1. EL VERB
Forma i aspectes generals:
La flexió verbal
La conjugació
Paradigma dels verbs regulars
Alteracions:
Canvis ortogràfics (1a conj.)
Velarització (2a conj.)
Verbs incoatius i purs (3a conj.)
Classificació dels verbs segons els complements:
Copulatius/atributius i predicatius
De règim o preposicionals
Complement introduït per preposició
Reflexius
Recíprocs
Transitius i intransitius
Pronominals i no pronominals
2. Forma i aspectes generals: la flexió
verbal
Indica estats d’ànim, sentiments, processos,
esdeveniments, moviments, accions o existència
d’éssers animats o inanimats.
Fa de nexe entre el subjecte i el predicat nominal;
també pot construir una oració per si mateix.
És el nucli de sintagma verbal en tant que
expressa l'acció que fa o rep el subjecte.
Té flexió de persona i nombre, temps, aspecte,
mode i veu. Les marques de flexió s’observen el
morfema verbal.
Cant-àvem
lexema + morfema: persona (1ª)
signif. sem.+info gram. nombre (pl.)
temps (imperfet)
mode (indicatiu)
3. Forma i aspectes generals: la flexió
verbal
Mo
de
Indicatiu Acció real i segura.
Frases afirmatives, negatives,
interrogatives.
El rescat no millorarà la situació
de crisi
Subjuntiu Probabilitat, desig, dubte,
hipòtesi o actitud subjectiva.
També prohibicions.
Tant de bo jutjaren els
responsables de la crisi
Imperatiu Ordres i instruccions Salveu les persones, no els
bancs!
Condicional Condicions i suposicions Seria més just si canviara el model
econòmic
P i
N
1a, 2a, 3a Singular (imperatiu no té 1a sg.) Treballe, treballes, treballa
1a, 2a, 3a Plural Treballem, treballeu, treballen
As
pe
ct
e
Perfectiu Acció acabada (passat simple o
perifràstic+temps compostos)
La reforma laboral no ha millorat
el mercat de treball
Imperfectiu Acció inacabada (temps simples) Abans teníem més drets socials
Te
m
ps
Present (simultaneïtat) Pense, opines, analitza
Passat (anterioritat) Va manifestar, haguera sabut
Futur (posterioritat) Farem
4. Forma i aspectes generals: la
conjugació
La conjugació és el conjunt de totes les formes
del verb.
Segons si s'altera o no el lexema o el morfema
en la conjugació, un verb pot ser regular o
irregular.
La coneixem separant el morfema d’infinitiu:
Conjugació 1a 2a 3a
Morfemes
d'infinitiu
-ar -er -re -r -ir
Exemples Ball-ar
Parl-ar
Tém-er
Sab-er
Bat-re
Perd-re
Di-r
Du-r
Fe-r
PURA INCOATIVA
Sent-ir
Dorm-ir
Pat-ir
Serv-ir
6. Forma i aspectes generals: alteracions
Atenció als canvis ortogràfics ç/c,
j/q, c/qu, g/gu en la 1a conj. i
altres:
Començar-comences
Menjar-menges
Trencar-trenques
Navegar-navegues...
7. Forma i aspectes generals: la
velarització
Verbs velaritzats: verbs de la 2a conj. que
afegeixen al lexema un so velar representat per
les grafies c/qu o g/gu en alguns temps:
Present d’indicatiu (1a sg.): aprenc, moc, molc...
Present de subjuntiu: aprenga, moga, molga...
Imperfet de subjuntiu: aprenguera, moguera, molguera...
Passat simple: coneguí, moguí, molguí, meresquí
Imperatiu: aprenguen, creguem, cresquen...
Participi: begut, creguda, paregudes, crescudes...
Hi ha verbs d’altres conjugacions que es
comporten igual: estar, córrer, dir, dur, haver,
vindre, tindre, obrir, omplir...
8. Forma i aspectes generals: la
conjugació
Els dos models de la 3a conj.
PURS INCOATIUS
Lex.+ morf. Lex. + increment + morf.
[-isc-/-isqu-, -(e)ix-]
Model: dormir
jo dorm+Ø
tu dorm+s
ella/ell dorm+Ø
nosaltres dorm+im
vosaltres dorm+iu
elles/ells dorm+en
Model: servir
jo serv+isc
tu serv+eix+es
ella/ell serv+eix
nosaltres serv+im
vosaltres serv+iu
elles/ells serv+eixen
Altres: bullir, collir (i derivats), consentir, cosir,
cruixir, fugir, morir, obrir, omplir, sentir, tossir...
Altres: afegir, ajupir-se, assumir, consumir, oir,
presumir, resumir, repercutir, vestir...
Accepten ambdues conjugacions: afegir, escopir, engolir, fregir, llegir, mentir, tenyir, renyir,
vestir...
Particularitats: els verbs acudir i lluir canvien de significat segons el model seguit:
Acudir (pur) significa vindre una idea al cap. Lluir (pur) significa emetre llum, ser lluminós.
(incoatiu) significa anar o vindre a un lloc. (incoatiu) significa tindre aspecte resplendent.
9. Classificació dels verbs segons la
relació amb els complements
Copulatius/atributius i predicatius
Subj. + atribut: ser, estar, semblar, paréixer
Ella sembla intel·ligent
Subj. + predicat
Ella anirà a l'assemblea
De règim o preposicionals
Complement introduït per preposició
Sempre es riuen de tu (burlar-se), pensa en això!
Reflexius
L'acció recau sobre el subj.
Ja t'has dutxat? (dutxar-se)
10. Classificació dels verbs segons la
relació amb els complements
Recíprocs
L'acció es fa i es rep alhora
Elles s'estimen molt
Ells no paren d'insultar-se
Transitius i intransitius
Porten CD: Avisa les teues amigues
No porten CD: Telefona al teu germà
Pronominals i no pronominals
Amb pron feble sense funció sintàctica
Es desdejuna cada matí a les 7:30h
Sense pron feble
Calleu, que vull saber què diu!
11. Verbs transitius
Afectar: La pobresa afecta més gent cada any.
Acabar: Quan acabaràs aquella obra? *Quan acabaràs amb aquella obra?
Apassionar: La lectura l'apassiona, la música, no. *La lectura li apassiona
Apropiar-se: Es van apropiar tot el patrimoni dels seus pares. *Es van apropiar de tot...
Carregar: Sempre carrega totes les conseqüències. *Sempre carrega amb totes...
Complir: Cal complir els deures. *Cal complir amb els deures.
Continuar: Hem de continuar el nostre treball. *Hem de continuar amb el nostre treball.
Córrer: La notícia ha corregut tot el poble com la pólvora. *La notícia ha corregut per tot...
Dimitir: Ha dimitit el càrrec de secretari. *Ha dimitit del càrrec de secretari.
Donar: Heu de donar menjar al qui té fam. *Heu de donar de menjar al qui té fam.
Encertar: L'alumne va encertar la solució. *L'alumne va encertar amb la solució.
Entrenar: Guardiola entrenava el Barça. *Cruyff entrenava en el Barça.
Faltar: Falta acabar el tema 69. *Falta per acabar el tema 69.
Obsequiar (obsequiem persones –CD-, no els objectes que es regalen):L'he obsequiat
amb un llibre antic. *L'he obsequiat un llibre antic.
Parlar: Parla l'anglés molt fluidament. *Parla en anglés molt fluidament.
Quedar-se: Quede's el canvi. * Quede's amb el canvi.
Somiar: De petit somiava ser model. *De petit somiava a ser model.
Soprendre: Va sorprendre les seues amigues amb aquella notícia.
Tirar i estirar: El cavall tira el carro amb força. *El cavall tira del carro amb força.
12. Verbs intransitius
Avortar: L'exèrcit va fer avortar el colp d'Estat. *L'exèrcit avortà el colp d'Estat.
Apel·lar: Apel·laren contra la resolució. *Apel·laren la resolució.
Callar: Les bombes no faran callar el poble. *Les bombes no callaran el poble.
Cessar: El president ha fet que el ministre de l'Interior cesse en el seu càrrec. *El
president ha cessat el ministre de l'Interior.
Córrer: Diumenge que ve correrem en la marató. *Diumenge que ve correrem la
marató.
Dimitir: El conseller ha fet dimitir el subsecretari. *El conseller ha dimitit el
subsecretari.
Esmorzar, dinar, berenar i sopar: Per a dinar hem menjat olleta de carn. He
sopat amb una cuixa de pollastre al forn.
*Hem dinat olleta de carn. *He sopat una cuixa de pollatre al forn.
Informar (quan significa 'fer un informe'):El ministre ha emés (ha fet, ha
elaborat) un informe per a tot el gabinet. *El ministre ha informat tot el gabinet.
Legislar: Estan legislant sobre el dret a l’avortament. * Estan legislant el dret...
Recórrer (quan significa 'interposar un recurs'): Ha recorregut contra la
sentència. *Ha recorregut la sentència.
Telefonar: Telefona-li, és el seu aniversari. *Telefona’l...
13. Verbs pronominals
El pronom ha perdut el caràcter de substitució
pronominal però, es manté en la conjugació.
Anar-se'n: No me n'aniré sense aconseguir-ho!
Aprimar-se, engreixar-se: Enguany has aconseguit aprimar-te moltíssim.
*Enguany has aconseguit aprimar moltíssim.
Assentar-se (caure bé, algun aliment): No se m’ha assentat bé el sopar.* No m’ha
sentat bé el sopar.
Desdejunar-se, menjar-se, beure’s: Avui no t'has desdejunat res? *Avui no has
desdejunat res?
Entrenar-se: Els futbolistes han d'entrenar-se tots els dies. *Els futbolistes han
d'entrenar tots els dies.
Penedir-se: No es va penedir mai del que havia fet.
Pensar-se (quan significa 'creure'): Què et penses que volia dir-nos el teu oncle?
*Què penses que volia dir-nos el teu oncle?
14. Verbs no pronominals
Albergar: El representant albergà en un hotel luxós. *El representant s'albergà en un hotel
luxós.
Anar: Ha anat de passeig. *S'ha anat de passeig.
Baixar: Baixaren del tren en marxa. *Es baixaren del tren en marxa.
Callar: Calla! *Calla't!
Caure:Caigué del cavall perquè estava marejat. *Es caigué del cavall perquè estava marejat.
Conéixer: Coneix el país com si hi haguera nascut. *Es coneix el país com si hi haguera
nascut.
Coure: La paella ha cuit massa. *La paella s'ha cuit massa.
Demanar: Si vols el disc, demana'l. *Si vols el disc, demana-te'l.
Estar (en el sentit de 'romandre en un estat determinat‘): Has d'estar quiet! *Has
d'estar-te quiet!
Fer (quan significa 'simular‘): No faces el saberut, que ja et coneixem. *No et faces el
saberut, que ja et coneixem.
Fumar: Fuma sis paquets diaris de tabac negre. *Es fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Marxar: Va marxar sense acomiadar-se. *Es va marxar sense acomiadar-se.
Olorar: Jo olore que ací algú amaga alguna cosa. *Jo m'olore que ací algú amaga alguna
cosa.
Omplir: Tothom omple les butxaques. *Tothom s'omple les butxaques.
15. Verbs no pronominals
Passar (transcórrer el temps, ocupar el temsp en alguna activitat, cessar o
dissipar alguna cosa, transportar-se a un lloc, passar de la ratlla): Una
setmana passa volant. Passaré per ta casa més tard. *Una setmana es passa
volant. *Em passaré per ta casa més tard.
Pujar: Vaig pujar a l'arbre.
Prendre (en el sentit de 'consumir‘): Els meus amics sempre prenen te. *Els
meus amics sempre es prenen te.
Quedar (quan significa 'tornar-se, esdevenir‘):Ha quedat geperut a causa de
l'edat. *S'ha quedat geperut a causa de l'edat.
Riure (quan no significa ‘burlar-se’): La meua cosina sempre està rient. *La
meua cosina sempre està rient-se.
Saber: El meu germà no sap la lliçó d'història. *El meu germà no se sap la lliçó...
Saltar (=ometre): Has saltat una pàgina. *T’has saltat una pàgina.
Seure (però, asseure's): Seu ací.
Témer (=considerar que ocorrerà): Tem que enguany no podré estiuejar a la
platja. *Em tem que enguany no podré estiuejar a la platja.
Venir: A vore si veniu prompte a casa. *A vore si us veniu prompte...
16. Verbs amb ús pronominal o no
Ús pronominal:
S'ha aclarit el dia
S'ho va callar tot
Coneix-te a tu mateix
Es desperta amb la claror
Les futbolistes s'entrenen al
camp
Ella s'explica molt bé
Aquest peix comença a
passar-se
Posa't bé o no es posarà
contenta
Sempre es riuen de tu
Ús no pronominal:
Hem aclarit la salsa
Calleu, ja n'hi ha prou!
Coneix tota l'obra de
La mare el desperta cada dia
L'entrenadora entrena l'equip
femení
La professora ho explica bé
El curs passa més de pressa
cada any
Posa les coses ací
Tothom va riure els acudits
que contava.