Este documento presenta un "test de la amistad" con 8 preguntas para responder s¨ª o no. Al final, el autor se da cuenta de que no necesita un test para saber que la persona es su amiga, y agradece al lector por tomarse el tiempo de leerlo y comprobar su amistad.
Dr Marc Castadot: Angor stable ¨C D¨¦finition et actualit¨¦s th¨¦rapeutiques (BHC...Brussels Heart Center
?
Dr Marc Castadot: Angor stable ¨C D¨¦finition et actualit¨¦s th¨¦rapeutiques (BHC Symposium 2012)
Fundamentos constitucionales primera parteyooseajun
?
Este documento contiene extractos de varios art¨ªculos de la Constituci¨®n Mexicana relacionados con obligaciones fiscales, derechos individuales, nacionalidad, ciudadan¨ªa y procesos legislativos. Establece que los mexicanos est¨¢n obligados a contribuir a los gastos p¨²blicos de manera proporcional, y protege los derechos de las personas a no ser molestadas sin orden judicial. Tambi¨¦n define qui¨¦nes son ciudadanos mexicanos y establece los procesos para iniciar leyes o decretos.
This chapter discusses the importance of integrating strategic planning and human resource planning. It identifies the objectives as understanding how an organization's competitive environment influences strategic planning and why internal resource analysis is important. It describes linking strategic analysis, formulation and implementation with human resources planning and forecasting. Models of environmental scanning, internal analysis of culture, capabilities, composition and forecasting demand and supply of employees are provided. Formulating strategy includes SWOT analysis and determining corporate strategy around growth, diversification, mergers and acquisitions.
3. Introducci¨®:
Pintura:La pi nt ur a ¨¦s l 'ar t de pi nt ar ,
d'expr es s ar -s e s obr e una s uper f ¨ª c i e
m t j an? ant f or m
i es i c ol or s . La pr ¨¤c t i c a de
l 'ar t de pi nt ar c ons i s t ei x a apl i c ar una
t ¨¨c ni c a c onc r et a dam unt una s uper f ¨ª c i e
det er m nada, j a s i gui un f ul l de paper , un
i
l l en? , un m , una f us t a o un r et al l de t ei xi t .
ur
La f i nal i t at obt eni r una c om pos i c i ¨® am l es
b
f or m , c ol or s , t ext ur es i el di bui x, que d¨®na
es
l l oc a una obr a d' ar t d'ac or d am uns b
pr i nc i pi s es t ¨¨t i c s .
Ar qui t ec t ur a: L'ar qui t ec t ur a ¨¦s l 'ar t
de pr oj ec t ar o c ons t r ui r edi f i c i s i d'al t r es
es t r uc t ur es f ¨ª s i ques . ?s una de l es s i s
bel l es ar t s . El pr of es s i onal que des env ol upa
aques t a di s c i pl i na s 'anom ena ar qui t ec t e o
ar qui t ec t a: pl ani f i c a el pr oj ec t e i s ov i nt
5. ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®: Definici¨®
¨C L'estil ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® neix a Fran?a a principis del segle XVIII i es desenvolupa durant els regnats de Llu¨ªs
XV i Llu¨ªs XVI. Ha estat considerat com la culminaci¨® del Barroc, per¨°, ¨¦s un estil independent que
sorgeix com a reacci¨® al barroc cl¨¤ssic imposat per la cort de Llu¨ªs XIV. El rococ¨® a difer¨¨ncia del
barroc, es caracteritzat per l'opul¨¨ncia, l'eleg¨¤ncia i per l'¨²s de colors vius, que contrasten amb el
pessimisme i la foscor del barroc.
Harmonitza amb la vida despreocupada i agradable que la societat anhela i es desent¨¦n de q¨¹estions
religioses. Aquest estil,que sols simbolitza superficialitat, es exclusiu de l' aristocr¨¤cia .
¨C El terme rococ¨® prov¨¦ de la paraula francesa "rocaille" (pedra) i "coquille" (petxina),
elements de gran import¨¤ncia per a l'ornamentaci¨® d'interiors.
7. Arquitectura: Caracter¨ªstiques
*L' arquitectura es concentrava en els edificis, les resid¨¨ncies de la
noblesa i de l' alta burgesa. A m¨¦s va tenir molt poc reflex en les
construccions oficials fossin laiques o eclesi¨¤stiques.
Les caracter¨ªstiques b¨¤siques s¨®n:
¨C Marcada difer¨¨ncia entre exteriors i interiors:
+ L' exterior es caracteritzat per l' espontaneitat, la naturalitat, la
senzillesa i la simplicitat. En les fa?anes s' eliminen les ordres cl¨¤ssics i
tenien motllures per emmarcar finestres o portes.
+ L' interior ¨¦s una fantasia, una superficialitat amb colors. Les
habitaciones es dissenyaven com una agrupaci¨® d' ornamentaci¨®,
colors i mobiliari.
¨C Reconeixement de les l¨ªnies corbes i un munt de decoracions ( caps
tallades en la part frontal).
¨C Ideal fusi¨® amb la natura, el paisatge i l' entorn.
¨C L' acumulaci¨® d' elements decoratius basats en l¨ªnies ondulats i en l' a
simetria.
¨C Difusi¨® del gust xin¨¨s, que va entrar a Europa amb peces de
porcellana, teles o laques, i que decorar¨¤ els salons occidentals amb els
seus temes m¨¦s representatius.
8. Arquitectura: Autors destacats
Autors Biografia Obra mestra
Robert de Cotte ¨¦s un dels arquictectes m¨¦s
rellevants del rococ¨® que va n¨¨ixer a Par¨ªs el
1656 i va morir el 1735. Tamb¨¦ va ser un gran
decorador i els seus edificis van ser valorats pel
seu estil com per la seva decoraci¨®. . Va
contribiur en la difusi¨® de l' arquitectura francesa
per Europa.
Guarino Guarini ( o Camillo Guarino Guarini), va ser
un altrre dels arquitectes m¨¦s destacats durant el
desenvolupament del rococ¨®. Va n¨¨ixer el 1624 i va
morir el 1683 a It¨¤lia. A m¨¦s de ser arquitecte va ser
escriptor, matem¨¤tic i sacerdot de la Ordre dels
Clergues Regular. Va dissenyar molts edificis
esclesi¨¤stics en el seu pa¨ªs i altres pa?sos europeus.
Fran?ois de Cuvilli¨¦s (naiement: el 1695 a Soignies
(B¨¨lgica); mort: el 1768 a Munich (Alemanya) fou un
arquitecte alemany nascut a B¨¨lgica. Es va formar a
Fran?a i intent¨¤ adaptar el rococ¨® franc¨¨s a la
est¨¨tica alemanya. El seu estil es va estendre per tot
Europa.
9. Pintura: Caracter¨ªstiques
En pintura, els temes m¨¦s abundants s¨®n les festes galants i campestres, les hist¨°ries pastorals, les
aventures amoroses i cortesanes, les dames de la cort, passejos de parelles aristocr¨¤tiques, etc...
Les caracter¨ªstiques b¨¤siques en s¨®n:
¨C La dona com a fugura principal, ja que representa sensualitat
i bellesa
¨C Predominaci¨® dels colors pastissos, alegres, clars i suaus.
¨C Recuperaci¨® de personatges mitol¨°gics amb eleg¨¤ncia,
sensualitat, frescor i bellesa
¨C Els retrats es basaven en l' eleg¨¤ncia i la superficialitat de la
vida de la cort i dels ambients cortesans.
¨C ?s de les formes curv¨ªlinies i decoraci¨® de teles amb
querubins i mites d'amor
10. Pintura: Artistes rellevants
Autors Biografia Obra mestra
Jean-Antoine Watteau va n¨¨ixer el 1684 i va
morir el 1721 a Fran?a. Va ser un dels
primers representants del moviment
¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®. A m¨¦s el creador del gen¨¨re des
f¨ºtes galantes: escenes de festeig amor¨®s i
diversions amb un encant idil.lic i buc¨°lic,
banyades en un aire de teatrilitat.
Thomas Gainsborough va venir al m¨®n el 1727
i va morir el 1788. Fou un mestre del retrat i de
la pintura dels paisatges. Va ser el pintor
favorrit de l' aristocr¨¤cia brit¨¤nica i va
aconseguir una gran fortuna amb els seus
retrats. Les seves obres s¨®n caracteritzats per
la noble i refinada eleg¨¤ncia de les figures.
Jean-Honor¨¦ Fragonard fou un dels pintors
m¨¦s rellevants de l' estil rococ¨®. Nascut el 1732
¨¤ Grasse, va morir el 1806 a Par¨ªs. Les obres de
Fragonard s¨®n escnes d' amor i voluptuositat
des de que ho va imposar Llu¨ªs XV i quan
dubtava entre tem¨¤tica religiosa o cl¨¤ssica.
11. Escultura:Caracter¨ªstiques
L' escultura va ser un altre ¨¤rea on el ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨® va
marcar un molt gran apogeu.
Les caracter¨ªstiques b¨¤siques en s¨®n:
¨C Expressi¨® de l' estil a trav¨¦s de l' escultura de
porcellana.
¨C An.nulaci¨® de les est¨¤tues de marbre.
¨C Reflex de les temes d' amor i alegria en l'
escultura.
¨C Elements b¨¤siques:les l¨ªnies corbes, la natura i l'
asimetria.
12. Escultura: Autors rellevants
Art¨ªsta Biografia Obra mestra
?tienne-Maurice Falconet, nascut el 01 de
decembre 1716 a Par¨ªs, on va morir el 24
de gener el 1791, fou un dels principals
escultors de l' estil rococ¨® franc¨¨s. Va ser
molt conegut degut a qu¨¨ la Marquesa de
Pompadour li encarregava moltes obres.
Giacomo Serpotta (Palerm, 10 de mar?
1656 - Palerm, 27 febrer 1732) va ser un
escultor i decorador itali¨¤. Es va distingir
en l'art de l'estuc. Venia d'una fam¨ªlia
d'escultors exercit la professi¨® del seu
pare Gaspar, el seu germ¨¤ Josep i el seu
fill Procopio.
14. Neoclassicisme: Definici¨®
¨C El neoclassicisme va ser un moviment cultural i art¨ªstic que abasta des
de la segoina meitat del segle XVII fins els inicis del segle XIX. S' anomena
aix¨ª perqu¨¨ va suposar el retorn als models cl¨¤ssics. Iniciant-se a Fran?a,
va ser un art burg¨¨s, auster i racional. Es va desenvolupar en la pintura,
l'escultura i l' arquitectura. A difer¨¨ncia del Romanticisme, sacrificava els
colors per a la perfecci¨® de la l¨ªnia.
Pintura neocl¨¤ssica Escultura neocl¨¤ssica Arquitectura neocl¨¤ssica
15. Neoclassicisme: Historia
+ El neo (¡°nou¡± en grec)-classicisme defineix de manera fonamental la
recerca de l' excel.l¨¨ncia en l' obra de l' art.
+ El conjunt de circumt¨¤ncies que ho va incrementar s¨®n:
¨C Importants troballes arqueol¨°giques: Pompeia, Hercul¨¤.
¨C Iniciaci¨® d' una bibliografia arqueol¨°gicament important: Historia de
l' art de l' antiguitat, Winckelmann.
¨C Creaci¨® d' academies: campanyes contra el barroc i la recerca del
bon gust.
¨C Cansamet i exhausment de les formes decoratives del ¸é´Ç³¦´Ç³¦¨®.
16. Arquitectura: Caracter¨ªstiques
¨C L'arquitectura neocl¨¤ssica ¨¦s un per¨ªode del neoclassicisme arquitect¨°nic que abasta la
segona meitat segle XVIII i comen?aments del segle XIX. Succeint el classicisme, el barroc
i el rococ¨®, l' arquitectura neocl¨¤ssica utilitza els elements greco-romans (columnes, front¨®,
proporcions harmonioses, portal) i est¨¤ al servei de la pol¨ªtica. El descobriment i excavaci¨®
de jaciments de Pompeia i Hercul¨¤ va donar el gust de les formes antigues.
¨C Les caracter¨ªstiques b¨¤siques en s¨®n:
.. Imitaci¨® de l' antiguitat
.. Presa de l' ordre d¨°ric de Gr¨¨cia: la coluna recupera la seva import¨¤ncia i tornen els
frontons poblats d' est¨¤tues.
.. Presa de la ci¨¨ncia de l' espai de Roma: la cupula, els edificis presenten voltes romanes
.. Predomini de la c¨°pia damunt de la imginaci¨® renovadora
.. Construcci¨® d'esgl¨¦sies i tota classe de monuments p¨²blics
.. Presa dels c¨¤nons de simetria, rigidesa i fredor del m¨®n antic.
.. Paper fonamental de les Acad¨¨mies: s¨®n les encarregades de supervisar els activitats
arquit¨¨ctonics.
.. La Revoluci¨® Industrial s' encarrega d' aportar materials i procediments constructius
nous.