ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Vigilancia i control infecció nosocomial

•Download as PPT, PDF•
•
Josep Rebull Fatsini
Josep Rebull Fatsini
1 of 58
Download to read offline
PER QUÉ UN PROGRAMA DE VIGILANCIA I CONTROL DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL?
Vigilancia i control infecció nosocomial
Importància i magnitud del problema Morbilitat i mortalitat dels pacients. Costos econòmics secundaris. El National Nosocomial Infection Surveillance (NNIS) la ha estimat en quelcom més del 5% per als hospitals de pacients aguts, 2 milions de infeccions/any, Duplicació de la mortalitat i un cost addicional de 2 mil milions de dòlars/any. Més recentment, l’ estimació del número de morts relacionades amb la infecció nosocomial ha estat de 20.000/any i el gasto addicional de 5 mil milions de dòlars/any.
La dècada dels setanta, el projecte SENIC va posar de manifest que era possible aconseguir una reducció del 32% de les infeccions nosocomials en los hospitals de EEUU en los que s’ havia implantat un programa de control d’ infecció i que les inversions emprades en aquests programes eren cost-efectives si la reducció aconseguida superava el 6%. Aquestes dades són la base que ha sustentat la cultura sobre la necessitat del control
A España la situació se desenvolupa de forma diferent. En la dècada dels 70 es creen els Serveis de Medicina Preventiva Salut Publica en els hospitals de la xarxa de la Seguridad Social, amb la missió de desenvolupar la epidemiologia hospitalària. L’any 1980 el Insalud assigna a aquest Serveis la responsabilitat respecte de l’ epidemiologia de la infecció hospitalària (Circular 3/1980) i en 1987 (Real Decreto 521, norma derivada de la Ley General de Sanidad) reglamenta en els hospitals, per a promoure la millora de la qualitat assistèncial, la formació de la Comissió de Infecció Hospitalària.
INFECCIÓ NOSOCOMIAL Aquella que no està present, ni està incubant-se en el moment de l'ingrés del pacient al hospital . Generalment es manifesta a partir de les 48-72 hores de l’ admissió i està directament relacionada amb procediments invasius i/o mesures terapèutiques intra hospitalàries.
V e r g e d e la C in ta PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL CONTROL DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL VIGILÀNCIA DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL
PLA DE QUALITAT MODEL D’ACREDITACIÓ • Pla de millora CULTURA SEGURETAT SEGURETAT IDENTIFICACIÓ SEGURA ORGANITZACIÓ I GESTIÓ SEGURETAT PACIENT SEGURETAT MEDICAMENT EDIFICI-ENTORN PPREVENCIÓ INFECCIÓ •Bon ús del medicament •Programa vigilància •Identificació pacient •Fases: VINCAT •Identificació registres prescripció, •Programa control •Lloc quirúrgic correcte dispensació infecció i administració CONTINUÏTAT • Direcció processos • SAP assistencial SEGURETAT SITUACIONS ESPECÍFIQUES •UPP •Caigudes •Carro aturada •Situacions d’urgència •Altres situacions ASSISTENCIAL
Subprograma de vigilància epidemiològica La vigilància epidemiològica de la infecció hospitalària és un conjunt d'activitats destinades a l'obtenció de dades, l’anàlisi de dades i la distribució de la informació resultant, a aquells serveis que ho necessiten en la seva tasca diària. L'objectiu principal del sistema de vigilància de la infecció hospitalària es l'obtenció d’ informació útil per facilitar decisions sobre el control de les infeccions, per tal de poder disminuir les taxes d'infecció .
Els objectius específics a assolir són: I) Establir les taxes dels nivells endèmics d'infecció nosocomial, que a més ens donarà informació per a detectar brots i per avaluar els efectes de noves mesures de control que s'implanten. II) Identificar els microorganismes causals III) Sensibilitzar el personal mèdic i d'infermeria sobre el tema. IV) Valorar els factors de risc. V) Definir la susceptibilitat davant els antibiòtics dels distints microorganismes aïllats en les infeccions.
Prevenció y control La informació facilitada per la Vigilància, els hospitals han de mantenir una línia continua de acció contra les infeccions, que es basa en la aplicació de un conjunt de mesures. Aquestes mesures poden ser de dos tipus: • Programes de prevenció • Accions de control
Las primeres engloben las activitats de programació i protocolització, es a dir, la definició prèvia de les accions a realitzar, la seva implantació i avaluació. Les segones consisteixen en la ejecució i manteniment dels programes preventius. Les mesures de prevenció són d’ organització i previsió en front un problema, i les de control representen l’ aplicació continua de les accions preventives.
Model organitzatiu 1 Comissió d’infeccions La Comissió d’Infeccions té la responsabilitat del control de la infecció en l’hospital; les seves competències inclouen tot el que està relacionat en la prevenció i control de les infeccions que es poden transmetre als malalts, al personal sanitari i als visitants. 2 Equip de vigilància i control de la IN (multidisciplinar) facultatiu especialista en med preventiva Infermera de control IN (1 cada 250 llits) facultatiu malalties infeccioses microbiologia farmàcia
QUE HEM DE VIGILAR I COM? 1. ESTUDIS DE PREVALENÇA TRANSVERSALS 2. ESTUDIS D’INCIDÈNCIA PROSPECTIUS
Programa VINCAT. En el programa de vigilància s’han prioritzat aquells objectius considerats rellevant per a tots els hospitals participants. •S’ha donat molta importància a la vigilància de les infeccions endèmiques, en especial les infeccions quirúrgiques i les que es presenten a les unitats d’alt risc. •També s’ha començat a establir objectius de vigilància de les infeccions epidèmiques. •S’ha intentat utilitzar sistemes de mesura i de gestió de dades ja existents o fàcils d’incorporar. •Finalment, s’ha procurat que els objectius siguin assolibles amb uns recursos raonables.
OObjectius de la vigilància   OObjectiu 1. Infecció nosocomial global. Estudis de prevalença (EPINE)   OObjectiu 2.  Infecció de localització quirúrgica (ILQ) sEstudis d’incidència:  aa) Cirurgia ortopèdica protèsica                                                   b) Cirurgia electiva de colon.
Objectiu 3. Infecció bacterièmica: a) Bacterièmia primària en malalts hospitalitzats b) Bacterièmia de catèter en malalts amb nutrició parenteral (NP). Objectiu 4. Infeccions a l’UCI: a) Infecció dels catèters IV centrals b) neumònia en malalts ventilats Objectiu 5. Vigilància de brots epidèmics per gèrmens multirresistents Objectiu 6. Indicadors de procés: a) Ús global d’antimicrobians b) Us de sondes urinaries amb circuit de drenatge tancat.
ESTUDI DE PREVALENÇA. EPINE
PREVALENCIA DE PACIENTES CON INFECCIÓN. PREVALENCIA GLOBAL DE ESPAÑA EPINE 1990-2008 Prevalencia % 10 Tendencia: p ≤ 0,001 8,5 7,8 8 7,3 7,1 7,2 6,9 7,2 6,9 6,7 6,9 6,9 6,7 6,7 6,5 6,5 6,9 6,8 7,0 7,0 6 4 2 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Año
PREVALENCIA DE LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES SEGÚN ÁREAS DE ASISTENCIA EPINE 1990-2008 1990-2004 MEDICINA 2005-2007 2008 CIRUGÍA AT. INTENSIVA GINEC. OBST. PEDIATRÍA 0 10 20 30 Prevalencia de infecciones nosocomiales % * 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004 40
PREVALENCIA DE INFECCIONES NOSOCOMIALES  SEGÚN EL TAMAÑO DEL HOSPITAL Prevalencia anual % 12 10 8 6 4 2 0 H. PEQUEÑOS 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 H. MEDIANOS H. GRANDES GLOBAL 9,7 8,1 6,7 7 7,2 7,5 7,2 7,4 6,6 6,5 6,7 6,5 6,9 6,7 9,9 7,6 8,5 8,5 7,7 7,7 7,7 7,3 7,4 7,8 7,9 8 8 8,1 9,8 9,7 9 9,6 8,9 9,1 8,3 8,8 8,9 8,5 9,9 9,4 9,9 10,2 9,9 8,5 8,3 8,4 8 8,1 7,7 7,8 7,6 7,6 8,1 7,9 8,2 8,2
PRINCIPALES LOCALIZACIONES DE LAS  INFECCIONES NOSOCOMIALES (I) EPINE 1990-2008 Infección Urinaria I. Quirúrgica Superf. I. Quirúrgica Prof. Neumonía 1990-2004* 2005-2007 Otras Inf. Respir. 2008 0 5 10 15 20 Porcentaje sobre el total del año % * 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004 25 30
LOCALIZACIÓN DE LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES. EPINE 1990-2008 Porcentaje sobre el total del año % 30 25 20 15 10 5 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Urinarias Quirúrgicas Respiratorias Bacteriemias
LOCALIZACIÓN DE LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES RECTA AJUSTADA A LOS DATOS. EPINE 1990-2008 30 Porcentaje sobre el total del año % 25 20 15 10 5 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Urinarias Quirúrgicas Respiratorias Bacteriemias Otras
PREVALENCIA DE FACTORES DE RIESGO DE TIPO INTRÍNSECO (I) 1990-2004* 2005-2007 Coma 2008 Insufic. renal Diabetes Neoplasia Enf. pulm. crón. Inmunodefic. 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Prevalencia anual del factor de riesgo % * 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004 20 22 24
PREVALENCIA DE FACTORES DE RIESGO DE TIPO EXTRÍNSECO (I) EPINE 1990-2008 Intervención quirúrgica Catéter urinario abierto Catéter urinario cerrado Inmunosupresión 1990-2004* 2005-2007 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Prevalencia anual de la exposición % * 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004 50 2008 55 60 65
PREVALENCIA DE FACTORES DE RIESGO DE TIPO EXTRÍNSECO (III) EPINE 1990-2008 Línea periférica Catéter central Cat. cent. ins. per. Nutrición parenteral 1990-2004* 2005-2007 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Prevalencia anual de la exposición % * 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004 50 2008 55 60 65
EVOLUCIÓN DE LOS GRAM- Y GRAM+ EN LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES EPINE 1990-2008 55 Porcentaje sobre el total de microorganismos % 50 Gram negativos 45 40 Gram positivos 35 30 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Gram Gram + 50,7 46,9 47,6 48,1 47,0 50,2 50,7 50,2 49,7 51,4 51,0 52,4 49,7 51,9 52,1 51,2 51,1 52,8 53,4 37,5 39,5 39,9 44,2 45,5 40,5 40,0 41,5 40,8 40,3 40,5 39,4 41,9 38,5 38,7 38,3 37,9 36,7 35,1
LOS DIEZ PATÓGENOS MÁS FRECUENTES ASOCIADOS A LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES Resultados agregados 1990-2008. Distribución porcentual % Pseudomonas aeruginosa 11,6% Staphylococcus aureus 8,5% Escherichia coli 18,1% Resto 22,9% S. aureus met.-resist 4,2% S. epidermidis 6,8% S. coagulasa negativo 5,2% Enterococcus faecalis 6,2% Enterococcus spp 2,4% Enterobacter cloacae 2,5% Klebsiella pneumoniae 3,0% Proteus mirabilis 3,7% Candida albicans 4,9%
PREVALENCIA DE INFECCIÓN NOSOCOMIAL POR STAPHYLOCOCCUS AUREUS. EPINE 1990-2008 Porcentaje sobre el total del año % 12 S. aureus (Total) 10 8 S. a. meticilina sensibles 6 4 S. a. meticilina resistentes 2 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 S. aureus (Total) S. a. meticilina sensibles S. a. meticilina resistentes 8,5 8,1 0,4 10 8,6 1,4 9,1 6,7 2,3 9,7 7,6 2,1 8,7 7,1 1,7 7,3 6,2 1,3 7,3 5,5 1,8 8,0 8,8 6,0 6,3 2,0 2,5 8,4 5,0 3,4 8,7 5,6 3,1 9,7 10,6 9,8 6,1 5,8 5,8 3,6 4,8 4,0 8,9 10,0 10,6 10,6 10,0 4,9 4,6 5,9 5,5 5,1 4,0 5,4 4,7 5,1 4,8
PORCENTAJE DE STAPHYLOCOCCUS AUREUS RESISTENTES A METICILINA EN INFECCIÓN NOSOCOMIAL Porcentaje de sobre el total de S. aureus % 50 48 45 40 41 40 36 30 45 41 48 44 37 29 26 25 22 20 19 25 18 14 10 5 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Año
Evolució de la prevalença d'IN 11 pr. infeccions. 10,3 10,5 10 9 8,5 8,9 global 9,71 9,15 8,8 8,3 8 7 7,41 7,19 7,32 7,1 6,5 5,95 6 5 4 5 5,2 4,6 4,19 4,38 3,36 3,11 19 90 19 92 19 94 19 96 19 98 20 00 20 02 20 04 20 06 20 08 20 10 20 12 3 5 6,8
Vigilància per objectius •Seleccionar els pacients dels serveis amb mes risc d’I.N. •Seleccionar Procediments (quirúrgics ) Que puguin ser bons indicadors de la qualitat del centre (cirurgia neta). •Seleccionar procediments on l’aplicació de mesures preventives hagin demostrat la seva eficàcia per reduir la infecció
Incidència d'IN en cirurgia neta 1996-2008 6 5,5 5 5,07 4,8 4,5 4,4 4,04 4 3,57 3,1 3 2,8 2,8 2 1 1 8 20 0 7 20 0 6 20 0 5 20 0 4 20 0 3 20 0 2 20 0 1 20 0 0 20 0 9 19 9 8 19 9 7 19 9 6 0 19 9 % 3,2 3
Vigilancia i control infecció nosocomial
Vigilancia i control infecció nosocomial
Vigilancia i control infecció nosocomial
RESULTADOS Y ESTANDARES DEL PROGRAMA DE INFECCIÓN NOSOCOMIAL (VINICS) 50 45 35 30 25 20 PORCENTAJE 40 29 25 25 23,8 16,4 15 10 5 7,3 4,2 5,2 5 0 2000 2001 2002 5,9 2,8 2003 14,28 7,4 4,5 2004 17,6 5,07 4,38 2005 prevalencia global 13 9,8 7,19 3,57 2006 9,15 5,7 3,36 2007 protes-artic 4,4 2008 I.H.Q.colon
Resultados y estandares en densidades de incidencia por mil en 3 indicadores del programa 20 20 15 9,5 10 5 0 1,7 1,9 0,97 5,6 2 1,36 2001 1 1,06 neum.EV bact. NP 2000 4 3,52 ICV UCI 2002 estandar
Vigilancia i control infecció nosocomial
Punts a millorar -Incidència d’ infecció en cirurgia neta protesica (Standard <2%) -Utilització sonda urinària de circuit tancat 96,4 %, 80%, 77,8% (Standard >80%); -Detecció de MARSA 4,65%, 15,8 %. 17,8% (Standard <15%).
Control de la infecció Propostes de millora - Creació d’ un grup de millora amb l’ objectiu de revisar els protocols de cirurgia neta, preparació de la pell, profilaxi de antibiòtics, cuidados de la ferida quirúrgica. - Creació programa informàtic amb registre dels portadors de MARSA para la seva detecció al reingrés.
Grup consens servei
Actuacions a nivell àrea quirurgica      Contaminacio aire Comportament huma Preparacio del pacient Vigilancia material Antibioterapia
Actuacions a nivell àrea quirurgica contaminacio QUIRO aire CLASE 1 Particul·les CFU ( colony forming unit) 10 5 repos 10 7 activitat 250 CFU / h camp operatori de 250cm 2 esta demostrat que les CFU son la principal causa de la infeccio (protesis totals ) Pics màxims de CFU entrada pacient i preparacio i sortida del pacient La neteja genera un pic alt s’ha de fer ràpida i parar l’activitat 15 minuts Normes ISO
Actuacions a nivell àrea quirurgica comportamnet humà net Quirofan No particul·les contaminants No persones 102 staphylococs
Actuacions a nivell àrea quirurgica comportament humà rentat de mans
Actuacions a nivell àrea quirurgica Flora resident pacient Flora transitoria Nivells d’actuacio
     Actuacions a nivell àrea quirurgica Material fungible material vigilancia Material implantat Esterilitzacio hospital camps operatoris Embenats CONTROL TRAÇABILITAT
Actuacions a nivell àrea quirurgica profilaxis antibiotica  Tipus d’antibiotic  Dosis  Temps
2008    Objectiu 1: Estudi de prevalença EPINE Nombre de malalts infectats: 13 Nombre de malalts estudiats: 182 Proporció d’infectats: 7,41 ( IC 95% 3,40-10,88)       Objectiu 2 b:  Inc. d’infecció quirúrgica en pròtesi de genoll i  maluc Nombre de malalts infectats: 5 Nombre de malalts estudiats:110 Proporció d’infectats: 4,5 % Objectiu 2 b:  Incidència d’infecció quirúrgica en cirurgia de  colon Nombre de malalts infectats: 10 Nombre de malalts estudiats: 61 Proporció d’infectats: 16,4%
Objectiu 3 a : Bacterièmia primària en CVC fora de la UCI Nombre de bacterièmies primàries (no UCI, no NP):2 Nombre de malalts amb CVC:53 Proporció d’infectats: 3.7%  Objectiu 3 b: Bacterièmia de catèter de nutrició parenteral Nombre de bacterièmies en portadors de catèter de NP:3 Suma de dies de catèter: 967 Densitat d’incidència per mil dies de catèter:3,1‰   Objectiu 4 a: Infecció de catèter  central en la UCI Nombre de malalts infectats: 2 Dies dels pacients amb catèter venós central: 1183 Densitat d’incidència per mil dies de catèter: 1,69 ‰  Objectiu 4 b: Pneumònia en malalts ventilats a la UCI Nombre de pneumònies RVM: 4= Nombre de dies dels pacients amb ventilació mecànica: 770 Densitat d’incidència per mil dies de ventilació mecànica: 5,2 ‰
Objectiu 5: Vigilància de brots epidèmics per gèrmens  multiresistents. Cultius MARSA Nombre de malalts infectats nous en l’any:18 Total total de malalts amb cultiu per a S. aureus : 69 Proporció de MARSA en cultius amb Estaf. A.: 26% Objectiu 6 a: Utilització sonda urinària amb circuit de drenatge  tancat Nombre de malalts amb sonda urinària amb circuit tancat:42 Nombre de total de malalts sondats estudiats: 43 Proporció de pacients amb sondatge tancat: 97,7%.  Objectiu 6 b: Proporció de malalts amb antibiòtics Nombre de pacients amb tractament antibiòtic: 55 Nombre de pacients estudiats: 182 Proporció de pacients amb tractament antibiòtic: 30,2% 
  ARNA U 9,1% VILAD E. 3,3% TORT O. 7,1% V.HEB R 9,6% G.TRIE S 12,4% TRUET A 5,9% BELL VI 8,8% IQ.COL ON B.PRIM A. B.N.P.‰ 19,% 11,3% 16,4% 11,4% 21,4% 16,7% 16,3% 8,9% 0% 3,7% 5,8% 6,6% ------ 10,7% 11,2 5,1 1,7 2,7 2,3 ------  5,2 IQ  PROT. B.P.UCI ‰ C.ATB 1,1 2,6 4,6 0,7 3,8 3,5 0 0 ---- 3,52 2,4 ---- 1,1 12,2 38,5% 49% 30,5% 39,25 37,7% 32,2% 32% S.TANC AT MARSA 83,3% 100% 97,7% 95,3% 94,2% 100% 92% 27,9%   26,65 20,5%    23 17% EPINE
H o s p i t a l d e   T o r t o s a V e r g e  d e  la  C in ta APORTACIONS I PUNTS FORTS DEL PROGRAMA EN ELS HOSPITALS DE REFERÈNCIA. Disposa de Resultats en diferents objectius  de vigilància. Amb un període de temps  relativament curt després de la creació del  grup. S’ha creat un sistema de vigilància d’IN  unificat amb un grup de professionals  de  referència. Es constaten diferents visions  sobre el tema de la infecció nosocomial  (clínic, epidemiològic o microbiològic.)
Punts de millora. Dificultats Compromís amb la continuitat del programa. S’han assumit tasques noves (increment de la càrrega de treball) Hem de continuar explicant el que fem i per què ho fem? (cultura de les aliances).Resitències a l’avaluació, no es veuen els beneficis sinó més recursos per controlar. Hem definit el QUÈ fem, però queden punts per unificar, COM ho fem (es fa la vigilància post-alta i com es fa?. Utilitzem tots correctament els criteris d’infecció?
PROGRAMAS BÁSICOS DE PREVENCIÓN Y CONTROL • LIMPIEZA, DESINFECCIÓN Y ESTERILIZACIÓN DEL MATERIAL SANITARIO •PROFILAXIS ANTIBIÓTICA PREOPERATORIA •RECOMENDACIONES PARA LA INSERCIÓN Y MANEJO DE CATÉTERES URINARIOS Y VASCULARES •RECOMENDACIONES DE AISLAMIENTO •RESISTENCIAS A LOS ANTIBIÓTICOS Y UTILIZACIÓN ADECUADA DE LOS MISMOS EN LOS HOSPITALES • CONTROL DE INFECCIONES EN EL PERSONAL SANITARIO
Integració dels equips. (grup multidisciplinar). les activitats del grup s’han de basar en els principis Benefici a totes les parts justícia joc net integritat i confiança Capacitat de resoldre problemes treball ben fet i eficientment

More Related Content

Vigilancia i control infecció nosocomial

  • 1. PER QUÉ UN PROGRAMA DE VIGILANCIA I CONTROL DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL?
  • 3. Importància i magnitud del problema Morbilitat i mortalitat dels pacients. Costos econòmics secundaris. El National Nosocomial Infection Surveillance (NNIS) la ha estimat en quelcom més del 5% per als hospitals de pacients aguts, 2 milions de infeccions/any, Duplicació de la mortalitat i un cost addicional de 2 mil milions de dòlars/any. Més recentment, l’ estimació del número de morts relacionades amb la infecció nosocomial ha estat de 20.000/any i el gasto addicional de 5 mil milions de dòlars/any.
  • 4. La dècada dels setanta, el projecte SENIC va posar de manifest que era possible aconseguir una reducció del 32% de les infeccions nosocomials en los hospitals de EEUU en los que s’ havia implantat un programa de control d’ infecció i que les inversions emprades en aquests programes eren cost-efectives si la reducció aconseguida superava el 6%. Aquestes dades són la base que ha sustentat la cultura sobre la necessitat del control
  • 5. A España la situació se desenvolupa de forma diferent. En la dècada dels 70 es creen els Serveis de Medicina Preventiva Salut Publica en els hospitals de la xarxa de la Seguridad Social, amb la missió de desenvolupar la epidemiologia hospitalària. L’any 1980 el Insalud assigna a aquest Serveis la responsabilitat respecte de l’ epidemiologia de la infecció hospitalària (Circular 3/1980) i en 1987 (Real Decreto 521, norma derivada de la Ley General de Sanidad) reglamenta en els hospitals, per a promoure la millora de la qualitat assistèncial, la formació de la Comissió de Infecció Hospitalària.
  • 6. INFECCIÓ NOSOCOMIAL Aquella que no està present, ni està incubant-se en el moment de l'ingrés del pacient al hospital . Generalment es manifesta a partir de les 48-72 hores de l’ admissió i està directament relacionada amb procediments invasius i/o mesures terapèutiques intra hospitalàries.
  • 7. V e r g e d e la C in ta PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL CONTROL DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL VIGILÀNCIA DE LA INFECCIÓ NOSOCOMIAL
  • 8. PLA DE QUALITAT MODEL D’ACREDITACIÓ • Pla de millora CULTURA SEGURETAT SEGURETAT IDENTIFICACIÓ SEGURA ORGANITZACIÓ I GESTIÓ SEGURETAT PACIENT SEGURETAT MEDICAMENT EDIFICI-ENTORN PPREVENCIÓ INFECCIÓ •Bon ús del medicament •Programa vigilància •Identificació pacient •Fases: VINCAT •Identificació registres prescripció, •Programa control •Lloc quirúrgic correcte dispensació infecció i administració CONTINUÏTAT • Direcció processos • SAP assistencial SEGURETAT SITUACIONS ESPECÍFIQUES •UPP •Caigudes •Carro aturada •Situacions d’urgència •Altres situacions ASSISTENCIAL
  • 9. Subprograma de vigilància epidemiològica La vigilància epidemiològica de la infecció hospitalària és un conjunt d'activitats destinades a l'obtenció de dades, l’anàlisi de dades i la distribució de la informació resultant, a aquells serveis que ho necessiten en la seva tasca diària. L'objectiu principal del sistema de vigilància de la infecció hospitalària es l'obtenció d’ informació útil per facilitar decisions sobre el control de les infeccions, per tal de poder disminuir les taxes d'infecció .
  • 10. Els objectius específics a assolir són: I) Establir les taxes dels nivells endèmics d'infecció nosocomial, que a més ens donarà informació per a detectar brots i per avaluar els efectes de noves mesures de control que s'implanten. II) Identificar els microorganismes causals III) Sensibilitzar el personal mèdic i d'infermeria sobre el tema. IV) Valorar els factors de risc. V) Definir la susceptibilitat davant els antibiòtics dels distints microorganismes aïllats en les infeccions.
  • 11. Prevenció y control La informació facilitada per la Vigilància, els hospitals han de mantenir una línia continua de acció contra les infeccions, que es basa en la aplicació de un conjunt de mesures. Aquestes mesures poden ser de dos tipus: • Programes de prevenció • Accions de control
  • 12. Las primeres engloben las activitats de programació i protocolització, es a dir, la definició prèvia de les accions a realitzar, la seva implantació i avaluació. Les segones consisteixen en la ejecució i manteniment dels programes preventius. Les mesures de prevenció són d’ organització i previsió en front un problema, i les de control representen l’ aplicació continua de les accions preventives.
  • 13. Model organitzatiu 1 Comissió d’infeccions La Comissió d’Infeccions té la responsabilitat del control de la infecció en l’hospital; les seves competències inclouen tot el que està relacionat en la prevenció i control de les infeccions que es poden transmetre als malalts, al personal sanitari i als visitants. 2 Equip de vigilància i control de la IN (multidisciplinar) facultatiu especialista en med preventiva Infermera de control IN (1 cada 250 llits) facultatiu malalties infeccioses microbiologia farmàcia
  • 14. QUE HEM DE VIGILAR I COM? 1. ESTUDIS DE PREVALENÇA TRANSVERSALS 2. ESTUDIS D’INCIDÈNCIA PROSPECTIUS
  • 15. Programa VINCAT. En el programa de vigilància s’han prioritzat aquells objectius considerats rellevant per a tots els hospitals participants. •S’ha donat molta importància a la vigilància de les infeccions endèmiques, en especial les infeccions quirúrgiques i les que es presenten a les unitats d’alt risc. •També s’ha començat a establir objectius de vigilància de les infeccions epidèmiques. •S’ha intentat utilitzar sistemes de mesura i de gestió de dades ja existents o fàcils d’incorporar. •Finalment, s’ha procurat que els objectius siguin assolibles amb uns recursos raonables.
  • 16. OObjectius de la vigilància   OObjectiu 1. Infecció nosocomial global. Estudis de prevalença (EPINE)   OObjectiu 2.  Infecció de localització quirúrgica (ILQ) sEstudis d’incidència:  aa) Cirurgia ortopèdica protèsica                                                   b) Cirurgia electiva de colon.
  • 17. Objectiu 3. Infecció bacterièmica: a) Bacterièmia primària en malalts hospitalitzats b) Bacterièmia de catèter en malalts amb nutrició parenteral (NP). Objectiu 4. Infeccions a l’UCI: a) Infecció dels catèters IV centrals b) neumònia en malalts ventilats Objectiu 5. Vigilància de brots epidèmics per gèrmens multirresistents Objectiu 6. Indicadors de procés: a) Ús global d’antimicrobians b) Us de sondes urinaries amb circuit de drenatge tancat.
  • 19. PREVALENCIA DE PACIENTES CON INFECCIÓN. PREVALENCIA GLOBAL DE ESPAÑA EPINE 1990-2008 Prevalencia % 10 Tendencia: p ≤ 0,001 8,5 7,8 8 7,3 7,1 7,2 6,9 7,2 6,9 6,7 6,9 6,9 6,7 6,7 6,5 6,5 6,9 6,8 7,0 7,0 6 4 2 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Año
  • 20. PREVALENCIA DE LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES SEGÚN ÁREAS DE ASISTENCIA EPINE 1990-2008 1990-2004 MEDICINA 2005-2007 2008 CIRUGÍA AT. INTENSIVA GINEC. OBST. PEDIATRÍA 0 10 20 30 Prevalencia de infecciones nosocomiales % * 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004 40
  • 21. PREVALENCIA DE INFECCIONES NOSOCOMIALES  SEGÚN EL TAMAÑO DEL HOSPITAL Prevalencia anual % 12 10 8 6 4 2 0 H. PEQUEÑOS 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 H. MEDIANOS H. GRANDES GLOBAL 9,7 8,1 6,7 7 7,2 7,5 7,2 7,4 6,6 6,5 6,7 6,5 6,9 6,7 9,9 7,6 8,5 8,5 7,7 7,7 7,7 7,3 7,4 7,8 7,9 8 8 8,1 9,8 9,7 9 9,6 8,9 9,1 8,3 8,8 8,9 8,5 9,9 9,4 9,9 10,2 9,9 8,5 8,3 8,4 8 8,1 7,7 7,8 7,6 7,6 8,1 7,9 8,2 8,2
  • 22. PRINCIPALES LOCALIZACIONES DE LAS  INFECCIONES NOSOCOMIALES (I) EPINE 1990-2008 Infección Urinaria I. Quirúrgica Superf. I. Quirúrgica Prof. Neumonía 1990-2004* 2005-2007 Otras Inf. Respir. 2008 0 5 10 15 20 Porcentaje sobre el total del año % * 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004 25 30
  • 23. LOCALIZACIÓN DE LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES. EPINE 1990-2008 Porcentaje sobre el total del año % 30 25 20 15 10 5 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Urinarias Quirúrgicas Respiratorias Bacteriemias
  • 24. LOCALIZACIÓN DE LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES RECTA AJUSTADA A LOS DATOS. EPINE 1990-2008 30 Porcentaje sobre el total del año % 25 20 15 10 5 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Urinarias Quirúrgicas Respiratorias Bacteriemias Otras
  • 25. PREVALENCIA DE FACTORES DE RIESGO DE TIPO INTRÍNSECO (I) 1990-2004* 2005-2007 Coma 2008 Insufic. renal Diabetes Neoplasia Enf. pulm. crón. Inmunodefic. 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Prevalencia anual del factor de riesgo % * 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004 20 22 24
  • 26. PREVALENCIA DE FACTORES DE RIESGO DE TIPO EXTRÍNSECO (I) EPINE 1990-2008 Intervención quirúrgica Catéter urinario abierto Catéter urinario cerrado Inmunosupresión 1990-2004* 2005-2007 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Prevalencia anual de la exposición % * 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004 50 2008 55 60 65
  • 27. PREVALENCIA DE FACTORES DE RIESGO DE TIPO EXTRÍNSECO (III) EPINE 1990-2008 Línea periférica Catéter central Cat. cent. ins. per. Nutrición parenteral 1990-2004* 2005-2007 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 Prevalencia anual de la exposición % * 1990-1992-1994-1996-1998-2000-2001-2002-2003-2004 50 2008 55 60 65
  • 28. EVOLUCIÓN DE LOS GRAM- Y GRAM+ EN LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES EPINE 1990-2008 55 Porcentaje sobre el total de microorganismos % 50 Gram negativos 45 40 Gram positivos 35 30 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Gram Gram + 50,7 46,9 47,6 48,1 47,0 50,2 50,7 50,2 49,7 51,4 51,0 52,4 49,7 51,9 52,1 51,2 51,1 52,8 53,4 37,5 39,5 39,9 44,2 45,5 40,5 40,0 41,5 40,8 40,3 40,5 39,4 41,9 38,5 38,7 38,3 37,9 36,7 35,1
  • 29. LOS DIEZ PATÓGENOS MÁS FRECUENTES ASOCIADOS A LAS INFECCIONES NOSOCOMIALES Resultados agregados 1990-2008. Distribución porcentual % Pseudomonas aeruginosa 11,6% Staphylococcus aureus 8,5% Escherichia coli 18,1% Resto 22,9% S. aureus met.-resist 4,2% S. epidermidis 6,8% S. coagulasa negativo 5,2% Enterococcus faecalis 6,2% Enterococcus spp 2,4% Enterobacter cloacae 2,5% Klebsiella pneumoniae 3,0% Proteus mirabilis 3,7% Candida albicans 4,9%
  • 30. PREVALENCIA DE INFECCIÓN NOSOCOMIAL POR STAPHYLOCOCCUS AUREUS. EPINE 1990-2008 Porcentaje sobre el total del año % 12 S. aureus (Total) 10 8 S. a. meticilina sensibles 6 4 S. a. meticilina resistentes 2 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 S. aureus (Total) S. a. meticilina sensibles S. a. meticilina resistentes 8,5 8,1 0,4 10 8,6 1,4 9,1 6,7 2,3 9,7 7,6 2,1 8,7 7,1 1,7 7,3 6,2 1,3 7,3 5,5 1,8 8,0 8,8 6,0 6,3 2,0 2,5 8,4 5,0 3,4 8,7 5,6 3,1 9,7 10,6 9,8 6,1 5,8 5,8 3,6 4,8 4,0 8,9 10,0 10,6 10,6 10,0 4,9 4,6 5,9 5,5 5,1 4,0 5,4 4,7 5,1 4,8
  • 31. PORCENTAJE DE STAPHYLOCOCCUS AUREUS RESISTENTES A METICILINA EN INFECCIÓN NOSOCOMIAL Porcentaje de sobre el total de S. aureus % 50 48 45 40 41 40 36 30 45 41 48 44 37 29 26 25 22 20 19 25 18 14 10 5 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Año
  • 32. Evolució de la prevalença d'IN 11 pr. infeccions. 10,3 10,5 10 9 8,5 8,9 global 9,71 9,15 8,8 8,3 8 7 7,41 7,19 7,32 7,1 6,5 5,95 6 5 4 5 5,2 4,6 4,19 4,38 3,36 3,11 19 90 19 92 19 94 19 96 19 98 20 00 20 02 20 04 20 06 20 08 20 10 20 12 3 5 6,8
  • 33. Vigilància per objectius •Seleccionar els pacients dels serveis amb mes risc d’I.N. •Seleccionar Procediments (quirúrgics ) Que puguin ser bons indicadors de la qualitat del centre (cirurgia neta). •Seleccionar procediments on l’aplicació de mesures preventives hagin demostrat la seva eficàcia per reduir la infecció
  • 34. Incidència d'IN en cirurgia neta 1996-2008 6 5,5 5 5,07 4,8 4,5 4,4 4,04 4 3,57 3,1 3 2,8 2,8 2 1 1 8 20 0 7 20 0 6 20 0 5 20 0 4 20 0 3 20 0 2 20 0 1 20 0 0 20 0 9 19 9 8 19 9 7 19 9 6 0 19 9 % 3,2 3
  • 38. RESULTADOS Y ESTANDARES DEL PROGRAMA DE INFECCIÓN NOSOCOMIAL (VINICS) 50 45 35 30 25 20 PORCENTAJE 40 29 25 25 23,8 16,4 15 10 5 7,3 4,2 5,2 5 0 2000 2001 2002 5,9 2,8 2003 14,28 7,4 4,5 2004 17,6 5,07 4,38 2005 prevalencia global 13 9,8 7,19 3,57 2006 9,15 5,7 3,36 2007 protes-artic 4,4 2008 I.H.Q.colon
  • 39. Resultados y estandares en densidades de incidencia por mil en 3 indicadores del programa 20 20 15 9,5 10 5 0 1,7 1,9 0,97 5,6 2 1,36 2001 1 1,06 neum.EV bact. NP 2000 4 3,52 ICV UCI 2002 estandar
  • 41. Punts a millorar -Incidència d’ infecció en cirurgia neta protesica (Standard <2%) -Utilització sonda urinària de circuit tancat 96,4 %, 80%, 77,8% (Standard >80%); -Detecció de MARSA 4,65%, 15,8 %. 17,8% (Standard <15%).
  • 42. Control de la infecció Propostes de millora - Creació d’ un grup de millora amb l’ objectiu de revisar els protocols de cirurgia neta, preparació de la pell, profilaxi de antibiòtics, cuidados de la ferida quirúrgica. - Creació programa informàtic amb registre dels portadors de MARSA para la seva detecció al reingrés.
  • 44. Actuacions a nivell àrea quirurgica      Contaminacio aire Comportament huma Preparacio del pacient Vigilancia material Antibioterapia
  • 45. Actuacions a nivell àrea quirurgica contaminacio QUIRO aire CLASE 1 Particul·les CFU ( colony forming unit) 10 5 repos 10 7 activitat 250 CFU / h camp operatori de 250cm 2 esta demostrat que les CFU son la principal causa de la infeccio (protesis totals ) Pics màxims de CFU entrada pacient i preparacio i sortida del pacient La neteja genera un pic alt s’ha de fer ràpida i parar l’activitat 15 minuts Normes ISO
  • 46. Actuacions a nivell àrea quirurgica comportamnet humà net Quirofan No particul·les contaminants No persones 102 staphylococs
  • 47. Actuacions a nivell àrea quirurgica comportament humà rentat de mans
  • 48. Actuacions a nivell àrea quirurgica Flora resident pacient Flora transitoria Nivells d’actuacio
  • 49.      Actuacions a nivell àrea quirurgica Material fungible material vigilancia Material implantat Esterilitzacio hospital camps operatoris Embenats CONTROL TRAÇABILITAT
  • 50. Actuacions a nivell àrea quirurgica profilaxis antibiotica  Tipus d’antibiotic  Dosis  Temps
  • 51. 2008    Objectiu 1: Estudi de prevalença EPINE Nombre de malalts infectats: 13 Nombre de malalts estudiats: 182 Proporció d’infectats: 7,41 ( IC 95% 3,40-10,88)       Objectiu 2 b:  Inc. d’infecció quirúrgica en pròtesi de genoll i  maluc Nombre de malalts infectats: 5 Nombre de malalts estudiats:110 Proporció d’infectats: 4,5 % Objectiu 2 b:  Incidència d’infecció quirúrgica en cirurgia de  colon Nombre de malalts infectats: 10 Nombre de malalts estudiats: 61 Proporció d’infectats: 16,4%
  • 52. Objectiu 3 a : Bacterièmia primària en CVC fora de la UCI Nombre de bacterièmies primàries (no UCI, no NP):2 Nombre de malalts amb CVC:53 Proporció d’infectats: 3.7%  Objectiu 3 b: Bacterièmia de catèter de nutrició parenteral Nombre de bacterièmies en portadors de catèter de NP:3 Suma de dies de catèter: 967 Densitat d’incidència per mil dies de catèter:3,1‰   Objectiu 4 a: Infecció de catèter  central en la UCI Nombre de malalts infectats: 2 Dies dels pacients amb catèter venós central: 1183 Densitat d’incidència per mil dies de catèter: 1,69 ‰  Objectiu 4 b: Pneumònia en malalts ventilats a la UCI Nombre de pneumònies RVM: 4= Nombre de dies dels pacients amb ventilació mecànica: 770 Densitat d’incidència per mil dies de ventilació mecànica: 5,2 ‰
  • 53. Objectiu 5: Vigilància de brots epidèmics per gèrmens  multiresistents. Cultius MARSA Nombre de malalts infectats nous en l’any:18 Total total de malalts amb cultiu per a S. aureus : 69 Proporció de MARSA en cultius amb Estaf. A.: 26% Objectiu 6 a: Utilització sonda urinària amb circuit de drenatge  tancat Nombre de malalts amb sonda urinària amb circuit tancat:42 Nombre de total de malalts sondats estudiats: 43 Proporció de pacients amb sondatge tancat: 97,7%.  Objectiu 6 b: Proporció de malalts amb antibiòtics Nombre de pacients amb tractament antibiòtic: 55 Nombre de pacients estudiats: 182 Proporció de pacients amb tractament antibiòtic: 30,2% 
  • 55. H o s p i t a l d e   T o r t o s a V e r g e  d e  la  C in ta APORTACIONS I PUNTS FORTS DEL PROGRAMA EN ELS HOSPITALS DE REFERÈNCIA. Disposa de Resultats en diferents objectius  de vigilància. Amb un període de temps  relativament curt després de la creació del  grup. S’ha creat un sistema de vigilància d’IN  unificat amb un grup de professionals  de  referència. Es constaten diferents visions  sobre el tema de la infecció nosocomial  (clínic, epidemiològic o microbiològic.)
  • 56. Punts de millora. Dificultats Compromís amb la continuitat del programa. S’han assumit tasques noves (increment de la càrrega de treball) Hem de continuar explicant el que fem i per què ho fem? (cultura de les aliances).Resitències a l’avaluació, no es veuen els beneficis sinó més recursos per controlar. Hem definit el QUÈ fem, però queden punts per unificar, COM ho fem (es fa la vigilància post-alta i com es fa?. Utilitzem tots correctament els criteris d’infecció?
  • 57. PROGRAMAS BÁSICOS DE PREVENCIÓN Y CONTROL • LIMPIEZA, DESINFECCIÓN Y ESTERILIZACIÓN DEL MATERIAL SANITARIO •PROFILAXIS ANTIBIÓTICA PREOPERATORIA •RECOMENDACIONES PARA LA INSERCIÓN Y MANEJO DE CATÉTERES URINARIOS Y VASCULARES •RECOMENDACIONES DE AISLAMIENTO •RESISTENCIAS A LOS ANTIBIÓTICOS Y UTILIZACIÓN ADECUADA DE LOS MISMOS EN LOS HOSPITALES • CONTROL DE INFECCIONES EN EL PERSONAL SANITARIO
  • 58. Integració dels equips. (grup multidisciplinar). les activitats del grup s’han de basar en els principis Benefici a totes les parts justícia joc net integritat i confiança Capacitat de resoldre problemes treball ben fet i eficientment