�ݺ�ߣ

UNITAT 2: DEL MITE A LA
REVOLUCIÓ CIENTÍFICA.
● Breu presentació
panoràmica de la
història de la filosofia,
de Grècia al segle
XVII.
● De com a partir de la
filosofia occidental es
van desenvolupar les
ciències.
Professor: Ferran Polo

La filosofia naix a Grècia al segle VI a.C.

Els primers filòsofs són també els
primers físics. S'anomenen
presocràtics.
● Tales, Heràclit,
Parmènides,
Pitàgores,
Demòcrit i
molts més.
● Problemes de
quin són
l'origen de la
matèria i de
com són
possibles els
canvis.

Al poc temps naix la democràcia.
● Era una democràcia
directa, basada en el
repartiment de
càrrecs per sorteig.
● Assemblees on tots
els ciutadans voten.
● Fa necessari debatre
i dialogar.

SOFISTES SEGLE V a.C
● Ensenyen a
argumentar i a parlar
davant l'assemblea.
● Reflexionen sobre
filosofia política i
ètica.
● Punt de vista
humanista, relativista
i escèptic.
● Protàgores, Gòrgies i
Críties entre altres.

Sòcrates i Plató fan debat amb els
sofistes.
● Plató, segle IV, funda
l'acadèmia, escola de
filosofia,
matemàtiques i
ciència que durarà
quasi 1000 anys.
● Plató important per la
influència posterior
que va tindre
especialment en
l'edat mitjana.

Aristòtil desenvolupa la ciència
antiga.
● Mètode empíric
(però amb poca
matematització).
● Nombrosos
tractats i llibres,
utilitzats durant
2000 anys.
● Liceu centre
d’ensenyament
que dura segles.
● Peripatètics.

Durant el segle IV
aC es
desenvolupen
múltiples escoles
filosòfiques:
estoics, cínics,
hedonistes i
escèptics.

Biblioteca i museu d'Alexandria.
● Funcionava com
universitat i
biblioteca finançada
per la dinastia
fundada pel faraó-
emperador
Ptolomeu Sòter
(alumne d'Aristòtil).
● Grans progressos
ciència hel·lenística
anatomia, física,
matemàtiques,
astronomia,
geografia i
enginyeria.

En època romana es manté la filosofia
grega i la ciència hel·lenística.
● Atenes i Alexandria
continuen com a
centres d'estudi i
cultura.
● Molts professors que
treballen a Roma són
grecs.
● Marc Aureli
emperador filòsof.
● Filosofia estoica,
Sèneca i Epíctet.

Fi filosofia antiga amb arribada al
poder dels cristians (segle IV) i
caiguda de l'imperi romà (segle V).

Edat mitjana: escolàstica cristiana.
-La filosofia i la ciència es
subordinen a la religió durant
1000 anys.
-La veritat està en la bíblia.
-La filosofia ha de servir per a
demostrar la fe i per a
argumentar a favor del
cristianisme (teologia
escolàstica).

Durant l'edat mitjana la majoria de
llibres de filosofia i ciència es perden.
● Alguns arriben perquè són
utilitzats per a escriure
damunt d'ells com és el
cas del “palimpsest”
d'Arquímedes, on estava
l'aproximació més exacta
al número pi, no millorada
fins els segle XVII.
● Altres arriben per
traduccions de traduccions
del grec al siri i del siri a
l'àrab i finalment al llatí.

En canvi de Plató ens ha arribat la pràctica
totalitat de l'obra completa, 42 llibres (diàlegs).
● L'adaptació agustina de Plató
es converteix en la filosofia-
teologia hegemònica.
● Les idees platòniques són els
models de creació de la
realitat utilitzats per Déu.
● L'ànima guiada per la fe
coneix les idees per
il·lluminació interior
(introspecció) Déu ha introduït
dins nostre les veritats
essencials.

EDAT MITJANA segles V-XV.
HEGEMONIA DE LA TEOLOGIA.
● Cultura teocèntrica.
● Centres
d'ensenyament i
d'estudi fortament
religiosos.
● Biblioteques i
cultura escrita
religiosa.
● Integrisme cristia: la
bíblia com a font
literal de veritat.

Altres filosofies: els jueus.
● Les religions paganes
havien sigut prohibides,
però l’hebraica al ser
monoteista va ser
tolerada.
● Comunitats jueves en
Europa cristiana i món
islàmic.
● Tenen la seua pròpia
filosofia-teològica i el seu
propi idioma i alfabet.
● Maimònides filòsof i
metge jueu nascut a
Còrdova.

Altres filosofies: Islam.
L’Islam es converteix en una
religió-imperi que ràpidament
conquereixen enormes territoris.
Valoren les matemàtiques, la
filosofia, l’astronomia, la medicina
i les diverses ciències: Avicenna,
Averrois i Al-Farabí. Durant un
temps civilització més avançada.

Filosofia i ciència en l'Islam.
● També moments de
fanatisme i crema de
llibres no islàmics: Algazel
(segle XI) va escriure un
llibre “Destrucció dels
filòsofs”.
● Decadència al segle XIII
per invasions mongols.

Escola de traductors de Toledo
(segles XII i XIII).
● Amb la conquesta
cristiana d'Al-Andalus hi
ha una transferència del
saber islàmic (filosofia i
ciències) a la resta
d'Europa.
● Tomàs d'Aquino posa de
moda Aristòtil (les idees
estan en les coses
mateixa (més empirista).
● Universitats d'Oxfor i París
(però condemnes 1277).

Crisi del segle XIV
● CANVIS SOCIALS.
● PESTA NEGRA.
● GUERRA DELS 100
ANYS.
● REVOLTES
LLAURADORES.
● ELS NOBLES
PERDEN PODER.

Altres filosofies: bizantins.
● Els bizantins també fan
escolàstica cristiana, però
conserven més llibres antics
en grec, perquè és la seua
llengua.
● Enciclopèdia bizantina.
● Són invadits pels croats i
després pels turcs pateixen
incendis on es perden
biblioteques.
● Quan va a caure
Constantinoble segle XV les
biblioteques i els savis van
a Itàlia.

Renaixement la societat canvia i
l'església deixa de tindre
l'hegemonia cultural total.
● Impremta: cada
vegada llibres més
barats.
● Caiguda d'imperi
bizantí: biblioteques i
homes de lletres
emigren a Itàlia
(Pletho).
● Desenvolupament del
comerç, la tecnologia i
interès pràctic per la
física per a la balística.

FILOSOFIA RENAIXENTISTA.
● L'humanisme inicia la
lenta transició del
teocentrisme a
l'antropocentrisme.
● Valoraven positivament
les matemàtiques i la
ciència antiga publiquen
obres de grecs i romans.
● No tenen mètode i també
difongueren llibres de
pseudociències (màgia,
astrologia i l'alquímia).

Segle XVI cristians es divideixen entre
protestants i catòlics: guerres de
religió a Europa.
● 1521 Luter excomulgat
per criticar els vicis del
Papa i la jerarquia
catòlica.
● Calvinistes, luterans,
anglicans, anabaptistes
i catòlics es maten entre
ells en nom del mateix
Déu.

Escepticisme renaixentista.
-Erasme de Rotterdam (1466-1536).
-Es burla dels suposats
intel·lectuals i mostra com
els savis de l'època eren
ignorants.
-Es burla dels poderosos i
mostra que no són més que
humans plens de defectes.

Escepticisme renaixentista.
-Michael de Montaigne (1533-1592).
-Filòsof francés dubta de la
capacitat racional humana.
-Els humans sovint som irracionals
i ens enganyem amb facilitat.
-La raó no està ni amb els catòlics
ni amb els protestants ni amb els
musulmans, perquè el motiu de
tindre una religió depèn del lloc
on hem nascut i no tant de la
racionalitat.

Conseqüències de l'escepticisme
renaixentista.
-Negatius perquè dubten de la
capacitat de fer ciència.
-Positius perquè critiquen el
dogmatisme i l'escolàstica.
-Positius perquè la tolerància és
bona per a intercanviar idees i
desenvolupar la filosofia i la ciència.
-Els filòsofs posteriors,
especialment Descartes, tractaran
de refutar-los mostrant que sí que
és possible coneixements fiables.

1543 inici de la revolució científica.
En eixe anys es publiquen
3 llibres:
De revolutionibus orbium
celestium de Copèrnic
(heliocentrisme).
Humani corpori fabrica de
Vesalius (anatomia).
Edició impresa de l'obra
d'Arquímedes (recopilació
de ciència grega).

Heliocentrisme.
● Copèrnic publica
llibre quan està a
punt de morir (1543),
d'aquesta manera
s'estalvia els
possibles problemes.
● Arguments
matemàtics, però
manca de proves
empíriques.

REVOLUCIÓ CIENTÍFICA S XVII
● GALILEU (1564-
1642) i KEPLER
HELIOCENTRISME.
● DEBAT DEL
MÈTODE:
LOCKE empirisme.
● DESCARTES
racionalista.
● NEWTON 1642-
1727) llei gravitació
universal.
Boyle química.

Revolució científica s XVII.
● Heliocentrisme i
crítica al
geocentrisme.
● Desenvolupament de
les matemàtiques.
● Instruments
d'observació.
● Debat sobre el
mètode.

Galileo Galilei (1564-1642)
● Aporta proves
empíriques.
● Observació amb
telescopi.
● Crítica irònica a
teòlegs i aristotèlics.
● Estudia moviments
físics.
● Física desenvolupada
a partir de l'observació
I les matemàtiques.

Galileu: matematització de la realitat
a la cerca de lleis naturals.
● Estudi anotació
detallada en taula de
dades.
● Busca correlacions
matemàtiques que
s'expressen en
funcions i fòrmules.
● Les lleis físiques de la
naturalesa estan
escrites en llenguatge
matemàtic.

Galileu Galilei 1564-1642
Conèixer directament
el gran llibre del món i
la vida.
1609 Perfecciona
telescopi i observa
directament els
planetes.
Kepler en eixe any
demostra
matemàticament
sistema de Copèrnic i
òrbites el·líptiques.

Galileu Galilei: ciència empírica i
matemàtiques.
Troba imperfeccions en
els llibres antics.
● Critica la física aristotèlica
que no matematitzava.
● Experimenta crea taules
de dades, busca
correlacions
matemàtiques i
constants.
● Cinemàtica, òptica,
astronomia i resistència
de materials.

Intolerància, inquisició i repressió a
la ciència, la filosofia i les noves
idees.
● 1533 Miquel Servet
(circulació de la
sang cremat) a la
foguera.
● 1600 execució de
Giordano Bruno
(imatge de la dreta).
● 1633 retractació de
Galileu.
● Descartes por a
publicar llibre.

1633 abjuració de Galileu davant la
inquisició.

1638 publica Discurs de les dos noves
ciències, però ho farà a Holanda per a
evitar que la inquisició li requise el llibre.
● No toca temes
astronòmics, per a
evitar problemes.
● Parla de cinemàtica
(física del moviment).
● Resistència de
materials, aplicació
per a l'arquitectura.

�ݺ�ߣ

Visió panoràmica del naixement de la filosofia a la revolució científica.

More Related Content

Visió panoràmica del naixement de la filosofia a la revolució científica.