ݺߣ

ݺߣShare a Scribd company logo
Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs March entre València, Gandia o Beniarjó. Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre del 1379. D'aquesta unió naixeria posteriorment una filla, Peirona (morta el 1472) que era sorda profunda. Per a Pere March, que tenia quasi 60 anys, aquest fill tardà es degué convertir en el seu preferit, ja que poc abans de morir, instituí Ausiàs com a hereu universal dels seus béns, quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana de la família. Després de la mort del pare el 7 de juny del 1413, Ausiàs, amb tretze anys, quedà sota la tutela de sa mare Elionor. Poc a poc aniria assumint les responsabilitats i honors del seu llinatge. En les corts es jurà com a successor l'Infant Alfons, al servei del qual es va situar aviat Ausiàs.
L'expedició a Sardenya El 1419, ja armat cavaller, Ausiàs accepta el reclutament reial per a l'expedició que es preparava a la Mediterrània. Sense guerra, dedicava el temps als plaers, entre els quals la caça: Ausiàs March era un excel·lent caçador. Ausiàs va fer vida cortesana ben a prop del rei Alfons. El pròxim objectiu de la campanya era l'illa de Còrsega, el resultat de la qual no fou gaire satisfactori. Es conquerí Calvi, però els genovesos acudiren a l'ajut de la ciutat de Bonifacio, que eraassetjada, fent impossible la conquesta de l'illa. la part que es quedava amb el rei posà rumb cap a Sicília, i després intentarien fer-se amb Nàpols. Ausiàs Marc formava part dels qui tornaven a casa.
L'expedició a Tunis Quan arribà a Gandia des de Sicília, en complir la majoria d'edat (vint-i-cinc anys), la seva mare li lliurà la possessió de l'herència. No va ser fins al 1424 quan tornà a embarcar en una nova expedició militar contra les illes de Gerba i Quèrquens, bases de pirates que atacaven Sicília. Gerba els resultà impossible de conquerir perquè era ben guarnida, en canvi a Quèrquens la victòria fou completa i s'aconseguí un abundant botí. Encara s'atreviren a atacar la ciutat de Tunis, però aquesta evità l'atac amb nombrosos presents i alliberant molts presoners cristians.
Retorn a Gandia El 20 d'abril del 1425 el rei agraïa a Ausiàs el seu comportament coratjós en les expedicions en què havia participat. A mitjan octubre l'armada va tornar a Siracusa, Sardenya. Des d'aquí Ausiàs March emprendria el camí de retorn definitiu a casa. Acabada aquesta etapa militar, el rei Alfons el recompensà amb la confirmació i augment dels drets com a senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa, sumant-li l'honorós càrrec de falconer reial (falconer major de la casa del senyor rei), el 1425, consistia a criar i ensinistrar falcons i enviar-los al rei, a més de tenir cura dels gossos i triar bons cavalls per a la caça. Ausiàs tornà a les seues terres. Fixà la seua residència a Gandia, on residia sa mare Elionor, malalta, que moriria l'any 1429. Els documents signats per Alfons del 20 d'abril del 1425 a més de confirmar-lo com a senyor dels territoris dels March a Beniarjó, li concedia l'Alta justícia, cosa que significa la més alta autoritat dins dels seus dominis, capacitant-lo per resoldre plets, erigir-hi forques i fer-ne ús.
Vida amorosa La vida amorosa d'Ausiàs March comença ben jove; resultat d'una relació anterior al seu primer matrimoni és el naixement del seu fill bastard Francesc. El 1437 es casà amb Isabel Martorell, provinent de la petita noblesa de Gandia, germana de Joanot Martorell i filla de Francesc Martorell. El 1443 es tornà a casar, ara amb Joana Escorna, pertanyent a una vella família de Pedreguer.
El final de la vida de March El 1450 els March s'havien traslladat de Gandia a València. L'any 1457 Ausiàs envià el seu fill Pere per desafiar al seu enemic Francesc de Vilanova. El 29 d'octubre del 1458 Ausiàs es va sentir malalt de gravetat i féu venir el notari Berenguer Cardona per a la redacció del testament. Aquell mateix tres de març del 1459, Ausiàs March va morir.
A mal estrany es la pena estranya (94.1, XLIX)  A mi acorda un dictat (94a.1, CXXVIII) †  Ab molta rao me desenamore(94.2, CXXIV)  Ab tal dolor com l’esperit s’aranqua (94.3, LIII)  Ab vos me pot Amor ben esmenar(94.4, XLVIII)
Ab molta rao me desenamore (94.2, CXXIV)   Ab molta rao me desenamore car tot lo del mon trob desagradable; la mia edat no veig delitable e ja lo meu cor a Deu l’empenyore. Mas yo·m maravell del jove affable, Moreno Joan, que tinga fort torre al combat d’Amor que dins l’ome corre. De vos me digau si cast o amable.
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Amor de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà; e de vós sap lo qui sens vós està. A joc de daus vos acompararé.
Io tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lat: mas jo no creu que mon voler sobrat pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escàs voler, que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del món delit, car nós vivint, no creu se pusca fer: aprés ma mort, d'amar perdau poder, e sia tost en ira convertit. E, jo forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vós no veer. Amor, de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: A joc de daus vos acompararé.
Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Veles e vents han mos desitjos,  fent camins dubtosos per la mar.  Mestre i ponent contra ells veig armar:  xaloc i llevant els han de amainar,  amb els seus amics grec i vendaval,  fent humils precs al vent tramuntanal  perquè en el seu bufar els sigui parcial  i que junts els cinc compleixin el meu retorn.
Ad

Recommended

Argument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
Argument de 'Mar i Cel', Àngel Guimerà
Albert Vilalta Copons
El Gran Jordi de Sant Jordi
El Gran Jordi de Sant Jordi
jordidesantjordi
Comentari de text. Teoria i pràctica.
Comentari de text. Teoria i pràctica.
joanpol
Vindras (1966)
Vindras (1966)
ramon martinez
LITERATURA CATALANA - Antologia 2 batx
LITERATURA CATALANA - Antologia 2 batx
joanpol
Ruta literària per salou
Ruta literària per salou
Assumpta1919
Literatura 4t eso
Literatura 4t eso
Josep Peiró Martí
Matèria de Bretanya
Matèria de Bretanya
Col.legi Sant Miquel dels Sants
Antologia sant jordi - CATALÀ
Antologia sant jordi - CATALÀ
joanpol
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Josep Bargalló Valls
Resvista Especial Tirant Lo Blanc
Resvista Especial Tirant Lo Blanc
Eva Gonzalez Flo
Literatura Medieval
Literatura Medieval
Laura Casellas
Tre
Tre
Plaidy_Tee
Sdlc
Sdlc
Arush Mittal
Alien Discovery: A New Perspective on Orchid Life
Alien Discovery: A New Perspective on Orchid Life
ashley_cooke
Ingle2
Ingle2
danilasho
Headwaters Internet Advertising Trends 2013
Headwaters Internet Advertising Trends 2013
Mark Langner
Sdlc
Sdlc
Arush Mittal
Ausiàs March
Ausiàs March
Free Soul
Ausiàs march (1)
Ausiàs march (1)
KathyM_

More Related Content

What's hot (11)

Ruta literària per salou
Ruta literària per salou
Assumpta1919
Literatura 4t eso
Literatura 4t eso
Josep Peiró Martí
Matèria de Bretanya
Matèria de Bretanya
Col.legi Sant Miquel dels Sants
Antologia sant jordi - CATALÀ
Antologia sant jordi - CATALÀ
joanpol
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Els sonets de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona: propostes didà...
Josep Bargalló Valls
Resvista Especial Tirant Lo Blanc
Resvista Especial Tirant Lo Blanc
Eva Gonzalez Flo
Literatura Medieval
Literatura Medieval
Laura Casellas

Viewers also liked (7)

Tre
Tre
Plaidy_Tee
Sdlc
Sdlc
Arush Mittal
Alien Discovery: A New Perspective on Orchid Life
Alien Discovery: A New Perspective on Orchid Life
ashley_cooke
Ingle2
Ingle2
danilasho
Headwaters Internet Advertising Trends 2013
Headwaters Internet Advertising Trends 2013
Mark Langner
Sdlc
Sdlc
Arush Mittal
Ad

Similar to Ausiàs march(Albert Garcia) (20)

Ausiàs March
Ausiàs March
Free Soul
Ausiàs march (1)
Ausiàs march (1)
KathyM_
Ausias march
Ausias march
Claudia Belles
joanot martorell
joanot martorell
marcoscortes02
El Gran Jordi de Sant Jordi!
El Gran Jordi de Sant Jordi!
jordidesantjordi
Ausiàs March
Ausiàs March
jaumeprofessor
Ausiàs March
Ausiàs March
edtAusiasMarch
Poetes del segle xiv
Poetes del segle xiv
Carme Mateu Ribó
Exposició Català!
Exposició Català!
Laii15
Presentació d'ausiàs march
Presentació d'ausiàs march
Moneta Jc
Ad

Recently uploaded (9)

Oracions compostes coor, sub - Bat 2.0.pdf
Oracions compostes coor, sub - Bat 2.0.pdf
Lectures Pablo
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que hauràs de completar dura...
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que hauràs de completar dura...
JosepRamonGregoriMuo
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERAescolaernestlluch.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERAescolaernestlluch.pdf
Ernest Lluch
Places assigandes curs 25-26 escola Roser Capdevila
Places assigandes curs 25-26 escola Roser Capdevila
EscolaRoserCapdevila18
20250616+𱹾ٲ++վԲdzٲ+-+DZ+Գ+վç++ѴDZ++ղè+-+徱...
20250616+𱹾ٲ++վԲdzٲ+-+DZ+Գ+վç++ѴDZ++ղè+-+徱...
montsefarell1
Oracions Subordinades Adverbials Bat.pptx
Oracions Subordinades Adverbials Bat.pptx
Lectures Pablo
Informe Llista d'espera Escola Roser Capdevila
Informe Llista d'espera Escola Roser Capdevila
EscolaRoserCapdevila18
Xinxeta curs 2024-2025 - Escola Migdia
Xinxeta curs 2024-2025 - Escola Migdia
Escola91
INFORME_ASSIGNADES_INFORME_ASSIGNADESescolaernestlluch.pdf
INFORME_ASSIGNADES_INFORME_ASSIGNADESescolaernestlluch.pdf
Ernest Lluch
Oracions compostes coor, sub - Bat 2.0.pdf
Oracions compostes coor, sub - Bat 2.0.pdf
Lectures Pablo
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que hauràs de completar dura...
DOSSIER ESTIU A1INICIAL! Us presento un dossier que hauràs de completar dura...
JosepRamonGregoriMuo
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERAescolaernestlluch.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERAescolaernestlluch.pdf
Ernest Lluch
Places assigandes curs 25-26 escola Roser Capdevila
Places assigandes curs 25-26 escola Roser Capdevila
EscolaRoserCapdevila18
20250616+𱹾ٲ++վԲdzٲ+-+DZ+Գ+վç++ѴDZ++ղè+-+徱...
20250616+𱹾ٲ++վԲdzٲ+-+DZ+Գ+վç++ѴDZ++ղè+-+徱...
montsefarell1
Oracions Subordinades Adverbials Bat.pptx
Oracions Subordinades Adverbials Bat.pptx
Lectures Pablo
Informe Llista d'espera Escola Roser Capdevila
Informe Llista d'espera Escola Roser Capdevila
EscolaRoserCapdevila18
Xinxeta curs 2024-2025 - Escola Migdia
Xinxeta curs 2024-2025 - Escola Migdia
Escola91
INFORME_ASSIGNADES_INFORME_ASSIGNADESescolaernestlluch.pdf
INFORME_ASSIGNADES_INFORME_ASSIGNADESescolaernestlluch.pdf
Ernest Lluch

Ausiàs march(Albert Garcia)

  • 1.
  • 2.
  • 3. Es dubta sobre el lloc de naixement d'Ausiàs March entre València, Gandia o Beniarjó. Era fill de Pere March i Elionor Ripoll, casats a València el 2 de setembre del 1379. D'aquesta unió naixeria posteriorment una filla, Peirona (morta el 1472) que era sorda profunda. Per a Pere March, que tenia quasi 60 anys, aquest fill tardà es degué convertir en el seu preferit, ja que poc abans de morir, instituí Ausiàs com a hereu universal dels seus béns, quan només tenia tretze anys, esdevenint el cap de la branca valenciana de la família. Després de la mort del pare el 7 de juny del 1413, Ausiàs, amb tretze anys, quedà sota la tutela de sa mare Elionor. Poc a poc aniria assumint les responsabilitats i honors del seu llinatge. En les corts es jurà com a successor l'Infant Alfons, al servei del qual es va situar aviat Ausiàs.
  • 4. L'expedició a Sardenya El 1419, ja armat cavaller, Ausiàs accepta el reclutament reial per a l'expedició que es preparava a la Mediterrània. Sense guerra, dedicava el temps als plaers, entre els quals la caça: Ausiàs March era un excel·lent caçador. Ausiàs va fer vida cortesana ben a prop del rei Alfons. El pròxim objectiu de la campanya era l'illa de Còrsega, el resultat de la qual no fou gaire satisfactori. Es conquerí Calvi, però els genovesos acudiren a l'ajut de la ciutat de Bonifacio, que eraassetjada, fent impossible la conquesta de l'illa. la part que es quedava amb el rei posà rumb cap a Sicília, i després intentarien fer-se amb Nàpols. Ausiàs Marc formava part dels qui tornaven a casa.
  • 5. L'expedició a Tunis Quan arribà a Gandia des de Sicília, en complir la majoria d'edat (vint-i-cinc anys), la seva mare li lliurà la possessió de l'herència. No va ser fins al 1424 quan tornà a embarcar en una nova expedició militar contra les illes de Gerba i Quèrquens, bases de pirates que atacaven Sicília. Gerba els resultà impossible de conquerir perquè era ben guarnida, en canvi a Quèrquens la victòria fou completa i s'aconseguí un abundant botí. Encara s'atreviren a atacar la ciutat de Tunis, però aquesta evità l'atac amb nombrosos presents i alliberant molts presoners cristians.
  • 6. Retorn a Gandia El 20 d'abril del 1425 el rei agraïa a Ausiàs el seu comportament coratjós en les expedicions en què havia participat. A mitjan octubre l'armada va tornar a Siracusa, Sardenya. Des d'aquí Ausiàs March emprendria el camí de retorn definitiu a casa. Acabada aquesta etapa militar, el rei Alfons el recompensà amb la confirmació i augment dels drets com a senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa, sumant-li l'honorós càrrec de falconer reial (falconer major de la casa del senyor rei), el 1425, consistia a criar i ensinistrar falcons i enviar-los al rei, a més de tenir cura dels gossos i triar bons cavalls per a la caça. Ausiàs tornà a les seues terres. Fixà la seua residència a Gandia, on residia sa mare Elionor, malalta, que moriria l'any 1429. Els documents signats per Alfons del 20 d'abril del 1425 a més de confirmar-lo com a senyor dels territoris dels March a Beniarjó, li concedia l'Alta justícia, cosa que significa la més alta autoritat dins dels seus dominis, capacitant-lo per resoldre plets, erigir-hi forques i fer-ne ús.
  • 7. Vida amorosa La vida amorosa d'Ausiàs March comença ben jove; resultat d'una relació anterior al seu primer matrimoni és el naixement del seu fill bastard Francesc. El 1437 es casà amb Isabel Martorell, provinent de la petita noblesa de Gandia, germana de Joanot Martorell i filla de Francesc Martorell. El 1443 es tornà a casar, ara amb Joana Escorna, pertanyent a una vella família de Pedreguer.
  • 8. El final de la vida de March El 1450 els March s'havien traslladat de Gandia a València. L'any 1457 Ausiàs envià el seu fill Pere per desafiar al seu enemic Francesc de Vilanova. El 29 d'octubre del 1458 Ausiàs es va sentir malalt de gravetat i féu venir el notari Berenguer Cardona per a la redacció del testament. Aquell mateix tres de març del 1459, Ausiàs March va morir.
  • 9. A mal estrany es la pena estranya (94.1, XLIX) A mi acorda un dictat (94a.1, CXXVIII) † Ab molta rao me desenamore(94.2, CXXIV) Ab tal dolor com l’esperit s’aranqua (94.3, LIII) Ab vos me pot Amor ben esmenar(94.4, XLVIII)
  • 10. Ab molta rao me desenamore (94.2, CXXIV) Ab molta rao me desenamore car tot lo del mon trob desagradable; la mia edat no veig delitable e ja lo meu cor a Deu l’empenyore. Mas yo·m maravell del jove affable, Moreno Joan, que tinga fort torre al combat d’Amor que dins l’ome corre. De vos me digau si cast o amable.
  • 11. Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Amor de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà; e de vós sap lo qui sens vós està. A joc de daus vos acompararé.
  • 12. Io tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lat: mas jo no creu que mon voler sobrat pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escàs voler, que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del món delit, car nós vivint, no creu se pusca fer: aprés ma mort, d'amar perdau poder, e sia tost en ira convertit. E, jo forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vós no veer. Amor, de vós jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: A joc de daus vos acompararé.
  • 13. Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Veles e vents han mos desitjos, fent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra ells veig armar: xaloc i llevant els han de amainar, amb els seus amics grec i vendaval, fent humils precs al vent tramuntanal perquè en el seu bufar els sigui parcial i que junts els cinc compleixin el meu retorn.
  • 14.