2. Van agafar a Jesús els soldats i el van empresonar. Els seus amics van intentar ajudar-lo amb l’espasa però Jesús no volia baralles. Els seus amics varen escapar corrents i el van deixar sol amb la guàrdia del Sanedrí.
3. El varen dur, de matí, al governador romà després de passar durant tota la nit amb el sanedrí fent-li preguntes malintencionades. Preguntes, preguntes i més preguntes.
5. Ell volia deixar-lo anar. Però, la gent del poble no volia que l’alliberés. Cridava la gent enfurismada: - Mateu-lo! Claveu-lo a la creu! VOLIEN MATAR A JESÚS! AQUESTA GENT ODIAVA JESÚS PERQUÈ LI TENIEM ENVEJA. Els no creien que realment fos el fill de Déu i menys que era el Messies promès pels profetes.
6. El governador els tenia por. Finalment digué: Faré el que vulgueu. Però no me’n feu culpable. I va lliurar Jesús als soldats romans.
7. El van dur al mont calvari i el van clavar en una creu. Hi havia dos personers més clavats en creus, un a cada costat de Jesús.
8. A sobre del cap de Jesús hi havia un rètol que deia: - Jesús de Natzaret: Rei dels jueus.
9. La mare de Jesús, Maria, era al costat de la creu amb el seu deixeble Joan. Jesús des de la creu digué a Joan: Cuida-la per mi, Joan. I, a partir d’aquell dia, Joan va tenir cura de Maria.
10. Jesús no odiava els soldats que l’havien clavat a la creu. No odia els seus cruels enemics. PARE, PERDONA’LS PERQUÈ NO SABEN EL QUE FAN. Finalment, Jesús cridà: HE ACABAT LA MEVA TASCA. Aleshores morí.
11. El varen baixar de la creu i dos amics seus van portar el seu cos a la tomba. Era una cova amb una pedra grossa i pesada col·locada en l’entrada.