ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS

•Download as ODP, PDF•
•
Ferran Mistelera
Ferran Mistelera

ʸ鷡մ

1 of 43
Download to read offline
U.D.5: UNA PERSPECTIVA CIENTÍFICA I FILOSÒFICA SOBRE ELS ORÍGENS DE LA VIDA I L'UNIVERS Professor: Ferran Polo
PREGUNTES EXISTENCIALS BÀSIQUES Qui sóc? On estic? Cap a on anem? D'on venim? Quin és el sentit de la vida? Quin és l'origen de tot el que existeix?
Hi ha molts mites sobre els orígens de la vida, la nostra espècie i l'univers. -Tradició bíblica d'Adam i Eva. -Tradició olímpica de Prometeu i Epimeteu. -Molts mites diferents per exemple: egipcis, babilònics, hindús, africans, inques, etc.
-Segles VI i V aC els primers filòsofs, els presocràtics, es plantejaren el problema de l'origen de la matèria i del canvi, però no tenien massa dades ni mètode científic. Hiparc de Nicea (II aC) utilitzant utilitzant un astrolabi. El problema sobre els orígens té comnotacions filosòfiques i científiques.
El filòsof Anaximandre (s.VI aC) és precedent de la teoria de l'evoluciò. -Va dir que les formes de vida terrestres procedeixen de les aquàtiques. -Era una opinió excèntrica i minoritària, però original i creativa.
De totes formes la teoria d'Anaximandre segurament no tindria massa evidències empíriques. - No hem d'idealitzar a Anaximandre, pensava que la terra era un cilindre.
Les ciències han investigat sobre els orígens de la vida i han trobat respostes. -La filosofia és una bona ferramenta per reflexionar i presentar una visió de conjunt i panoràmica sobre les dades científiques.
La teoria evolutiva de Charles Darwin. En 1859 Darwin publica L'origen de les espècies. Va aconseguir superar les crítiques perquè aportava gran quantitat de proves i evidències.
El triomf de la teoria de l'evolució va ser possible gràcies a l'avanç de les altres ciències. 1r La geologia: se sabia que els estrats d'un terreny es deuen a fenòmens com l'acumulació de sediments i s'estaven estudiant els fòssils. 2n Biologia i la botànica: classificacions sistemàtiques de totes les espècies del planeta. 3r Coneixements en millora de races que es practicava en l'agricultura, la ramaderia i en cria de gossos. Certes característiques de les espècies eren guiades a voluntat dels criadors.
Les tesis bàsiques de Darwin són: 1a Les característiques dels progenitors són heretades pels fills. 2a A vegades sorgeixen lleugeres variacions que també són heretables.
Les tesis bàsiques de Darwin són: 3a En els ecosistemes hi ha “lluita per la supervivència”. Aquelles característiques especials que suposen avantatges per a sobreviure o reproduir-se, tenen la tendència a multiplicar-se i predominar. Aquelles característiques que suposen desavantatges tenen la tendència a desaparéixer i extingir-se.
Les tesis bàsiques de Darwin són: 4a L'evolució natural és un procés lent (milions d'anys) de canvis graduals que no s'aprecien al llarg d'unes poques generacions. *Actualment nova tesi de colls de botella segons la qual hi ha fenòmens catastròfics que exterminen en poc temps a gran part d'una espècie.
Les tesis bàsiques de Darwin són: 5a Les espècies actuals han evolucionat a partir d'avantpassats comuns. Milions d'anys de canvis acumulats han generat gran diversitat d'espècies per adaptació i especialització a diferents ecosistemes. ● Evolució dels vertebrats.
L'evolució de la teoria de l'evolució: Darwin va afirmar que les característiques dels progenitors es transmetien als fills, però desconeixia com. No coneixia la genètica. Posteriorment es desenvolupen teories de Mendel, Huxley i biologia molecular. Segle XX teoria sintètica de l'evolució. S'estudien les mutacions i com es produeixen.
Mites creacionistes i religiosos sobre l'origen de la vida. Els teòlegs del segle XVII i XVIII afirmaven que la creació va ser realitzada per Déu el 4004 aC. El tercer dia Déu va crear totes les espècies de plantes. El cinqué dia va crear els peixos i els pardals. El sisé dia va crear als animals i a Adam.
Els creacionistes utilitzen el mite del diluvi i l'arca de Noé per a resoldre alguns problemes. -Els fòssils als cims de les muntanyes són “prova” del diluvi. -Les espècies que no havien entrat a l'arca s'havien extingit. -Encara hi ha sectes i religions que neguen l'evolució.
Segons les investigacions científiques la vida va sorgir fa 3700 milions d'anys. -Evidències fòssils de formacions microbianes. -Primers bacteris molt senzills, anaeròbics, procariotes i unicel·lulars. Formacions estromatolítiques actuals creades per cyanobacteris.
Primeres formes de vida: Els primers bacteris eren extremadament simples, no tenien nucli cel·lular (procariotes). Els considerem "orgànics" i vius perquè tingueren la capacitat de sobreviure i replicar-se. Amb el pas del temps s'acumularen els canvis i sorgiren diferents formes de vida més complexes i diverses. Aminoàcids (molècules de proteïnes) de gran simplicitat que van sorgir espontàniament per reaccions químiques i per atzar.
Lynn Margulis teoria de l'endosimbiosi (1967). Les cèl·lules eucariotes (amb nucli) sorgiren d'associacions simbiòtiques de cèl·lules procariotes (més simples, sense nucli). Dos cèl·lules senzilles que s'uniren en mutu benefici i acabaren convertint-se en un tipus nou de cèl·lula (eucariota).
Des del punt de vista de la teoria de l'endosimbiosi de Margulis. Els animals som comunitats de milions de cèl·lules i bacteris en simbiosi en benefici mutu per a sobreviure. La cooperació i l'associació és una ferramenta de supervivència bàsica.
La hipòtesi Gaia (Lovelock i Margulis) El planeta sencer com un producte biòtic, per exemple, la composició de la nostra atmosfera és resultat de la fotosíntesi. Segons la hipòtesi gaia el planeta és un gran ecosistema, és un medi equilibrat, que s'autoregula. En cas d'extinció massiva, sempre sobreviuran bacteris i cèl·lules que amb el temps crearan noves formes de vida complexa.
Qui som? Investigacions paleogenètiques estudien molècules d'ADN en fòssils. Nous descobriment: percentatge de parentiu amb primats, rutes migratòries i salts evolutius (colls de botella). L'arbre de la vida" del nostre planeta té 3.700 milions d'anys. Els homo només exitim des de fa dos milions d'anys i els homínids fa 20.
Qui som: lloc biològic dels humans Som animals vertebrats (avantpassat comú a tots els vertebrats fa 500 milions d'anys). Som mamífers de l'ordre dels primats. Els humans formem part de la família dels homínids, juntament amb els nostres cosins llunyans els goril·les, orangutans, ximpanzés i els altres homos extingits.
El gènere homo (humans i protohumans) és una jove branca, de dos milions d'anys d'antiguitat, de l'arbre de la vida (3700 milions). L'ésser humà no té la conducta molt fixada per instints. L'estratègia adaptativa dels homos sapiens ha sigut desenvolupar una gran diversitat cultural per adaptar- nos a diversos ecosistemes.
Ferramentes de supervivència de l'ésser humà: Gran capacitat d'aprenentatge i càlcul. Utilització de llenguatges i cooperació de grans grups. Utilització de ferramentes. Hem arribat a modificar els ecosistemes antropomorfitzant-los (ciutats i camps de cultiu).
Natura i origen de la intel·ligència humana Durant segles no s'entenia bé com era possible la relació cos i ment i es pensava que la ment era un tipus de substància especial anomenada ànima d'origen diví i etern, mentre que el cos era mortal (dualisme).
Natura i origen de la intel·ligència humana -Infraestructura biològica del nostre sistema nerviós fa possibles capacitats intel·lectuals. -Encèfal té aproximadament 100000 milions de neurones, cadascuna amb múltiples connexions. -Ment com ordinador d'alta potència. -De la màxima simplicitat dels primeres éssers vius unicel·lulars s'ha arribat a la gran complexitat del cervell humà, però per a açò han sigut necessaris milers de milions d'anys d'evolució.
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS
La cosmovisió científica: Big Bang, segons aquest model explicatiu l'univers que coneixem podria tindre 13.000 milions d'anys i es va ocasionar per una explosió de matèria que estava summament condensada. Una de les proves empíriques és que tot l'univers conegut està en expansió i les galàxies s'allunyen entre elles.
L'origen de la matèria: Els primers filòsofs, els presocràtics, fa 2500 anys foren els primers en investigar l'origen de la matèria. Eixe va ser el primer problema filosòfic.
Teoria científica sobre l'origen de la matèria Astrofísics han investigat l'origen dels elements químics. En les explosions d'estrelles (supernoves), els àtoms simples d'hidrogen i heli es transformen per processos de fusió nuclear en altres elements químics.
Som pols d'estrelles... Tots els elements fins i tot els que formen part del nostre cos, s'originaren en les estrelles a partir d'explosions fruit de reaccions de fusió nuclear. Què serà del nostre planeta en uns quants milers de milions d'anys?
Quina és la nostra situació a l'univers? Fins al s. XVII molts mites i teories equivocades. Tradició geocèntrica majoritària. La terra és redona provat amb evidències empíriques per Aristòtil al s.IV aC. Eratòstenes de Cirene III aC càlcul exacte del radi de la terra. Heliocentrisme: Aristarc de Samos s. III aC
El nostre planeta és més petit que un gra d'arena en el Sàhara... El sistema solar es troba a la galàxia de la Via Làctia. La Via Làctia té un diàmetre de 100.000 anys llum. Observacions del telescopi espacial Hubble: existeixen milions de galàxies i bilions d'estrelles.
Models cosmològics sobre el futur de l'univers: No contrastables ni comprovables (impossible observar el futur remot). 1ª Big Rip: l'univers s'expandirà tant que els àtoms se separaran. Tot quedarà dispers i desintegrat.
Hipòtesis cosmològiques sobre el futur de l'univers: 2ª Big Crunch: l'univers no podrà expandir-se més i actuarà la gravetat de manera que totes les galàxies es dirigiran fins al centre on es produirà un nou Big Bang i així l'univers podria viure cicles eternament (teoria de l'univers oscil·lant).
Alguns filòsofs grecs ja havien afirmat l'etern retorn i els cicles de l'univers: ● Els presocràtics: Anaximandre, Empèdocles i Heràclit ● Els filòsofs estoics
Model de l'univers estacionari: -L'univers no té principi ni fi, l'univers és etern i infinit. -No para de crear-se matèria, per això sembla créixer. -Hipòtesi de moda a mitjans de segle XX.
Hipòtesi dels multiversos -Model especulatiu creat per Stephen Hawking. -Podrien existir grans quantitats d'universos amb lleis físiques diferents, fins i tot universos separats podrien arribar a xocar o interferir-se.
-Teoria de cordes -Implica l'existència d'11 dimensions. -Pretensió d'unificar en única equació física quàntica, teoria de la relativitat i altres fenòmens. -Models cosmològics multidimensionals. ● CRÍTICA: DE MOMENT NO TENEN EVIDÈNCIES EMPÍRIQUES.
Filosofia i ciència es poden complementar mútuament «Les generalitzacions filosòfiques s'han de basar sobre les conclusions científiques. Però, establertes i acceptades aquestes influeixen al seu torn en el desenvolupament ulterior del pensament científic, indicant un dels múltiples camins a seguir». Albert Einstein
Bertrand Russell concepte de filosofia: La filosofia és la terra de ningú que es troba entre la teologia y la ciència i que està exposada a atacs d'ambdues parts. Com la teologia, consisteix en especulacions sobre temes als quals els coneixements exactes no han pogut aplegar; com la ciència, apel·la més a la raó humana que a una autoritat, siga esta de tradició o de revelació.
Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS

More Related Content

Unitat didàctica 5: EVOLUCIÓ I COSMOVISIONS

  • 1. U.D.5: UNA PERSPECTIVA CIENTÍFICA I FILOSÒFICA SOBRE ELS ORÍGENS DE LA VIDA I L'UNIVERS Professor: Ferran Polo
  • 2. PREGUNTES EXISTENCIALS BÀSIQUES Qui sóc? On estic? Cap a on anem? D'on venim? Quin és el sentit de la vida? Quin és l'origen de tot el que existeix?
  • 3. Hi ha molts mites sobre els orígens de la vida, la nostra espècie i l'univers. -Tradició bíblica d'Adam i Eva. -Tradició olímpica de Prometeu i Epimeteu. -Molts mites diferents per exemple: egipcis, babilònics, hindús, africans, inques, etc.
  • 4. -Segles VI i V aC els primers filòsofs, els presocràtics, es plantejaren el problema de l'origen de la matèria i del canvi, però no tenien massa dades ni mètode científic. Hiparc de Nicea (II aC) utilitzant utilitzant un astrolabi. El problema sobre els orígens té comnotacions filosòfiques i científiques.
  • 5. El filòsof Anaximandre (s.VI aC) és precedent de la teoria de l'evoluciò. -Va dir que les formes de vida terrestres procedeixen de les aquàtiques. -Era una opinió excèntrica i minoritària, però original i creativa.
  • 6. De totes formes la teoria d'Anaximandre segurament no tindria massa evidències empíriques. - No hem d'idealitzar a Anaximandre, pensava que la terra era un cilindre.
  • 7. Les ciències han investigat sobre els orígens de la vida i han trobat respostes. -La filosofia és una bona ferramenta per reflexionar i presentar una visió de conjunt i panoràmica sobre les dades científiques.
  • 8. La teoria evolutiva de Charles Darwin. En 1859 Darwin publica L'origen de les espècies. Va aconseguir superar les crítiques perquè aportava gran quantitat de proves i evidències.
  • 9. El triomf de la teoria de l'evolució va ser possible gràcies a l'avanç de les altres ciències. 1r La geologia: se sabia que els estrats d'un terreny es deuen a fenòmens com l'acumulació de sediments i s'estaven estudiant els fòssils. 2n Biologia i la botànica: classificacions sistemàtiques de totes les espècies del planeta. 3r Coneixements en millora de races que es practicava en l'agricultura, la ramaderia i en cria de gossos. Certes característiques de les espècies eren guiades a voluntat dels criadors.
  • 10. Les tesis bàsiques de Darwin són: 1a Les característiques dels progenitors són heretades pels fills. 2a A vegades sorgeixen lleugeres variacions que també són heretables.
  • 11. Les tesis bàsiques de Darwin són: 3a En els ecosistemes hi ha “lluita per la supervivència”. Aquelles característiques especials que suposen avantatges per a sobreviure o reproduir-se, tenen la tendència a multiplicar-se i predominar. Aquelles característiques que suposen desavantatges tenen la tendència a desaparéixer i extingir-se.
  • 12. Les tesis bàsiques de Darwin són: 4a L'evolució natural és un procés lent (milions d'anys) de canvis graduals que no s'aprecien al llarg d'unes poques generacions. *Actualment nova tesi de colls de botella segons la qual hi ha fenòmens catastròfics que exterminen en poc temps a gran part d'una espècie.
  • 13. Les tesis bàsiques de Darwin són: 5a Les espècies actuals han evolucionat a partir d'avantpassats comuns. Milions d'anys de canvis acumulats han generat gran diversitat d'espècies per adaptació i especialització a diferents ecosistemes. ● Evolució dels vertebrats.
  • 14. L'evolució de la teoria de l'evolució: Darwin va afirmar que les característiques dels progenitors es transmetien als fills, però desconeixia com. No coneixia la genètica. Posteriorment es desenvolupen teories de Mendel, Huxley i biologia molecular. Segle XX teoria sintètica de l'evolució. S'estudien les mutacions i com es produeixen.
  • 15. Mites creacionistes i religiosos sobre l'origen de la vida. Els teòlegs del segle XVII i XVIII afirmaven que la creació va ser realitzada per Déu el 4004 aC. El tercer dia Déu va crear totes les espècies de plantes. El cinqué dia va crear els peixos i els pardals. El sisé dia va crear als animals i a Adam.
  • 16. Els creacionistes utilitzen el mite del diluvi i l'arca de Noé per a resoldre alguns problemes. -Els fòssils als cims de les muntanyes són “prova” del diluvi. -Les espècies que no havien entrat a l'arca s'havien extingit. -Encara hi ha sectes i religions que neguen l'evolució.
  • 17. Segons les investigacions científiques la vida va sorgir fa 3700 milions d'anys. -Evidències fòssils de formacions microbianes. -Primers bacteris molt senzills, anaeròbics, procariotes i unicel·lulars. Formacions estromatolítiques actuals creades per cyanobacteris.
  • 18. Primeres formes de vida: Els primers bacteris eren extremadament simples, no tenien nucli cel·lular (procariotes). Els considerem "orgànics" i vius perquè tingueren la capacitat de sobreviure i replicar-se. Amb el pas del temps s'acumularen els canvis i sorgiren diferents formes de vida més complexes i diverses. Aminoàcids (molècules de proteïnes) de gran simplicitat que van sorgir espontàniament per reaccions químiques i per atzar.
  • 19. Lynn Margulis teoria de l'endosimbiosi (1967). Les cèl·lules eucariotes (amb nucli) sorgiren d'associacions simbiòtiques de cèl·lules procariotes (més simples, sense nucli). Dos cèl·lules senzilles que s'uniren en mutu benefici i acabaren convertint-se en un tipus nou de cèl·lula (eucariota).
  • 20. Des del punt de vista de la teoria de l'endosimbiosi de Margulis. Els animals som comunitats de milions de cèl·lules i bacteris en simbiosi en benefici mutu per a sobreviure. La cooperació i l'associació és una ferramenta de supervivència bàsica.
  • 21. La hipòtesi Gaia (Lovelock i Margulis) El planeta sencer com un producte biòtic, per exemple, la composició de la nostra atmosfera és resultat de la fotosíntesi. Segons la hipòtesi gaia el planeta és un gran ecosistema, és un medi equilibrat, que s'autoregula. En cas d'extinció massiva, sempre sobreviuran bacteris i cèl·lules que amb el temps crearan noves formes de vida complexa.
  • 22. Qui som? Investigacions paleogenètiques estudien molècules d'ADN en fòssils. Nous descobriment: percentatge de parentiu amb primats, rutes migratòries i salts evolutius (colls de botella). L'arbre de la vida" del nostre planeta té 3.700 milions d'anys. Els homo només exitim des de fa dos milions d'anys i els homínids fa 20.
  • 23. Qui som: lloc biològic dels humans Som animals vertebrats (avantpassat comú a tots els vertebrats fa 500 milions d'anys). Som mamífers de l'ordre dels primats. Els humans formem part de la família dels homínids, juntament amb els nostres cosins llunyans els goril·les, orangutans, ximpanzés i els altres homos extingits.
  • 24. El gènere homo (humans i protohumans) és una jove branca, de dos milions d'anys d'antiguitat, de l'arbre de la vida (3700 milions). L'ésser humà no té la conducta molt fixada per instints. L'estratègia adaptativa dels homos sapiens ha sigut desenvolupar una gran diversitat cultural per adaptar- nos a diversos ecosistemes.
  • 25. Ferramentes de supervivència de l'ésser humà: Gran capacitat d'aprenentatge i càlcul. Utilització de llenguatges i cooperació de grans grups. Utilització de ferramentes. Hem arribat a modificar els ecosistemes antropomorfitzant-los (ciutats i camps de cultiu).
  • 26. Natura i origen de la intel·ligència humana Durant segles no s'entenia bé com era possible la relació cos i ment i es pensava que la ment era un tipus de substància especial anomenada ànima d'origen diví i etern, mentre que el cos era mortal (dualisme).
  • 27. Natura i origen de la intel·ligència humana -Infraestructura biològica del nostre sistema nerviós fa possibles capacitats intel·lectuals. -Encèfal té aproximadament 100000 milions de neurones, cadascuna amb múltiples connexions. -Ment com ordinador d'alta potència. -De la màxima simplicitat dels primeres éssers vius unicel·lulars s'ha arribat a la gran complexitat del cervell humà, però per a açò han sigut necessaris milers de milions d'anys d'evolució.
  • 29. La cosmovisió científica: Big Bang, segons aquest model explicatiu l'univers que coneixem podria tindre 13.000 milions d'anys i es va ocasionar per una explosió de matèria que estava summament condensada. Una de les proves empíriques és que tot l'univers conegut està en expansió i les galàxies s'allunyen entre elles.
  • 30. L'origen de la matèria: Els primers filòsofs, els presocràtics, fa 2500 anys foren els primers en investigar l'origen de la matèria. Eixe va ser el primer problema filosòfic.
  • 31. Teoria científica sobre l'origen de la matèria Astrofísics han investigat l'origen dels elements químics. En les explosions d'estrelles (supernoves), els àtoms simples d'hidrogen i heli es transformen per processos de fusió nuclear en altres elements químics.
  • 32. Som pols d'estrelles... Tots els elements fins i tot els que formen part del nostre cos, s'originaren en les estrelles a partir d'explosions fruit de reaccions de fusió nuclear. Què serà del nostre planeta en uns quants milers de milions d'anys?
  • 33. Quina és la nostra situació a l'univers? Fins al s. XVII molts mites i teories equivocades. Tradició geocèntrica majoritària. La terra és redona provat amb evidències empíriques per Aristòtil al s.IV aC. Eratòstenes de Cirene III aC càlcul exacte del radi de la terra. Heliocentrisme: Aristarc de Samos s. III aC
  • 34. El nostre planeta és més petit que un gra d'arena en el Sàhara... El sistema solar es troba a la galàxia de la Via Làctia. La Via Làctia té un diàmetre de 100.000 anys llum. Observacions del telescopi espacial Hubble: existeixen milions de galàxies i bilions d'estrelles.
  • 35. Models cosmològics sobre el futur de l'univers: No contrastables ni comprovables (impossible observar el futur remot). 1ª Big Rip: l'univers s'expandirà tant que els àtoms se separaran. Tot quedarà dispers i desintegrat.
  • 36. Hipòtesis cosmològiques sobre el futur de l'univers: 2ª Big Crunch: l'univers no podrà expandir-se més i actuarà la gravetat de manera que totes les galàxies es dirigiran fins al centre on es produirà un nou Big Bang i així l'univers podria viure cicles eternament (teoria de l'univers oscil·lant).
  • 37. Alguns filòsofs grecs ja havien afirmat l'etern retorn i els cicles de l'univers: ● Els presocràtics: Anaximandre, Empèdocles i Heràclit ● Els filòsofs estoics
  • 38. Model de l'univers estacionari: -L'univers no té principi ni fi, l'univers és etern i infinit. -No para de crear-se matèria, per això sembla créixer. -Hipòtesi de moda a mitjans de segle XX.
  • 39. Hipòtesi dels multiversos -Model especulatiu creat per Stephen Hawking. -Podrien existir grans quantitats d'universos amb lleis físiques diferents, fins i tot universos separats podrien arribar a xocar o interferir-se.
  • 40. -Teoria de cordes -Implica l'existència d'11 dimensions. -Pretensió d'unificar en única equació física quàntica, teoria de la relativitat i altres fenòmens. -Models cosmològics multidimensionals. ● CRÍTICA: DE MOMENT NO TENEN EVIDÈNCIES EMPÍRIQUES.
  • 41. Filosofia i ciència es poden complementar mútuament «Les generalitzacions filosòfiques s'han de basar sobre les conclusions científiques. Però, establertes i acceptades aquestes influeixen al seu torn en el desenvolupament ulterior del pensament científic, indicant un dels múltiples camins a seguir». Albert Einstein
  • 42. Bertrand Russell concepte de filosofia: La filosofia és la terra de ningú que es troba entre la teologia y la ciència i que està exposada a atacs d'ambdues parts. Com la teologia, consisteix en especulacions sobre temes als quals els coneixements exactes no han pogut aplegar; com la ciència, apel·la més a la raó humana que a una autoritat, siga esta de tradició o de revelació.