El teatre catal dels anys 20 als anys 70irenitaa13tl
油
Resum del context de l`竪poca i biografia dels tres autors importants: Josep Maria de Sagarra, Joan Oliver i Salvador Espriu. Resum d l'Obra el Caf竪 de la Marina.
Este documento presenta la vida y obra del pintor franc辿s Henri Matisse, conocido por ser uno de los fundadores del movimiento art鱈stico fauvismo. Describe varias de sus obras m叩s famosas realizadas entre 1894 y 1928 que muestran su estilo colorido e influencia en el arte moderno, as鱈 como c坦mo comenz坦 a utilizar collages al enfermar.
El teatre catal dels anys 20 als anys 70irenitaa13tl
油
Resum del context de l`竪poca i biografia dels tres autors importants: Josep Maria de Sagarra, Joan Oliver i Salvador Espriu. Resum d l'Obra el Caf竪 de la Marina.
Este documento presenta la vida y obra del pintor franc辿s Henri Matisse, conocido por ser uno de los fundadores del movimiento art鱈stico fauvismo. Describe varias de sus obras m叩s famosas realizadas entre 1894 y 1928 que muestran su estilo colorido e influencia en el arte moderno, as鱈 como c坦mo comenz坦 a utilizar collages al enfermar.
El espect叩culo Cambuy坦n presenta un viaje por la evoluci坦n de los ritmos musicales y danzas a trav辿s de la historia, comenzando en frica y recorriendo Europa y Am辿rica. Muestra c坦mo los ritmos tradicionales de diferentes culturas se fusionaron al interactuar los pueblos, dando lugar a nuevas formas de expresi坦n como el claqu辿 y el hip hop. El espect叩culo combina disciplinas como el claqu辿, la percusi坦n corporal y el hip hop para representar de manera interactiva la mezcla de los ritmos a
El espect叩culo Cambuy坦n presenta un viaje por la evoluci坦n de los ritmos musicales y danzas a trav辿s de la historia, comenzando en frica y recorriendo Europa y Am辿rica. Muestra c坦mo los ritmos tradicionales de diferentes culturas se fusionaron al interactuar los pueblos, dando lugar a nuevas formas de expresi坦n como el claqu辿 y el hip hop. El espect叩culo combina disciplinas como el claqu辿, la percusi坦n corporal y el hip hop de manera interdisciplinaria.
Este documento resume una instalaci坦n art鱈stica titulada "C叩mara Oscura". La instalaci坦n explora temas como la percepci坦n subjetiva de la realidad y la construcci坦n de identidad. Los espectadores ven im叩genes proyectadas de acciones en vivo que cuestionan c坦mo vemos el mundo y nos vemos a nosotros mismos.
Este documento presenta la instalaci坦n art鱈stica "C叩mara Oscura", la cual explora c坦mo la percepci坦n de la realidad depende de la perspectiva individual. Combina acciones en vivo de performers con im叩genes proyectadas, cuestionando c坦mo construimos nuestra identidad y visi坦n del mundo a trav辿s de fragmentos seleccionados. Coloca al espectador en una posici坦n de poder al poder manipular su mirada, pero tambi辿n evidencia los l鱈mites de la percepci坦n individual.
El documento describe una instalaci坦n art鱈stica interactiva llamada C叩mara Oscura inspirada en el dispositivo 坦ptico de la c叩mara oscura y la torre Tavira en C叩diz. Los espectadores entran en una habitaci坦n oscura donde ven una pantalla circular que muestra im叩genes proyectadas. Al mover la pantalla pueden enfocar diferentes personajes y establecer relaciones narrativas entre ellos, construyendo su propia historia. La instalaci坦n cuestiona c坦mo se construye la percepci坦n de la realidad a trav辿s de fragmentos sub
El documento presenta un proyecto art鱈stico titulado "C叩mara Oscura", una instalaci坦n interactiva de video-danza inspirada en el dispositivo 坦ptico de la c叩mara oscura. La instalaci坦n coloca al espectador en una posici坦n de poder al poder manipular la imagen proyectada, pero tambi辿n lo frustra al no poder ver la totalidad de la escena a la vez. El proyecto cuestiona c坦mo construimos nuestra percepci坦n de la realidad y nuestra identidad a trav辿s de fragmentos subjetivos.
1. UNITAT 9. EL TEATRE DE LA POSTGUERRA A LA DCADA DELS SEIXANTA. SALVADOR ESPRIU. JOAN OLIVER
2. NDEX 1. Context literari 2. Autors teatrals de la postguerra 2.1. Salvador Espriu 2.2. Joan Oliver 3. Fonts consultades
3. Context literari Amb la dictadura franquista es va interrompre el proc辿s de normalitzaci坦 de la cultura catalana, iniciat amb el Modernisme, perqu竪 les representacions teatrals en llengua catalana van ser prohibides per la censura. La represa de lactivitat teatral es va iniciar lany 1946, per b辿 que amb dificultats importants a causa de la censura. Les primeres representacions p炭bliques van correspondre a autors d竪poques anteriors: ngel Guimer, Santiago Rusi単ol, Josep Maria de Sagarra... Al marge del teatre professional, per嘆, a partir dels anys seixanta van sorgir arreu de Catalunya diversos grups de teatre daficionats amb una actitud combativa, interessats a con竪ixer i a seguir les novetats teatrals europees. Lany 1955 es va fundar lAgrupaci坦 Dramtica de Barcelona, una companyia de teatre que va programar autors clssics (Shakespeare, per exemple) i alhora va donar a con竪ixer obres dautors catalans (Salvador Espriu, per exemple).
4. Lany 1960 Ricard Salvat i Maria Aur竪lia Capmany van fundar lEscola dArt Dramtic Adri Gual amb la finalitat de formar directors i autors teatrals. Lany 1962 es va crear la companyia Els Joglars (dirigida per Albert Boadella), que inicialment es va dedicar al mim. Aquest grup es caracteritza per la cr鱈tica morda巽 amb la qual posa en dubte valors diversos: pol鱈tica, religi坦, ptria... 2. Autors teatrals de postguerra 2.1. Salvador Espriu (1913-1985) Salvador Espriu va ser poeta, prosista i dramaturg, tres vessants amb una unitat temtica: la meditaci坦 sobre la mort. Shi repeteixen temes i personatges. I molts daquests personatges estan inspirats en el seu m坦n real dArenys de Mar (Sinera), que Espriu va transformar per donar-los un to trgic i sat鱈ric. Obra dramtica m辿s significativa: Ant鱈gona (1939, 1a versi坦): Des de la llunyania del mite, Ant鱈gona, el personatge femen鱈 de la trag竪dia del dramaturg grec S嘆focles, 辿s represa per Salvador Espriu per tal de reflexionar sobre la guerra entre germans (guerra fratricida) i les seves conseq端竪ncies. Aquesta obra pret辿n exposar la desfeta col揃lectiva que va significar la Guerra Civil Espanyola i la seva divisi坦 entre vencedors i ven巽uts.
5. Primera hist嘆ria dEsther (1947): En aquesta obra (teatre dins el teatre, teatre de titelles a Sinera), Espriu hi reflecteix el tema b鱈blic dEsther que, introdu誰da en els cercles de poder pol鱈tic enemic dels jueus, ajuda a alliberar el seu poble. Lautor hi estableix un paral揃lelisme entre la hist嘆ria dIsrael i la del seu propi pa鱈s. En Primera hist嘆ria dEsther s entrecreuen, doncs, dues accions simultnies entre dos pobles amb moltes semblances: el jueu i el catal. I els temes que reprodueix aquesta obra s坦n, entre altres, la Guerra Civil i la visi坦 de lhome com un titella, els fils del qual s坦n moguts per un 辿sser superior (lAlt鱈ssim, un titellaire) que representa la mort. 2.2. Joan Oliver (1899-1986) En les seves primeres obres teatrals Joan Oliver va realitzar una caricatura de la classe burgesa i dels seus valors morals representats en la fam鱈lia o el matrimoni. Daquesta etapa cal esmentar All嘆 que tal vegada sesdevingu辿 (1930), una par嘆dia de lepisodi b鱈blic dAdam i Eva i la mort dAbel en mans de Ca鱈n.
6. A partir de lany 1936, amb lesclat de la Guerra Civil, Joan Oliver va optar per un teatre de den炭ncia de la crua realitat que vivia el pa鱈s. Lobra representativa daquesta etapa 辿s La fam (1938), que sinspira en el proc辿s revolucionari viscut a partir del 19 de juliol de 1936. De retorn de lexili (va viure uns vuit anys a Xile), Joan Oliver va intentar introduir-se en el teatre comercial amb obres com Ball robat (1958), una com竪dia dramtica que presenta la crisi de tres matrimonis (Cugat-Merc竪; Oleguer-Eullia; Oriol-N炭ria). El protagonisme recau en els personatges de psicologia complexa que expressen una opci坦 de vida i una recerca desesperada de la felicitat.
7. 3. Fonts consultades 3.1. Llibres de text ARMENGOL, Roser; i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008. GUILUZ, Teresa; JUANMART, Eduard. Llengua catalana i literatura 2 . Barcelona: Text-La Galera. 2006. 3.2. Webgrafia http://lletra.uoc.edu/ca/autor/salvador-espriu