisme. El futurisme serà l'estil artístic dels feixistes italians.
Esquadra d'avions feixistes que varen bombardejar els pobles i ciutats valencians. Tenen simbologia futurista i representen l'ideal estètic futurista (la bellesa de la màquina, la velocitat i la força).
Imatge de l'esquerra: bombardeig a València ciutat. Imatge de la dreta: placa commemorativa al mercat d'Alacant.
Apollinaire: manifest “Els pintors cubistes” 1913. -És un poeta que fa reflexió estètica sobre l'art contemporani. Barreja filosofia i poesia. -Famós pels cal·ligrames. -Posteriorment lluita en la primera guerra mundial i poesies denunciant l'horror.
Manifest surrealista d'André Breton (1924) es vincula al comunisme (Marx) i a la psicoanàlisi (Freud). -Va crear l'escriptura automàtica que a més practicava embriagant-se. -Trencar amb la repressió mental i l'autocensura. -Alliberar el subconscient.
Frida Kahlo: artista mexicana, feminista i comunista. -Influïda pel surrealisme. -Reivindica no reprimir la naturalesa. Ella mateixa es pinta amb bigot i amb les celles juntes, orgullosa de mostrar- se tal qual és i de no amagar que era bisexual.
Walter Benjamin, escola de Frankfurt, “L'obra d'art en l'època de la reproductibilitat” Impacte de noves tecnologies en l'art. Art és accessible a la massa. Cinema i ràdio tenen gran potencial de manipulació de masses.
Després de la II guerra mundial molts artistes (no tots) viuen desencant polítics, però volen continuar innovant. -Art per l'art. -Desig d'experimentar. -Ser cada vegada més originals que els anteriors “Land Art”: es transforma el paisatge. *Queixes de col·lectius ecologistes.
Happening: es queda amb més gent per a fer junts una acció artística.
Performance: un o diversos artistes fan una “acció” artística efímera. Imatges de baix dos performances ben diferents.
Especulació econòmica amb obres d'art. Inversió de grans quantitats de diners en obres per l'artista que les signa. -90 llaunes de “Merda d'artista” per Piero Manzoni, contingut 30 grams. -Preu d'una llauna en subhasta any 2016: 275000 euros.
Andy Warhol: quadre de sopa Campbell's venut per 11.8 milions de dollars (esquerra), el de la dreta està cotitzat en milions.
Les galeries d'art i els grups inversors converteixen l'art en un gran negoci. Esquerra: “Interchange” quadre de l'artista Willem de Kooning subhastat per 300 milions de dòlars. Dreta: obra de Pollock anomenada “17A” venuda per 200 milions de dòlars.

More Related Content

Unitat didàctica 10: ESTÈTICA

  • 1. U.D.10. ESTÈTICA i FILOSOFIA DE L'ART Professor: Ferran Polo IES SORTS DE LA MAR, DENIA
  • 2. L'estètica és la reflexió filosòfica sobre qüestions relacionades amb l'art i la bellesa. En filosofia els primers que van tractar aquest tema foren els pitagòrics entre el segle VI i el V aC, per a ells la música i la bellesa estaven vinculades a l'harmonia i a les proporcions matemàtiques i geomètriques.
  • 3. Plató (IV aC) llibres en forma de diàleg. Diàlegs sobre: Què és la bellesa? Plató era dualista. Existeix la bellesa física i material que amb el temps caduca i per tant és inferior.
  • 4. Plató, dualisme: la bellesa ideal i espiritual, associada a la perfecció, a l'eternitat i a la idea de bé, és superior.
  • 5. Estètica dels sofistes: són rivals de Plató. Són més materialistes, sensuals i relativistes de la bellesa. El sofista Hípies en un diàleg primer defensa que la bellesa és una xica bonica, com que Sòcrates li fa objeccions, Hípies diu que la bellesa és l'or. Finalment, davant de les noves crítiques, Hípies diu que la bellesa és ser ric i respectat.
  • 6. Plató al diàleg «El banquet» defensa l'amor homosexual com l'amor superior. -Un dels membres de la parella feia de mestre (erastés) i l'altre de deixeble (eromen). -Aquest tipus de relació homosexual era molt típica entre els militars veterans i els joves. -En filosofia tenim el cas de Sòcrates i Plató. -Pel que fa a l'amor lèsbic, en poesia destaca Safo de Lesbos.
  • 7. Aristòtil, més pragmàtic es va centrar en la pràctica artística real. Les arts poden imitar coses belles, evocar-les i fins i tot tindre un paper catàrtic d'alliberar sentiments i relaxar tensions, fins i tot paper didàctic d'educar passions (el teatre).
  • 8. A Grècia i Roma l'art té diverses funcions. -Funció religiosa: estàtues de déus i temples. -Funció legitimació del poder: exhibició que busca admiració i sotmetiment (estàtues dels emperadors i arcs del triomf). -Funció pràctica: edificis monumentals. -Funció entreteniment.
  • 9. Nietzsche va estudiar la cultura i les manifestacions artístiques del món clàssic i afirmava que existien elements apol·linis (ordre i geometria) i dionisíacs (déu del vi i de les bacanals). Baix decoració dels llocs d'oci i de les cases dels rics (mosaics, frescos, relleus i estàtues).
  • 10. A vegades la bellesa i l'art apareix com a geometria i altres com a cos humà o com a passions.
  • 11. Amb la caiguda de l'imperi romà a Europa les arts perden en general qualitat tècnica. -Durant l'alta edat mitjana (s VdC al XI dC. - L'Europa feudal és més rural i menys urbana baixa la població i desapareixen gran part dels artistes especialitzats.
  • 12. Edat mitjana l'art i la bellesa estan associades a la religió. Visió instrumental de l'art que serveix per a ensenyar i mostrar els dogmes de fe al poble i per a impressionar-lo amb imatges terribles dels terrors que esperen a aquells pecadors que no siguen bons cristians.
  • 13. Sant Agustí, dualisme platònic cristià En el cristianisme, a diferència de Plató, la bellesa material, corporal i sensual ja no es vista simplement com a inferior enfront a l'ideal, sinó que a més passa a ser vista com a temptació del dimoni i com a pecat.
  • 14. En l'art gòtic a poc a poc millora lla qualitat tècnica i a valorar-se la bellesa física. La bellesa física apareix en contextos de tendresa i no ha de temptar, per exemple en els rostres de les verges.
  • 15. El sexe en l'art medieval: Podem trobar en algunes catedrals gòtiques i altres edificis representacions d'escenes sexuals associades al pecat i al dimoni.
  • 16. Civilització islàmica hi ha una tendència a considerar pecat o de mal gust representar al cos humà hi ha excepcions ja que són molts segles i països de cultura islàmica. S'associa la bellesa a les proporcions geomètriques, a les repeticions simètriques i matemàtiques (com ja havien fet els pitagòrics).
  • 17. La civilització islàmica fa de l'escriptura i la cal·ligrafia un art.
  • 18. En el renaixement la burgesia i la monarquia guanyen poder i utilitzen l'art per a decorar els seus palaus i per a generar respecte i admiració. En les arts, especialment en arquitectura i escultura, es tendirà a copiar les obres clàssiques (Grècia i Roma) i a imitar- les.
  • 19. -El Renaixement (XV i XVI ) redescobreix el Plató original (acadèmia de Florència) i la ciència hel·lenística. -valoració del cos humà com a obra divina i per tant tornen a representar-se nus. -Papes com els de la família Borja l'església viu una etapa de costums sexuals libertines, açò es reflecteix en l'art...
  • 20. Montaigne escèptic renaixentista: Per què hi ha coses que a uns ens agraden i a altres no? Què és el que fa que una cosa agrade o desagrade? La bellesa és subjectiva, depèn dels gustos i de les circumstàncies. Fins i tot el gust d'una persona canvia amb el pas del temps. Per a Montaigne allò que a uns atrau i motiva els altres ho poden menysprear. RELATIVISME ESTÈTIC.
  • 21. Durant el segle XVII a Europa es viu la revolució científica, però al mateix temps hi ha una reforma i una contrareforma religiosa que provoca guerres de religió i dóna ales als fanatismes religiosos. Açò es reflectirà també en l'art de moda en aquesta època: el barroc.
  • 22. SEGLE XVIII: parlar d'estètica està de moda en els salons francesos. La bellesa i el bon gust es vincula a cànons naturals a regles, normes i mesures proporcionades basades en els ideals clàssics i que quan s'apliquen produirien sentiments de grandiositat, admiració, plaer o confort. L'art caracteritzat per l'academicisme tindrà com a estils representatius el neoclàssic i el rococó.
  • 23. Hume (XVIII) tant l'art com la moral depenen del gust subjectiu de cada persona, però sovint coincidim en els gustos perquè hi ha semblances en natura afectiva i sensitiva de cada humà. -Les accions i els objectes provoquen en nosaltres sentiments diversos. -Una obra d'art exitosa i genial ho és perquè a la majoria ens desperta sentiments i encara que passen els segles té capacitat d'encisar-nos. -Benevolència: gaudim de veure als altres gaudir i patim quan els veiem patir.
  • 24. L'art de crítica al poder havia sigut un art popular, però marginal (cançons de burla, caricatures i dibuixos en les parets). A finals del XVII (amb les guerres de religió i la impremta) i després al XVIII amb la il·lustració i la revolució francesa prolifera l'art com a crítica: obres de teatre de Voltaire, cartells i caricatures en periòdics.
  • 25. Segle XIX el romanticisme és una reacció contra el neoclassicisme. Ja no es busquen seguir regles i proporcions acadèmiques L'artista apareix com a geni creador i l'art transmet forces, per exemple, les naturals (una tempesta) o les d'un heroi. Les arts també es posen al servei dels nacionalismes i serveixen per a transmetre idees i valors (nacionalisme i liberals).
  • 26. A partir del segle XIX hi ha moviments artístics que ja no busquen transmetre la bellesa. Pintures negres de Goya on no tracta d'aconseguir la bellesa sinó que l'objectiu del seu art és transmetre la idea d'inquietud i malestar enfront la guerra, l'horror i les injustícies.
  • 27. A partir de 1874 impressionisme. Trencament amb l'estètica clàssica i inicia l'art d'avantguarda.
  • 28. Segle XX proliferen les avantguardes que continuen aprofundint en el trencament amb les estètiques vinculades als ideals d'art tradicional, és a dir, no es busca la bellesa. Estan farts de les velles formes artístiques. Desitjos de canvi social, no només volen canviar la societat sinó també volen canviar la manera de fer art i la manera de veure'l. La fotografia copia millor la realitat, així que l'artista ha de fer una cosa diferent (impressionisme, expressionisme i cubisme).
  • 29. Suïssa durant la primera guerra mundial refugi d'insubmisos. Estètica dadaista: filosofia nihilista i anarquista. Joves farts de la societat que consideren decadent. Volen trencar l'status quo, els valors i les relacions socials i com a artistes que són vandalitzen les nocions artístiques més bàsiques. Duchamp li pinta bigot a una còpia de la “Mona Lisa”. Posa un urinari com a obra d'art en una exposició.
  • 30. Els moviments artístics d'avantguarda publiquen “Manifests” que són escrits on transmeten idees filosòfiques, polítiques i estètiques.
  • 31. Manifestos dadaistes de Tristan Tzara (1918) i de Picabia anarquisme i nihilisme Agafe un periòdic Agafe unes tisores Esculla en el periòdic un article de la longitud que explica donar-li al seu poema Retalle l'article Retalle de seguida amb cura cadascuna de les paraules que formen l'article i fiqui-les en una borsa Agite-la suaument Ara trega cada retallada un darrere l'altre Copie consciensudament en l'ordre en què hagin sortit de la borsa El poema s'assemblarà a vostè i és vostè un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat embruixadora, encara que incomprès pel comú.
  • 32. . El manifest futurista de Marinetti es veu com un precedent del feixisme. El futurisme serà l'estil artístic dels feixistes italians.
  • 33. Esquadra d'avions feixistes que varen bombardejar els pobles i ciutats valencians. Tenen simbologia futurista i representen l'ideal estètic futurista (la bellesa de la màquina, la velocitat i la força).
  • 34. Imatge de l'esquerra: bombardeig a València ciutat. Imatge de la dreta: placa commemorativa al mercat d'Alacant.
  • 35. Apollinaire: manifest “Els pintors cubistes” 1913. -És un poeta que fa reflexió estètica sobre l'art contemporani. Barreja filosofia i poesia. -Famós pels cal·ligrames. -Posteriorment lluita en la primera guerra mundial i poesies denunciant l'horror.
  • 36. Manifest surrealista d'André Breton (1924) es vincula al comunisme (Marx) i a la psicoanàlisi (Freud). -Va crear l'escriptura automàtica que a més practicava embriagant-se. -Trencar amb la repressió mental i l'autocensura. -Alliberar el subconscient.
  • 37. Frida Kahlo: artista mexicana, feminista i comunista. -Influïda pel surrealisme. -Reivindica no reprimir la naturalesa. Ella mateixa es pinta amb bigot i amb les celles juntes, orgullosa de mostrar- se tal qual és i de no amagar que era bisexual.
  • 38. Walter Benjamin, escola de Frankfurt, “L'obra d'art en l'època de la reproductibilitat” Impacte de noves tecnologies en l'art. Art és accessible a la massa. Cinema i ràdio tenen gran potencial de manipulació de masses.
  • 39. Després de la II guerra mundial molts artistes (no tots) viuen desencant polítics, però volen continuar innovant. -Art per l'art. -Desig d'experimentar. -Ser cada vegada més originals que els anteriors “Land Art”: es transforma el paisatge. *Queixes de col·lectius ecologistes.
  • 40. Happening: es queda amb més gent per a fer junts una acció artística.
  • 41. Performance: un o diversos artistes fan una “acció” artística efímera. Imatges de baix dos performances ben diferents.
  • 42. Especulació econòmica amb obres d'art. Inversió de grans quantitats de diners en obres per l'artista que les signa. -90 llaunes de “Merda d'artista” per Piero Manzoni, contingut 30 grams. -Preu d'una llauna en subhasta any 2016: 275000 euros.
  • 43. Andy Warhol: quadre de sopa Campbell's venut per 11.8 milions de dollars (esquerra), el de la dreta està cotitzat en milions.
  • 44. Les galeries d'art i els grups inversors converteixen l'art en un gran negoci. Esquerra: “Interchange” quadre de l'artista Willem de Kooning subhastat per 300 milions de dòlars. Dreta: obra de Pollock anomenada “17A” venuda per 200 milions de dòlars.