�ݺ�ߣ

Unitat didàctica 7
BIOÈTICA i
FILOSOFIA DE LA TECNOLOGIA
Professor: Ferran Polo

BIOÈTICA
-Bio (vida) i ethos (comportament).
Tracta els problemes i dilemes
ètics relacionats amb les
ciències de la vida:
avortament, eutanàsia, cures
pal·liatives, investigacions amb
humans, secrets professionals,
noves tecnologies com
modificació genètica i clonació,
gestió de recursos limitats,
presa de decisions
polèmiques, etc.

Comitès Ètics d'Investigació
Clínica (CEIC)
-Autoritzen els
experiments.
-Experiments prohibits
si suposen risc o
violació drets humans.
-Per exemple no
s'autoritzà experiment
amb grip espanyola
del 1919 ni clonació o
modificació genètica
en humans.

Comitès d'Ètica Assistencial
(CEA) als hospitals
-Assessoren i
aconsellen.
-Prenen decisions
en dilemes ètics.
-Mediació en
conflictes.

Jurament hipocràtic, fórmula de Ginebra (1948):
-Respectaré secrets.
-No discriminaré per
religió, nacionalitat,
raça, partit o classe.
-No admetré utilitzar
els meus coneixements
mèdics contra els drets
humans.

Controvèrsia sobre embrions.
-En jurament de 1948:
”tindré absolut respecte
per la vida humana, des
de la seua concepció”.
-Les versions, més
utlitzades avui en dia
ometen aquest punt.
-Clíniques de fertilitat i
bebés in vitro
requereixen ús
d'embrions.

Exemples de pràctiques poc ètiques
que estan prohibides o restringides
a casos excepcionals:
-Lobotomia: danys en
els lòbuls frontals,
50000 víctimes, fins
1967.
-Electroshock com a
càstig.
-Esterilitzacions
forçoses, per exemple
a grups ètnics.

Altres codis deontològics:
-Psicòlegs: secret, no
aprofitar-se i no abús.
-Periodistes: no
revelar fonts.
-Militars presoners de
guerra.
-Algunes empreses i
partits polítics.

Vivisecció en ciència hel·lenística
(s.III aC)
Heròfil i Erasístrat
obrien homes encara
vius- delinqüents a les
presons-, i quan
aquests estaven encara
amb l'alè, observaven
les parts que la
naturalesa havia ocultat
abans, la seua posició,
color, forma, mida
ordenament, blanor,
llisor ...

Experiments amb humans fets pels
nazis i japonesos
-Camps d'extermini.
-Utilització de presoners
com a conills d'índies.
-Violació drets humans
per a obtindre
coneixements.
-Judici dels metges a
Nuremberg, 23 acusats.
-Doctor Mengele.

Codi de Nuremberg (1947) sobre
experiments mèdics amb humans:
● Els experiments
seran amb voluntaris,
se'ls informarà de les
possibles,
conseqüències i
poden abandonar.
● Actualment els
assaigs clínics de
medicaments, primer
testats en animals i
després en voluntaris.

Declaració de Helsinki (1964 ) i
informe Belmont (1978, EUA)
-Més detallat que el
codi de Nuremberg,
té en compte més
situacions i dilemes.
-Principis de justícia, i
beneficiència.

Principi de precaució.
-En cas de poder
produir danys es
prohibeix
l'experiment.
-No assumir riscos
innecessaris.
-Tindre en compte
possibles efectes
secundaris no
previstos.

Consentiment informat
-Cal donar al pacient
tota la informació.
-La decisió de
començar un
tractament o
abandonar-lo
correspon al pacient.
-Respectar la voluntat
i no enganyar.

Dilema ètic i controvèrsia per
prohibició de l'eutanàsia
Eutanàsia etimologia:
eu bo i tanatos mort.
-A Espanya està
prohibida i també
ajudar a suïcidi.
-A Suïssa per 20.000
euros “turisme
d'eutanàsia”.

Després de la II guerra mundial
casos d'experimentació amb
humans que han infringit codi de
Nuremberg:
-Programa
d'investigació d'EUA
infectaren amb
malalties venèries a
gent a Guatemala.
-Utilització de soldats
com a conills d'índies
en proves nuclears.

Dilemes per avenços en genètica
-Tècnicament és
possible manipular
genèticament i
clonar humans, però
en la majoria de
països està prohibit.
-Polèmica a Xina per
equip d'investigació
que diu que ja ho
han fet.

Noves tecnologies de prevenció de
malalties, però també de “millora”
-És legal fer anàlisis
genètiques
d'embrions in vitro i
triar-ne el millor.
-De moment les
biòpsies busquen
evitar malalties, però
podrien utilitzar-se
per a tindre nadons a
la carta.

Legislació sobre experimentació
amb animals:
-En alguns animals moltes restriccions
(mamífers grans) en altres prohibició.
-Restringeix maltracte.
-Regula com han de ser tractats, per exemple,
tamany de gàbies dels ratons.
-Formes de sacrifici regulades.

FILOSOFIA MEDIAMBIENTAL i DE LA TECNOLOGIA:
-Reflexió filosòfica sobre la
situació de l'ésser humà sobre
el planeta i la relació amb els
ecosistemes.
-Dilemes ètics relacionats amb
l'ús de noves tecnologies i
l'alteració dels ecosistemes.

FILOSOFIA MEDIAMBIENTAL:
Tenen drets els animals?
Quina és la relació de
l'espècie humana amb la
natura i com hauria de ser?
Quan és lícit alterar un
ecosistema i quan no?
Quin grau de responsabilitat
tenim com a individus i com a
societat?
● Henry David Thoreau
filòsof ecologista del
segle XIX.

La revolució científica i la revolució
tecnològica estan implicades mútuament
Des de la revolució científica, fa
gairebé quatre-cents anys, el
desenvolupament de la ciència i
la tècnica s'està accelerant
constantment.
Han canviat les formes de vida
dels humans i les de les altres
espècies.
Antropomorfització dels
ecosistemes .

Per als humans l'esperança de vida i la
quantitat de població ha augmentat.
● Durant el paleolític
l'esperança de vida
era de 33 anys,
actualment la mitja
global és de 71 anys
i l'espanyola de 83.
● La població mundial
en desembre de 2017
era de 7.500 milions
de persones.

Per a moltes espècies l'expansió de
la humanitat ha suposat l'extinció o
la perduda d'habitats.

Tradicionalment la natura ha sigut vista com una
font inesgotable de recursos a explotar i
controlar.
Les idees ecologistes, que
avui en dia són cada
vegada més compartides,
fa unes dècades eren
minoritàries i fins i tot
excèntriques.

Rachel Carson: una de les primeres
científiques ecologistes.
Va estudiar de
manera científica i
sistemàtica les
conseqüències
destructives sobre
els ecosistemes de
la utilització
massiva del DDT i
altres agroquímics.

Rachel Carson, SILENT SPRING, 1962.
-Un dels primers llibres
d'ecologisme científic.
-Exposa gran quantitat
de proves i casos de
contaminació massiva
del medi ambient, fins i
tot amb morts humanes.
-Genera fort debat i
oposició de part de la
comunitat científica
(lluita de paradigmes).

Rachel Carson: “SILENT SPRING”
R. Carson: “la destrucció dels
ecosistemes no es tracta
només d'un problema tècnic,
és principalment un
problema ètic”.
-Tenim dret a exterminar
completament altres
espècies?
-Tenim dret a destruir la
natura i els recursos que ja
no podran gaudir les
generacions futures?
-1972 el DDT és prohibit.

CANVI CLIMÀTIC
-Als anys 70 uns pocs científics
començaren a detectar l'escalfament
global i foren molt criticats.
-Avui en dia és un fet científicament
reconegut: les temperatures des de
1880 fins ara han pujat una mitja de
quasi un grau (la temperatura mtja
global són 15 graus).
-La mar també ha pujat més de 20
centímetres en els últims 100 anys i
actualment puja 3 mm a l'any.

CANVI CLIMÀTIC
-Previsions científiques: en
els pròxims 100 anys hi
haurà un escalfament
d'entre 1,5 °C a 5 °C, però hi   
ha previsions científiques
encara més catastròfiques.
-La gran majoria de científics
atribueix l'actual canvi
climàtic als gasos dels
combustibles fòssils.

CANVI CLIMÀTIC
-L'augment de les
temperatures farà parts
del planeta inhabitables.
-Estiu del 2015 a Bagdad,
7 milions d'habitants,
51ºC.
-El desert està creixent. El
canvi climàtic provocarà
migracions en els llocs on
no serà possible practicar
la ramaderia o
l'agricultura.

1997 protocol de Kyoto compromís internacional
de reduir el 2012 els gasos d'efecte hivernacle a
un 5% menys que els produïts l'any 1990.

El 1987 protocol internacional de Mont-real
pel qual es prohibia l'ús de substàncies amb
molècules de CFC perquè destrueixen la
capa d'ozó (o3).

Evelyn Fox Keller (1936),
MIT (Massachussetts Institute of Technology)
-Professora de física,
història de la ciència i
filosofia.
-Als anys 70 estudià la
relació entre gènere i
ciència.
-Actualment escriu
sobre el canvi climàtic i
els canvis econòmics
socials i polítics
necessaris.

Keller: la comunitat científica tradicional tenia
valors masclistes, capitalistes i imperialistes .
● Fa 60 anys la comunitat
científica era masculina i
tenia com a ideals la
dominació i el control de
la natura.
● El científic havia de ser
fred i les qüestions
ètiques i de valors eren
deixades a banda.
● La natura era vista com
una font inesgotable de
recursos a explotar.

Keller: la ciència ha canviant, feta també
per dones i consciència mediambiental.
Lluita de paradigmes
entre la ciència
tradicional i els nous
paradigmes associats
als valors i
reivindicacions
socials feministes i
ecologistes.

Evelyn Fox Keller: hi ha en marxa
una lluita de paradigmes.
La societat canvia i
també la ciència.
Més consciència
ecologista.
Part de la comunitat
científica està
pressionant a la
societat per a
prendre mesures.

Evelyn Fox Keller: cada vegada hi
ha més consiència respecte al
problema ambiental.
● La majoria de la
comunitat científica té
clar que hem de
canviar la nostra
relació amb la natura
fent-la més
respectuosa.
● Socialment cada
vegada hi ha més
consciència de la
necessitat del canvi.

Malgrat l'augment de consciència, la
contaminació continua augmentant
(només lleuger descens quan crisi global del 2008).

Segons Keller la comunitat científica ho té clar,
però entre elits polítiques i econòmiques hi ha
resistència al canvi i por a prendre mesures.
-Rajoy: afirmava que
no són clares les
previsions i que per
tant els problemes
polítics són altres.
-Trump: es riu del
canvi climàtic i diu
que si fora veritat li
vindria bé a EEUU,
perquè en hivern fa
massa fred.

Malauradament part important dels
pressupostos en ciència van dedicats a
activitats que van directament en contra dels
drets humans.
● El govern d'EEUU està
retirant subvencions i
anul·lant projectes
d'investigació sobre
canvi climàtic.
● Molts científics
continuen treballant en
projectes sense
plantejar-se les
conseqüències ètiques
ni assumir
responsabilitat.

Evelyn Fox Keller reflexiona sobre els
motius pels quals no es prenen mesures.
● Prendre mesures immediates
suposaria costos socials a curt
termini i beneficis a la llarga.
● La majoria de problemes i danys
del canvi climàtic els patiran les
generacions futures.
Tendència a resoldre problemes
quan són a curt termini i a evitar
sacrificis presents.
● Tendència a deixar les solucions
per a més avant, però, cal
prendre mesures ja.
Llibre d'Evelyn sobre el
canvi climàtic.

EVELYN FOX KELLER: la nova revolució
científica està en marxa
(o almenys hi ha motius pels quals hauria d'estar en marxa).
● Científics han d'assumir
responsabilitat i prendre
consciència dels valors
humans, igualitaris i
ecologistes.
● Comunitat científica ha
d'exigir mesures
dràstiques tant de
restricció en les
emissions dels gasos,
com de canvi social i
també d'augment de
recursos per a la
d'investigació.

Decreixement:
● Fer minvar l'ús de
recursos naturals.
● Reduir dràsticament les
emissions de gasos
d'efecte hivernacle.
● Parar la deforestació i la
urbanització d'habitats
salvatges, naturals o
agrícoles.
● Reduir la producció,
produir només allò
estrictament necessari.

Decreixement:
-Racionalitzar l'economia des
de criteris ecològics.
-Ús del transport públic.
-Reducció dràstica dels
automòbils particulars.
-Prohibició mundial dels
combutibles fòssils.
-Limitar el consum a allò
realment necessari.

Decreixement mitjançant l'us del
transport públic:
● Un autobús normal
pot estalviar
moltíssimes
emissions de CO2.
● A més,
tècnicament es pot
fer que els
autobusos utilitzen
energies
renovables. ● Foto de dat: 50 cotxes
(dreta) o 50 persones en
un autobús

Decreixement:
-Teòrics del decreixement:
Noam Chomsky, E.F.Keller, J.
Lovelock, etc.
-Dificultats pràctiques:
sacrificis econòmics
importants, mesures
impopulars, rebuig al canvi,
dificultat de planificar
l'economia sense provocar
un caos total.

Resulta impossible decreixement?
Hem d'assumir la contaminació?

EDUCACIÓ DESPRÉS D'AUSCHWITZ
Theodor Adorno (1903-1969)
● Estudis sobre la
personalitat autoritària,
crítica a la raó
instrumental i a la
submissió i falta de
capacitat crítica.
● Membre de l'escola de
Frankfurt, junt amb
Horkheimer, Marcuse,
W. Benjamin, E. Fromm,
L. Lowenthal i F. Pollock. Entrada d'Auschwitz, “el
treball us farà lliures”

La tecnologia atòmica:
● Investigacions amb finals
mortals no previstos
(Curie).
● Bombes atòmiques.
● Contaminació radioactiva
en centrals nuclears
(elèctriques).
● Armes d'urani empobrit.
● Els filòsofs davant de la
qüestió ètica de l'ús de
les tecnologies
nuclears.
(B.Russell i G.Anders).

ÀTOMS en la HISTÒRIA
-Demòcrit d'Abdera (V aC) fou el
primer humà, que sabem, que parlà
d'àtoms, ho va fer d'una manera
teòrica i sense tindre evidències
empíriques.
S XIX: Dalton postulà de nou la
teoria atòmica i Mendeleyev
elaborà la taula periòdica;
-Principis segle XX família Curie
Investiga les propietats físiques i
químiques del radi, el poloni i
l'urani.

Marie Curie i la seua filla
moriren a conseqüència de
malalties relacionades amb els
seus experiments, ja que
estaven en contacte directe amb
matèries radioactives. Els
efectes negatius que la
radioactivitat tenia sobre la salut
humana tardaren anys a ser
coneguts.
Conseqüències inesperades de la
investigació de matèries radioactives
(principis segle XX):
També morien els treballadors
que participaven en el procés
d'extracció i transport dels
minerals radioactius.

BOMBA ATÒMICA 1945
Dues bombes foren
llançades ciutats plenes de
població civil (Hiroshima i
Nagasaki); el resultat
250.000 persones
assassinades i milers
quedaren ferides o patirien
malformacions en nàixer.

Anys 50 i 60 de proves nuclears
-S'han realitzat més de 2000
detonacions atòmiques.
-Bomba d'hidrogen (fusió
nuclear) molt més potents
que la d'Hiroshima.
-Experiments els soldats
eren obligats a fer
maniobres en la zona de
l'explosió.

Possibilitat real d'un apocalipsi atòmic
Guerra freda bombes
atòmiques: URSS 45.000
EUA 35.000.
Actualment Rússia té unes
7.000 armes atòmiques i els
EUA té 8.000, altres set
països també tenen arsenals
atòmics (França, Regne
Unit, Pakistan, Índia, Israel,
Corea del Nord i la Xina).

Manifest Russell-Einstein
● Conscienciar sobre el
perill real de destrucció
de la humanitat.
● Potenciar fi de proliferació
d'armes nuclears.
● Aconseguir compromís
de no utilització d'armes
atòmiques.
● Protestes actives:
1961 Russell amb 89 anys es
tancat durant 7 dies a la presó per
protesta antinuclear.

Energia nuclear per a fer electricitat
-En 1956 s'obria al Regne
Unit la primera central
nuclear de la història.
-Actualment hi ha 434
reactors nuclears que
produeixen
aproximadament el 15% de
l'energia elèctrica que es
consumeix a tot el món.
- Problema accident
nuclear Txernòbil de 1986 i
el de Fukushima 2011.
Foto: central nuclear de Cofrents.

FALTA DE CONSENS EN ELS ESTUDIS
SOBRE LES CONSEQÜÈNCIES
● Segons estudi de
l'Organisme
Internacional de
l'Energia Atòmica,
Txernòbil només va
provocar 31 morts pel
malalties.
● La majoria d'estudis
parlen de milers de
morts i alguns de
500.000 morts.

Fèlix Guattari llibre “Les tres ecologies”:
-Els problemes ecològics
tenen implicacions socials,
polítiques i ambientals,
científiques, filosòfiques i
psicològiques.
-Són necessaris canvis
importants tant en les
tecnologies, la producció, la
política i el hàbits individuals.

ÈTICA DEL TREBALL
● Compaginar el benefici
econòmic amb les
pràctiques respectuoses.
● Els fins no justifiquen tots
els mitjans.
● Ser honrat, garantir la
qualitat d’un producte,
respectar als consumidors i
els drets dels treballadors,
dóna bons resultats
molts clients prefereixen
empreses de confiança.
Treball i negoci són
compatibles amb
l'ètica.

�ݺ�ߣ

Unitat didàctica 7: bioètica i filosofia mediambiental

More Related Content

Unitat didàctica 7: bioètica i filosofia mediambiental