ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo

Unitat4

•Download as PPT, PDF•
•
E
Escola Pia
1 of 40
Downloaded 81 times
UNITAT DIDÀCTICA 4 LA DIRECCIÓ DE L’EMPRESA
OBJECTIUS Valorar la necessitat d’una direcció eficaç de l’empresa i la seva responsabilitat per a obtenir els objectius proposats, i identificar-ne les funcions: planificació, organització, gestió i control. Conèixer quins són els diferents estils de direcció i relacionar-los amb el comportament i la motivació dels treballadors.
OBJECTIUS Conèixer i aplicar diversos criteris de decisió que permetin triar l’estratègia més adequada per a l’empresa. Actuar amb flexibiltiat i confiança i paticipar en els processos de presa de decisions a partir d’una planificació rigurosa, contrastada i documentada.
Competències Competències específiques Competència en gestió i organització Adquirir i desenvolupar capacitats de planificació, organització, coordinació i control que permetin prendre decisions empresarials adients per arribar a un objectiu concret. Competència en estratègia Aportar racionalitat en la presa de decisions estratègiques. Competència en emprenedoria. Utilitzar correctament actituds i capacitats relacionades amb el lideratge, l’assumpció de les responsabilitats i l’acceptació del fracàs dintre del grup.
Competències Competències generals Competència comunicativa. Comunicar-se de manera efectiva i amb assertivitat en l’entorn laboral i com a ciutadà. Competències d’investigació. Analitzar les diferents àrees d’activitat, les relacions internes i el funcionament global de les empreses. Competència de tractament de la informació. Comprendre de forma clara i coherent, valorant críticament informacions sobre fets rellevants en l’àmbit empresarial.
Competències Competència digital. Obtenir, triar i interpretar informació, utilitzant mitjans informàtics, i aplicar la informació a la presa de decisions. Competència interpersonal. Desenvolupar una actitud de lideratge amb criteri ètic.
1.LA DIRECCIÓ Quan més complexa és una empresa més necessitat té de comptar amb una direcció. Des de la direcció de l’empresa s’administren els recursos de què disposa de manera que s’aconsegueixin uns objectius definits. L’administració de l’empresa comprèn el conjunt de funcions que duu a terme la direcció de l’empresa:
1.LA DIRECCIÓ 1.1 El Lideratge. Qualsevol organització és important que tingui un objectiu i alguna persona o persones que liderin i motivin els membres a aconseguir-lo. El líder no necessàriament ha de ser el directiu. El líder és la persona capaç d’exercir influència en altres, de dirigir-los i conduir-los per tal que s’assoleixin objectius i les metes tant de l’organització com personals.
1.LA DIRECCIÓ 1.1 El Lideratge. Per tal que el lideratge pugui ser efectiu el líder necessita diverses condicions: Automotivació. Per exercir el lideratge del grup. Capacitat de motivar els membres de l’organització. Habilitats socials que sàpiga escoltar als altres, que tingui dots de persuasió, que el seu comportament sigui assertiu, que sigui capaç de crear un bon ambient de treball i mrei empatia amb els membres de l’organització Flexibilitat, sigui capaç d’adaptar-se als canvis. Bon coneixement de les característiques del lloc de treball o de negoci que desenvolupa l’empresa. El lideratge té una dimensió ètica.
1.LA DIRECCIÓ 1.1 El Lideratge. Tipus de lideratge: Instrumental. Característiques: satisfà les necessitats instrumentals dels seus seguidors mitjançant el càlcul i l’optimització de processos. Ex:cap de l’equip d’assessors financers que busca una nova forma de finançament. Carismàtic. Característiques: es basa en el vincle emocional que l’uneix als seus seguidors. Pot exercir el lideratge de forma positiva o negativa. Exemple: cap polític, militar…
1.LA DIRECCIÓ 1.2 Estils de direcció. Segons White i Lippit podem distingir tres estils de direcció: El líder dóna una gran llibertat inomés proporciona informació no participa ni controla resultats. El líder prefereix el treball en equip i la intervenció creativa dels treballadors Estricta definició feines i procediments, es busca obediència mecànica subordinats. Laissez-faire (deixar fer) Democràtic Autocràtic
1.LA DIRECCIÓ 1.2 Estils de direcció. Les teories X i Y. De Douglas McGregor. Aquesta classificació és basa en la percepció que té el líder dels seus subordinats. Aplicarem l’estil de direcció X quan el líder pensi que el seu personal tendeix a la passivitat i prefereix no assumir responsabilitats. Un estil de direcció X consistirà en: El directiu serà autocràtic ( no consultarà les seves decisions) i només espera que es facin les tasques encomanades.
1.LA DIRECCIÓ 1.2 Estils de direcció. Aplicarem l’estil de direcció anomenat teoria Y quan el líder pensi que les persones de la seva organització se senten motivades per la seva feina. Són treballadores i responsables, s’interessen pels resultats del seu treball i tenen capacitat per crear i imaginar. El directiu que apliqui la teoria Y tendirà a ser democràtic, fomentarà la participació del subordinats en l’elaboració de plans, donarà suport a les seves iniciatives i delegarà les seves responsabilitats en altre persones. Portat a l’extrem, els deixarà llibertat per a dur a terme les seves tasques (laissez-faire). La realitat és variada i en cada moment haurem d’aplicar un o altre estil de direcció.
1.LA DIRECCIÓ 1.3. Nivells de direcció. Formada pels directius i alts càrrecs s’encarrega dels plans a llarg termini, i supervisa el funcionament de tota l’organització Concreta els plans de l’alta direcció. Dissenya els procediments , ex: el director de vendes, aprovisionament. Format per les persones que assignen tasques a cada treballador directament. Concreten els plans de la direcció intermèdia. Alta Direcció Direcció intermèdia Direcció Operativa o de gestió
1.LA DIRECCIÓ 1.3. Nivells de direcció. Segons el nivell de concentració de poder en una organització podem parlar de Direcció Centralitzada i Descentralitzada. Organitza-cions de gran volum d’informació i decisions. Amb molta descentralització potser difícil fer plans que afectin a tota l’organització. Relativament més costosa a causa del nombre més elevat de directius. Dóna flexibilitat i permet reaccionar amb més agilitat als canvis Descentralitzada Empreses petites. Poca flexibilitat, els subordinats esperen instruccions no assumeixen responsabilitats, reaccions lentes Permet una alta coordinació Centralitzada És adequada per a… Inconvenients Avantatges Direcció
1.LA DIRECCIÓ 1.3. Nivells de direcció. La delegació de l’autoritat. Delegar l’autoritat és cedir autoritat per part de qui la posseeix cap a altres persones que puguin prendre decisions i donar instruccions. Es delega autoritat però no responsabilitat, l’alta direcció seguirà sent responsable del resultat final. En una estructura descentralitzada , l’alta direcció delega autoritat a altres nivells directius. Per a fer-ho s’ha de complir el següent:
1.LA DIRECCIÓ 1.3. Nivells de direcció. Per tenir una estructura descentralitzada s’ha de complir el següent: Delimita clarament l’autoritat i responsabilitat delegada. Especifica de forma clara les metes i els objectius. Forma i capacita al personal en que es delegarà. Estableix els procediments d’actuació de manera que fomenti la iniciativa del personal. Especifica les àrees en què no es delega. Confia en els subordinats.
1.LA DIRECCIÓ 1.4. Tasques pròpies de la direcció. Segons Alan Mintberg, el directiu duu a terme tres tipus de tasques diferents: Relacions interpersonals. Representa l’empresa, la lidera motivant el personal i l’enllança amb l’exterior ( relacions públiques) Transmissió d’informació. Capta la informació generada pel funcionament de l’empresa i la transmet a les seves unitats i membres i , en el seu cas, a l’exterior. Presa de decisions. Intenta que l’empresa millori, resol els problemes que es produeixen, assigna els seus recursos i negocia amb tercers ( proveïdors, entitats financeres…) defensant els interessos de l’empresa.
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Planificació: Planificar es determinar els objectius que es pretenen assolir i establir el camí ( les estratègies i feines necessàries) per a fer-ho. Els elements del pla són els següents. Objectius. són el resultat final esperat del pla, normalment expressats en termes de rendimen Polítiques. ´són les línies generals que vol seguir l’empresa com ara produir articles de baix preu per al gran consum, o articles d’elevades qualitat… Programes.
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Continuem amb els elements del pla. Procediments. Es tracta de concretar les activitats que s’han de fer per cada acció que es durà a terme: passos que cal seguir per a seleccionar els treballadors, documentació que s’ha de formalitzar…. Regles. Defineixen que es pot fer i què no. Ex: normes de seguretat que han d’observar per part dels treballadors. Pressupostos. Quantificació monetària dels plans, els ingressos i les despeses previstes.Ex cost d’una determinda inversió….
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Quan parlem de planificació podem considerar tres nivells. Nivell estratègic. Nivell de l’alta direcció. És moltes vegades es considera que es correspon amb el llarg termini. Es fixen els objectius i les directrius generals del pla per tota l’organització. Ex: coordinació entre les diferents àrees funcionals, nova línia de roba… Nivell tàctic. Nivell de la direcció intermèdia. A partir dels objectius generals, es fixen objectius secundari, com per exemple per cada departament. També es concreten els programes i els procediments, i es defineixen les modalitats de control. Ex: el departament Comercial ampliarà la seva àrea d’actuació a tres noves ciutats… Nivell operatiu. Nivell de la direcció operativa o de gestió. Es detalla la feina de cada departament i de cada persona, per exemple, les unitats que s’han de produir diàriament d’un determinat article. Ex: Implantació de sistema de producció per torns que permetrà ampliar la producció.
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Organització. Organitzar consisteix a definir les tasques que cal fer, explicitar les persones que se n’encarregaran i dissenyar els mecanismes de coordinació que permetran executar-les de manera eficient. S’han d’evitar els conflictes de competències entre ells. Gestió. Gestionar és aconseguir que cadascuna de les persones implicades dugui a terme de la forma prevista les activitats que li han estat encomanades i les responsabilitats que se li han assignat. Control. Controlar és fixar els valors considerat normals, comparar-los amb els que s’obtenen efectivament, determinar els desajustos que es produeixen i establir mesures per a corregir les desviacions. En la mesura que els mecanismes de control siguin efectius, les persones que desenvolupen les activitats dissenyades disposaran de més informació, la qual cosa permetrà posar en funcionament amb rapidesa les mesures correctores.
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Control , recau sobre tots els integrants de la direcció i en qualsevol dels seu nivells i afecta totes les àrees d’activitat. Dintre de control podem parlar de: Fases de control Tipus de control
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Fases del procés de control. Fixar els valors estàndard (normals) Mesurar l’adequació dels valors obtinguts en la realitat amb els valors estàndards. Determinar els motius de la diferència entre el valor estàndardi el mesurament. Preveure mesures per corregir les desviacions.
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Tipus de control. Podem distingi tres tipus segons en el moment en que es produeixen. Previ, intenta prevenir els problemes anticipadament. Ex: definir un programa de manterniment de maquinària. Concurrent, es duu a terme mentre té lloc l’activitat. Ex: supervisió directa. Posterior, es duu a terme quan l’activitat ja ha finalitzat. Ex: verificar la qualitat del producte acabat.
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. Podem parlar de diferents models de direcció i destaquem la direcció per objectius i la direcció estratègica. La direcció per objectius, model creat per Peter F. Drucker al 1954. La direcció es basa en l’establiment d’objectius. Les seves característiques són:
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. Caracteristíques del model per objectius: Els objectius s’estableixen de forma conjunta. S’estableixen objectius per cada departament. Els objectius estan interrelacionats. S’han d’elaborar plans i mecanismes de control Avaluació permanent. La direcció ha de participar de forma activa. Suport de l’staff.
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. Les avantatges de la direcció per objectius són: Incrementa la productivitat en general. Crea estàndards que serviran de referència. Permet avaluar els canvis. Millora la comunicació entre els membres de l’organització. Permet conèixer la participació de cadascun en els resultats. Els inconvenients de la direcció per objectius són: Poden existir objectius difícils d’avaluar perquè siguin subjectius o, inabastables i això pot genera frustració.
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. La direcció estratègica. La fa necessària un entorn en canvi al qual l’empresa s’ha d’enfrontar, això exigeix una actitud estratègica, ha d’analitzar les característiques de l’entorn, identificar els recursos de tota mena amb que compta l’empresa i emprendre, a partir d’aquesta base un procés que permeti posar en pràctica l’estratègia més favorable.
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. El procès de direcció estratègica comprèn les activitats següents: Analitzar factors de l’entorn general i específic Analitzar quins són els recursos humans ,financers i físics de l’empresa Definir la missió de l’organització Definir el tipus de negoci Establir els seus objectius Anàlisi de l’entorn de l’empresa Anàlisis interna de l’empresa
1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. S’han d’identificar Les alternatives existents I els costos i beneficis associats a cadascuna Identificar estratègies alternatives Avaluar i escollir l’estratègia més adequada Decidir quina estratègia seguirà Posar en pràctica l’estratègia Traduir l’estratègia a plans a curt i llarg termini Controlar els resultats Comporarels resultats obtinguts amb els esperats
2. EL PROCÉS DE DECISIONS. Entre les diverses estratègies que té l’empresa ha de decidir quina li resulta més adequada. Aquesta presa de decisions té unes fases: Determinació de l’ambit de decisió. Identificació dels elements que hi intervenen. Adopcó del criteri de decisió. Decisió. Aplicació i avaluació de la decisíó. Per poder prendre decisions tenim diferents mètodes: matrius i arbres de decisió.
2. EL PROCÉS DE DECISIONS. En el procés de decisions intervenen els següents elements: Estratègies (S i on i = 1,2,…n) són les opcions entre les quals es pot escollir. Estats de la naturalesa (E j , on j= 1,2,..m) són aquells esdeveniments en que no es pot influir i que condicionaran la decisió que s’adopti. Probabilitats (P j , on j= 1,2,…,m) són les possibilitats que es produeixi cada estat de la naturalesa. Així P 1 és la probabilitat que es produeixi E 1.
2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.1. Matrius de decisió. Es poden representar aquests elements en una matriu. Resultats Probabilitats Estratègies Estats de la natura
2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.1. Matrius de decisió. En el moment de la decisió ens podem trobar en tres situacions: Certesa: coneixem el resultat de la nostra decisió perquè coneixem l’únic estat de la naturalesa. Triem amb la seguretat de saber el resultat final. Risc: hi ha diversos estats de la naturalesa, el resultat de la nostra decisió no el sabem però tenim coneixement de les probabilitats que es doni cada estat de la naturalesa possible. Les decisions es prenen a partir del valor esperat. Incertesa: hi ha diversos estat de la naturalesa i no sabem la probabilitat. Podem utilitzar diversos criteris: optimista, pessimista, Hurwicz, Laplace i Savage.
2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.1. Matrius de decisió. Decisions en situació de risc: Probabilitat matemàtica o del valor esperat: es triarà com estratègia aquella que ens doni un valor esperat més alt. El valor esperat és la suma dels productes dels resultats que es donen en cada estat de la natura per la seva probabilitat.
2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.1. Matrius de decisió. Criteris de decisió en situació d’incertesa. Criteri optimista: triarem aquella estratègia que pugui donar ls resultats més favorables. S’anomena també maxi-max Criteri pessimista o de Wald: triarem aquella estratègia que entre tots els resultats pitjors, és el menys dolent. S’anomena també maxi-min. Criteri de Hurwicz: tenim un coeficient α de valor 0 a 1 que ens indica el nivell d’optimisme de la persona que tria, és a dir que el nivell de pessimisme es mesura (1- α ). A partir del millor resultat i pitjor d’una estratègia calcularem una mitja ponderada pel coeficient i triarem l’estratègia que ens doni un resultat més alt.
2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.1. Matrius de decisió. Criteris de decisió en situació d’incertesa. Criteri de Savage. El criteri en el qual es basa és el de reduir al màxim el cost d’oportunitat de la nostra decisió. Els passos a seguir són: Per cada estat de la naturalesa, escollim el millor resultat que pot donar-se i li restem els altres resultatsel mateix estat de la naturalesa, obtenim la taula dels costos d’oportunitat. Per cada estratègia triem el cost d’oportunitat més alt, que assenyalarà l’estat de la naturalesa amb què correm més risc de penedir-nos-en. Finalment apliquem el criteri de mini-max , és a dir, agafem el valor més petit. Estem reduint el risc d’haver-nos equivocat.
2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.2. Arbres de decisió. És un altre procediment que té com avantatge que ens permet veure tot el problema. Un quadre de decisió tindrà la següent forma: N 1 N 2 N 3 Decisions Situacions de risc Resultas possibles P 0,30 P 0,70 Probabilitats Seqüència temporal 1.200 € 1.100 € 1.250 € 1.270 €
2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.2. Arbres de decisió. Per arribar a un resultat haurem de fer: Realitzar els càlculs de dreta a esquerra. Si es tracta d’un node rodó calculem el valor esperat a partir de les seves branques. Si es tracta d’un node quadrat, és a dir, que representa una decisió, s’ha de triar la branca que mena al màxim valor esperat assignar-li aquest valor.

More Related Content

Unitat4

  • 1. UNITAT DIDÀCTICA 4 LA DIRECCIÓ DE L’EMPRESA
  • 2. OBJECTIUS Valorar la necessitat d’una direcció eficaç de l’empresa i la seva responsabilitat per a obtenir els objectius proposats, i identificar-ne les funcions: planificació, organització, gestió i control. Conèixer quins són els diferents estils de direcció i relacionar-los amb el comportament i la motivació dels treballadors.
  • 3. OBJECTIUS Conèixer i aplicar diversos criteris de decisió que permetin triar l’estratègia més adequada per a l’empresa. Actuar amb flexibiltiat i confiança i paticipar en els processos de presa de decisions a partir d’una planificació rigurosa, contrastada i documentada.
  • 4. Competències Competències específiques Competència en gestió i organització Adquirir i desenvolupar capacitats de planificació, organització, coordinació i control que permetin prendre decisions empresarials adients per arribar a un objectiu concret. Competència en estratègia Aportar racionalitat en la presa de decisions estratègiques. Competència en emprenedoria. Utilitzar correctament actituds i capacitats relacionades amb el lideratge, l’assumpció de les responsabilitats i l’acceptació del fracàs dintre del grup.
  • 5. Competències Competències generals Competència comunicativa. Comunicar-se de manera efectiva i amb assertivitat en l’entorn laboral i com a ciutadà. Competències d’investigació. Analitzar les diferents àrees d’activitat, les relacions internes i el funcionament global de les empreses. Competència de tractament de la informació. Comprendre de forma clara i coherent, valorant críticament informacions sobre fets rellevants en l’àmbit empresarial.
  • 6. Competències Competència digital. Obtenir, triar i interpretar informació, utilitzant mitjans informàtics, i aplicar la informació a la presa de decisions. Competència interpersonal. Desenvolupar una actitud de lideratge amb criteri ètic.
  • 7. 1.LA DIRECCIÓ Quan més complexa és una empresa més necessitat té de comptar amb una direcció. Des de la direcció de l’empresa s’administren els recursos de què disposa de manera que s’aconsegueixin uns objectius definits. L’administració de l’empresa comprèn el conjunt de funcions que duu a terme la direcció de l’empresa:
  • 8. 1.LA DIRECCIÓ 1.1 El Lideratge. Qualsevol organització és important que tingui un objectiu i alguna persona o persones que liderin i motivin els membres a aconseguir-lo. El líder no necessàriament ha de ser el directiu. El líder és la persona capaç d’exercir influència en altres, de dirigir-los i conduir-los per tal que s’assoleixin objectius i les metes tant de l’organització com personals.
  • 9. 1.LA DIRECCIÓ 1.1 El Lideratge. Per tal que el lideratge pugui ser efectiu el líder necessita diverses condicions: Automotivació. Per exercir el lideratge del grup. Capacitat de motivar els membres de l’organització. Habilitats socials que sàpiga escoltar als altres, que tingui dots de persuasió, que el seu comportament sigui assertiu, que sigui capaç de crear un bon ambient de treball i mrei empatia amb els membres de l’organització Flexibilitat, sigui capaç d’adaptar-se als canvis. Bon coneixement de les característiques del lloc de treball o de negoci que desenvolupa l’empresa. El lideratge té una dimensió ètica.
  • 10. 1.LA DIRECCIÓ 1.1 El Lideratge. Tipus de lideratge: Instrumental. Característiques: satisfà les necessitats instrumentals dels seus seguidors mitjançant el càlcul i l’optimització de processos. Ex:cap de l’equip d’assessors financers que busca una nova forma de finançament. Carismàtic. Característiques: es basa en el vincle emocional que l’uneix als seus seguidors. Pot exercir el lideratge de forma positiva o negativa. Exemple: cap polític, militar…
  • 11. 1.LA DIRECCIÓ 1.2 Estils de direcció. Segons White i Lippit podem distingir tres estils de direcció: El líder dóna una gran llibertat inomés proporciona informació no participa ni controla resultats. El líder prefereix el treball en equip i la intervenció creativa dels treballadors Estricta definició feines i procediments, es busca obediència mecànica subordinats. Laissez-faire (deixar fer) Democràtic Autocràtic
  • 12. 1.LA DIRECCIÓ 1.2 Estils de direcció. Les teories X i Y. De Douglas McGregor. Aquesta classificació és basa en la percepció que té el líder dels seus subordinats. Aplicarem l’estil de direcció X quan el líder pensi que el seu personal tendeix a la passivitat i prefereix no assumir responsabilitats. Un estil de direcció X consistirà en: El directiu serà autocràtic ( no consultarà les seves decisions) i només espera que es facin les tasques encomanades.
  • 13. 1.LA DIRECCIÓ 1.2 Estils de direcció. Aplicarem l’estil de direcció anomenat teoria Y quan el líder pensi que les persones de la seva organització se senten motivades per la seva feina. Són treballadores i responsables, s’interessen pels resultats del seu treball i tenen capacitat per crear i imaginar. El directiu que apliqui la teoria Y tendirà a ser democràtic, fomentarà la participació del subordinats en l’elaboració de plans, donarà suport a les seves iniciatives i delegarà les seves responsabilitats en altre persones. Portat a l’extrem, els deixarà llibertat per a dur a terme les seves tasques (laissez-faire). La realitat és variada i en cada moment haurem d’aplicar un o altre estil de direcció.
  • 14. 1.LA DIRECCIÓ 1.3. Nivells de direcció. Formada pels directius i alts càrrecs s’encarrega dels plans a llarg termini, i supervisa el funcionament de tota l’organització Concreta els plans de l’alta direcció. Dissenya els procediments , ex: el director de vendes, aprovisionament. Format per les persones que assignen tasques a cada treballador directament. Concreten els plans de la direcció intermèdia. Alta Direcció Direcció intermèdia Direcció Operativa o de gestió
  • 15. 1.LA DIRECCIÓ 1.3. Nivells de direcció. Segons el nivell de concentració de poder en una organització podem parlar de Direcció Centralitzada i Descentralitzada. Organitza-cions de gran volum d’informació i decisions. Amb molta descentralització potser difícil fer plans que afectin a tota l’organització. Relativament més costosa a causa del nombre més elevat de directius. Dóna flexibilitat i permet reaccionar amb més agilitat als canvis Descentralitzada Empreses petites. Poca flexibilitat, els subordinats esperen instruccions no assumeixen responsabilitats, reaccions lentes Permet una alta coordinació Centralitzada És adequada per a… Inconvenients Avantatges Direcció
  • 16. 1.LA DIRECCIÓ 1.3. Nivells de direcció. La delegació de l’autoritat. Delegar l’autoritat és cedir autoritat per part de qui la posseeix cap a altres persones que puguin prendre decisions i donar instruccions. Es delega autoritat però no responsabilitat, l’alta direcció seguirà sent responsable del resultat final. En una estructura descentralitzada , l’alta direcció delega autoritat a altres nivells directius. Per a fer-ho s’ha de complir el següent:
  • 17. 1.LA DIRECCIÓ 1.3. Nivells de direcció. Per tenir una estructura descentralitzada s’ha de complir el següent: Delimita clarament l’autoritat i responsabilitat delegada. Especifica de forma clara les metes i els objectius. Forma i capacita al personal en que es delegarà. Estableix els procediments d’actuació de manera que fomenti la iniciativa del personal. Especifica les àrees en què no es delega. Confia en els subordinats.
  • 18. 1.LA DIRECCIÓ 1.4. Tasques pròpies de la direcció. Segons Alan Mintberg, el directiu duu a terme tres tipus de tasques diferents: Relacions interpersonals. Representa l’empresa, la lidera motivant el personal i l’enllança amb l’exterior ( relacions públiques) Transmissió d’informació. Capta la informació generada pel funcionament de l’empresa i la transmet a les seves unitats i membres i , en el seu cas, a l’exterior. Presa de decisions. Intenta que l’empresa millori, resol els problemes que es produeixen, assigna els seus recursos i negocia amb tercers ( proveïdors, entitats financeres…) defensant els interessos de l’empresa.
  • 19. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Planificació: Planificar es determinar els objectius que es pretenen assolir i establir el camí ( les estratègies i feines necessàries) per a fer-ho. Els elements del pla són els següents. Objectius. són el resultat final esperat del pla, normalment expressats en termes de rendimen Polítiques. ´són les línies generals que vol seguir l’empresa com ara produir articles de baix preu per al gran consum, o articles d’elevades qualitat… Programes.
  • 20. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Continuem amb els elements del pla. Procediments. Es tracta de concretar les activitats que s’han de fer per cada acció que es durà a terme: passos que cal seguir per a seleccionar els treballadors, documentació que s’ha de formalitzar…. Regles. Defineixen que es pot fer i què no. Ex: normes de seguretat que han d’observar per part dels treballadors. Pressupostos. Quantificació monetària dels plans, els ingressos i les despeses previstes.Ex cost d’una determinda inversió….
  • 21. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Quan parlem de planificació podem considerar tres nivells. Nivell estratègic. Nivell de l’alta direcció. És moltes vegades es considera que es correspon amb el llarg termini. Es fixen els objectius i les directrius generals del pla per tota l’organització. Ex: coordinació entre les diferents àrees funcionals, nova línia de roba… Nivell tàctic. Nivell de la direcció intermèdia. A partir dels objectius generals, es fixen objectius secundari, com per exemple per cada departament. També es concreten els programes i els procediments, i es defineixen les modalitats de control. Ex: el departament Comercial ampliarà la seva àrea d’actuació a tres noves ciutats… Nivell operatiu. Nivell de la direcció operativa o de gestió. Es detalla la feina de cada departament i de cada persona, per exemple, les unitats que s’han de produir diàriament d’un determinat article. Ex: Implantació de sistema de producció per torns que permetrà ampliar la producció.
  • 22. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Organització. Organitzar consisteix a definir les tasques que cal fer, explicitar les persones que se n’encarregaran i dissenyar els mecanismes de coordinació que permetran executar-les de manera eficient. S’han d’evitar els conflictes de competències entre ells. Gestió. Gestionar és aconseguir que cadascuna de les persones implicades dugui a terme de la forma prevista les activitats que li han estat encomanades i les responsabilitats que se li han assignat. Control. Controlar és fixar els valors considerat normals, comparar-los amb els que s’obtenen efectivament, determinar els desajustos que es produeixen i establir mesures per a corregir les desviacions. En la mesura que els mecanismes de control siguin efectius, les persones que desenvolupen les activitats dissenyades disposaran de més informació, la qual cosa permetrà posar en funcionament amb rapidesa les mesures correctores.
  • 23. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Control , recau sobre tots els integrants de la direcció i en qualsevol dels seu nivells i afecta totes les àrees d’activitat. Dintre de control podem parlar de: Fases de control Tipus de control
  • 24. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Fases del procés de control. Fixar els valors estàndard (normals) Mesurar l’adequació dels valors obtinguts en la realitat amb els valors estàndards. Determinar els motius de la diferència entre el valor estàndardi el mesurament. Preveure mesures per corregir les desviacions.
  • 25. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Funcions de la direcció. Tipus de control. Podem distingi tres tipus segons en el moment en que es produeixen. Previ, intenta prevenir els problemes anticipadament. Ex: definir un programa de manterniment de maquinària. Concurrent, es duu a terme mentre té lloc l’activitat. Ex: supervisió directa. Posterior, es duu a terme quan l’activitat ja ha finalitzat. Ex: verificar la qualitat del producte acabat.
  • 26. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. Podem parlar de diferents models de direcció i destaquem la direcció per objectius i la direcció estratègica. La direcció per objectius, model creat per Peter F. Drucker al 1954. La direcció es basa en l’establiment d’objectius. Les seves característiques són:
  • 27. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. Caracteristíques del model per objectius: Els objectius s’estableixen de forma conjunta. S’estableixen objectius per cada departament. Els objectius estan interrelacionats. S’han d’elaborar plans i mecanismes de control Avaluació permanent. La direcció ha de participar de forma activa. Suport de l’staff.
  • 28. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. Les avantatges de la direcció per objectius són: Incrementa la productivitat en general. Crea estàndards que serviran de referència. Permet avaluar els canvis. Millora la comunicació entre els membres de l’organització. Permet conèixer la participació de cadascun en els resultats. Els inconvenients de la direcció per objectius són: Poden existir objectius difícils d’avaluar perquè siguin subjectius o, inabastables i això pot genera frustració.
  • 29. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. La direcció estratègica. La fa necessària un entorn en canvi al qual l’empresa s’ha d’enfrontar, això exigeix una actitud estratègica, ha d’analitzar les característiques de l’entorn, identificar els recursos de tota mena amb que compta l’empresa i emprendre, a partir d’aquesta base un procés que permeti posar en pràctica l’estratègia més favorable.
  • 30. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. El procès de direcció estratègica comprèn les activitats següents: Analitzar factors de l’entorn general i específic Analitzar quins són els recursos humans ,financers i físics de l’empresa Definir la missió de l’organització Definir el tipus de negoci Establir els seus objectius Anàlisi de l’entorn de l’empresa Anàlisis interna de l’empresa
  • 31. 1.LA DIRECCIÓ 1.5. Models de direcció. S’han d’identificar Les alternatives existents I els costos i beneficis associats a cadascuna Identificar estratègies alternatives Avaluar i escollir l’estratègia més adequada Decidir quina estratègia seguirà Posar en pràctica l’estratègia Traduir l’estratègia a plans a curt i llarg termini Controlar els resultats Comporarels resultats obtinguts amb els esperats
  • 32. 2. EL PROCÉS DE DECISIONS. Entre les diverses estratègies que té l’empresa ha de decidir quina li resulta més adequada. Aquesta presa de decisions té unes fases: Determinació de l’ambit de decisió. Identificació dels elements que hi intervenen. Adopcó del criteri de decisió. Decisió. Aplicació i avaluació de la decisíó. Per poder prendre decisions tenim diferents mètodes: matrius i arbres de decisió.
  • 33. 2. EL PROCÉS DE DECISIONS. En el procés de decisions intervenen els següents elements: Estratègies (S i on i = 1,2,…n) són les opcions entre les quals es pot escollir. Estats de la naturalesa (E j , on j= 1,2,..m) són aquells esdeveniments en que no es pot influir i que condicionaran la decisió que s’adopti. Probabilitats (P j , on j= 1,2,…,m) són les possibilitats que es produeixi cada estat de la naturalesa. Així P 1 és la probabilitat que es produeixi E 1.
  • 34. 2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.1. Matrius de decisió. Es poden representar aquests elements en una matriu. Resultats Probabilitats Estratègies Estats de la natura
  • 35. 2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.1. Matrius de decisió. En el moment de la decisió ens podem trobar en tres situacions: Certesa: coneixem el resultat de la nostra decisió perquè coneixem l’únic estat de la naturalesa. Triem amb la seguretat de saber el resultat final. Risc: hi ha diversos estats de la naturalesa, el resultat de la nostra decisió no el sabem però tenim coneixement de les probabilitats que es doni cada estat de la naturalesa possible. Les decisions es prenen a partir del valor esperat. Incertesa: hi ha diversos estat de la naturalesa i no sabem la probabilitat. Podem utilitzar diversos criteris: optimista, pessimista, Hurwicz, Laplace i Savage.
  • 36. 2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.1. Matrius de decisió. Decisions en situació de risc: Probabilitat matemàtica o del valor esperat: es triarà com estratègia aquella que ens doni un valor esperat més alt. El valor esperat és la suma dels productes dels resultats que es donen en cada estat de la natura per la seva probabilitat.
  • 37. 2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.1. Matrius de decisió. Criteris de decisió en situació d’incertesa. Criteri optimista: triarem aquella estratègia que pugui donar ls resultats més favorables. S’anomena també maxi-max Criteri pessimista o de Wald: triarem aquella estratègia que entre tots els resultats pitjors, és el menys dolent. S’anomena també maxi-min. Criteri de Hurwicz: tenim un coeficient α de valor 0 a 1 que ens indica el nivell d’optimisme de la persona que tria, és a dir que el nivell de pessimisme es mesura (1- α ). A partir del millor resultat i pitjor d’una estratègia calcularem una mitja ponderada pel coeficient i triarem l’estratègia que ens doni un resultat més alt.
  • 38. 2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.1. Matrius de decisió. Criteris de decisió en situació d’incertesa. Criteri de Savage. El criteri en el qual es basa és el de reduir al màxim el cost d’oportunitat de la nostra decisió. Els passos a seguir són: Per cada estat de la naturalesa, escollim el millor resultat que pot donar-se i li restem els altres resultatsel mateix estat de la naturalesa, obtenim la taula dels costos d’oportunitat. Per cada estratègia triem el cost d’oportunitat més alt, que assenyalarà l’estat de la naturalesa amb què correm més risc de penedir-nos-en. Finalment apliquem el criteri de mini-max , és a dir, agafem el valor més petit. Estem reduint el risc d’haver-nos equivocat.
  • 39. 2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.2. Arbres de decisió. És un altre procediment que té com avantatge que ens permet veure tot el problema. Un quadre de decisió tindrà la següent forma: N 1 N 2 N 3 Decisions Situacions de risc Resultas possibles P 0,30 P 0,70 Probabilitats Seqüència temporal 1.200 € 1.100 € 1.250 € 1.270 €
  • 40. 2. EL PROCÉS DE DECISIONS. 2.2. Arbres de decisió. Per arribar a un resultat haurem de fer: Realitzar els càlculs de dreta a esquerra. Si es tracta d’un node rodó calculem el valor esperat a partir de les seves branques. Si es tracta d’un node quadrat, és a dir, que representa una decisió, s’ha de triar la branca que mena al màxim valor esperat assignar-li aquest valor.