ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo

Xicoteta presentació sobre Jaume I

•Download as PPT, PDF•
•
Idoia Vidal Julia
Idoia Vidal Julia

Les cròniques medievals!

1 of 8
Download to read offline
LES CRÒNIQUES MEDIEVALS
Context històric  El 13 de novembre de 1137, Ramiro II el Monge, rei d'Aragó, deposità en el seu gendre Ramón Berenguer el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com Comte de Barcelona i Príncip d'Aragó.  El 1137, Ramon Berenguer IV es casa amb la princesa Peronella d’Aragó.És l’origen de la corona i el motiu pel qual els futurs comtes de Barcelona s’anomenaran reis d’Aragó.  El papat i regne de França s’uniren en una croada contra el catarisme.  El rei Pere el catòlic va ser derrotat el 1213 en la batlla de Muret, on havia defensat els seus vasalls i la regiò passà a la corona francesa.  El fill de Pere II es veu obligat a canviar l’expanció de la corona i conquereix Mallorca(1229).
IMPORTÀNCIA CÀTARS ALMOGÀVERS    El càtars o Bons homes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota la riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’Església católica i el sistema feudal del nobles del moment.    Els almogàvers eren unes tropes de xoc formades per infanteria lleugera, generalment no tenien armadures, existents des del segle XII fins al XIV.  Les tropes estan formades  per aragonesos i catalans, preferenment gent de muntanya i gent del pirineu. Actuaven per el servei del rei d'Aragó, però ells per lliure és podien posar al servei de qui volguessin. És caracteritzaven per ser tropes de vanguarda. Entravan amb gran valor i força en els combats. I abans de començar el combat per animar-se cridaven:  ARAGÓ! ARAGÓ! DESPERTA FERRO!!! Amb la presecució i extermini del càtars, després de la desfeta a Montsegur, els càtars que van quedar, van empendre una migració cap a terres catalanes.
LA CANCELLERIA REIAL  La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu-cultural de “normalització linguística” de la ̈ Corona d'Aragó creada al segle XIII.  La va fundar Jaume I l'any 1276, i s’ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: certificacions, lletres reials o llicències, entre d'altres.  Jaume I, quan la va crear, va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí.  Els textos és redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català.  Integrada a la Corona catalanoaragonesa, la Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i de tramitar tots els documents reials , de la noblesa o dels eclesiàstics.
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES  Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV.  Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic.  En la redacció d’aquests escrits s’utilitzaren TRES FONTS: les cròniques històriques anteriors, les cançons de gesta i la narrativa cavalleresca de tema artúric.  Les cròniques sempre havien estat redactades en llatí.  El text més famós redactat al monestir de Ripoll entre els anys 1162 i 1184 i del qual es va fer en temps del conqueridor és LA GESTA COMITUM BARCINONENSIUM ET REGUM ARAGONIAE.
 CARACTERÍSTIQUES: - S’obta per la llengua materna en la redacció i no pel llatí. - El to que s’usa es emotiu, realista, ple d’anècdotes, reflexions, i emocions intímes, ja que s’escriu en primera persona. - Monarques intervenen en la redacció, justificant les seues accions.Les cròniques remarquen la cohesió de les terres que integraven la corona i la unitat de la seua llengua, presenten el monarca com a símbol.
Libre dels feits  La conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció.  Jaume I mor el 1276; així doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans.  El manuscrit més antic conservat és de 1343.  CARACTERISTÍQUES - Els trets humans, El sentiment religiós., L'amor del rei als seus regnes., Participació directa en allò narrat, Esperit militar i heroic, Llenguatge popular i improvisat. La Crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del reI. La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Hi abunden els fragments dialogats i sovint intervencions en llengües pròpies dels persontages(aragonés, francés, provença, mossàrab i castellà). La crònica té cuatre parts: la primera( la infantesa i la joventut del rei), la segona (les conquestes de Mallorca i de València), la tercera les disputes del rei amb el seu cosí Alfons de Castellà) i la quarta( els últims anys del seu regnat).
DIFERÈNCIA ENTRE CRÒNIQUES MEDIAVALS I LES CUATRE GRANS CRÒNIQUES  Les Quatre grans cròniques, que tenen, ultra la seva importància historiogràfica, un notable interès lingüístic i literari, ja que constitueixen autèntiques peces narratives de gran valor creatiu.  Les cròniques mediavals són extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, destinades a ésser escoltades en una lectura col ·lectiva o a ésser llegides individualmen.  http://www.youtube.com/watch?v=Ssbeygbveiw

More Related Content

Xicoteta presentació sobre Jaume I

  • 2. Context històric  El 13 de novembre de 1137, Ramiro II el Monge, rei d'Aragó, deposità en el seu gendre Ramón Berenguer el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara avant com Comte de Barcelona i Príncip d'Aragó.  El 1137, Ramon Berenguer IV es casa amb la princesa Peronella d’Aragó.És l’origen de la corona i el motiu pel qual els futurs comtes de Barcelona s’anomenaran reis d’Aragó.  El papat i regne de França s’uniren en una croada contra el catarisme.  El rei Pere el catòlic va ser derrotat el 1213 en la batlla de Muret, on havia defensat els seus vasalls i la regiò passà a la corona francesa.  El fill de Pere II es veu obligat a canviar l’expanció de la corona i conquereix Mallorca(1229).
  • 3. IMPORTÀNCIA CÀTARS ALMOGÀVERS    El càtars o Bons homes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota la riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’Església católica i el sistema feudal del nobles del moment.    Els almogàvers eren unes tropes de xoc formades per infanteria lleugera, generalment no tenien armadures, existents des del segle XII fins al XIV.  Les tropes estan formades  per aragonesos i catalans, preferenment gent de muntanya i gent del pirineu. Actuaven per el servei del rei d'Aragó, però ells per lliure és podien posar al servei de qui volguessin. És caracteritzaven per ser tropes de vanguarda. Entravan amb gran valor i força en els combats. I abans de començar el combat per animar-se cridaven:  ARAGÓ! ARAGÓ! DESPERTA FERRO!!! Amb la presecució i extermini del càtars, després de la desfeta a Montsegur, els càtars que van quedar, van empendre una migració cap a terres catalanes.
  • 4. LA CANCELLERIA REIAL  La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu-cultural de “normalització linguística” de la ̈ Corona d'Aragó creada al segle XIII.  La va fundar Jaume I l'any 1276, i s’ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: certificacions, lletres reials o llicències, entre d'altres.  Jaume I, quan la va crear, va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí.  Els textos és redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català.  Integrada a la Corona catalanoaragonesa, la Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i de tramitar tots els documents reials , de la noblesa o dels eclesiàstics.
  • 5. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES  Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV.  Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic.  En la redacció d’aquests escrits s’utilitzaren TRES FONTS: les cròniques històriques anteriors, les cançons de gesta i la narrativa cavalleresca de tema artúric.  Les cròniques sempre havien estat redactades en llatí.  El text més famós redactat al monestir de Ripoll entre els anys 1162 i 1184 i del qual es va fer en temps del conqueridor és LA GESTA COMITUM BARCINONENSIUM ET REGUM ARAGONIAE.
  • 6.  CARACTERÍSTIQUES: - S’obta per la llengua materna en la redacció i no pel llatí. - El to que s’usa es emotiu, realista, ple d’anècdotes, reflexions, i emocions intímes, ja que s’escriu en primera persona. - Monarques intervenen en la redacció, justificant les seues accions.Les cròniques remarquen la cohesió de les terres que integraven la corona i la unitat de la seua llengua, presenten el monarca com a símbol.
  • 7. Libre dels feits  La conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció.  Jaume I mor el 1276; així doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans.  El manuscrit més antic conservat és de 1343.  CARACTERISTÍQUES - Els trets humans, El sentiment religiós., L'amor del rei als seus regnes., Participació directa en allò narrat, Esperit militar i heroic, Llenguatge popular i improvisat. La Crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del reI. La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Hi abunden els fragments dialogats i sovint intervencions en llengües pròpies dels persontages(aragonés, francés, provença, mossàrab i castellà). La crònica té cuatre parts: la primera( la infantesa i la joventut del rei), la segona (les conquestes de Mallorca i de València), la tercera les disputes del rei amb el seu cosí Alfons de Castellà) i la quarta( els últims anys del seu regnat).
  • 8. DIFERÈNCIA ENTRE CRÒNIQUES MEDIAVALS I LES CUATRE GRANS CRÒNIQUES  Les Quatre grans cròniques, que tenen, ultra la seva importància historiogràfica, un notable interès lingüístic i literari, ja que constitueixen autèntiques peces narratives de gran valor creatiu.  Les cròniques mediavals són extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, destinades a ésser escoltades en una lectura col ·lectiva o a ésser llegides individualmen.  http://www.youtube.com/watch?v=Ssbeygbveiw