More Related Content
What's hot (20)
Similar to Pintors del barroc (20)
![Powepoiontt goyaa[1]de veritat!!!](https://cdn.slidesharecdn.com/ss_thumbnails/powepoionttgoyaa1deveritat-110225094221-phpapp01-thumbnail.jpg?width=560&fit=bounds)
More from Rosa Curto (18)
Pintors del barroc
- 1. Caravaggio Barroc itali/Tenebrisme Michelangelo Merisi da Caravaggio, pintor revolucionari, artista provocador, persona inquieta de carcter busca-raons, geni incompr竪s, boig violent, home turmentat, que crearia ell sol un estil, el barroc, i influiria (i encara influeix) a tot l'art posterior, de Vel叩zquez al Scorsese de 束Mals Carrers損. La seva vida va transc坦rrer entre la pintura i les baralles, i en les dues arts era extremadament bo. El renaixement arribava a la seva fi i un jove Caravaggio va comen巽ar a utilitzar t竪cniques tenebristes, que segurament s'acostaven m辿s a la seva personalitat fosca. Sembla ser que va veure el potencial expressiu de les ombres i va buscar inspiraci坦 en la vida mateixa, per lletja que aquesta pogu辿s semblar. Molt jove encara, decideix anar-se'n a Roma, segons els bi嘆grafs: 束Senza denari i pessimamente vestito損, per嘆 la ciutat en plena contrareforma va apreciar el seu estil teatral davant de la sobrietat protestant i Caravaggio va poder viure folgadament practicant la pintura religiosa. Les seves caracter鱈stiques formes de pintar van ser, com tot el revolucionari, en principi no ent竪s i despr辿s imitat. En primer lloc ren炭ncia a tota mena d'idealisme, representant a profetes i sants com gent real, servint-se de models de carrer. La pol竪mica va ser enorme: sants com captaires, verges com prostitutes ... A m辿s vestits amb robes contempornies. Per嘆 el pintor capta perfectament la for巽a psicol嘆gica d'aquests personatges, ressaltant els seus rostres amb una intensa llum i embolicant els fons a la fosca. Malgrat tot, i malgrat les pol竪miques (o potser grcies a elles) els seus quadres comencen a ser objecte d'inter竪s pels col揃leccionistes i de sobte el naturalisme extrem es converteix en tend竪ncia. En la seva vida va ser igual de rebel: les mateixes llums i ombres. Embolicat sempre en baralles i excessos, va gaudir fins a l'炭ltima gota dels baixos fons de Roma. David amb el cap de Goliat (Doble autoretrat de Caravaggio) Judit i Holofernes
- 2. Artemisia Gentileschi Barroc itali Artemisia Gentileschi, una de les artistes italianes m辿s importants del segle XVII ... I tamb辿 una de les m辿s desconegudes. Suposem que el fet de ser dona no va jugar al seu favor, malgrat ser clarament superior a molts dels seus companys. Evidentment caravaggista, el seu estil barroc va prendre el dramatisme del seu 鱈dol en ambiciosos quadres hist嘆rics i religiosos (g竪neres inadequats per a l'esperit femen鱈 en aquesta 竪poca de clarobscurs). Gentileschi va n辿ixer a Roma. El seu pare Orazio tamb辿 era artista, aix鱈 que va cr辿ixer en una fam鱈lia envoltada de pintors i escultors en els darrers cops de cua del Renaixement, en la millor ciutat possible per a l'art. Als 16 anys va decidir fer-se aprenent del seu pare, tot i que era impensable que una dona exerc鱈s tal ofici. Orazio, orgull坦s, i sabedor que la noia era ja millor que ell i la resta de pintors de Roma, va accedir a donar-li nocions acad竪miques. Aix鱈 que Gentileschi va viure una joventut feli巽 i plena. Tot perfecte fins a un dia en qu竪 amb 19 anys va ser violada per un violador en s竪rie, que se suposava anava a ser el seu mestre. Per si aix嘆 fos poc, la noia va ser torturada en el judici (entre altres coses va patir un humiliant examen ginecol嘆gic), per veure si deia la veritat o estava mentint. El criminal va ser condemnat a un any de pres坦. Des de llavors la seva obra va canviar radicalment. M辿s fosca i violenta, la seva pintura va semblar centrar-se en fantasies de venjan巽a contra la seva violador. Trag竪dies a part, l'artista 辿s avui considerada no nom辿s una de les m辿s notables artistes del barroc itali, sin坦 una avan巽ada al feminisme. Va saber pintar i representar la pintura simb嘆licament, aconseguint un esfor巽 extraordinari d'identitat en una 竪poca que ser dona en el m坦n de l'art era una limitaci坦: personatges b鱈blics com Judith o Susana van poblar els seus quadres com a s鱈mbols de lluita davant el patriarcat. Judit decapitant Holofernes Susanna i els vells
- 3. Johannes Vermeer Barroc holand竪s Johannes Vermeer va ser el pintor de la tranquilitat, el pintor silenci坦s de la quotidianitat, de la llum ... Al costat de Rembrandt 辿s sens dubte la gran figura del barroc holand竪s. Amb onze fills i marxant d'art, es creu que no va viure de la pintura. Potser per aix嘆 les seves obres transmeten aquest pur plaer de pintar. Solen ser escenes de la vida quotidiana, interiors de llars de la burgesia holandesa, i amb prou feines habitats amb una o dues figures i alguns objectes. Tot aix嘆 plasmat amb les seves habituals pinzellades denses i pastoses i sobretot omplint-ho tot amb una il揃luminaci坦, que no nom辿s d坦na un incre誰ble realisme sin坦 que real巽a l'efecte d'intimitat i fins i tot misteri. Sel va acusar sempre d'usar una cmera fosca, com si els altres grans de l'art no utilitzessin tot tipus d'artefactes i t竪cniques per arribar a gratar una mica la bellesa. La lletera, 1658 La jove de la perla, 1667
- 4. Rubens Barroc Flamenc Potser la figura m辿s important del barroc flamenc, Pedro Pablo Rubens va ser un dels millors pintors d'Europa en la seva 竪poca i per aix嘆 va ser reconegut en vida. A m辿s va ser un dels primers artistes a entendre el mercat de l'art, i va crear una mena de factoria en el seu taller que fabricava pintures en cadena. Tamb辿 va exercir de diplomtic en diverses corts europees, inclosa Espanya, que va encarregar molts dels seus millors quadres. Rubens (o el seu taller) va pintar m辿s de 3000 obres. Nascut a Anvers, en aquesta 竪poca la ciutat era un formiguer econ嘆mic, i per tant art鱈stic. Es invertia en cultura, i particularment en art, sobretot en pintura flamenca, que encara gaudia de molt bona salut. Per嘆 tamb辿 eren temps de convulsions pol鱈tiques i religioses, ja que no tots acceptaven ser s炭bdits de la cat嘆lica Espanya. nombrosos artistes flamencs van poder treballar i trobar mercats entre la monarquia i l'aristocrcia espanyola. D'aqu鱈 que abundin els temes religiosos i hist嘆rics, i molt鱈ssims retrats. Sota aquest recer va ser ascendint llocs el talent坦s, ambici坦s i molt cat嘆lic Rubens. Inspirat per Holbein i Alberto D端rer, va viatjar a Itlia en 1600 i va obtenir el crrec de pintor de la cort del Duc de Mntua, a m辿s de descobrir als clssics Tiziano i Tintoretto; per嘆 sobretot va descobrir a un nou i revolucionari pintor, Caravaggio, que el encaminaria per les salom嘆niques sendes del barroc. Aqu鱈 comen巽a a adoptar el que ja es convertiria en el seu estil: sensualitat i color, i un dinamisme fins ara mai vist. A Espanya, per una missi坦 diplomtica aconsegueix nous i poderosos clients: Felip IV s'enamora del seu art i prcticament el segresta perqu竪 pinti a la seva fam鱈lia. Amb el temps, ja reconegut com 束l Homer de la pintura損, coneixer l'altre gran del barroc, Velazquez, amb el qual entaula amistat. Va ser caracter鱈stic el seu estil per pintar figures, molt musculosos els homes (辿s coneguda la seva devoci坦 per Miguel ngel) i plens de carnalitat els de les dones. Les tres grcies Retrat de Felip IV
- 5. Rembrandt Barroc Holand竪s Rembrandt 辿s l'artista m辿s gran dels Pa誰sos Baixos. La seva figura transcendeix la hist嘆ria de l'art per situar-se en un dels noms m辿s importants en la hist嘆ria de la civilitzaci坦 occidental. Mestre barroc, va ser la figura central de l'edat d'or holandesa, quan el pa鱈s era una de les majors pot竪ncies internacionals. La seva pintura va ser excepcional (en especial els seus retrats i autoretrats), la seva actitud humil i el seu coneixement de l'辿sser hum molt encertat, pel que 辿s un dels artistes que produeixen major empatia entre els seus col揃legues i els seus estudiosos. Nascut en una fam鱈lia benestant, va poder cuidar la seva educaci坦 i aconseguir un ampli coneixement de la pintura italiana. Amb 19 anys ja va tenir el seu propi taller i una nodrida clientela. Va ser en aquesta 竪poca quan es va endinsar en el clarobscur de moda. A poc a poc es va convertir en un dels artistes que millor manejava aquest concepte i la seva obra va cobrar una for巽a i una personalitat irresistibles. Tamb辿 va ser un important marxant d'art i va viure en aquests anys una 竪poca de prosperitat econ嘆mica, per嘆 al final dels seus dies els revessos econ嘆mics el van obligar a subhastar totes les seves pertinences (casa, pertinences, col揃leccions d'art ...). Aquestes dues etapes es reflecteixen clarament en les seves obres (particularment en els seus centenars d'autoretrats). Alegres i brillants els primers; ombr鱈vols i profunds els segons. Per嘆 s坦n particularment valorades tamb辿 les seves noves escenes de grup on destaca el mestratge compositiu i una perfecta caracteritzaci坦 dels personatges. Rembrandt va ser en definitiva un geni de la pintura de tots els temps i un dels artistes m辿s important de la hist嘆ria de l'art . Lli巽坦 danatomia Autoretrat amb cercles
- 6. Diego Vel叩zquez Barroc espanyol 束Pintor de pintors損 (segons Manet), mestre indiscutible de l'art universal, geni del barroc sevill, 束el m辿s gran pintor que mai ha existit損 (diu Dal鱈) .... La seva obra va ser mpliament estudiada per mestres d'竪poques posteriors i influiria en artistes tan dispars com els anteriorment citats Dal鱈 o Manet. Atret per la nova il揃luminaci坦 tenebrista de Caravaggio va ser un dels introductors de l'estil a Espanya i pel seu evident talent (i potser una mica d'ambici坦) es va convertir en pintor de la cort de Felip IV la qual va ser l'竪poca m辿s esplendorosa de la cultura espanyola (el segle d'or). No obstant aix嘆 no va ser fins al segle XIX que va aconseguir lstatus de llegenda, quan els impressionistes el van convertir en referent. Des de llavors Velazquez 辿s aclamat com 束el millor pintor de la hist嘆ria損. Des de molt jove Diego Vel叩zquez va donar mostres del seu talent i va poder ingressar al taller de Francisco Pacheco. Entre mestre i deixeble es va crear una ferma amistat basada en la gratitud de Vel叩zquez i l'orgull de Pacheco. Fins i tot li va oferir la m de la seva filla Juana al seu avantatjat alumne. Molt aviat se li fa petita Sevilla i intenta una posici坦 en la cort de Madrid, on sap que el monarca Felip IV, malgrat la seu poc coneixement com a estadista, 辿s un gran aficionat a les arts .No ho aconsegueix i torna a Sevilla on comen巽a la seva primera 竪poca amb un estil manierista molt veneci, per嘆 adoptant els clarobscurs de Caravaggio. s el realisme barroc, que arrasa a l'竪poca, i que el pintor ho fa com ning炭 ho havia fet fins ara. Vel叩zquez pinta reis, per嘆 tamb辿 bufons i 束bestioles de palau損. Pinta Venus nues, Bacos borratxos i tamb辿 quadres hist嘆rics, o fam鱈lies reals en composicions modern鱈ssimes, amb estils sorprenents. Las Meninas Retrat de Felip IV