More Related Content
What's hot (19)
Similar to Warhol: Sopa Campbell's (20)
Warhol: Sopa Campbell's
- 1. Sopa Campbells Documentaci坦 general Catalogaci坦: Autor: Andy Warhol (1928-1987) T鱈tol: Sopa Campbellss Cronologia: 1965 Localitzaci坦: gran varietat de versions. Es troba a diferents museus com la National Gallery of Art (Washington).. Estil: pop art Anlisi material: Dimensions: 92,1 cm x 61,6 cm Suport: tela T竪cnica: acr鱈lic i tinta serigrfica
- 2. Pop Art El Pop Art (Art popular) subratlla el valor iconogrfic de la societat de consum. El poble 辿s la base del seu art. Sorg鱈 com a reacci坦 contra lexpressionisme abstracte. Se sol prendre com a data dinici lany de la mort de Pollock, en que es produ鱈 un canvi radical, de lantropocentrisme del expressionisme abstracte es pass al antiantropocentrisme, en el que lobjecte 辿s m辿s important que el subjecte. Les principals caracter鱈stiques s坦n: 1. Els objectes industrials, els cartells, les imatges...s坦n el tema principal, ja que s坦n el mitj dexpressi坦 de la societat de consum. 2. Art de ciutat, totalment ali竪 a la natura. 3. Utilitza les imatges conegudes per les masses, el poble, amb un sentit diferent, per obtenir-ne una nova est竪tica o per assolir una visi坦 cr鱈tica de la societat de consum. 4. Art ambigu i ir嘆nic que es troba entre el rebuig del progr竪s i la seva acceptaci坦 o glorificaci坦. 5. Sapropia de les imatges comercials per utilitzar-les com un comentari sobre consumisme i cultura popular. El Pop Art sinspira en la cultura de masses. Vol tenir un llenguatge pla, sense complicacions. Molts artistes venen del m坦n de la publicitat. 6. s la primera tend竪ncia realista voluntriament freda, impersonal i sense cap missatge aparent.
- 3. Andrew Warhola m辿s conegut com Andy Warhol, fou un artista americ i la figura m辿s destacada del pop art. Va n辿ixer a Pittsburg, Pennsylvania fill de pares eslovacs emigrats a EE.UU. Comen巽 com il揃lustrador de revistes i publicista, fins que es feu fam坦s com a pintor i cineasta avantguardista. Es relacion amb gent molt diversa, com intel揃lectuals famosos, la boh竪mia de Nova York, artistes de Hollywood i rics arist嘆crates. Fou un personatge molt pol竪mic i criticat per les seves excentricitats. Actualment sel considera un dels artistes m辿s influents del segle XX. Edie Sedgwick i Andy Warhol
- 4. De petit pat鱈 diverses malalties que lobligaren a passar llargues temporades al llit, durant les quals col揃leccionava fotos dartistes famosos. Es torn hipocondr鱈ac i es llig molt a la seva mare. Estudi art comercial i el 1949 es trasllad a Nova York on comen巽 una carrera d竪xit com a il揃lustrador de revistes (Vogue, Harpers Bazaar) i en publicitat. El 1956 guany un premi del MOMA, per 竪xits destacats.
- 5. Als anys 60 comen巽 a pintar quadres de productes americans de consum famosos, com les llaunes de la sopa Campbells i les botelles de Coca-Cola.
- 6. Warhol trenca la frontera entre art i vida aconseguint que els objectes d'炭s popular i quotidi entressin en els museus Desmitific l'art i va acostar l'expressi坦 art鱈stica a tothom
- 7. El 1963 Warhol fund The Factory, el seu fam坦s estudi, on reun鱈 una gran quantitat de m炭sics, escriptors, artistes i personatges coneguts del underground de Nova York. Despr辿s comen巽 a fer serigrafies, de manera que feia art amb productes fabricats en s竪rie, al mateix temps que produ誰a en s竪rie el mateix art. Aix嘆 va revolucionar el m坦n de lart i el seu treball fou a la vegada popular i pol竪mic. El 1965 coneix el grup de m炭sica The Velvet Underground, liderat per Lou Reed, i en pot temps es convert鱈 en el seu manager. El 1967 produeix un disc del grup amb la cantant Niko, amiga de Warhol. Poc despr辿s se separen.
- 8. Lany 1963 trasllad el seu estudio al 231 del carrer 47 The Factory Est. Warhol passa a ser amo duna fabrica de treballadors de lart i produeixen obres com en una cadena de muntatge.
- 9. THE VELVET UNDERGROUND Tamb辿 durant un temps form part d'un grup musical THE VELVET UNDERGROUND AND NICO i es relacion amb gran figures del rock com David Bowie, Lou Reed, Iggy Pop, dissenyant-los portades de discos, maquillatge, escenografies i vestuaris. Warhol i Lou Reed Nico, Warhol, Maureen Tucker, Lou Reed, Sterling Morrison, John Cale
- 10. Serigrafia T竪cnica d'impressi坦 i d'estampat Es fa servir una tela de seds o un teixit de seda muntat en un marc. Mitjan巽ant una substncia obturadora es pot obstruir parcialment la trama de la pantalla i el color no passa. Els colors que s'obtenen amb la serigrafia s坦n plans. Aquesta t竪cnica permet seriar una mateixa imatge, a la mida desitjada, sobre llen巽os i altres suports. La utilitz per reproduir s竪ries dimatges quasi id竪ntiques, amb m鱈nimes variacions de color. Lobra dart perd la seva qualitat de pe巽a 炭nica, per aix嘆 nomen el seu estudi The http://moma.org/whatisaprint/flash.html Factory (La Fbrica)
- 11. Jacqueline Kennedy Elizabeth Taylor Elvis Presley
- 12. Tamb辿 retrat a personatges populars dels anys 60, com Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor, Jacqueline Kennedy o Troy Donahue.
- 13. Mao, 1972 Nueve Jackies, 1964. Ingrid amb barret
- 15. El 1968 una dona, Valerie Solanas (feminista radical), li dispar sis vegades al pit i el fer鱈 greument. Van estar 6 hores operant-lo. Aquest fet el va deixar traumatitzat per la resta de la seva vida. El 1969 public la revista InterView. La d竪cada dels 70 i 80 foren la consagraci坦 de lartista com estrella. Rep molts encrrecs de retrats, i en fa als seus amics, clients de la discoteca Studio 54, com Mick Jagger, Carolina Herrera, Liza Minelli i Liz Taylor. Comen巽 la seva famosa Marilyn, de lactriu ja morta. Tamb辿 pinta cotxes contractat pels fabricants (art car). S坦n famoses les seves cpsules del temps, caixes on guardava coses quotidianes, des de 1974. Va seguir pintant retrats de gent important, amb diners, i artistes. Els seus 炭ltims retrats seran el de Mao i Lenin, del 1986. Va morir el 1987 dun atac de cor.
- 16. Elements plstics Color vermell per Llauna de sopa de tomquet la part metl揃lica Llauna molt colorista que t辿 poca relaci坦 amb Groc per les lletres la sobrietat de Vorejades filet negre l'aut竪ntica (substitueix el blanc) El blau brut (substitueix el vermell habitual) Rosa per l'escut de l'Exposici坦 Universal (substitueix el groc) Rosa tamb辿 a les lletres i a la sanefa inferior Verd cid (substitueix el blanc) Colors originals
- 17. Cada cop que Warhol pintava una nova llauna de sopa la diferenciava de la resta, canviant els colors... ...eliminant el dibuix de l'Exposici坦 Universal i deixant nom辿s el cercle groc, perfilant m辿s les lletres, fent constar l'etiqueta del preu...
- 18. Composici坦 La imatge 辿s representada totalment plana i sense profunditat. Incongru竪ncia entre la visi坦 a竪ria que mostra tota la part superior i la frontalitat de les lletres impreses de la llauna. Prescindeix de les lleis de la perspectiva. Malgrat aix嘆, la llauna fou reprodu誰da amb fidelitat a loriginal.
- 19. Interpretaci坦 Elegir una llauna de sopa com a protagonista de lobra dart recull less竪ncia mateixa del Pop Art. Com hem vist, aquest corrent vol explorar les relacions entre art i cultura popular, i desmitifica temes importants com la fama i la mort, alhora que exalta la vida banal, la quotidianitat i la impersonalitat. Les representacions de les sopes Campbells s坦n tamb辿 una protesta contra lart institucionalitzat, que 辿s fora de labast del p炭blic, i que sovint 辿s venerat sense que shi faci cap reflexi坦 ni hi hagi una consci竪ncia cr鱈tica. Quan Warhol opt per la repetici坦 del motiu aconsegu鱈 una distncia est竪tica respecte de la seva obra mateixa. A trav辿s de la llauna de sopa denunciava el problema de la incomunicaci坦 en la societat tecnol嘆gica: la imatge representada era un objecte de consum, devorador de la pr嘆pia individualitat. Com diu lhistoriador de lart Argan, Warhol analitza els efectes de la repetici坦 de les not鱈cies (...) Estudia la manera com les imatges not鱈cia s坦n digerides per l'inconscient, sesquematitzen i es transformen en esl嘆gans visuals (...). Quan el 1960 comen巽 a pintar quadres de gran format tenia 32 anys i era un dissenyador publicitari de notable 竪xit a Nova York. Pot ser per aquesta formaci坦 com a publicista va fer que sel consider辿s lartista que millor havia sabut copsar la societat americana dels anys 60. (VISUALART)
- 20. Funci坦 El Pop Art va ser tamb辿 una reacci坦 contra lexpressionisme abstracte, que implicava una reivindicaci坦 no expl鱈cita de la masculinitat que deriv cap a una actitud masclista de molts dels seus representants. El Pop Art va n辿ixer de lambient gai, el mateix Warhol mai va negar la seva homosexualitat. Tamb辿 volia acostar lart a tothom, atraient a la gent (el poble) mitjan巽ant la utilitzaci坦 de marques i personatges populars, de sobres coneguts per tothom. Lobjectiu era trencar la frontera entre art i vida, i aconseguir que objectes d炭s popular i quotidi entressin als museus.
- 21. Dibuixant, pintor, grafista, cineasta, fot嘆graf, productor musical i empresari
- 22. Cineasta underground Va rodar moltes pel揃l鱈cules underground. Destacarem: Sleep, de 1963, en la qual apareix un home dormint durant 6 hores; o Empire, on filma el Empire State Building al llarg de 8 hores... Edie Sedgwick's
- 23. La cadira el竪ctrica. 1983.El pont de Brooklyn
- 24. 1981 1986. Self-portrait with camouflage
- 26. Statue of Liberty, c.1963 Cowboys and Indians: John Wayne 1986
- 28. Kitsch Concepte art鱈stic que hom defineix generalment, b辿 que no exactament, com a mal gust. Exemples de kitsch poden 辿sser: Una bola de vidre amb una torre Eiffel dins, al mig d'un paisatge nevat. Les flors de plstic. Disneylndia seria la t鱈pica ciutat kitsch.
- 29. Altres artistes del pop art Robert Rauschenberg Elaborava collages amb retalls d'imatges agafades de la cultura popular i de la tecnologia
- 30. Jasper Johns Artista pont entre l'expressionisme abstracte i el Pop Art Els seus temes s坦n mundans i directes, com n炭meros, dianes i banderes
- 31. Roy Lichtenstein (Nova York, 1923-1997) Es conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de lart del c嘆mic. In The Car, 1963 Maybe, 1963 La cara de Barcelona (1992) Popeye, 1961