2. L Art nouveau a Europa A finals del segle XIX es produeixen a Europa un seguit de moviments art鱈stics que amb nom divers volen anar cap a la modernitat tot i rebutjant els gustos del passat. Aquests moviments art鱈stics i culturals reben el nom de Modernismo a Espanya, Art Noveau a Fran巽a, Modern Style a Anglaterra i Jugendstil a Alemanya.
3. Formes art鱈stiques del Modernisme europeu Els moviments de renovaci坦 art鱈stica propis del Modernisme prenen formes molt diverses. Aqu鱈 assenyalarem aquells trets propis del simbolisme i el decadentisme com: Exaltaci坦 dels universos decadents. Allunyament dels referents realistes. Rebuig per all嘆 vulgar i materialista. Exaltaci坦 de la figura de l artista.
4. El Modernisme a Catalunya L etapa modernista a Catalunya es pot explicar en quatre etapes: 1a. Etapa: (1892-93). Hi destaca la importncia de la revista L Aven巽 i es van perfilant les dues tend竪ncies del Modernisme catal: els decadentistes i els vitalistes. 2a. Etapa: (1894-98). Triomf del decadentisme. 3a. Etapa: (1898-1900). Importncia de la revista Catal嘆nia i reacci坦 antidecadentista. 4捉. Etapa: (1900-1906). Joventut i El Poble Catal..
6. Aspectes rellevants Ja hem vist la importncia de les publicacions durant el Modernisme: revistes com L Aven巽 , Catal嘆nia o El Poble Catal van ser decisives pel seu pes ideol嘆gic en la implantaci坦 i desenvolupament del Modernisme. Laltre pilar del Modernisme a Catalunya, a banda de les revistes varen ser Les Festes Modernistes que es van celebrar a Sitges, organitzades per Santiago Rusi単ol.
7. La boh竪mia modernista L artista es converteix en una figura central durant el Modernisme. Els mateixos artistes es veien a ells mateixos com a 辿ssers superiors, dotats d unes qualitats que el gran p炭blic no podia comprendre. Es consideraven sacerdots de l Art i duien una vida allunyada de les convencions de la societat burgesa. A la vida dels artistes se la coneixia com boh竪mia. Destaquem la boh竪mia rosa o daurada i la boh竪mia negra.
8. Santiago Rusi単ol Santiago Rusi単ol (1861-1931) 辿s un dels representants m辿s destacats del corrent simbolista dins del Modernisme catal. Pintor, poeta, narrador i dramaturg 辿s un exemple arquet鱈pic de la versatilitat de l autor modernista i tamb辿 ho va ser de la boh竪mia . Va ser una de les nimes de les Festes Modernistes i ha deixat per a la literatura catalana obres tan importants com: L auca del senyor Esteve, L h辿roe, El pati blau, L alegria que passa
10. La narrativa modernista La novel揃la modernista va tenir moltes formes: la novel揃la rural amb autors destacats com V鱈ctor Catal o Raimon Casellas La novel揃la costumista amb autors com Santiago Rusi単ol. La novel揃la decadentista on va destacar Prudenci Bertrana
11. Poesia modernista: Joan Maragall Representant mxim de la poesia modernista, a banda de poeta, va destacar com a articulista a Diario de Barcelona. Tamb辿 va fer traduccions.
17. MODERNISME/ NOUCENTISME Ruralisme Subjectivitat Gaudi de la llibertat G竪neres: novel.la, teatre i poesia Acceptaci坦 parcial del Romanticisme Rebuig de la civilitzaci坦 sorgida de la Revoluci坦 industrial Natura misteriosa i font de desassossec. Civilitat Objectivitat Intel.lectualitzaci坦 G竪neres literaris: articles period鱈stics, assaigs, poesia. Rebuig del Romanticisme. Acceptaci坦 de la civilitzaci坦 sortida de la Revoluci坦 industrial. Visi坦 de la ciutat com a espai urb que acull tothom. Natura: no genera agressivitat en les persones. s un lloc que cal ordenar