�ݺ�ߣ

UNITAT 3: EL DEBAT DEL MÈTODE EN
LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA.
Professor Ferran Polo.

La nova ciència es fonamenta en:
● Experimentació i
matematització.
● Astronomia
heliocèntrica.
● Filosofia: debat sobre
quin és el mètode a
seguir. Rigor en
l'aplicació per a no
creure coses falses.

Descartes (1596-1650)
● Llibres: “Discurs del
mètode” i
“Meditacions
metafísiques”
● Busca rigor i mètode.
● Racionalista: hi ha
idees innates.
● Cogito ergo sum
● Importància de la
deducció: de veritats
universals passar a
veritats particulars.

Mètode de Descartes inspirat en les
matemàtiques, però aplicat a tots els camps.
● Dividir les problemes en
parts més senzilles.
● No admetre com a
veritat cap cosa de la
que pugam tindre dubte.
Veritat segures.
● D'unes veritats deduir
altres.
● Fer revisions en les
cadenes de
raonaments.

Deducció
● D'una afirmació sobre
un conjunt es passa a
una afirmació sobre
un individu.
● Tots els alemanys
són europeus.
● Gunter és alemany.
● Per tant, puc deduir
que Gunter és
europeu.

Descartes admet els sentits com a font del
coneixement, però amb certes reserves, ja que
diu que són fal·libles.
A més, afirma l'existència d'idees innates.
● Tendència a ser
massa teòric,
abstracte i fins i tot a
anar contra el sentit
comú.
● Tendència a barrejar
filosofia i Déu.
● Desenvolupa les
matemàtiques i l'eix
de coordenades.

Racionalistes: Descartes, Spinoza i Leibniz.
● Veritats innates no
necessiten ser
experimentades, són
veritat perquè són
evidents, clares i
indubitables.
D'elles es poden
derivar altres veritats.
● Exemples: les
matemàtiques,
l'existència de Déu i de
l'ànima.

Després de dubtar de tot, afirma que
ell existeix, perquè pensa.
A continuació afirma que Déu existeix perquè:
● Ell té la idea innata
de Déu.
● Ell pensa en una
cosa perfecta (Déu).
● Déu ha d'existir,
perquè si no existira,
aleshores ell no
hauria pensat en una
cosa perfecta.

Després de demostrar l'existència
divina.
● Descartes afirma que
es perfecte i per tant
bo i poderós i no pot
consentir que jo
m'estiga equivocant
sistemàticament en
pla “MATRIX”
(argument geni
maligne o somni
permanent).

Els crítics amb Descartes afirmen
que fa trampa...
● Cau en una fal·làcia
al confondre
imaginació i realitat.
● Pensa en una
situació perfecta per
a tu.
● Eixa situació ha
d'existir, perquè si no
existira, aleshores no
hauries pensat en
una cosa perfecta.

Els empiristes critiquen als racionalistes
Les úniques veritats
són aquelles que
tenen un fonament
observable.
Si no ho puc
experimentar no
m'ho crec...
Francis Bacon,
Locke, Newton i
Hume.

Per als empiristes el problema de les
falses creences i els errors sorgeix perquè
Des de menuts s'han
introduït en la nostra ment
idees falses, mentides i mites
que no es basen en dades
observables i verificables.
Una altra font d'idees falses
són els errors de càlcul i
fal·làcies.

Epistemologia i revolució científica II.
L'empirisme britànic.
Professor: Ferran Polo.
-La filosofia
empirista
britànica és la
que
desenvolupa la
física
newtoniana i
per tant la
ciència
moderna.

Francis Bacon (1561-1626)
● Filòsof anglés partidari
de l'empirisme.
● Afirma que el
coneixement es troba
en la percepció alerta
sobre els perills de
creure allò que no hem
experimentat.
● Va morir com a
conseqüència d'un
experiment.

JOHN LOCKE (1632-1704)
● Metge i posteriorment
ministre de la monarquia
parlamentària liberal.
● DEFENSA DEL MÈTODE
EMPÍRIC i ATAC
FILOSÒFIC AL
RACIONALISME.
● DEFENSA DEL
LIBERALISME POLÍTIC I
PRECEDENT DEL
CONSTITUCIONALISME.

John Locke
● No naixem amb idees
innates.
● Déu no ha posat idees
en la nostra ànima.
● Tots els coneixements
venen de l'experiència,
pels sentits interns i
externs.
● Comprovar si el que
ens han contat està
basat en l'experiència
sensible.

John Locke (1632-1704)
● Llibre: “Tractat sobre
l'enteniment humà”
(psicologia i epistemologia).
● IMPORTÀNCIA INDUCCIÓ.
De l'observació de molts
casos particulars es
generalitza.
● El coneixement humà és
fal·lible, no és absolut.
Diferents graus de certesa.

Inducció
● De les experiències
de fenòmens
particulars i
individuals, fem una
generalització
(inducció) i diguem
que tots els casos són
i seran així.
● Mentre no trobem cap
experiència contrària
estem justificats a
considerar la
generalització com a
coneixement vàlid.

Percepcions objectives i subjectives.
No totes les experiències són iguals per a tots.
● Qualitats
primàries dels
objectes són
objectives (pes,
mesura, duresa,
velocitat, etc.).
● Qualitats
secundàries (són
més subjectives,
colors, sabors,
olor, etc.).

ROYAL SOCIETY
● Royal Society of London
for the Improvement of
Natural Knowledge va
ser creada el 1660.
● Lema: "Nullius in Verba"
(en paraules de ningú), no
és important qui ho diu,
sinó si es pot
experimentar
● Locke en fou membre a
partir de l'any 1668 i
Newton en va ser el
president de 1703 a 1727

ISAAC NEWTON 1642-1727
● Utilitza mètode
empíric de John
Locke.
● Instruments
d'observació i
experiments com
Galileu.
● Expressar els
fenòmens naturals en
dades matemàtiques
on busca constants i
correlacions.

Llei publicada al llibre Philosophiae Naturalis principia mathematica (1687).
● Llei de la gravetat serveix per a explicar la caiguda a
terra d'una poma (9,807 m/s²) i també el moviment
dels planetes i astres.

Newton: hypotheses non fingo
● En llatí “No supose hipòtesi”
● Era la seua resposta a aquells
que li havien desafiat a donar
una explicació de les causes
de la gravetat, ja que ell
s'havia limitat a formular
només els principis
matemàtics sense dir el
perquè era així i no d'una altra
manera.
● Per a Newton el mètode no és
l'hipotètic deductiu (teoria del
mètode de Karl Popper 1934).
● Per inducció arribar a funcions
matemàtiques.

Robert Boyle: química científica.
● Publica el llibre «El
químic escèptic».
● Aplica el mètode
empíric i
experimental.
● Elimina dades no
verificables, per
exemple màgia i
alquímia.

DAVID HUME (1711-1776)
● De jove va treballar de
bibliotecari de la
universitat de Glasgow
(Escòcia), posteriorment
va ser diplomàtic a
l'estranger.
● Filosofia empirista i del
sentit comú.
● Escepticisme moderat,
confia en la capacitat de
conèixer, però també se
n'adona de la fal·libilitat i
les anomalies.

L'empirisme de Hume:
● Tota idea ve de
percepcions
(impressions).
● De la combinació
d'idees simples
apareixen idees més
complexes, que
necessàriament no
tenen perquè ser
certes.

David Hume fou dels primers filòsofs moderns que
es va atrevir a criticar obertament el cristianisme.
● “Què és més
probable – que un
home resucite d'entre
els morts o que el
testimoni estiga,
d'alguna forma
equivocat?”.
● Va ser acusat
d'heretgia, però va
ser absolt gràcies a la
intervenció dels seus
amics.

Hume i el problema de la inducció.
● Problema de la
inducció.
● És el costum el que
ens indica que les
coses seran en el
futur com han sigut
fins ara.
● Possibilitat
d'anomalies.

David Hume● Desconfiar de
conceptes com
ànima, déu i
essència, perquè no
fan referència a cap
percepció.
● El jo (identitat) està
en permanent canvi
és una continuïtat de
seqüències. No hi ha
un jo últim inalterable
i que perdure a tot
canvi.

Hume: crítica el concepte de
causalitat
● Prefereix parlar de
correlació i de
conjunció temporal-
espacials de fets.
● Les causes-efectes
són qüestió de fet,
però a l'igual que
amb la inducció, els
fets poden canviar en
un futur i no ser com
han sigut en el
passat.

IL·LUSTRACIÓ sXVIII
● Es divulga per
Europa l'empirisme,
la ciència newtoniana
i el liberalisme polític
de Locke.
● Enciclopedistes:
Voltaire, d'Alembert,
Holbach, Diderot,
Montesquieu,
Rousseau i Condillac.
● Defensa de la llibertat
d'expressió.

IL·LUSTRACIÓ SEGLE XVIII
● DIFUSIÓ DE LA
FILOSOFIA DE JOHN
LOCKE I LA FÍSICA DE
NEWTON PER
EUROPA.
● ENCICLOPEDISTES
perseguits a França i
enciclopedia
clandestina.
● ACABA PROVOCANT
CAIGUDA DE L'ANTIC
RÈGIM I LA MONARQUIA
ABSOLUTA.

El desenvolupament científic és un dels
factors que causen la revolució industrial.
● Els coneixements
científics són aplicats a
l'enginyeria i a la
tecnologia.
● Permeten augmentar
l'eficàcia del poder, motiu
pel qual els poders
inverteixen en
coneixement.
● Aïllament intel·lectual va
ser uns dels factors de la
decadència de l'imperi
espanyol.

Il·lustració alemanya:
Immanuel Kant (1724-1804).
● Va viure tota la vida a
Konigsberg (actual
Kaliningrad).
● Treballava de
professor universitari
de filosofia.
● Va escriure la “Crítica
de la raó pura” i la
“Crítica de la raó
pràctica”.

Immanuel Kant (1724-1804)
● Torna a obrir el debat
epistemològic i diu
que les dues parts
tenen part de raó.
● El temps, l'espai, les
matemàtiques i
alguns conceptes
abstractes són innats.
● Excepte la lògica i les
matemàtiques el
coneixement ha de
ser empíric.

REVOLUCIÓ FRANCESA
● CRISI ECONÒMICA
PER DEUTE DE
L'ESTAT.
● FAM PER MALES
COLLITES.
● IDEES DE CANVIS
DELS IL·LUSTRATS.
● LLIBERTAT,
IGUALTAT I
FRATERNITAT.

Conclusió: la filosofia com a debat amb diversitat d'idees.
.● En eixe debat no totes les
idees valen el mateix, ja que
la tradició empirista
representada per John Locke i
els enciclopedistes
provoquen:
1 REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
2 REVOLUCIONS
POLÍTIQUES.
● Algunes de les millors coses
que té la nostra societat i la
nostra cultura (ciència i drets
humans) tenen el seus
orígens en a filosofia i el
lliurepensament. Però encara
queda molt de treball per fer.

Olympe de Gouges (1748-1793).
● Revolucionària
francesa.
● Després de la
declaració de drets
dels ciutadans va
exigir que es
reconegueren els
drets de les dones i
l'abolició de
l'esclavitud.
● Va ser guillotinada
pels jacobins.

�ݺ�ߣ

Unitat didàctica 3: el debat del mètode en la revolució científica.

More Related Content

Unitat didàctica 3: el debat del mètode en la revolució científica.