際際滷

際際滷Share a Scribd company logo

Andrea espinosa mansunides2012

Escola Cervet坦
Escola Cervet坦
Convert to study guideBETA

Transform any presentation into a summarized study guide, highlighting the most important points and key insights.

1 of 4
Download to read offline
Andrea Espinosa Un institut. Progr辿s pel poble afric? La paraula preferida dels pol鱈tics: solidaritat. La dels covards: ajuda. La dels experts: evoluci坦. Mentida! Ning炭 t辿 una paraula assignada, el que es t辿 辿s una realitat. I al poble afric li ha tocat aquesta. Un m坦n egoista, injust i estancat. Per aix嘆 requereixen solidaritat, ajuda i evoluci坦. Per嘆 en cap cas hem de veure lfrica com un continent pobre, no. s una regi坦 rica, molt rica en valors. Davant un conflicte o un temor, no intenteu afrontar-lo? I si us sentiu petits perqu竪 no teniu recursos per solucionar-ho, oi que fugiu? S鱈, nestic segura. La por ens fa actuar amb el cor i no amb el cap. Les emocions, en aquest cas, pesen m辿s que la ra坦. No obstant, hi ha sentiments m辿s forts que altres. Escapolir-se del focus del temor no 辿s sin嘆nim de felicitat, a vegades sapropa m辿s a un sentiment de malenconia, que sen diu nostlgia. En el cas del poble afric, defugir del recel 辿s deixar enrere una terra, una llengua, uns costums, una naci坦. Significa marxar del pa鱈s per trobar un lloc millor per viure. Pot semblar estrany que un lloc millor per viure sigui quelcom diferent a lindret en el qual hem crescut. Per嘆 辿s possible. De fet, la majoria dels emigrants tenen lesperan巽a de trobar una part dells en un altre espai. Una part dells que 辿s la superviv竪ncia. En la nostra cultura, canviar de resid竪ncia, i m辿s si significa canviar destat, 辿s s鱈mbol de poder, de vida, dinconformisme. Per qu竪 veiem tanta difer竪ncia en el mateix fet: marxar del pa鱈s? Un cas ha estat per voluntat pr嘆pia, els immigrants, en canvi, per necessitat.
Andrea Espinosa Sembla ser que no recordem que al segle XIX Espanya era un pa鱈s emissor demigrants. Emigrants que sortien al m坦n amb un 炭nic objectiu: canviar la seva vida. Per嘆 des de principis del XX el nostre paper ha canviat, ens hem convertit en una pot竪ncia receptora. I no ens hem aturat a pensar que la sortida dels nostres familiars cap a Fran巽a, Gran Bretanya o R炭ssia durant els anys 50 va ser a causa de la pobresa (s鱈, pobresa) que regnava al pa鱈s. Ara, que Espanya es defineix com un pa鱈s desenvolupat, no veiem m辿s enll daquest m坦n. Per嘆 sabeu qu竪? Hi ha rees, i molt鱈ssimes, que tot i haver transcorregut m辿s dun segle, segueixen en el mateix punt de partida: en la mis竪ria. Evidentment necessiten ajuda per progressar, per嘆 aquesta no sha de basar en la regulaci坦 de lentrada dimmigrants. Tampoc en laprovaci坦 del dret de reagrupament familiar o el dret dasil. Tampoc en lenviament de recaptes a governs africans sense un projecte sobre el qual fer cr辿ixer el pa鱈s. No. Res de tot aix嘆. El que es necessita 辿s voluntat per fer b辿 les coses. Tot i que ens spiga greu dir-ho, sha de comen巽ar de zero. Shan de posar els fonaments per aixecar el poble, la regi坦, el continent. La base de tot 辿s el coneixement, leducaci坦 i el saber. Si es coneix es pot construir tot el necessari per sortir endavant. Si es sap es poden canviar els errors per iniciatives. Lescola 辿s l炭nica via, tot i que sembli mentida, deducar el futur. No calen m辿s riqueses, es necessita un edifici. Un edifici constru誰t amb il揃lusi坦, amb esperan巽a i confian巽a. Daquesta manera no hi ha dubte que sen sortiran, i no nom辿s aix嘆, sin坦 que passaran de ser xifres danalfabets, a aconseguir un futur millor.
Andrea Espinosa Des de petits shan sentit orgullosos de nosaltres al veure que apren鱈em i hem presumit de les nostres habilitats. Ara els toca a ells, no? Mai 辿s tard. Deixem de pensar en propostes per acollir els immigrants i per cobrir les seves necessitats amb infraestructures espanyoles i pensem en la inversi坦 que suposa un institut a lfrica. s cost坦s, 辿s clar. Per嘆 res comparat amb les vides que depenen de les decisions del poder afric mal escollit. La mala gesti坦 daquells pobles suposa p竪rdues humanes, cosa que amb el coneixement que ofereix un centre escolar els alumnes seran al poder daqu鱈 a uns anys. s el mateix que dir que els competents promouran canvis que portaran lfrica a un m坦n millor. Un m坦n millor que estar dins la seva terra i no a milers de kil嘆metres. Aix鱈 que tant dif鱈cil 辿s deixar de mirar dins i fixar-se una mica en lexterior? Les millors solucions sempre shan de trobar en els pa誰sos desenvolupats? Un institut en el Tercer M坦n far m辿s que un dret pels immigrants en el Primer M坦n. A m辿s, promoure leducaci坦 al seu poble permetr un desenvolupament fonamentat sobre la seva ideologia, una ideologia diferent a la nostra. Perqu竪 ajudar als qui ho necessiten 辿s el m辿s important, per嘆 sempre sha de buscar la millor soluci坦, no la m辿s senzilla o la m辿s rpida, sin坦 la que m辿s efectes positius aporti a tots els implicats. Aix鱈, els m辿s reservats no seran acusats de racistes ni els m辿s protectors de xen嘆fobs. Els m辿s avars no seran jutjats degoistes. Per嘆 sobretot, els m辿s perjudicats seran beneficiats, que 辿s el m辿s important.
Andrea Espinosa Aix鱈 que ja sabeu, col揃laborar implica fer-ho b辿 i la construcci坦 dun institut en un poble afric 辿s la millor manera de promoure el canvi, la millor manera de canviar el futur, ja que encara hi som a temps. Serem solidaris, ajudarem en el que calgui i aconseguirem evolucionar el vostre pa鱈s, tot per vosaltres, futurs afortunats.

More Related Content

Andrea espinosa mansunides2012

  • 1. Andrea Espinosa Un institut. Progr辿s pel poble afric? La paraula preferida dels pol鱈tics: solidaritat. La dels covards: ajuda. La dels experts: evoluci坦. Mentida! Ning炭 t辿 una paraula assignada, el que es t辿 辿s una realitat. I al poble afric li ha tocat aquesta. Un m坦n egoista, injust i estancat. Per aix嘆 requereixen solidaritat, ajuda i evoluci坦. Per嘆 en cap cas hem de veure lfrica com un continent pobre, no. s una regi坦 rica, molt rica en valors. Davant un conflicte o un temor, no intenteu afrontar-lo? I si us sentiu petits perqu竪 no teniu recursos per solucionar-ho, oi que fugiu? S鱈, nestic segura. La por ens fa actuar amb el cor i no amb el cap. Les emocions, en aquest cas, pesen m辿s que la ra坦. No obstant, hi ha sentiments m辿s forts que altres. Escapolir-se del focus del temor no 辿s sin嘆nim de felicitat, a vegades sapropa m辿s a un sentiment de malenconia, que sen diu nostlgia. En el cas del poble afric, defugir del recel 辿s deixar enrere una terra, una llengua, uns costums, una naci坦. Significa marxar del pa鱈s per trobar un lloc millor per viure. Pot semblar estrany que un lloc millor per viure sigui quelcom diferent a lindret en el qual hem crescut. Per嘆 辿s possible. De fet, la majoria dels emigrants tenen lesperan巽a de trobar una part dells en un altre espai. Una part dells que 辿s la superviv竪ncia. En la nostra cultura, canviar de resid竪ncia, i m辿s si significa canviar destat, 辿s s鱈mbol de poder, de vida, dinconformisme. Per qu竪 veiem tanta difer竪ncia en el mateix fet: marxar del pa鱈s? Un cas ha estat per voluntat pr嘆pia, els immigrants, en canvi, per necessitat.
  • 2. Andrea Espinosa Sembla ser que no recordem que al segle XIX Espanya era un pa鱈s emissor demigrants. Emigrants que sortien al m坦n amb un 炭nic objectiu: canviar la seva vida. Per嘆 des de principis del XX el nostre paper ha canviat, ens hem convertit en una pot竪ncia receptora. I no ens hem aturat a pensar que la sortida dels nostres familiars cap a Fran巽a, Gran Bretanya o R炭ssia durant els anys 50 va ser a causa de la pobresa (s鱈, pobresa) que regnava al pa鱈s. Ara, que Espanya es defineix com un pa鱈s desenvolupat, no veiem m辿s enll daquest m坦n. Per嘆 sabeu qu竪? Hi ha rees, i molt鱈ssimes, que tot i haver transcorregut m辿s dun segle, segueixen en el mateix punt de partida: en la mis竪ria. Evidentment necessiten ajuda per progressar, per嘆 aquesta no sha de basar en la regulaci坦 de lentrada dimmigrants. Tampoc en laprovaci坦 del dret de reagrupament familiar o el dret dasil. Tampoc en lenviament de recaptes a governs africans sense un projecte sobre el qual fer cr辿ixer el pa鱈s. No. Res de tot aix嘆. El que es necessita 辿s voluntat per fer b辿 les coses. Tot i que ens spiga greu dir-ho, sha de comen巽ar de zero. Shan de posar els fonaments per aixecar el poble, la regi坦, el continent. La base de tot 辿s el coneixement, leducaci坦 i el saber. Si es coneix es pot construir tot el necessari per sortir endavant. Si es sap es poden canviar els errors per iniciatives. Lescola 辿s l炭nica via, tot i que sembli mentida, deducar el futur. No calen m辿s riqueses, es necessita un edifici. Un edifici constru誰t amb il揃lusi坦, amb esperan巽a i confian巽a. Daquesta manera no hi ha dubte que sen sortiran, i no nom辿s aix嘆, sin坦 que passaran de ser xifres danalfabets, a aconseguir un futur millor.
  • 3. Andrea Espinosa Des de petits shan sentit orgullosos de nosaltres al veure que apren鱈em i hem presumit de les nostres habilitats. Ara els toca a ells, no? Mai 辿s tard. Deixem de pensar en propostes per acollir els immigrants i per cobrir les seves necessitats amb infraestructures espanyoles i pensem en la inversi坦 que suposa un institut a lfrica. s cost坦s, 辿s clar. Per嘆 res comparat amb les vides que depenen de les decisions del poder afric mal escollit. La mala gesti坦 daquells pobles suposa p竪rdues humanes, cosa que amb el coneixement que ofereix un centre escolar els alumnes seran al poder daqu鱈 a uns anys. s el mateix que dir que els competents promouran canvis que portaran lfrica a un m坦n millor. Un m坦n millor que estar dins la seva terra i no a milers de kil嘆metres. Aix鱈 que tant dif鱈cil 辿s deixar de mirar dins i fixar-se una mica en lexterior? Les millors solucions sempre shan de trobar en els pa誰sos desenvolupats? Un institut en el Tercer M坦n far m辿s que un dret pels immigrants en el Primer M坦n. A m辿s, promoure leducaci坦 al seu poble permetr un desenvolupament fonamentat sobre la seva ideologia, una ideologia diferent a la nostra. Perqu竪 ajudar als qui ho necessiten 辿s el m辿s important, per嘆 sempre sha de buscar la millor soluci坦, no la m辿s senzilla o la m辿s rpida, sin坦 la que m辿s efectes positius aporti a tots els implicats. Aix鱈, els m辿s reservats no seran acusats de racistes ni els m辿s protectors de xen嘆fobs. Els m辿s avars no seran jutjats degoistes. Per嘆 sobretot, els m辿s perjudicats seran beneficiats, que 辿s el m辿s important.
  • 4. Andrea Espinosa Aix鱈 que ja sabeu, col揃laborar implica fer-ho b辿 i la construcci坦 dun institut en un poble afric 辿s la millor manera de promoure el canvi, la millor manera de canviar el futur, ja que encara hi som a temps. Serem solidaris, ajudarem en el que calgui i aconseguirem evolucionar el vostre pa鱈s, tot per vosaltres, futurs afortunats.