1. AUTOR: Josep Maria Piguillem i Calder坦n REGISTRE DE LA PROPIETAT INTEL.LECTUAL DE GIRONA: G-562 Creaci坦 dun m竪tode virtual per aprendre a tocar el piano o teclat el竪ctric de forma col.lectiva tot utilitzant el karaoke com a eina didctica MTODE DINICIACI AL PIANO
2. Introducci坦 La voluntat de fer aquest m竪tode per fer classes col揃lectives de teclat va venir motivada per la inquietud que mostraven els meus alumnes de secundria per aprendre a tocar el piano. Sempre he cregut que la millor arma que tenim els professors a lhora de desenvolupar la nostra feina 辿s la motivaci坦 de lalumnat i, com a professionals, estem obligats, sempre que sigui possible, a potenciar linter竪s dels nostres alumnes. Quan els meus alumnes dESO em van demanar que volien aprendre a tocar el piano, vaig haver denfrontar-me amb un problema: la meva aula t辿 capacitat per a uns 25 alumnes i solament hi ha un piano el竪ctric i un ordinador connectat a un equip de m炭sica i a un projector. A banda, els alumnes que em demanaven tocar el piano eren alumnes que, tot i que tenien molta il揃lusi坦, gaireb辿 no tenien coneixement de llenguatge musical i, per tant, dif鱈cilment podrien llegir una partitura, sobretot si la partitura 辿s per a piano. Durant vint anys he donat classes de piano en escoles de m炭sica i, fins i tot, he desenvolupat un m竪tode diniciaci坦 al piano pels meus alumnes debutants, cosa que mha servit com a base per fer aquest en CD rom. Per嘆 sempre han estat classes individuals. Aix鱈 doncs, la meva proposta intenta donar una possible soluci坦 a aquells companys que shagin trobat amb la mateixa situaci坦 que jo. La motivaci坦 dels meus alumnes i els resultats positius obtinguts durant el curs 2007-2008 mhan portat a plantejar-me fer una continuaci坦 del m竪tode en qu竪 es tractin els acords, les melodies amb acompanyament, etc. A m辿s, des del departament dexpressi坦 del meu centre sha apostat per aquest projecte i hi ha la intenci坦 de comprar 10 teclats pels alumnes. Aquesta inversi坦 en instruments fa que sobri un munt de possibilitats, com per exemple, fer una petita orquestra a base de teclats multit鱈mbrics. Per poder desenvolupar aquest projecte he utilitzat diferents programes informtics: de tractament del so digital, de tractament de la imatge fixa i m嘆bil, dedici坦 de partitures i seq端enciadors. El resultat final est dissenyat amb el programa Flash de la casa Macromedia . Per aquest motiu, caldr instal揃lar pr竪viament el programa gratu誰t i de lliure distribuci坦 Flash player per poder visualitzar el contingut del CD. Podreu abaixar-vos-el des de la seg端ent adre巽a dinternet: http :// www . flash - player . info /es/ . Totes les fotografies, les pel揃l鱈cules, el conte, les melodies, les lletres, lharmonitzaci坦 i lorquestraci坦 de les can巽ons s坦n creaci坦 meva.
3. DESCRIPCI DEL CD ROM El CD rom comen巽a amb una pel揃l鱈cula que ens transporta a una sala de concert. La cmera fa una aproximaci坦 lenta a lescenari mentre sobren les cortines i apareix a lescenari un piano de cua. Tot seguit, sactiva una altra pel揃l鱈cula on sens mostra un pla general del teclat dun piano de cua amb una partitura que porta de t鱈tol M竪tode diniciaci坦 al teclat. Si amb el cursor ens posicionem sobre el nom de lautor apareix el seu curr鱈culum. Si amb el cursor ens posicionem sobre el nom de lautor apareix el seu curr鱈culum.
4. ELS APARTATS Despr辿s de la presentaci坦, accedim a la pantalla principal, tot prement el bot坦 . Des daquesta pantalla podem accedir a tots els continguts del CD rom. Cada bot坦 ens mostra un apartat. Quan ens posicionem a sobre les lletres amb el cursor, canvien de color i sactiva el bot坦.
5. Petita introducci坦 al m竪tode El teclat Aquest apartat est adre巽at bsicament als professors. En ell shi explica quina ha estat la motivaci坦 que mha dut a fer aquest m竪tode aix鱈 com la metodologia, els recursos que s坦n necessaris per posar-lo a la prctica i algunes orientacions i consells per tal de treure el mxim rendiment al CD rom. En aquest apartat sensenya a lalumne/a, mitjan巽ant textos explicatius i una s竪rie danimacions amb les quals pot interactuar (ja que les tecles sactiven i sonen en polsar-les amb el cursor), com est estructurat el teclat. Les tecles sactiven i sonen en polsar-les amb el bot坦 esquerre del ratol鱈.
6. La posici坦 del cos davant del piano i de les mans sobre el teclat La morfologia de la m fa que la posici坦 m辿s ergon嘆mica sobre el teclat sigui la que ens d坦na lescala de si major, tot col揃locant els dits com sindica: I potser us preguntareu: - Aix鱈 doncs, perqu竪 tots els m竪todes de piano proposen els seus exercicis introductoris en la tonalitat de Do major? - Lexplicaci坦 辿s molt senzilla. Els estudis de llenguatge musical condicionen els dinstrument. En el llenguatge musical es comen巽a a tractar la lectura musical amb la tonalitat de Do major ja que 辿s un to sense salteracions i facilita molt la primera aproximaci坦 a la lectura. Per嘆 aquest fet planteja un dilema: o b辿 fem les can巽ons pensant en la lectura de la partitura o b辿 les fem pensant en facilitar a lalumne/a la posici坦 de les mans sobre el piano. Despr辿s de donar moltes voltes a aquest tema, he arribat a la conclusi坦 que, als inicis, sha dintentar, sobretot per evitar vicis i crispaci坦 postural, que lalumne/a centri la seva atenci坦 en la posici坦, la musicalitat i la sonoritat per, posteriorment, quan ja 辿s una mica hbil i ha interioritzat algunes posicions, compartir aquesta tasca amb la de la lectura, for巽a complexa en el cas del piano (lectura de dos pentagrames alhora i en claus diferents). Aquest CD presenta una s竪rie de v鱈deos i fotografies que il揃lustren com sha de seures davant el piano i quina 辿s la posici坦 correcta del cos, els bra巽os i les mans. Daquesta manera, aconseguim que els dits m辿s llargs quedin sobre les tecles negres i els curts sobre les blanques, essent aquesta la postura m辿s ergon嘆mica i no pas el treball sobre lescala de DO major (totes les tecles blanques), que obliga els dits (2, 3 i 4) a estar en una posici坦 m辿s inc嘆mode (dits flexionats) per tal de no topar amb les tecles negres. Tal i com relata Neuhaus en el seu llibre El arte del piano , F. Chopin feia comen巽ar els estudis pian鱈stics als seus alumnes debutants sobre aquesta posici坦, deixant per m辿s endavant lescala de Do major, que considerava molt m辿s complicada.
7. Cadascuna de les fotografies que es veu en la pantalla, en realitat s坦n pel揃l鱈cules que sactiven mitjan巽ant el bot坦 de color verd (PLAY). Aquestes pel揃l鱈cules complementen el text. En situar el cursor sobre les paraules marcades en vermell sobre un requadre blanc amb una cita que ens complementa o aclara el comentari que sha fet en el text anterior. En pressionar amb el bot坦 esquerre del ratol鱈 sobre el requadre de color blanc, apareixen les dades del llibre del qual sha extret la cita. Exercicis introductoris Tamb辿 he afegit una s竪rie dexercicis gimnstics que poden ajudar a lalumne/a a tenir control de les diferents articulacions (canell i artells) que intervenen a lhora de col揃locar de forma correcta les mans sobre el teclat. Cadascuna de les fotografies que es veu a la pantalla, en realitat 辿s una pel揃l鱈cula que sactiva mitjan巽ant el bot坦 de color verd (PLAY). Aquestes pel揃l鱈cules mostren els exercicis.
8. El conte dels cinc dits A la banda esquerra de la pantalla hi ha uns botons de color blau que ens adrecen a cadascuna de les escenes que componen el conte dels cinc dits. Cadascuna de les escenes est introdu誰da per un text. Tot seguit comen巽a la can巽坦. Tant la lletra com els dibuixos apareixen de forma sincronitzada amb la m炭sica: els dibuixos a la part superior i la lletra a la part inferior de la pantalla. Un fil conductor, que no 辿s m辿s que un conte infantil, intenta posar en evid竪ncia les difer竪ncies morfol嘆giques que hi ha entre els dits i va itroduint les diferents can巽ons. En aquest punt, lalumne haur de resoldre un dels problemes m辿s importants: buscar un equilibri entre els dits tot tenint en compte les difer竪ncies morfol嘆giques que hi ha entre ells i adaptar la m al relleu del teclat que no 辿s uniforme (format per tecles blanques i negres a dos nivells). Daltra banda, el fet que el fil conductor sigui un conte d坦na la possibilitat de, posteriorment, quan lalumne/a hagi fet totes les can巽ons, fer-ne una petita representaci坦 musicoteatral, tot donant lloc a un treball interdisciplinar: - rea de m炭sica: interpretaci坦 al piano (versi坦 a quatre mans, alumnes o alumne i professor). - rea de m炭sica: un grup de nens/nes canten les can巽ons. - rea de llengua catalana: narrador (un alumne/a explica el conte) - rea de visual i plstica: escenificaci坦, mitjan巽ant titelles de dit, del conte (les titelles poden ser els mateixos dits de la m tot dibuixant-los diferents cares i vestits).
9. Les can巽ons Aquesta metodologia consisteix a fer que lalumne interioritzi la m炭sica sense la partitura sin坦 mitjan巽ant un karaoke. Aquest m竪tode no t辿 res dexcepcional ja que tots nosaltres hem apr竪s la nostra llengua daquesta manera: primer 辿s el concepte i despr辿s el signe , primer vam aprendre a parlar i posteriorment vam aprendre a escriure i llegir. Primer cantem i toquem la can巽坦 i, posteriorment, quan tenim una certa destresa en la lectura, llegim la partitura. (Fent una mica dhist嘆ria, aquest sistema ja sutilitzava en els instruments de teclat i de corda polsada durant el Renaixement. Eren les denominades tablatures.) Per mimetisme i duna manera totalment l炭dica, lalumne apr竪n la melodia, les dinmiques i la digitaci坦 de les can巽ons que posteriorment interpretar al piano. * En els karaokes on apareix el teclat shi han afegit una s竪rie de botons que subdivideixen la melodia en frases o per鱈odes a una velocitat m辿s lenta per tal de facilitar lestudi de la can巽坦. Solament cal pr辿mer tantes vegades com sigui necessari el bot坦 del fragment musical que no surt per tal dactivar-lo de forma a誰llada i no haver de tocar tota la pe巽a sencera. Aix鱈, lalumne pot anar construint mica en mica la can巽坦, tot respectant el seu ritme daprenentatge. Cadascun dels botons que apareixen a la banda esquerra o dreta del nom de les can巽ons ens obre lacc辿s als diferents tipus de karaokes que hi ha al CD rom. He dissenyat tres tipus de karaokes: amb el teclat * amb la partitura musical amb la lletra de les can 巽 ons.
10. 1- Karaokes amb la lletra de la can巽坦: he dotat cadascuna de les can巽ons duna lletra per tal que a lalumne/a li sigui m辿s fcil i divertit memoritzar la melodia. Aquests karaokes estan destinats a un p炭blic infantil, ja que les lletres de les can巽ons sinspiren en la l鱈nia argumental del conte dels cinc dits. 2- Karaokes amb notaci坦 musical: aquest 辿s un altre tipus de karaoke, m辿s apropiat per alumnes de secundria, en qu竪 es pot interioritzar la melodia i el ritme de la can巽坦 tot treballant la lectura musical.
11. 3- Karaokes amb la digitaci坦 i les tecles que shan de pressionar: a l炭ltim tipus de karaoke sha sincronitzat el n炭mero del dit i la tecla que sha de tocar en cada moment de la can巽坦. En aquests karaokes sha introdu誰t, de forma totalment arbitrria, un codi de colors: les tecles de color vermell (banda dreta del teclat) simbolitzen les que shan daccionar amb la m dreta, mentre que les de color verd (banda esquerra del teclat) s坦n les que shan daccionar amb la m esquerra. Quan ha de tocar la m dreta, els n炭meros estan marcats amb color vermell mentre que si ha de tocar la m esquerra, sindica amb el color verd. Tamb辿 sha afegit un bot坦, a la banda superior dreta de la pantalla, on shi indica quina 辿s la posici坦 de les mans sobre el teclat. Els botons de color blau divideixen la can巽坦 en frases musicals amb una velocitat m辿s lenta. Daquesta manera lalumne/a va construint la can巽坦 de mica en mica.
12. Aquest m竪tode est format per nou can巽ons dividides en dos grups segons el nombre de dits que hi intervenen: 1- Can巽ons on solament hi interv辿 un dit: Les lletres daquestes can巽ons posen en evid竪ncia alguna de les caracter鱈stiques morfol嘆giques del dit que es presenta ( dit 1 , el gras; dit 2 , el llest, el que t辿 m辿s mobilitat; dit 3 , el llarg; dit 4 , el ximple, el que menys mobilitat t辿; dit 5 , el petit). 2- Can巽ons on hi interv辿 m辿s dun dit: A mesura que els dits es van presentant, apareixen una s竪rie de can巽ons que treballen les diferents combinacions que podem fer amb aquests dits. Aix鱈 doncs, en El tren es treballen els dits 1, 2 i 3; a La pilota , els dits 2, 3 i 4; a El picaparet , els dits 1, 2, 3, 4 i 5; i, per 炭ltim, a la can巽坦 Ja som una m , es treballen combinacions amb els dits 1, 2, 3, 4 i 5. Lordre daparici坦 daquestes can巽ons en el conte 辿s el seg端ent: Can巽坦 1: Presentaci坦 del dit 1. Can巽坦 2: Presentaci坦 del dit 2. Can巽坦 3: Presentaci坦 del dit 3. Can巽坦 4: El tren. Can巽坦 5: Presentaci坦 del dit 4. Can巽坦 6: La pilota. Can巽坦 7: Presentaci坦 del dit 5. Can巽坦 8: El picaparet. Can巽坦 9: Ja som una m.
13. Material complementari Sha fet un apartat amb les partitures de totes les can巽ons per tal que el professor o lalumne/a les pugui imprimir. Hi ha dues versions: Particel揃la per a lalumne/a: apareixen les notes amb el dit a sobre. Partitures per al professor/a: versi坦 pian鱈stica a quatre mans. En aquest apartat tamb辿 hi podeu trobar una versi坦 minus one per si es volen tocar les can巽ons amb acompanyament orquestral sense que soni la part de piano.
14. Orientacions per fer les classes col.lectives dinstrument A continuaci坦, visualitzem una s竪rie de v鱈deos en els quals es mostra quina 辿s la posici坦 correcta davant el teclat per, en 炭ltim lloc, parlar sobre la digitaci坦 i donar les bases argumentals de la ra坦 que mhan portat a situar la m en la posici坦 (mi, fa#, sol#, la#, si#). Per accedir a aquest apartat cliquem sobre lopci坦 La Posici坦 del cos i de les mans sobre el teclat de la pantalla principal. El format en que es presenta el seg端ent m竪tode per a teclat fa que sigui una eina molt vlida per poder utilitzar-se en les classes de caire col揃lectiu. Nom辿s cal una aula amb un ordinador connectat a un projector i a un equip de so, aix鱈 com un teclat, com a m鱈nim, per poder tocar les can巽ons amb els alumnes, b辿 en la versi坦 de quatre mans o en la versi坦 minus one que t辿 el CD rom en lapartat de Material complementari. El que ara relatar辿 辿s la meva experi竪ncia en la utilitzaci坦 que faig daquest CD rom a les meves aules de primer i tercer dESO. El primer pas 辿s fer una primera aproximaci坦 al rellleu del teclat, tot mostrant la localitzaci坦 de les diferents notes naturals, sostinguts i bemolls en el teclat. Per fer aquest exercici entrem en lapartat El teclat de la pantalla principal. El tercer pas el dedico a fer una s竪rie dexercicis gimnstics que crec que poden ajudar a lalumne/ a a prendre consci竪ncia i a tenir control de les diferents articulacions a nivell de canell i de la m que intervenen a lhora daccionar les tecles. Per accedir a aquest apartat cliquem sobre lopci坦 Exercicis introductoris de la pantalla principal. Lapartat El conte dels cinc dits lhe creat principalment pensant en els nens de nivell de primria. Tot i aix鱈, tal i com he comentat abans, hi ha la possibilitat de fer una petita representaci坦 m炭sico-teatral amb alumnes de secundria de les nou can巽ons tot seguint largument daquest conte i adre巽ar-la a un p炭blic format per nens i nenes dinfantil o primria. Quan faig aquest exercici amb els meus alumnes de secundria, el primer pas 辿s posar-me en contacte amb les escoles de primria de la zona que tinguin algun teclat o piano per tal doferir-los la possibilitat de despla巽ar-nos al seu centre a fer la representaci坦. Quan comentem als mestres dels CEIPs la tipologia despectacle que portem, acaben per decidir-se a destinar-lo a un p炭blic molt diversificat, des de nens dinfantil de P3, P4 i P5 fins a nens o nenes de primer i segon cicle de primria. Normalment, les can巽ons les canten alguns alumnes del grup, uns altres formen part de la coral que cantar les can巽ons i, per 炭ltim, la resta manipulen les titelles, si sha optat per fer titelles i no projectar directament les imatges del CD rom. Acaba essent un exercici for巽a interessant i engrescador pels alumnes ja que el treball realitzat planteja la necessitat dorganitzar-se a lhora de fer un treball en equip. s una experi竪ncia que recomano als meus companys de feina ja que t辿 una molt bona acceptaci坦 entre els nens i nenes iels meus alumnes de secundria solen sortir molt motivats i entusiasmats.
15. Les can巽ons: aquest 辿s lapartat m辿s important del CD rom. Aqu鱈 apareixen les innovacions metodol嘆giques m辿s importants, 辿s a dir, la utilitzaci坦 del karaoke com a eina didctica. Igual que als altres apartats, shi accedeix des de la pantalla principal. Podem trobar-hi tres tipus de karaokes: 1- Karaokes amb la lletra de la can巽坦 (destinat bsicament a nens o nenes de primria) 2- Karaoke per a treballar la lectura r鱈tmico-mel嘆dica (m辿s apropiada per lalumnat de lESO) 3- Karaokes en qu竪 se sincronitza la m炭sica, el n炭mero del dit i la tecla que sha de polsar . Per tal dinterioritzar la l鱈nea mel嘆dico-r鱈tmica de la can巽坦 que volem tractar, projectem a la pantalla de laula el karaoke amb la lletra de la can巽坦 o b辿 amb la notaci坦 musical, tot depenent de ledat de lalumnat. Posteriorment, quan ja hem interioritzat la melodia de forma auditiva, passem a interpretar-la sobre el teclat. En aquest punt, la nostra forma dactuar dependr del nombre de teclats que disposem. Si tenim un teclat per a cada nen, el procediment consistir en projectar el karaoke (3) tot sentint laudio, mentre els alumnes interpreten de forma sincronitzada i amb el teclat mutat el que apareix en la pantalla. Si la classe la fem a laula de m炭sica de lIES, l'exist竪ncia dun sol piano per a tots els alumnes far que la interpretaci坦 sincronitzada dels alumnes amb el teclat gegant que apareix en la pantalla de laula shagi de fer sobre la taula. Posteriorment, quan ja ho hagin practicat uns quants cops i els alumnes se sentin una mica segurs, passarem a interpretar la can巽坦 en el teclat, b辿 acompanyats per mi en la versi坦 per a quatre mans que el CD rom adjunta en lapartat de material, o b辿 acompanyats de la versi坦 minus one que tamb辿 apareix en aquest mateix 炭ltim apartat.
