際際滷

際際滷Share a Scribd company logo
UNITAT DIDCTICA 8 PRODUCTIVITAT I COSTOS
OBJECTIUS Recon竪ixer la relaci坦 que existeix entre lefici竪ncia  i la productivitat, i la importncia de les dues per a una gesti坦 adequada de lempresa. Definir i calcular els principals tipus de costos  que hi ha a lempresa i aplicar-los per a prendre decisions correctes en lrea de producci坦. Con竪ixer el concepte de llindar de rendibilitat o punt mort i analitzar-lo en algunes situacions. Distingir els tipus de sistemes dassignaci坦 de costos i con竪ixer-ne els avantatges i inconvenients. Obtenir, seleccionar i interpretar informaci坦 sobre aspectes relatius  als costos de lempresa, amb ladopci坦 dels m竪todes m辿s adequats en cada situaci坦 i amb laplicaci坦 a la realitzaci坦 de casos reals
Compet竪ncies Compet竪ncies espec鱈fiques Compet竪ncia en estrat竪gia. Aportar  racionalitat a la presa de decisions estrat竪giques. Compet竪ncies generals Compet竪ncia en la gesti坦 i el tractament de la informaci坦. Utilitzar les t竪cniques comptables i es coneixements matemtics adequats per aplicar-los en la resoluci坦 de situacions-problema.
Compet竪ncies Compet竪ncies generals Compet竪ncia digital. Habilitats bsiques amb la utilitzaci坦 de programes  informtics  aplicats a lrea  i valorar Internet com un espai on obtenir informaci坦 i poder-la contrastar. Obtenir, seleccionar i interpretar informaci坦, utilitzant mitjans informtics i aplicar la informaci坦 a la presa de decisions.
ESQUEMA 1.La funci坦 de producci坦 1.1. Efici竪ncia i productivitat. 1.2. La productivitat. 2. Els costos de producci坦. 2.1 Costos fixos i costos variables. 2.2 Costos directes i indirectes. Sistemes de costos. 3. El llindar de rendibilitat.
Efici竪ncia i productivitat Qualsevol empresa t辿 com a objectiu la mxima producci坦 amb el m鱈nim de quantitat de factors. Per aconseguir-ho  es necessita produir amb  efici竪ncia,  辿s a dir, sobt竪 mxima  productivitat dels factors utilitzats. A m辿s productivitat dels factors implica tenir una empresa m辿s competitiva .
1. Efici竪ncia i productivitat.  1.1. EFICCIA I EFICINCIA. Efica巽,  辿s aquell proc辿s productiu  que permet obtenir els resultats esperats. Efici竪ncia,  辿s aquell proc辿s productiu que obt辿 els resultats esperats amb els m鱈nims recursos utilitzats. Hi ha dos tipus defici竪ncia: Efici竪ncia t竪cnica,  a partir dels recursos  productius , permet  obtenir la mxima producci坦 possible. Efici竪ncia econ嘆mica,  el proc辿s utlitzat  辿s econ嘆micament  eficient si 辿s eficient t竪cnicament i 辿s lalternativa de cost inferior.
1. Efici竪ncia i productivitat.  1.1. EFICCIA I EFICINCIA. La inefici竪ncia es manifesta quan es malbaraten els recursos. Les causes de la inefici竪ncia s坦n: Procediments inadequats. Transports excessius. Moviments innecessaris. Estocs excessius. Exc辿s de producci坦. Baixa qualitat. P竪rdua de temps .
1. Efici竪ncia i productivitat.  1.2. LA PRODUCTIVITAT. La productivitat  辿s la relaci坦 existent entre la producci坦 obtinguda i la quantitat de factors utilitzats, per un determinat per鱈ode de temps. Una millora de la productivitat pot ser un indicador dun augment de lefici竪ncia
2. Els costos de producci坦.  Per augmentar la seva  efici竪ncia,  lempresa ha de con竪ixer els costos en qu竪 incorre. El cost  de produir un b辿 o un servei 辿s  la suma de les despeses  corresponents a  mat竪ries primeres, consumibles o altres factors  de producci坦 en qu竪 ha hagut dinc嘆rrer per a la seva  elaboraci坦.
2. Els costos de producci坦.  Els costos es poden classificar sota diversos criteris: Segons la relaci坦 amb  lelaboraci坦:  costos  directes  (m dobra directa),  es deriven directament de la producci坦 dun b辿 o de la prestaci坦 de servei i costos  indirectes  (costos  de manteniment, lloguer), no es poden identificar  amb un producte o servei en concret. Segons la relaci坦 amb el  volum de producci坦: costos variables  ( varien en relaci坦 directa amb la producci坦), relacionats  amb la quantitat de producte obtingut, mat竪ries primeres;  costos fixos  ( no varien en relaci坦 directa amb la producci坦) despeses de manteniment .
2. Els costos de producci坦.  Altres criteris de classificaci坦 dels costos: Es calcula per un per鱈ode futur i partint dels consums esperats i per a un per鱈ode Cost prospectiu o estndard. Es calcula  a partir de la informaci坦 hist嘆rica dels consums reals de lempresa durant un cert per鱈ode de temps. Cost retrospectiu o hist嘆ric Segons el moment de clcul
2. Els costos de producci坦.  Altres criteris de classificaci坦 de costos: Sous i salaris, quotes Seguretat Social.. Personal Mat竪ries primeres, envasos, embalatges Consum De  materials Telefon鱈a, reparacions, publicitat. Serveis  Exteriors Costos financers  per interessos pr竪stecs, impostos Altres Costos P竪rdua de valor irreversible i continuada de determinats b辿n de lempresa. Amortitzacions Segons la naturalesa del cost
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Si fem: 34810 32320 29485 25960 19330 10492 COST TOTAL 30810 28320 25485 21960 15330 6492 COST VARIABLE () 4000 4000 4000 4000 4000 4000 COST FIX () 2900 2800 2650 2400 1700 680 UNITATS PRODUDES
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Costos unitaris o costos mitjans : estem parlant del cost per unitat. s 炭til per fonamentar decisions de producci坦, com per exemple: augmentar o reduir la producci坦 i la determinaci坦 del llindar de rendibilitat. Podem diferenciar  diversos tipus de costos unitaris: cost variable mitj, cost fix mitj, cost total mitj, cost marginal.
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Cost variable mitj: es 辿l cost variable per unitat de producci坦. Cost fix mitj: 辿s el cost fix per unitat. Cost total mitj: 辿s el cost total per unitat de producci坦. Cost marginal: 辿s el cost qu竪 sincorre pel fet de produir una unitat m辿s.
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES 12,00 11,54 11,13 10,82 11,37 15,43 COST TOTAL  MITJ () 24,90 18,90 14,10 9,47 8,66 COST MARGINAL () 10,62 10,11 9,62 9,15 9,02 9,55 COST VARIABLE () MITJ 1,38 1,43 1,51 1,67 2,35 5,88 COST FIX () MITJ 2900 2800 2650 2400 1700 680 UNITATS PRODUDES
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Representaci坦 grfica dels costos unitaris.
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Anlisis  de la grfica: La corba de cost fix mitj 辿s decreixent, ja que es calcula a partir dun quocient en qu竪 el numerador 辿s fix, mentre que el denominador augmenta. Les corbes de cost variable mitj i cost fix mitj tenen, a curt termini, forma dU, 辿s a dir, decreixent inicialment per a comen巽ar a cr辿ixer a partir dun determinat nivell. La corba  de cost marginal t辿 tamb辿 forma dU, encara que m辿s pronunciada a la seva part final. Lexplicaci坦  辿s la llei de rendiments decreixents dels factors.
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Quan obt辿 beneficis lempresa? Lempresa estar interessada en produir, sempre que no tingui p竪rdues. Beneficis=Ingr辿s total  Cost total o si volem  expressar-ho en termes dunitat. Benefici per unitat = Ingr竪s mitj  Cost total mitj.
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Si suposem que el preu de venda 辿s 11,40 . Suposant que pot optar per produir les quantitats  de la taula (de 680 a  2900). Mirem el nivell de producci坦 m辿s adequat i el benefici per unitat. Veiem que el nivell de beneficis m辿s gran es d坦na  en 2.400 unitats i que el benefici per unitat 辿s: Preu  Cost total mitj = 11,40  10,82 = 0,58/unitat. -1750 -400 725 1400 50 -2740 RESULTAT (BENEFICI O PRDUA) 34810 32320 29485 25960 19330 10492 COST TOTAL 33060 31920 30210 27360 19380 7752 INGRES TOTAL ( PREU * UNITATS) 2900 2800 2650 2400 1700 680 UNITATS
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Per saber si hem de modificar el nivell de producci坦 ens fixem en el  cost marginal ( cost addicional de produir una unitat m辿s) Preu >Cost marginal,  el significat 辿s que si augmentem una unitat la producci坦 el preu que ingressem 辿s m辿s gran que els costos de fer aquesta unitat, 辿s a dir, obtenim beneficis.  Ens interessa augmentar la producci坦. Preu = Cost marginal,  si fem la venda de la 炭ltima unitat el que ingressem 辿s igual al cost de fer la unitat, no obtenim beneficis en la venda.  Mantenim la producci坦. Preu<Cost marginal,  si fem aquest 炭ltima unitat resultat de la seva venda 辿s negatiu, 辿s a dir,  ens interessa reduir la producci坦.
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Quan una empresa produeix diferents productes hi ha costos que resulten dif鱈cils dassignar a una activitat, per exemple, personal doficina, manteniment.S坦n costos que no es poden assignar directament a cap producte en concret. Aquesta situaci坦 ens fa diferenciar entre: Costos directes,  es poden associar directament a la producci坦 dun sol b辿 o b辿 a la prestaci坦 dun servei determinat, per exemple, la m dobra directa, o el material utilitzat. Costos indirectes,  no es poden identificar amb un servei o producte en concret, per exemple, el lloguer del local, la neteja. Un cost 辿s directe o indirecte segons el tipus dempresa i del proc辿s productiu. Un cost indirecte pot passar a directe si trobem la forma dassignar-lo a un producte en concret, mitjan巽ant algun aparell de mesura
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Per respondre les preguntes: Quant costa fabricar cada producte? Hi ha algun producte amb el qual es perden diners? Quin 辿s el producte amb el que sobtenen m辿s beneficis? Existeixen diversos sistemes: Direct-costing. Full-costing
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS El sistema Direct-Costing o de costos directes,  es caracteritza perqu竪 considera 炭nicament els costos directes necessaris per elaborar un producte en particular. El sistema Full  Costing o de costos complets,  es basa en lassignaci坦 a cada producte dels  costos directes  que li s坦n impotables i, una part dels  costos indirectes,  segons el criteris que es consideri convenient.
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Tenim Drasa SA. Fa dos productes:  Producci坦 BRIGHT: 100.000 unitats, Producci坦  ASH 25.000 unitats.  Vendes: 90.000 unitats de BRIGHT i 22.500 dASH. Altres Administraci坦 4.890 10.560 12.540 Costos comercials Costos  indirectes 2.380 4.156 Embalatges 21.667 53.432 M dobra 16.430 20.120 Mat竪ries primeres Costos directes ASH BRIGHT
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Tenim els seg端ents criteris de distribuci坦 de costos indirectes: Els costos comercials proporcional als productes venuts de cada classe. La resta de costos, de manera proporcional a les unitats produ誰des. Volem saber  el restat de lempresa i la contribuci坦  de cada producte al resultat de lempresa, segons el resultat de cost directe i de cost complet, quines conseq端竪ncies podem extreure?.
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS 5598 22.392 Total costos indirectes 2.112 8.448 Administraci坦 978 3.912 Costos comercials Costos indirectes 2.508 10.032 Altres 40477 76708 Total Costos directes 2.380 4.156 Embalatges 46.075 99.100 21.667 53.432 M dobra 16.430 20.120 Mat竪ries primeres Cost total = costos directes + indirectes ASH BRIGHT Costos directes
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Calculem lassignaci坦 de costos indirectes:
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Calculem el resultat  de lempresa per productes: 44.725 RESULTAT PER PERODE -5.575 50.300 RESULTAT PER PRODUCTE 5.598 22.392 - COSTOS INDIRECTES 23 72.692 MARGE DE CONTRIBUCI DE CADA PRODUCTE 40.477 76.708 - COSTOS DIRECTES 40.500 149.400 INGRESSOS (PREU 揃 UNITATS VENUDES) ASH BRIGHT
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Observem que el producte ASH origina p竪rdues.A狸x嘆 pot 辿sser degut al fet que han quedat moltes unitats per vendre o que el cost de producci坦 unitari supera el preu que se nobt辿. Podem aclarir aquesta q端esti坦 a partir dels sistemes de costos, tal com veurem a continuaci坦:
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Calculem el benefici/p竪rdua unitaris, en el seu cas, per a cada producte, segons els dos sistemes de costos: 1,80 1,66 Preu de venda ASH BRIGHT 1,62 0,77 Cost unitari (cost directe/producci坦) 46.075 99.100 Cost total (directe + indirecte) Full -Costing 0,18 0,89 Marge de contribuci坦 (preu venda- cost unitari -0,04 0,67 Marge de contribuci坦 ( preu de venda-cost unitari) 1,84 0,99 Cost unitari (cost total/producci坦) 40.477 76.708 Cost directe Direct- Costing (costos directes) 25.000 100.000 Producci坦  total
2. Els costos de producci坦.  2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Observem que el producte  amb  m辿s marge 辿s BRIGHT: 0,89 per unitat  segons el sistema Direct-costing , i 0,67 s egons el sistema Full-costing. Per tant, 辿s el que proporciona la majoria de beneficis a lempresa. El marge amb el producte  ASH  辿s de  0,18/unitat.  Pel sistema Full-costing, la seva contribuci坦 辿s negativa. Veiem com el resultat del producte 辿s a causa dels costos, encara que shaguessin venut totes les unitats, el resultat seria negatiu. Aix嘆 significa que lempresa haur de triar entre: Reduir costos. Augmentar preu. Eliminar el producte.
3. El Llindar de rendibilitat. El llindar de rendibilitat o punt mort,  辿s aquella quantitat de producci坦 a partir de la qual lempresa pot comen巽ar a obtenir beneficis. En aquest punt les vendes han de ser iguals als costos totals.  Preu de venda x quantitat produ誰da = Costos fixos+costos variables. Si el Cv mitj 辿s superior al preu lempresa tindria p竪rdues, no es poden pagar ni els factors variables, mat竪ries primeres, subministraments
3. El Llindar de rendibilitat. Com es calcula el preu de venda? Si sabem el nombre dunitats que es produiran, podem calcular el punt a partir del qual sobtenen beneficis, es dedueix de la f嘆rmula del llindar de rendibilitat:
3. El Llindar de rendibilitat. Produir o externalitzar? Hi ha vegades que una empresa pot decidir produ誰r el producte o externlitzar aquesta producci坦. Per saber-ho apliquem la seg端ent f嘆rmula:
3. El Llindar de rendibilitat. Lexternalitzaci坦, o outsorcing,  dun producte o un proc辿s no 辿s tan sols una q端esti坦 de costos, sin坦 es pot deure a motius com: Necessitat deines denginyeria de qu竪 lempresa no disposa. La possibilitat que lempresa externa  disposi de personal m辿s especialitzat que el personal  de qu竪 disposa la pr嘆pia empresa. La dificultat per part de lempresa de dedicar temps al producte o al proc辿s.

More Related Content

Unitat8avan

  • 1. UNITAT DIDCTICA 8 PRODUCTIVITAT I COSTOS
  • 2. OBJECTIUS Recon竪ixer la relaci坦 que existeix entre lefici竪ncia i la productivitat, i la importncia de les dues per a una gesti坦 adequada de lempresa. Definir i calcular els principals tipus de costos que hi ha a lempresa i aplicar-los per a prendre decisions correctes en lrea de producci坦. Con竪ixer el concepte de llindar de rendibilitat o punt mort i analitzar-lo en algunes situacions. Distingir els tipus de sistemes dassignaci坦 de costos i con竪ixer-ne els avantatges i inconvenients. Obtenir, seleccionar i interpretar informaci坦 sobre aspectes relatius als costos de lempresa, amb ladopci坦 dels m竪todes m辿s adequats en cada situaci坦 i amb laplicaci坦 a la realitzaci坦 de casos reals
  • 3. Compet竪ncies Compet竪ncies espec鱈fiques Compet竪ncia en estrat竪gia. Aportar racionalitat a la presa de decisions estrat竪giques. Compet竪ncies generals Compet竪ncia en la gesti坦 i el tractament de la informaci坦. Utilitzar les t竪cniques comptables i es coneixements matemtics adequats per aplicar-los en la resoluci坦 de situacions-problema.
  • 4. Compet竪ncies Compet竪ncies generals Compet竪ncia digital. Habilitats bsiques amb la utilitzaci坦 de programes informtics aplicats a lrea i valorar Internet com un espai on obtenir informaci坦 i poder-la contrastar. Obtenir, seleccionar i interpretar informaci坦, utilitzant mitjans informtics i aplicar la informaci坦 a la presa de decisions.
  • 5. ESQUEMA 1.La funci坦 de producci坦 1.1. Efici竪ncia i productivitat. 1.2. La productivitat. 2. Els costos de producci坦. 2.1 Costos fixos i costos variables. 2.2 Costos directes i indirectes. Sistemes de costos. 3. El llindar de rendibilitat.
  • 6. Efici竪ncia i productivitat Qualsevol empresa t辿 com a objectiu la mxima producci坦 amb el m鱈nim de quantitat de factors. Per aconseguir-ho es necessita produir amb efici竪ncia, 辿s a dir, sobt竪 mxima productivitat dels factors utilitzats. A m辿s productivitat dels factors implica tenir una empresa m辿s competitiva .
  • 7. 1. Efici竪ncia i productivitat. 1.1. EFICCIA I EFICINCIA. Efica巽, 辿s aquell proc辿s productiu que permet obtenir els resultats esperats. Efici竪ncia, 辿s aquell proc辿s productiu que obt辿 els resultats esperats amb els m鱈nims recursos utilitzats. Hi ha dos tipus defici竪ncia: Efici竪ncia t竪cnica, a partir dels recursos productius , permet obtenir la mxima producci坦 possible. Efici竪ncia econ嘆mica, el proc辿s utlitzat 辿s econ嘆micament eficient si 辿s eficient t竪cnicament i 辿s lalternativa de cost inferior.
  • 8. 1. Efici竪ncia i productivitat. 1.1. EFICCIA I EFICINCIA. La inefici竪ncia es manifesta quan es malbaraten els recursos. Les causes de la inefici竪ncia s坦n: Procediments inadequats. Transports excessius. Moviments innecessaris. Estocs excessius. Exc辿s de producci坦. Baixa qualitat. P竪rdua de temps .
  • 9. 1. Efici竪ncia i productivitat. 1.2. LA PRODUCTIVITAT. La productivitat 辿s la relaci坦 existent entre la producci坦 obtinguda i la quantitat de factors utilitzats, per un determinat per鱈ode de temps. Una millora de la productivitat pot ser un indicador dun augment de lefici竪ncia
  • 10. 2. Els costos de producci坦. Per augmentar la seva efici竪ncia, lempresa ha de con竪ixer els costos en qu竪 incorre. El cost de produir un b辿 o un servei 辿s la suma de les despeses corresponents a mat竪ries primeres, consumibles o altres factors de producci坦 en qu竪 ha hagut dinc嘆rrer per a la seva elaboraci坦.
  • 11. 2. Els costos de producci坦. Els costos es poden classificar sota diversos criteris: Segons la relaci坦 amb lelaboraci坦: costos directes (m dobra directa), es deriven directament de la producci坦 dun b辿 o de la prestaci坦 de servei i costos indirectes (costos de manteniment, lloguer), no es poden identificar amb un producte o servei en concret. Segons la relaci坦 amb el volum de producci坦: costos variables ( varien en relaci坦 directa amb la producci坦), relacionats amb la quantitat de producte obtingut, mat竪ries primeres; costos fixos ( no varien en relaci坦 directa amb la producci坦) despeses de manteniment .
  • 12. 2. Els costos de producci坦. Altres criteris de classificaci坦 dels costos: Es calcula per un per鱈ode futur i partint dels consums esperats i per a un per鱈ode Cost prospectiu o estndard. Es calcula a partir de la informaci坦 hist嘆rica dels consums reals de lempresa durant un cert per鱈ode de temps. Cost retrospectiu o hist嘆ric Segons el moment de clcul
  • 13. 2. Els costos de producci坦. Altres criteris de classificaci坦 de costos: Sous i salaris, quotes Seguretat Social.. Personal Mat竪ries primeres, envasos, embalatges Consum De materials Telefon鱈a, reparacions, publicitat. Serveis Exteriors Costos financers per interessos pr竪stecs, impostos Altres Costos P竪rdua de valor irreversible i continuada de determinats b辿n de lempresa. Amortitzacions Segons la naturalesa del cost
  • 14. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Si fem: 34810 32320 29485 25960 19330 10492 COST TOTAL 30810 28320 25485 21960 15330 6492 COST VARIABLE () 4000 4000 4000 4000 4000 4000 COST FIX () 2900 2800 2650 2400 1700 680 UNITATS PRODUDES
  • 15. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Costos unitaris o costos mitjans : estem parlant del cost per unitat. s 炭til per fonamentar decisions de producci坦, com per exemple: augmentar o reduir la producci坦 i la determinaci坦 del llindar de rendibilitat. Podem diferenciar diversos tipus de costos unitaris: cost variable mitj, cost fix mitj, cost total mitj, cost marginal.
  • 16. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Cost variable mitj: es 辿l cost variable per unitat de producci坦. Cost fix mitj: 辿s el cost fix per unitat. Cost total mitj: 辿s el cost total per unitat de producci坦. Cost marginal: 辿s el cost qu竪 sincorre pel fet de produir una unitat m辿s.
  • 17. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES
  • 18. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES 12,00 11,54 11,13 10,82 11,37 15,43 COST TOTAL MITJ () 24,90 18,90 14,10 9,47 8,66 COST MARGINAL () 10,62 10,11 9,62 9,15 9,02 9,55 COST VARIABLE () MITJ 1,38 1,43 1,51 1,67 2,35 5,88 COST FIX () MITJ 2900 2800 2650 2400 1700 680 UNITATS PRODUDES
  • 19. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES
  • 20. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Representaci坦 grfica dels costos unitaris.
  • 21. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Anlisis de la grfica: La corba de cost fix mitj 辿s decreixent, ja que es calcula a partir dun quocient en qu竪 el numerador 辿s fix, mentre que el denominador augmenta. Les corbes de cost variable mitj i cost fix mitj tenen, a curt termini, forma dU, 辿s a dir, decreixent inicialment per a comen巽ar a cr辿ixer a partir dun determinat nivell. La corba de cost marginal t辿 tamb辿 forma dU, encara que m辿s pronunciada a la seva part final. Lexplicaci坦 辿s la llei de rendiments decreixents dels factors.
  • 22. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Quan obt辿 beneficis lempresa? Lempresa estar interessada en produir, sempre que no tingui p竪rdues. Beneficis=Ingr辿s total Cost total o si volem expressar-ho en termes dunitat. Benefici per unitat = Ingr竪s mitj Cost total mitj.
  • 23. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Si suposem que el preu de venda 辿s 11,40 . Suposant que pot optar per produir les quantitats de la taula (de 680 a 2900). Mirem el nivell de producci坦 m辿s adequat i el benefici per unitat. Veiem que el nivell de beneficis m辿s gran es d坦na en 2.400 unitats i que el benefici per unitat 辿s: Preu Cost total mitj = 11,40 10,82 = 0,58/unitat. -1750 -400 725 1400 50 -2740 RESULTAT (BENEFICI O PRDUA) 34810 32320 29485 25960 19330 10492 COST TOTAL 33060 31920 30210 27360 19380 7752 INGRES TOTAL ( PREU * UNITATS) 2900 2800 2650 2400 1700 680 UNITATS
  • 24. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS FIXOS I COSTOS VARIABLES Per saber si hem de modificar el nivell de producci坦 ens fixem en el cost marginal ( cost addicional de produir una unitat m辿s) Preu >Cost marginal, el significat 辿s que si augmentem una unitat la producci坦 el preu que ingressem 辿s m辿s gran que els costos de fer aquesta unitat, 辿s a dir, obtenim beneficis. Ens interessa augmentar la producci坦. Preu = Cost marginal, si fem la venda de la 炭ltima unitat el que ingressem 辿s igual al cost de fer la unitat, no obtenim beneficis en la venda. Mantenim la producci坦. Preu<Cost marginal, si fem aquest 炭ltima unitat resultat de la seva venda 辿s negatiu, 辿s a dir, ens interessa reduir la producci坦.
  • 25. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Quan una empresa produeix diferents productes hi ha costos que resulten dif鱈cils dassignar a una activitat, per exemple, personal doficina, manteniment.S坦n costos que no es poden assignar directament a cap producte en concret. Aquesta situaci坦 ens fa diferenciar entre: Costos directes, es poden associar directament a la producci坦 dun sol b辿 o b辿 a la prestaci坦 dun servei determinat, per exemple, la m dobra directa, o el material utilitzat. Costos indirectes, no es poden identificar amb un servei o producte en concret, per exemple, el lloguer del local, la neteja. Un cost 辿s directe o indirecte segons el tipus dempresa i del proc辿s productiu. Un cost indirecte pot passar a directe si trobem la forma dassignar-lo a un producte en concret, mitjan巽ant algun aparell de mesura
  • 26. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Per respondre les preguntes: Quant costa fabricar cada producte? Hi ha algun producte amb el qual es perden diners? Quin 辿s el producte amb el que sobtenen m辿s beneficis? Existeixen diversos sistemes: Direct-costing. Full-costing
  • 27. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS El sistema Direct-Costing o de costos directes, es caracteritza perqu竪 considera 炭nicament els costos directes necessaris per elaborar un producte en particular. El sistema Full Costing o de costos complets, es basa en lassignaci坦 a cada producte dels costos directes que li s坦n impotables i, una part dels costos indirectes, segons el criteris que es consideri convenient.
  • 28. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Tenim Drasa SA. Fa dos productes: Producci坦 BRIGHT: 100.000 unitats, Producci坦 ASH 25.000 unitats. Vendes: 90.000 unitats de BRIGHT i 22.500 dASH. Altres Administraci坦 4.890 10.560 12.540 Costos comercials Costos indirectes 2.380 4.156 Embalatges 21.667 53.432 M dobra 16.430 20.120 Mat竪ries primeres Costos directes ASH BRIGHT
  • 29. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Tenim els seg端ents criteris de distribuci坦 de costos indirectes: Els costos comercials proporcional als productes venuts de cada classe. La resta de costos, de manera proporcional a les unitats produ誰des. Volem saber el restat de lempresa i la contribuci坦 de cada producte al resultat de lempresa, segons el resultat de cost directe i de cost complet, quines conseq端竪ncies podem extreure?.
  • 30. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS 5598 22.392 Total costos indirectes 2.112 8.448 Administraci坦 978 3.912 Costos comercials Costos indirectes 2.508 10.032 Altres 40477 76708 Total Costos directes 2.380 4.156 Embalatges 46.075 99.100 21.667 53.432 M dobra 16.430 20.120 Mat竪ries primeres Cost total = costos directes + indirectes ASH BRIGHT Costos directes
  • 31. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Calculem lassignaci坦 de costos indirectes:
  • 32. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Calculem el resultat de lempresa per productes: 44.725 RESULTAT PER PERODE -5.575 50.300 RESULTAT PER PRODUCTE 5.598 22.392 - COSTOS INDIRECTES 23 72.692 MARGE DE CONTRIBUCI DE CADA PRODUCTE 40.477 76.708 - COSTOS DIRECTES 40.500 149.400 INGRESSOS (PREU 揃 UNITATS VENUDES) ASH BRIGHT
  • 33. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Observem que el producte ASH origina p竪rdues.A狸x嘆 pot 辿sser degut al fet que han quedat moltes unitats per vendre o que el cost de producci坦 unitari supera el preu que se nobt辿. Podem aclarir aquesta q端esti坦 a partir dels sistemes de costos, tal com veurem a continuaci坦:
  • 34. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Calculem el benefici/p竪rdua unitaris, en el seu cas, per a cada producte, segons els dos sistemes de costos: 1,80 1,66 Preu de venda ASH BRIGHT 1,62 0,77 Cost unitari (cost directe/producci坦) 46.075 99.100 Cost total (directe + indirecte) Full -Costing 0,18 0,89 Marge de contribuci坦 (preu venda- cost unitari -0,04 0,67 Marge de contribuci坦 ( preu de venda-cost unitari) 1,84 0,99 Cost unitari (cost total/producci坦) 40.477 76.708 Cost directe Direct- Costing (costos directes) 25.000 100.000 Producci坦 total
  • 35. 2. Els costos de producci坦. 2.1 COSTOS DIRECTES I INDIRECTES. SISTEMES DE COSTOS Observem que el producte amb m辿s marge 辿s BRIGHT: 0,89 per unitat segons el sistema Direct-costing , i 0,67 s egons el sistema Full-costing. Per tant, 辿s el que proporciona la majoria de beneficis a lempresa. El marge amb el producte ASH 辿s de 0,18/unitat. Pel sistema Full-costing, la seva contribuci坦 辿s negativa. Veiem com el resultat del producte 辿s a causa dels costos, encara que shaguessin venut totes les unitats, el resultat seria negatiu. Aix嘆 significa que lempresa haur de triar entre: Reduir costos. Augmentar preu. Eliminar el producte.
  • 36. 3. El Llindar de rendibilitat. El llindar de rendibilitat o punt mort, 辿s aquella quantitat de producci坦 a partir de la qual lempresa pot comen巽ar a obtenir beneficis. En aquest punt les vendes han de ser iguals als costos totals. Preu de venda x quantitat produ誰da = Costos fixos+costos variables. Si el Cv mitj 辿s superior al preu lempresa tindria p竪rdues, no es poden pagar ni els factors variables, mat竪ries primeres, subministraments
  • 37. 3. El Llindar de rendibilitat. Com es calcula el preu de venda? Si sabem el nombre dunitats que es produiran, podem calcular el punt a partir del qual sobtenen beneficis, es dedueix de la f嘆rmula del llindar de rendibilitat:
  • 38. 3. El Llindar de rendibilitat. Produir o externalitzar? Hi ha vegades que una empresa pot decidir produ誰r el producte o externlitzar aquesta producci坦. Per saber-ho apliquem la seg端ent f嘆rmula:
  • 39. 3. El Llindar de rendibilitat. Lexternalitzaci坦, o outsorcing, dun producte o un proc辿s no 辿s tan sols una q端esti坦 de costos, sin坦 es pot deure a motius com: Necessitat deines denginyeria de qu竪 lempresa no disposa. La possibilitat que lempresa externa disposi de personal m辿s especialitzat que el personal de qu竪 disposa la pr嘆pia empresa. La dificultat per part de lempresa de dedicar temps al producte o al proc辿s.