ºÝºÝߣ

ºÝºÝߣShare a Scribd company logo
Estils art¨ªstics
     dels segles
XVIII i XIX
Index:
Index
Introducci¨®:
Pintura:La     pi nt ur a      ¨¦s    l 'ar t   de     pi nt ar ,
d'expr es s ar -s e        s obr e     una       s uper f ¨ª c i e
m t j an? ant f or m
  i                     es i c ol or s . La pr ¨¤c t i c a de
l 'ar t de pi nt ar c ons i s t ei x a apl i c ar una
t ¨¨c ni c a c onc r et a dam       unt   una s uper f ¨ª c i e
det er m nada, j a s i gui un f ul l de paper , un
          i
l l en? , un m , una f us t a o un r et al l de t ei xi t .
               ur
La f i nal i t at obt eni r una c om      pos i c i ¨® am l es
                                                        b
f or m , c ol or s , t ext ur es i el di bui x, que d¨®na
       es
l l oc a una obr a d' ar t d'ac or d am uns            b
pr i nc i pi s es t ¨¨t i c s .

Ar qui t ec t ur a: L'ar qui t ec t ur a ¨¦s           l 'ar t
de pr oj ec t ar o c ons t r ui r edi f i c i s i d'al t r es
es t r uc t ur es f ¨ª s i ques . ?s una de l es s i s
bel l es ar t s . El pr of es s i onal que des env ol upa
aques t a di s c i pl i na s 'anom   ena ar qui t ec t e o
ar qui t ec t a: pl ani f i c a el pr oj ec t e i s ov i nt
L' estil
    ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®
¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®: Definici¨®
 ¨C L'estil ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® neix a Fran?a a principis del segle XVIII i es desenvolupa durant els regnats de Llu¨ªs
 XV i Llu¨ªs XVI. Ha estat considerat com la culminaci¨® del Barroc, per¨°, ¨¦s un estil independent que
 sorgeix com a reacci¨® al barroc cl¨¤ssic imposat per la cort de Llu¨ªs XIV. El rococ¨® a difer¨¨ncia del
 barroc, es caracteritzat per l'opul¨¨ncia, l'eleg¨¤ncia i per l'¨²s de colors vius, que contrasten amb el
 pessimisme i la foscor del barroc.
Harmonitza amb la vida despreocupada i agradable que la societat anhela i es desent¨¦n de q¨¹estions
religioses. Aquest estil,que sols simbolitza superficialitat, es exclusiu de l' aristocr¨¤cia .




¨C El terme rococ¨® prov¨¦ de la paraula francesa "rocaille" (pedra) i "coquille" (petxina),
elements de gran import¨¤ncia per a l'ornamentaci¨® d'interiors.
Historia i Expansi¨®:


Alemanya: construccions religioses
Arquitectura: Caracter¨ªstiques
*L' arquitectura es concentrava en els edificis, les resid¨¨ncies de la
noblesa i de l' alta burgesa. A m¨¦s va tenir molt poc reflex en les
construccions oficials fossin laiques o eclesi¨¤stiques.

Les caracter¨ªstiques b¨¤siques s¨®n:

¨C Marcada difer¨¨ncia entre exteriors i interiors:
+ L' exterior es caracteritzat per l' espontaneitat, la naturalitat, la
senzillesa i la simplicitat. En les fa?anes s' eliminen les ordres cl¨¤ssics i
tenien motllures per emmarcar finestres o portes.
+ L' interior ¨¦s una fantasia, una superficialitat amb colors. Les
habitaciones es dissenyaven com una agrupaci¨® d' ornamentaci¨®,
colors i mobiliari.

¨C Reconeixement de les l¨ªnies corbes i un munt de decoracions ( caps
tallades en la part frontal).


¨C Ideal fusi¨® amb la natura, el paisatge i l' entorn.


¨C L' acumulaci¨® d' elements decoratius basats en l¨ªnies ondulats i en l' a
simetria.


¨C Difusi¨® del gust xin¨¨s, que va entrar a Europa amb peces de
porcellana, teles o laques, i que decorar¨¤ els salons occidentals amb els
seus temes m¨¦s representatius.
Arquitectura: Autors destacats
Autors                   Biografia                                Obra mestra

         Robert de Cotte ¨¦s un dels arquictectes m¨¦s
         rellevants del rococ¨® que va n¨¨ixer a Par¨ªs el
         1656 i va morir el 1735. Tamb¨¦ va ser un gran
         decorador i els seus edificis van ser valorats pel
         seu estil com per la seva decoraci¨®. . Va
         contribiur en la difusi¨® de l' arquitectura francesa
         per Europa.



         Guarino Guarini ( o Camillo Guarino Guarini), va ser
         un altrre dels arquitectes m¨¦s destacats durant el
         desenvolupament del rococ¨®. Va n¨¨ixer el 1624 i va
         morir el 1683 a It¨¤lia. A m¨¦s de ser arquitecte va ser
         escriptor, matem¨¤tic i sacerdot de la Ordre dels
         Clergues Regular. Va dissenyar molts edificis
         esclesi¨¤stics en el seu pa¨ªs i altres pa?sos europeus.


         Fran?ois de Cuvilli¨¦s (naiement: el 1695 a Soignies
         (B¨¨lgica); mort: el 1768 a Munich (Alemanya) fou un
         arquitecte alemany nascut a B¨¨lgica. Es va formar a
         Fran?a i intent¨¤ adaptar el rococ¨® franc¨¨s a la
         est¨¨tica alemanya. El seu estil es va estendre per tot
         Europa.
Pintura: Caracter¨ªstiques
En pintura, els temes m¨¦s abundants s¨®n les festes galants i campestres, les hist¨°ries pastorals, les
aventures amoroses i cortesanes, les dames de la cort, passejos de parelles aristocr¨¤tiques, etc...


 Les caracter¨ªstiques b¨¤siques en s¨®n:


 ¨C La dona com a fugura principal, ja que representa sensualitat
 i bellesa


 ¨C Predominaci¨® dels colors pastissos, alegres, clars i suaus.


 ¨C Recuperaci¨® de personatges mitol¨°gics amb eleg¨¤ncia,
 sensualitat, frescor i bellesa


 ¨C Els retrats es basaven en l' eleg¨¤ncia i la superficialitat de la
 vida de la cort i dels ambients cortesans.


 ¨C ?s de les formes curv¨ªlinies          i decoraci¨® de teles amb
 querubins i mites d'amor
Pintura: Artistes rellevants
Autors                Biografia                              Obra mestra

         Jean-Antoine Watteau va n¨¨ixer el 1684 i va
         morir el 1721 a Fran?a. Va ser un dels
         primers    representants    del     moviment
         ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®. A m¨¦s el creador del gen¨¨re des
         f¨ºtes galantes: escenes de festeig amor¨®s i
         diversions amb un encant idil.lic i buc¨°lic,
         banyades en un aire de teatrilitat.


         Thomas Gainsborough va venir al m¨®n el 1727
         i va morir el 1788. Fou un mestre del retrat i de
         la pintura dels paisatges. Va ser el pintor
         favorrit de l' aristocr¨¤cia brit¨¤nica i va
         aconseguir una gran fortuna amb els seus
         retrats. Les seves obres s¨®n caracteritzats per
         la noble i refinada eleg¨¤ncia de les figures.


         Jean-Honor¨¦ Fragonard fou un dels pintors
         m¨¦s rellevants de l' estil rococ¨®. Nascut el 1732
         ¨¤ Grasse, va morir el 1806 a Par¨ªs. Les obres de
         Fragonard s¨®n escnes d' amor i voluptuositat
         des de que ho va imposar Llu¨ªs XV i quan
         dubtava entre tem¨¤tica religiosa o cl¨¤ssica.
Escultura:Caracter¨ªstiques
L' escultura va ser un altre ¨¤rea on el ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® va
marcar un molt gran apogeu.


Les caracter¨ªstiques b¨¤siques en s¨®n:


¨C Expressi¨® de l' estil a trav¨¦s de l' escultura de
porcellana.


¨C An.nulaci¨® de les est¨¤tues de marbre.


¨C Reflex de les temes d' amor i alegria en l'
escultura.


¨C Elements b¨¤siques:les l¨ªnies corbes, la natura i l'
asimetria.
Escultura: Autors rellevants
Art¨ªsta           Biografia                              Obra mestra




          ?tienne-Maurice Falconet, nascut el 01 de
          decembre 1716 a Par¨ªs, on va morir el 24
          de gener el 1791, fou un dels principals
          escultors de l' estil rococ¨® franc¨¨s. Va ser
          molt conegut degut a qu¨¨ la Marquesa de
          Pompadour li encarregava moltes obres.




          Giacomo Serpotta (Palerm, 10 de mar?
          1656 - Palerm, 27 febrer 1732) va ser un
          escultor i decorador itali¨¤. Es va distingir
          en l'art de l'estuc. Venia d'una fam¨ªlia
          d'escultors exercit la professi¨® del seu
          pare Gaspar, el seu germ¨¤ Josep i el seu
          fill Procopio.
Neoclassicisme
Neoclassicisme: Definici¨®
¨C El neoclassicisme va ser un moviment cultural i art¨ªstic que abasta des
de la segoina meitat del segle XVII fins els inicis del segle XIX. S' anomena
aix¨ª perqu¨¨ va suposar el retorn als models cl¨¤ssics. Iniciant-se a Fran?a,
va ser un art burg¨¨s, auster i racional. Es va desenvolupar en la pintura,
l'escultura i l' arquitectura. A difer¨¨ncia del Romanticisme, sacrificava els
colors per a la perfecci¨® de la l¨ªnia.




    Pintura neocl¨¤ssica      Escultura neocl¨¤ssica   Arquitectura neocl¨¤ssica
Neoclassicisme: Historia
+ El neo (¡°nou¡± en grec)-classicisme defineix de manera fonamental la
recerca de l' excel.l¨¨ncia en l' obra de l' art.

+ El conjunt de circumt¨¤ncies que ho va incrementar s¨®n:

¨C Importants troballes arqueol¨°giques: Pompeia, Hercul¨¤.

¨C Iniciaci¨® d' una bibliografia arqueol¨°gicament important: Historia de
l' art de l' antiguitat, Winckelmann.

¨C Creaci¨® d' academies: campanyes contra el barroc i la recerca del
bon gust.

¨C Cansamet i exhausment de les formes decoratives del ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®.
Arquitectura: Caracter¨ªstiques
¨C L'arquitectura neocl¨¤ssica ¨¦s un per¨ªode del neoclassicisme arquitect¨°nic que abasta la
segona meitat segle XVIII i comen?aments del segle XIX. Succeint el classicisme, el barroc
i el rococ¨®, l' arquitectura neocl¨¤ssica utilitza els elements greco-romans (columnes, front¨®,
proporcions harmonioses, portal) i est¨¤ al servei de la pol¨ªtica. El descobriment i excavaci¨®
de jaciments de Pompeia i Hercul¨¤ va donar el gust de les formes antigues.


¨C Les caracter¨ªstiques b¨¤siques en s¨®n:
.. Imitaci¨® de l' antiguitat
.. Presa de l' ordre d¨°ric de Gr¨¨cia: la coluna recupera la seva import¨¤ncia i tornen els
frontons poblats d' est¨¤tues.
.. Presa de la ci¨¨ncia de l' espai de Roma: la cupula, els edificis presenten voltes romanes
.. Predomini de la c¨°pia damunt de la imginaci¨® renovadora
.. Construcci¨® d'esgl¨¦sies i tota classe de monuments p¨²blics
.. Presa dels c¨¤nons de simetria, rigidesa i fredor del m¨®n antic.
.. Paper fonamental de les Acad¨¨mies: s¨®n les encarregades de supervisar els activitats
arquit¨¨ctonics.
.. La Revoluci¨® Industrial s' encarrega d' aportar materials i procediments constructius
nous.
Arquitectura neocl¨¤ssica:



La Madeleine                               Porta de Bradenburg




                  Observatori astron¨°mic




                                             Museu del Prado
Porta de Alcal¨¢
Arquitectura: Autors destacats

More Related Content

What's hot (20)

Classe 2?eso renaixement
Classe 2?eso renaixementClasse 2?eso renaixement
Classe 2?eso renaixement
Ainara Lobo
?
05 Barroc. 1 Introducci¨®
05 Barroc. 1 Introducci¨®05 Barroc. 1 Introducci¨®
05 Barroc. 1 Introducci¨®
amelisgalmes
?
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
Julia Valera
?
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i GoyaNeoclassicisme, Romanticisme i Goya
Neoclassicisme, Romanticisme i Goya
ramonagusba
?
El Renaixement Itali? Pintura M
El Renaixement Itali? Pintura MEl Renaixement Itali? Pintura M
El Renaixement Itali? Pintura M
Merc¨¨ Bigorra
?
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
xarkz98
?
Power Renaixement
Power RenaixementPower Renaixement
Power Renaixement
Graupe
?
Pintura Renaixement
Pintura RenaixementPintura Renaixement
Pintura Renaixement
Jos¨¦ Luis Garcia Salvador
?
Art del barroc
Art del barrocArt del barroc
Art del barroc
Irene S¨¢nchez Maestre
?
2. el renaixement caracter¨ªstiques
2. el renaixement caracter¨ªstiques2. el renaixement caracter¨ªstiques
2. el renaixement caracter¨ªstiques
jgutier4
?
Pintors del barroc
Pintors del barrocPintors del barroc
Pintors del barroc
Rosa Curto
?
Renaixement Barroc
Renaixement BarrocRenaixement Barroc
Renaixement Barroc
munsha.reines
?
L¡¯art del Renaixement (Renaixement itali¨¤)
L¡¯art del Renaixement (Renaixement itali¨¤)L¡¯art del Renaixement (Renaixement itali¨¤)
L¡¯art del Renaixement (Renaixement itali¨¤)
xabiapi
?

Viewers also liked (20)

Usa guam-peres
Usa guam-peresUsa guam-peres
Usa guam-peres
Ivo Hilven
?
Journal chinois france Kan zhong guo Regards sur la Chine N¡ã280 2013-01-16Journal chinois france Kan zhong guo Regards sur la Chine N¡ã280 2013-01-16
Journal chinois france Kan zhong guo Regards sur la Chine N¡ã280 2013-01-16
kzgeurope
?
Diego Ricol-Test de la amistadDiego Ricol-Test de la amistad
Diego Ricol-Test de la amistad
Diego Ricol
?
Dr Marc Castadot: Angor stable ¨C D¨¦finition et actualit¨¦s th¨¦rapeutiques (BHC...Dr Marc Castadot: Angor stable ¨C D¨¦finition et actualit¨¦s th¨¦rapeutiques (BHC...
Dr Marc Castadot: Angor stable ¨C D¨¦finition et actualit¨¦s th¨¦rapeutiques (BHC...
Brussels Heart Center
?
Fundamentos constitucionales primera parteFundamentos constitucionales primera parte
Fundamentos constitucionales primera parte
yooseajun
?
Ch 02 modif
Ch 02 modifCh 02 modif
Ch 02 modif
Reinhart Tresnadiputra
?
Dossier craterreDossier craterre
Dossier craterre
pedro_campo
?
Figuras respiracion
Figuras respiracionFiguras respiracion
Figuras respiracion
aidadourado
?
FranklinFranklin
Franklin
luisitofranklin
?
Journal chinois france Kan zhong guo Regards sur la Chine N¡ã280 2013-01-16Journal chinois france Kan zhong guo Regards sur la Chine N¡ã280 2013-01-16
Journal chinois france Kan zhong guo Regards sur la Chine N¡ã280 2013-01-16
kzgeurope
?
Diego Ricol-Test de la amistadDiego Ricol-Test de la amistad
Diego Ricol-Test de la amistad
Diego Ricol
?
Dr Marc Castadot: Angor stable ¨C D¨¦finition et actualit¨¦s th¨¦rapeutiques (BHC...Dr Marc Castadot: Angor stable ¨C D¨¦finition et actualit¨¦s th¨¦rapeutiques (BHC...
Dr Marc Castadot: Angor stable ¨C D¨¦finition et actualit¨¦s th¨¦rapeutiques (BHC...
Brussels Heart Center
?
Fundamentos constitucionales primera parteFundamentos constitucionales primera parte
Fundamentos constitucionales primera parte
yooseajun
?
Dossier craterreDossier craterre
Dossier craterre
pedro_campo
?
Figuras respiracion
Figuras respiracionFiguras respiracion
Figuras respiracion
aidadourado
?

Similar to Felubenjamila (20)

Neoclassicisme i Romanticisme (art de finals del segle XVIII i principis del ...
Neoclassicisme i Romanticisme (art de finals del segle XVIII i principis del ...Neoclassicisme i Romanticisme (art de finals del segle XVIII i principis del ...
Neoclassicisme i Romanticisme (art de finals del segle XVIII i principis del ...
AzaharaAguileraYuste1
?
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
joanet83
?
1.°ù±ð²Ô²¹¾±³æ±ð³¾±ð²Ô³Ù.³¦²¹°ù²¹³¦³Ù±ð°ù¨ª²õ³Ù¾±±ç³Ü±ð²õ
1.°ù±ð²Ô²¹¾±³æ±ð³¾±ð²Ô³Ù.³¦²¹°ù²¹³¦³Ù±ð°ù¨ª²õ³Ù¾±±ç³Ü±ð²õ1.°ù±ð²Ô²¹¾±³æ±ð³¾±ð²Ô³Ù.³¦²¹°ù²¹³¦³Ù±ð°ù¨ª²õ³Ù¾±±ç³Ü±ð²õ
1.°ù±ð²Ô²¹¾±³æ±ð³¾±ð²Ô³Ù.³¦²¹°ù²¹³¦³Ù±ð°ù¨ª²õ³Ù¾±±ç³Ü±ð²õ
jesus gutierrez
?
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
joanet83
?
Art ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® IES Maremar
Art ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® IES MaremarArt ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® IES Maremar
Art ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® IES Maremar
M¨° C
?
Art2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaArt2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitectura
ramonbo
?
Unitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xixUnitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xix
Julia Valera
?
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holandala pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
virtuals
?
Art segles XVIII i XIX
Art segles XVIII i XIXArt segles XVIII i XIX
Art segles XVIII i XIX
Juanjo Rodr¨ªguez Gonz¨¢lez
?
treball del barroc EB 3
treball del barroc EB 3treball del barroc EB 3
treball del barroc EB 3
jarnaizmas1
?
Socials ivan i yannis
Socials ivan i yannisSocials ivan i yannis
Socials ivan i yannis
ivangp
?
ivan i yannis
ivan i yannisivan i yannis
ivan i yannis
ivangp
?
Barroc df 2
Barroc df 2Barroc df 2
Barroc df 2
profes folchitorres
?
ART NEOCL?SSIC.pdf
ART NEOCL?SSIC.pdfART NEOCL?SSIC.pdf
ART NEOCL?SSIC.pdf
Kristyan Luna Martinez
?
Art del Renaixement
Art del Renaixement Art del Renaixement
Art del Renaixement
Irene S¨¢nchez Maestre
?
El renaixement 1
El renaixement 1El renaixement 1
El renaixement 1
Andreu Exposito
?
La pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXLa pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIX
virtuals
?
Neoclassicisme i Romanticisme (art de finals del segle XVIII i principis del ...
Neoclassicisme i Romanticisme (art de finals del segle XVIII i principis del ...Neoclassicisme i Romanticisme (art de finals del segle XVIII i principis del ...
Neoclassicisme i Romanticisme (art de finals del segle XVIII i principis del ...
AzaharaAguileraYuste1
?
IMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnesIMPRESSIONISME_alumnes
IMPRESSIONISME_alumnes
joanet83
?
1.°ù±ð²Ô²¹¾±³æ±ð³¾±ð²Ô³Ù.³¦²¹°ù²¹³¦³Ù±ð°ù¨ª²õ³Ù¾±±ç³Ü±ð²õ
1.°ù±ð²Ô²¹¾±³æ±ð³¾±ð²Ô³Ù.³¦²¹°ù²¹³¦³Ù±ð°ù¨ª²õ³Ù¾±±ç³Ü±ð²õ1.°ù±ð²Ô²¹¾±³æ±ð³¾±ð²Ô³Ù.³¦²¹°ù²¹³¦³Ù±ð°ù¨ª²õ³Ù¾±±ç³Ü±ð²õ
1.°ù±ð²Ô²¹¾±³æ±ð³¾±ð²Ô³Ù.³¦²¹°ù²¹³¦³Ù±ð°ù¨ª²õ³Ù¾±±ç³Ü±ð²õ
jesus gutierrez
?
NEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resumNEOCLASSICISME_resum
NEOCLASSICISME_resum
joanet83
?
Art ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® IES Maremar
Art ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® IES MaremarArt ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® IES Maremar
Art ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® IES Maremar
M¨° C
?
Art2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitecturaArt2 neoclassicisme. arquitectura
Art2 neoclassicisme. arquitectura
ramonbo
?
Unitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xixUnitat 7. l'art del segle xix
Unitat 7. l'art del segle xix
Julia Valera
?
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holandala pintura al segle XII a Flandes i Holanda
la pintura al segle XII a Flandes i Holanda
virtuals
?
treball del barroc EB 3
treball del barroc EB 3treball del barroc EB 3
treball del barroc EB 3
jarnaizmas1
?
Socials ivan i yannis
Socials ivan i yannisSocials ivan i yannis
Socials ivan i yannis
ivangp
?
ivan i yannis
ivan i yannisivan i yannis
ivan i yannis
ivangp
?
La pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIXLa pintura de paisatge segle XIX
La pintura de paisatge segle XIX
virtuals
?

Felubenjamila

  • 1. Estils art¨ªstics dels segles XVIII i XIX
  • 3. Introducci¨®: Pintura:La pi nt ur a ¨¦s l 'ar t de pi nt ar , d'expr es s ar -s e s obr e una s uper f ¨ª c i e m t j an? ant f or m i es i c ol or s . La pr ¨¤c t i c a de l 'ar t de pi nt ar c ons i s t ei x a apl i c ar una t ¨¨c ni c a c onc r et a dam unt una s uper f ¨ª c i e det er m nada, j a s i gui un f ul l de paper , un i l l en? , un m , una f us t a o un r et al l de t ei xi t . ur La f i nal i t at obt eni r una c om pos i c i ¨® am l es b f or m , c ol or s , t ext ur es i el di bui x, que d¨®na es l l oc a una obr a d' ar t d'ac or d am uns b pr i nc i pi s es t ¨¨t i c s . Ar qui t ec t ur a: L'ar qui t ec t ur a ¨¦s l 'ar t de pr oj ec t ar o c ons t r ui r edi f i c i s i d'al t r es es t r uc t ur es f ¨ª s i ques . ?s una de l es s i s bel l es ar t s . El pr of es s i onal que des env ol upa aques t a di s c i pl i na s 'anom ena ar qui t ec t e o ar qui t ec t a: pl ani f i c a el pr oj ec t e i s ov i nt
  • 4. L' estil ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®
  • 5. ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®: Definici¨® ¨C L'estil ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® neix a Fran?a a principis del segle XVIII i es desenvolupa durant els regnats de Llu¨ªs XV i Llu¨ªs XVI. Ha estat considerat com la culminaci¨® del Barroc, per¨°, ¨¦s un estil independent que sorgeix com a reacci¨® al barroc cl¨¤ssic imposat per la cort de Llu¨ªs XIV. El rococ¨® a difer¨¨ncia del barroc, es caracteritzat per l'opul¨¨ncia, l'eleg¨¤ncia i per l'¨²s de colors vius, que contrasten amb el pessimisme i la foscor del barroc. Harmonitza amb la vida despreocupada i agradable que la societat anhela i es desent¨¦n de q¨¹estions religioses. Aquest estil,que sols simbolitza superficialitat, es exclusiu de l' aristocr¨¤cia . ¨C El terme rococ¨® prov¨¦ de la paraula francesa "rocaille" (pedra) i "coquille" (petxina), elements de gran import¨¤ncia per a l'ornamentaci¨® d'interiors.
  • 6. Historia i Expansi¨®: Alemanya: construccions religioses
  • 7. Arquitectura: Caracter¨ªstiques *L' arquitectura es concentrava en els edificis, les resid¨¨ncies de la noblesa i de l' alta burgesa. A m¨¦s va tenir molt poc reflex en les construccions oficials fossin laiques o eclesi¨¤stiques. Les caracter¨ªstiques b¨¤siques s¨®n: ¨C Marcada difer¨¨ncia entre exteriors i interiors: + L' exterior es caracteritzat per l' espontaneitat, la naturalitat, la senzillesa i la simplicitat. En les fa?anes s' eliminen les ordres cl¨¤ssics i tenien motllures per emmarcar finestres o portes. + L' interior ¨¦s una fantasia, una superficialitat amb colors. Les habitaciones es dissenyaven com una agrupaci¨® d' ornamentaci¨®, colors i mobiliari. ¨C Reconeixement de les l¨ªnies corbes i un munt de decoracions ( caps tallades en la part frontal). ¨C Ideal fusi¨® amb la natura, el paisatge i l' entorn. ¨C L' acumulaci¨® d' elements decoratius basats en l¨ªnies ondulats i en l' a simetria. ¨C Difusi¨® del gust xin¨¨s, que va entrar a Europa amb peces de porcellana, teles o laques, i que decorar¨¤ els salons occidentals amb els seus temes m¨¦s representatius.
  • 8. Arquitectura: Autors destacats Autors Biografia Obra mestra Robert de Cotte ¨¦s un dels arquictectes m¨¦s rellevants del rococ¨® que va n¨¨ixer a Par¨ªs el 1656 i va morir el 1735. Tamb¨¦ va ser un gran decorador i els seus edificis van ser valorats pel seu estil com per la seva decoraci¨®. . Va contribiur en la difusi¨® de l' arquitectura francesa per Europa. Guarino Guarini ( o Camillo Guarino Guarini), va ser un altrre dels arquitectes m¨¦s destacats durant el desenvolupament del rococ¨®. Va n¨¨ixer el 1624 i va morir el 1683 a It¨¤lia. A m¨¦s de ser arquitecte va ser escriptor, matem¨¤tic i sacerdot de la Ordre dels Clergues Regular. Va dissenyar molts edificis esclesi¨¤stics en el seu pa¨ªs i altres pa?sos europeus. Fran?ois de Cuvilli¨¦s (naiement: el 1695 a Soignies (B¨¨lgica); mort: el 1768 a Munich (Alemanya) fou un arquitecte alemany nascut a B¨¨lgica. Es va formar a Fran?a i intent¨¤ adaptar el rococ¨® franc¨¨s a la est¨¨tica alemanya. El seu estil es va estendre per tot Europa.
  • 9. Pintura: Caracter¨ªstiques En pintura, els temes m¨¦s abundants s¨®n les festes galants i campestres, les hist¨°ries pastorals, les aventures amoroses i cortesanes, les dames de la cort, passejos de parelles aristocr¨¤tiques, etc... Les caracter¨ªstiques b¨¤siques en s¨®n: ¨C La dona com a fugura principal, ja que representa sensualitat i bellesa ¨C Predominaci¨® dels colors pastissos, alegres, clars i suaus. ¨C Recuperaci¨® de personatges mitol¨°gics amb eleg¨¤ncia, sensualitat, frescor i bellesa ¨C Els retrats es basaven en l' eleg¨¤ncia i la superficialitat de la vida de la cort i dels ambients cortesans. ¨C ?s de les formes curv¨ªlinies i decoraci¨® de teles amb querubins i mites d'amor
  • 10. Pintura: Artistes rellevants Autors Biografia Obra mestra Jean-Antoine Watteau va n¨¨ixer el 1684 i va morir el 1721 a Fran?a. Va ser un dels primers representants del moviment ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®. A m¨¦s el creador del gen¨¨re des f¨ºtes galantes: escenes de festeig amor¨®s i diversions amb un encant idil.lic i buc¨°lic, banyades en un aire de teatrilitat. Thomas Gainsborough va venir al m¨®n el 1727 i va morir el 1788. Fou un mestre del retrat i de la pintura dels paisatges. Va ser el pintor favorrit de l' aristocr¨¤cia brit¨¤nica i va aconseguir una gran fortuna amb els seus retrats. Les seves obres s¨®n caracteritzats per la noble i refinada eleg¨¤ncia de les figures. Jean-Honor¨¦ Fragonard fou un dels pintors m¨¦s rellevants de l' estil rococ¨®. Nascut el 1732 ¨¤ Grasse, va morir el 1806 a Par¨ªs. Les obres de Fragonard s¨®n escnes d' amor i voluptuositat des de que ho va imposar Llu¨ªs XV i quan dubtava entre tem¨¤tica religiosa o cl¨¤ssica.
  • 11. Escultura:Caracter¨ªstiques L' escultura va ser un altre ¨¤rea on el ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® va marcar un molt gran apogeu. Les caracter¨ªstiques b¨¤siques en s¨®n: ¨C Expressi¨® de l' estil a trav¨¦s de l' escultura de porcellana. ¨C An.nulaci¨® de les est¨¤tues de marbre. ¨C Reflex de les temes d' amor i alegria en l' escultura. ¨C Elements b¨¤siques:les l¨ªnies corbes, la natura i l' asimetria.
  • 12. Escultura: Autors rellevants Art¨ªsta Biografia Obra mestra ?tienne-Maurice Falconet, nascut el 01 de decembre 1716 a Par¨ªs, on va morir el 24 de gener el 1791, fou un dels principals escultors de l' estil rococ¨® franc¨¨s. Va ser molt conegut degut a qu¨¨ la Marquesa de Pompadour li encarregava moltes obres. Giacomo Serpotta (Palerm, 10 de mar? 1656 - Palerm, 27 febrer 1732) va ser un escultor i decorador itali¨¤. Es va distingir en l'art de l'estuc. Venia d'una fam¨ªlia d'escultors exercit la professi¨® del seu pare Gaspar, el seu germ¨¤ Josep i el seu fill Procopio.
  • 14. Neoclassicisme: Definici¨® ¨C El neoclassicisme va ser un moviment cultural i art¨ªstic que abasta des de la segoina meitat del segle XVII fins els inicis del segle XIX. S' anomena aix¨ª perqu¨¨ va suposar el retorn als models cl¨¤ssics. Iniciant-se a Fran?a, va ser un art burg¨¨s, auster i racional. Es va desenvolupar en la pintura, l'escultura i l' arquitectura. A difer¨¨ncia del Romanticisme, sacrificava els colors per a la perfecci¨® de la l¨ªnia. Pintura neocl¨¤ssica Escultura neocl¨¤ssica Arquitectura neocl¨¤ssica
  • 15. Neoclassicisme: Historia + El neo (¡°nou¡± en grec)-classicisme defineix de manera fonamental la recerca de l' excel.l¨¨ncia en l' obra de l' art. + El conjunt de circumt¨¤ncies que ho va incrementar s¨®n: ¨C Importants troballes arqueol¨°giques: Pompeia, Hercul¨¤. ¨C Iniciaci¨® d' una bibliografia arqueol¨°gicament important: Historia de l' art de l' antiguitat, Winckelmann. ¨C Creaci¨® d' academies: campanyes contra el barroc i la recerca del bon gust. ¨C Cansamet i exhausment de les formes decoratives del ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®.
  • 16. Arquitectura: Caracter¨ªstiques ¨C L'arquitectura neocl¨¤ssica ¨¦s un per¨ªode del neoclassicisme arquitect¨°nic que abasta la segona meitat segle XVIII i comen?aments del segle XIX. Succeint el classicisme, el barroc i el rococ¨®, l' arquitectura neocl¨¤ssica utilitza els elements greco-romans (columnes, front¨®, proporcions harmonioses, portal) i est¨¤ al servei de la pol¨ªtica. El descobriment i excavaci¨® de jaciments de Pompeia i Hercul¨¤ va donar el gust de les formes antigues. ¨C Les caracter¨ªstiques b¨¤siques en s¨®n: .. Imitaci¨® de l' antiguitat .. Presa de l' ordre d¨°ric de Gr¨¨cia: la coluna recupera la seva import¨¤ncia i tornen els frontons poblats d' est¨¤tues. .. Presa de la ci¨¨ncia de l' espai de Roma: la cupula, els edificis presenten voltes romanes .. Predomini de la c¨°pia damunt de la imginaci¨® renovadora .. Construcci¨® d'esgl¨¦sies i tota classe de monuments p¨²blics .. Presa dels c¨¤nons de simetria, rigidesa i fredor del m¨®n antic. .. Paper fonamental de les Acad¨¨mies: s¨®n les encarregades de supervisar els activitats arquit¨¨ctonics. .. La Revoluci¨® Industrial s' encarrega d' aportar materials i procediments constructius nous.
  • 17. Arquitectura neocl¨¤ssica: La Madeleine Porta de Bradenburg Observatori astron¨°mic Museu del Prado Porta de Alcal¨¢