Especial #Assegurances 2018
0 likes153 views
Avui amb el #Bondia, trobars l' #Especial #Assegurances, amb tota l'informaci坦 per la teva tranquilitat la dels teus.
![12 assegurances
breu diccionari del m坦n
de les assegurances (i)
definicions
Sovint, quan es parla dassegurances, es fan servir termes que de vegades no es tenen gaire clars. Per aix嘆, recollim les definicions que
fa el Gran diccionari de la llengua catalana de lEnciclop竪dia dalgunes daquestes paraules.
accident:
[s. XIV; del ll. acc牒dens, -ntis que sobrev辿]
m 1 All嘆 que ve a rompre el curs regular de les
coses, esdeveniment fortu誰t. Els accidents duna
representaci坦 teatral.
2 Esdeveniment fortu誰t del qual se segueix un
dany. Tenir un accident. Accident de circulaci坦. Acci-
dent de treball.
3 Indisposici坦 que ve sobtosament i deixa sense
sentits, sense moviment.
4 Atac apopl竪ctic.
5 All嘆 que ve a rompre la uniformitat. Accident
geogrfic. Accidents del terreny.
assegurador -a:
[de assegurar]
1 adj Que assegura. Companyia asseguradora.
2 m i f ASSEG 1 Persona que assumeix el cobri-
ment de riscs de tercers. 2 p ext Agent dassegu-
rances i tota persona professionalment dedica-
da a activitats asseguradores.
asseguran巽a:
[1803; de assegurar]
f 1 1 Acci坦 dassegurar o dassegurar-se; 2 lefec-
te.
2 ASSEG Instrument juridicoecon嘆mic que t辿
per finalitat la satisfacci坦 de necessitats futu-
res i eventuals, basant-se en els principis del
mutualisme.
3 asseguran巽a social ASSEG Tipus dasseguran-
巽a que comporta una garantia contra els riscs
personals que poden afectar els individus en llur
capacitat de treball i, conseg端entment, la renda
de llurs fam鱈lies.
assegurar:
[s. XIII; de segur]
v 1 tr Donar fermesa (a alguna cosa) perqu竪 no
caigui, perqu竪 es mantingui en el lloc on ha estat
posada. Assegurar la tanca amb una mica de cinta
adhesiva.
2 1 tr Posar en estat de confian巽a, de seguretat.
2 pron Esdevenir segur.
3 tr Afirmar com a certa (una cosa). Ens van asse-
gurar que ho portarien.
4 ASSEG 1 tr Garantir contra determinats riscs
per mitj duna asseguran巽a. 2 tr p ext Fer garan-
tir. 3 pron Fer-se garantir.
beneficiari -ria:
[de benefici]
1 adj Relatiu a un benefici.
2 m i f 1 Persona que frueix dun benefici, que
rep en do una cosa. 2 ASSEG Persona en profit
de la qual ha estat subscrita una p嘆lissa en les
assegurances de vida, daccidents corporals i de
malalties. 3 DR TREB Persona que t辿 dret a rebre
prestacions de la seguretat social.
franqu鱈cia:
[1839; de franc2]
f 1 DR 1 Exempci坦 del pagament de
certs drets o de serveis p炭blics.
2 ASSEG Tant per cent sobre el valor
dels efectes assegurats, a partir del qual
comen巽a a comptar la responsabilitat de lasse-
gurador.
garantia:
[1839; de garant]
f 1 Acci坦 de garantir.
2 Mitj amb qu竪 hom garanteix quel-
com. Ens cal garantia de part dell.
3 DR CIV Contracte accessori del prin-
cipal que t辿 per finalitat dassegurar al
creditor el compliment de lobligaci坦.](https://image.slidesharecdn.com/asseguranses2018-180503082149/85/Especial-Assegurances-2018-12-320.jpg)
![14 assegurances
indemnitzar:
[de indemne]
v tr Rescabalar alg炭 dels danys, de les despeses,
etc., que li ha causat alguna cosa. Lestat va indem-
nitzar els afectats per latemptat.
p嘆lissa:
[1458; de lit. p嘆lizza, 鱈d., del b. ll. apodixa, i aquest,
del gr. ap坦deixis demostraci坦, prova]
f 1 1 DR MERC ASSEG Document on hom forma-
litza, per imposici坦 legal o per costum, determi-
nats contractes mercantils.
2 p嘆lissa dalmirallat HIST MIL DR MAR Docu-
ment pel qual hom acreditava lelecci坦 del capit
que, amb el nom dalmirall, prenia el comanda-
ment de lexpedici坦 en cas de navegar en conser-
va o dhaver de coalitzar-se amb vista a la defen-
sa m炭tua.
3 p嘆lissa de transport DR MAR Document en el
qual 辿s atorgat un contracte de noli, anomenat
tamb辿 p嘆lissa de noli.
4 p嘆lissa de transport p ext Contracte de noli.
prenedor -a :
[de prendre i -dor]
m i f DR MERC 1 Persona que rep un efecte de
comer巽 i que est legitimada per a cobrar-lo.
2 Persona que pren un contracte dadhesi坦, es-
pecialment una asseguran巽a.
prevenci坦:
[1696; del b. ll. praeventio, -onis, 鱈d.]
f 1 Acci坦 de prevenir. La prevenci坦 dun dany. A pre-
venci坦 del risc.
2 Predisposici坦 de lnim, especialment desfavo-
rable. Examinar una cosa sense prevencions.
prima:
[s. XX; del fr. prime, 鱈d., i aquest, de langl. premium
(amb pron炭ncia angl.), del ll. praemium premi]
f 1 ASSEG Suma pagada per lassegurat a una
companyia dassegurances.
reasseguran巽a:
[de reassegurar]
f ECON Contracte pel qual un assegurador pren
a crrec seu, totalment o parcialment, un risc ja
cobert per un altre assegurador sense alterar el
que ha estat convingut entre aquest i lassegu-
rat.
risc:
[s. XIII; probablement del ll. resecare tallar; sem-
brar disc嘆rdia, per嘆 辿s problemtic si el subst.
deriva del verb o al rev辿s]
m 1 1 Conting竪ncia desfavorable a la qual est
exposat alg炭 o alguna cosa, perill incert. Aix嘆
comporta un gran risc. Correm el risc de perdre-ho tot.
2 a risc de Amb perill de. Posar-se a risc de prendre
mal.
2 ASSEG Incertitud derivada de totes les formes
dactivitat empresarial.
3 funci坦 de risc ESTAD Funci坦 que constitueix un
dels elements essencials en la teoria de la deci-
si坦 estad鱈stica i que representa lesperan巽a ma-
temtica de la p竪rdua.
sinistre -a:
[s. XIV; del ll. s牒nister, -tra, -trum esquerre; fatal,
de mal averany; en ll. ja tingu辿 el sentit augural
negatiu]
1 adj 1 Esquerre (oposat a destre). 2 HERLD Dit
del flanc de lescut que 辿s a la dreta de qui el
mira.
2 f M esquerra.
3 adj fig 1 Que presagia una desgrcia. Un auguri
sinistre. 2 Funest, atziac. El dictador va resultar 辿sser
un tir sinistre.
4 m Avaria, destrucci坦 o p竪rdua causada per
mort, incendi, naufragi o altres causes.
definicions
BREU DICCIONARI DEL MN
DE LES ASSEGURANCES (II)](https://image.slidesharecdn.com/asseguranses2018-180503082149/85/Especial-Assegurances-2018-14-320.jpg)
More Related Content
Similar to Especial #Assegurances 2018 (20)
More from bondiand (20)
Especial #Assegurances 2018
- 3. assegurances 3 Era una llei llargament reivindicada des del mateix sector, i el 22 de juny del 2017 el Consell General la va aprovar per unanimitat. Es tracta de la Llei dordenaci坦 i supervisi坦 das- segurances i reas- segurances que, tal com sha posat en relleu abastament, actualitzava una normativa que da- tava del 1989 i que calia adaptar a les necessitats actuals i a les exig竪ncies internacionals. Shi havien presen- tat 150 esmenes. Malgrat aix嘆, tots els grups parlamentaris van votar a favor perqu竪 es poguessin mantenir les especificitats del sector i homolo- gar-les a les exig竪ncies internacionals. Entre les principals novetats, destaca que lInstitut Nacional Andorr de Fi- nances (INAF) passa a ser el supervi- sor daquest sector. En el seu dia, el ministre de Finan- ces, Jordi Cinca, va destacar els quatre grans objectius de la nova norma: do- nar resposta a les exig竪ncies en ma- t竪ria de blanqueig, adaptar el sector a la realitat actual i a les especificitats del pa鱈s, facilitar la continu誰tat daquestes companyies i fixar com a premissa que el sector fi- nancer no pugui tenir una participaci坦 superior al 25% en el segment no vida. una llei aprovada per unanimitat sumari No nom辿s 辿s tracta destar assegurat, si no de gaudir la vida al mxim i dormir tranquil, perqu竪 aqu鱈 estars protegint la teva fam鱈lia, la teva salut, els teus b辿ns i els actius de la teva empresa davant qualsevol situaci坦 desfavorable. C/ Callaueta n炭m. 19 baixos AD500 Andorra la Vella Tel: +376 800 201 Fax: +376 801 203 La Veu deL PobLe, Sa PReSIdeNT Ferran Naudi dAreny-Plandolit GeReNT Ricard Vall竪s eSPeCIaLS boNdIa dIReCCI坦 Juli Rodr鱈guez CaP de RedaCCI坦 Andr辿s Luengo RedaCCI坦 lia Orts CoRReCCI坦 Bruna Generoso MaQueTaCI坦 L鱈dia Jo, Reinaldo M叩rquez, Soraya Borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCI坦 Joan Nogueira, Albert Usubiaga, Virg鱈nia Y叩単ez dISTRIbuCI坦 Premsa distribuci坦 IMPReSSI坦 Imprintsa. Baixada del Mol鱈, 5. Andorra la Vella. Tel竪fon: 80 88 88. www.bondia.ad Lanterior datava del 1989 i calia adaptar-la a les exig竪ncies internacionals amadeu codina El president de lAssociaci坦 de Societats Andorranes dAsse- gurances i Reassegurances parla de ladaptaci坦 a la nova llei assegurar linassegurable Cada vegada sasseguren m辿s coses, algunes dimpensables nom辿s uns anys enrere joan santamaria Lagent exclusiu de la Companyia Andorrana dAssegurances tem que saixequin les limitacions als bancs asseguran巽a per a farmcies com escollir la millor asseguran巽a de salut definicions Un breu diccionari del m坦n de les assegurances recull alguns dels termes m辿s utilitzats al sector hist嘆ria De les primeres m炭tues (fins el segle IV) a les companyies modernes de lactualitat enric sorribas El director general de Financera dAssegurances repassa els canvis del sector dels 炭ltims 50 anys jos辿 puente Lexperimentat corredor dassegurances defensa els avantatges de comptar amb aquesta figura 6 9 7 10 15 12-14 13 4 8 sumari
- 4. 4 assegurances Lany passat es va aprovar la Llei dOrdenaci坦 i Supervisi坦 dAssegu- rances i Reassegurances. Qu竪 impli- ca? S鱈, es va aprovar el 22 de juny i deroga la llei del 1989. Les associa- cions dassegurances feia anys que reclamvem una nova llei, adequada als nous temps i les noves figures que han anat apareixent els 炭ltims anys. Aquesta nova llei defineix les normes sobre lacc辿s a lactivitat de distribu- ci坦 dassegurances i reassegurances, regula les condicions en qu竪 ha de desenvolupar-se lexercici daquesta activitat i estableix la figura del super- visor, que podr aplicar mesures ad- ministratives per garantir la protecci坦 dels drets dels assegurats i els bene- ficiaris dun contracte dasseguran巽a. Aquesta supervisi坦 i control garanteix a lassegurat que les companyies que actuen a Andorra tindran uns con- trols de solv竪ncia, transpar竪ncia i du- rabilitat, i que les cobertures que els demanin tindran una garantia real en cas de necessitar-les. Hi ha complicacions en ladaptaci坦 a la Llei? Com sest fent aquesta adaptaci坦? Ladaptaci坦 a la Llei representa un gran esfor巽 econ嘆mic i hum per a les companyies que treballen al pa鱈s. Les companyies shan de proveir de personal molt t竪cnic per poder co- ordinar totes les noves mesures que cal implantar tant a nivell comptable com administratiu. I tamb辿 ens hem hagut dadaptar, algunes empre- ses m辿s previsores ja van comen巽ar a fer-ho fa temps, a les disposicions que shan demanat a altres pa誰sos de Solv竪ncia II, i que tard o dhora intu- 誰m que saplicaran a Andorra. Caldr, per exemple, adequar els capitals als que estableixi el regulador, que ser lInstitut Nacional Andorr dAssegu- rances i Finances. Entenc que quan sacabi el termi- ni dadaptaci坦, lINAAF auditar les companyies i determinar quines compleixen els requisits i quines no per actuar? M辿s o menys, s鱈, i potser algunes no podran actuar, o hauran de fusio- nar-se per tenir el capital suficient, o... Daquesta Llei en dependran dal- tres? S鱈, fa poc el Govern ja ens ha pre- sentat el projecte de Llei del contracte dasseguran巽a, amb qu竪 es pret辿n es- tablir una regulaci坦 ajustada als mo- dels m辿s propers del dret comparat, i procurar adaptar-lo a les necessitats i peculiaritats del Principat dAndor- ra, pensant en la protecci坦 dels drets dels prenedors i assegurats. I tamb辿 ens ha presentat el projecte de llei de la distribuci坦 de les assegurances i reassegurances. Aquest ser un text important, perqu竪 regular totes les normes aplicables a distribu誰dors dassegurances, entitats i mediadors, on sinclouen els agents i els corre- dors. Hi ha m辿s conscienciaci坦 que abans sobre la necessitat de tenir una asse- guran巽a? La societat andorrana sempre ha tingut aquesta consci竪ncia. Hi ha les assegurances obligat嘆ries, que no es poden defugir. A m辿s, les assegu- radores oferim tot un ventall de co- bertures, 炭nicament cal sol揃licitar la informaci坦 per trobar la soluci坦 m辿s convenient a les seves necessitats. AIL Cal personal molt t竪CniC per Coordinar les mesures a implantar EntrEvista: amadEu codina Amadeu Codina 辿s el president de lAssociaci坦 de Societats Andorranes dAssegurances i Reassegurances, amb qui parlem del que suposa ladaptaci坦 a la nova Llei dassegurances i de les altres lleis que afectaran el sector i de qu竪 el Govern ja els nha demanat opini坦 Lasseguran巽a de complement de CASS, que li dona 鍖ns al 100% del seu salari i les seves despeses m竪diques, amb la mxima 鍖exibilitat de cobertures. ContractantAssegurances de vida i malalties greus Cncer, infart, Alzheimer Assist竪ncia sanitria mundial Assegurances de jubilaci坦 i p嘆lissa client Assegurances dagrupaci坦 familiar La seva salut sempre 辿s el primer per a una jubilaci坦 sense sobresalts. Assist竪ncia sanitria amb complement de CASS
- 6. 6 assegurances A Andorra, com a molts altres llocs, hi ha algunes assegurances que 辿s obli- gatori tenir-les. La primera que nor- malment ens ve al cap 辿s la de vehi- cles que, com a m鱈nim, ha de cobrir la responsabilitat civil del conductor per- qu竪, en cas daccident, faci front als danys personals i materials que sen puguin derivar. Una altra asseguran巽a de carcter obligatori 辿s la de danys a tercers de la llar o del comer巽. I un darrer exemple dasseguran巽a obliga- t嘆ria 辿s la dels escolars, de qu竪 han de disposar tots els estudiants de tots els sistemes educatius. En el cas dels vehicles, larticle 138 del Codi de Circulaci坦 estableix que tot vehicle autom嘆bil matriculat a An- dorra, sigui quina sigui la seva classe, ha destar obligat嘆riament assegurat en una de les companyies legalment autoritzades a operar en aquest m- bit a Andorra, i aquesta asseguran巽a obligat嘆ria ha de cobrir com a m鱈nim els danys a tercers i a ocupants, amb responsabilitat il揃limitada, i ha de tenir una vig竪ncia m鱈nima dun any. Pel que fa a la llar, si ets inquil鱈, es- ts obligat a contractar una assegu- ran巽a i, en el cas dels propietaris, si no 辿s obligatori, 辿s com si ho fos, ja que la llei obliga a fer-se crrec dels possibles perjudicis que socasionin a tercers obligaci坦 vlida tamb辿 per als comer- 巽os. Aquestes assegurances cobriran els danys que es puguin causar a ter- cers ja siguin els habitatges ve誰ns, els seus ocupants o les persones que passin al voltant sigui per incendi, inundaci坦 o la caiguda dun test, per exemple. Per als comer巽os, tamb辿 es cobriran els danys a tercers que, si no es disposa dasseguran巽a, poden oca- sionar despeses que podrien arribar a posar en perill la continu誰tat de la ma- teixa empresa. Finalment, tenim les assegurances daccident i responsabilitat civil esco- lar i extraescolar. Tot alumne escolarit- zat en qualsevol dels sistemes educa- tius o centres del pa鱈s ha de tenir una p嘆lissa. Aquesta p嘆lissa cobrir els accidents que tinguin lloc a lescola, durant el trajecte danar i tornar del centre educatiu, o en les activitats or- ganitzades per lescola, com poden ser excursions. Aquestes assegurances shan de te- nir s鱈 o s鱈. Per嘆 no totes les asseguran- ces s坦n iguals ni cobreixen de la matei- xa manera. Aix鱈 que 辿s bo seguir alguns consells a lhora de contractar-ne una. En aquest sentit, lAg竪ncia Catalana de Consum fa algunes recomanacions vlides arreu, com el fet que abans de contractar una asseguran巽a cal infor- mar-se de les diverses ofertes per po- der-les comparar. Tamb辿 辿s important exigir la p嘆lissa, que 辿s el document que demostra lexist竪ncia del contrac- te dasseguran巽a, i comprovar que el contingut reflecteix clarament el que sha pactat en el moment de contrac- tar. La durada del contracte ha destar indicada en les condicions de la p嘆lis- sa. Habitualment, els contractes s坦n anuals i contenen una clusula de re- novaci坦 automtica. Tant lentitat as- seguradora com la persona assegura- da poden oposar-se a la renovaci坦 del contracte mitjan巽ant una notificaci坦 escrita a laltra part. Cal notificar-ho, normalment, amb un mes dantelaci坦 a la conclusi坦 del per鱈ode en curs i, si hi ha modificacions en el contracte, la companyia hauria dinformar-ne amb dos mesos dantelaci坦. En cas de desavinen巽a amb lem- presa asseguradora, es pot presen- tar la reclamaci坦 a ladre巽a f鱈sica que lempresa ha hagut de facilitar, tant en el contracte com en les factures. Si no hi ha resposta en el termini de 30 dies, o b辿 la resposta no 辿s satisfact嘆ria, es pot contactar amb el servei dAtenci坦 al Consumidor. Cal recordar, a m辿s, que en les assegurances de salut pot haver-hi un temps de car竪ncia durant el qual no es poden utilitzar els serveis contractats. Cal informar-se b辿 del ti- pus de car竪ncia i de la seva durada. vehicle, llar i escolar les assegurances obligat嘆ries Hi ha un m鱈nim de tres p嘆lisses que cal tenir per llei: la del vehicle a tercers, la de la llar o comer巽, tamb辿 per fer front a la responsabilitat civil, i lescolar, de qu竪 ha de disposar tot nen i nena escolaritzat a qualsevol dels centres educatius del pa鱈s Abans de contractar una asseguran巽a, cal informar- se de les diverses ofertes per poder-les comparar s important exigir la p嘆lissa i comprovar que reflecteix clarament el que sha pactat La durada del contracte ha destar indicada en les condicions de la p嘆lissa i normalment 辿s dun any Tant lentitat asseguradora com lassegurat poden oposar-se a la renovaci坦 del contracte per escrit En cas de desavinen巽a, es pot fer una reclamaci坦 a lempresa o al servei dAtenci坦 al Consumidor Cal informar-se del tipus de car竪ncia i la seva durada en les assegurances de salut Recomanacions en contRactaR una asseguRan巽a
- 7. assegurances 7 De les primeres m炭tues a les companyies moDernes hist嘆ria Demana el teu vida habitatge empreses salut vehicles comer巽 25 anys dexperi竪ncia al mercat andorr Baixada del Mol鱈, 16 1-3 , AD500 Andorra la Vella info@assega.com 揃 (+376) 868 622 pressupost on-line www.assega.com La prehist嘆ria de Lasseguran巽a Aquesta etapa va des dels or鱈gens de l辿sser hum fins al segle IV. S坦n diversos els documents que acrediten organitzacions dauxili mutu, i preveuen indemnitzaci- ons per accidents. Un exemple 辿s el Codi dHammurabi de Babil嘆nia, que es va escriure entre els anys 1955 i 1912 abans de Crist. Aquestes primeres m炭tues es constitu誰en entre propietaris de caravanes, de merca- deries o vaixells per pagar entre tots la restituci坦 dun animal mort o lenfonsament dun vaixell o la merca- deria robada per bandits. Tamb辿 hi havia m炭tues per salut. A Roma es va donar validesa a les estipulacions cum moriar com a assegurances de vida, en qu竪 es pa- gava els hereus en morir el titular. desenvoLupament i formaci坦 de Lasseguran巽a. Des del segle XIV fins al XVII les asseguran- ces van evolucionar. A Itlia fins al segle XVI comencen a funcionar assegurances de riscos mar鱈tims, que donaven cobertura a les mercaderies que viatjaven per mar. Tamb辿 apareix la que podria ser la primera reasseguran巽a, ja que es reparteixen entre diversos asseguradors una asseguran巽a. A Anglaterra, el 1601 es va crear la Cort o Tribunal dAssegurances per mediar en els conflictes que hi pogu辿s haver entre asse- gurat i assegurador. Lasseguran巽a moderna. El comen巽ament daquesta tercera era se situa a finals del segle XVIII i arriba als nostres dies. s principalment al segle XX que lasseguran巽a ad- quireix el seu veritable desenvolupament. s quan es creen les companyies asseguradores m辿s for- tes i poderoses. Aquestes ja tenen bases altament t竪cniques i cient鱈fiques, amb clculs de probabili- tats, taules de mortalitat i clculs actuarials. I sha arribat a tal grau de desenvolupament que sha generat la necessitat destablir organismes fisca- litzadors de les companyies asseguradores, que shan convertit en una gran ind炭stria que forma part vital de leconomia de tots els pa誰sos. Fins s.IV Fins s.XVII Fins avui
- 8. 8 assegurances Cada vegada sasseguren m辿s coses, impensables nom辿s uns anys enrere. s una mica com aquell anunci duna coneguda companyia del pa鱈s ve鱈 del sud, amb delegaci坦 aqu鱈, en qu竪 una nena es demana si li poden assegurar el cel, la terra, les balenes, els arbres, les abra巽ades i els petons, les perso- nes que escriuen contes, els estius i els senyors que sempre desitgen un bon dia encara que no ho sigui. s as- segurar linassegurable. S坦n coses de valor segurament incalculable i que dif鱈cilment es poden assegurar, per- qu竪 tampoc depenen duna persona en concret. Com es pot posar un valor a aquestes coses? I com les podem assegurar? Ara, algunes daquestes assegu- rances ja s坦n reals. M辿s dun futbo- lista ha assegurat les seves precioses cames Cristiano Ronaldo, Leo Mes- si o David Beckham en s坦n alguns exemples; algun pilot de F坦rmula1 Fernando Alonso, els dits polze; i una cantant Jennifer Lopez, el cul. Tamb辿 sasseguren obres dart de prestigiosos artistes d竪poques ac- tuals i passades. Per嘆, com poses un preu a una cosa aix鱈? I com trobes una companyia que thi doni cobertura? Doncs ets tu mateix qui li posa valor, 辿s un valor subjectiu. El director general de Financera dAssegurances, Enric Sorribas, expo- sa que les cames dun futbolista es poden assegurar amb un, deu o cent milions, sempre que el futbolista tin- gui la capacitat de pagar la prima que implica. Aix嘆 s鱈, per posar aquest va- lor, tamb辿 cal basar-se en el que apor- ten aquests 嘆rgans i els riscos que corren. El salari dun futbolista, en gran part, dep竪n de les seves cames, i aquestes tenen risc de tenir lesions. I per aix嘆 es troba la manera de cal- cular-ne el preu i lasseguran巽a. El mateix passa amb els dits polze del pilot de F坦rmula1. Aquest tipus dassegu- rances forma part de lmbit de vida, i la seva valoraci坦 辿s subjectiva. Funci- onen una mica com els fons de pensi坦 privats, en fun- ci坦 del que vul- guis cobrar quan et jubilis fars unes apor- tacions m辿s grans o m辿s petites. Aquestes assegurances es diferenci- en de les patrimonials, on els b辿ns a assegurar tenen un va- lor cert, per molt especial que si- gui el b辿. Sorribas en posa un exem- ple: un cotxe fet a mida. Encara que sigui especial, t辿 un preu. En el cas de les obres dart o dedificis emblemtics, el valor tam- b辿 辿s cert. Hi ha unes taxacions que en marquen el preu, i els riscos s坦n iguals que els dun habitatge. Aqu鱈, a lhora destablir una asseguran巽a, caldr extreures de la idea que es tracta duna obra espe- c鱈fica. I, malgrat que limpacte dun accident en una obra dart pugui ser diferent segons les possibilitats que es pugui refer o restaurar o no no podem ressuscitar ni Picasso ni Vel叩zquez, per exemple, el preu 辿s cert. I, si totes aquestes coses es poden assegurar, qui ens diu que dem no puguin sortir productes destinats a garantir els estius, els petons i les abra巽ades? assegurar linassegurable assegurances especials Ens poden garantir, assegurar, el cel? Com podem posar preu a les nostres cames? Com donem cobertura als riscos que puguin aguaitar el Guernica de Picasso? Quant pot cos- tar la prima per assegurar-lo? I per assegurar alguna part del nostre cos? Les cames dun futbolista es poden assegurar amb 100 milions, sempre que pugui pagar la prima Les valoracions en assegurances de lmbit de vida s坦n subjectives, en el patrimonial el valor 辿s cert Una obra dart t辿 un preu cert, encara que limpacte dels danys sigui diferent i aquestes tenen risc de tenir lesions. - cular-ne el preu i lasseguran巽a. El mateix passa amb els dits polze rances forma part de lmbit de vida, i la de pensi坦 privats, ci坦 del que vul- guis cobrar quan et jubilis fars unes apor- tacions m辿s grans o m辿s petites. Aquestes assegurances es diferenci- en de les patrimonials, on els b辿ns a assegurar tenen un va- lor cert, per molt especial que si- en marquen el preu, i els riscos s坦n iguals que els dun habitatge. Aqu鱈, a lhora destablir una asseguran巽a, caldr extreures de la idea que es tracta duna obra espe- c鱈fica. I, malgrat que limpacte dun accident en una obra dart pugui ser diferent segons les possibilitats que es pugui refer o restaurar o no no podem ressuscitar ni Picasso ni Vel叩zquez, per exemple, el I, si totes aquestes coses es poden assegurar, qui ens diu que dem no
- 9. assegurances 9 Els medicaments i productes de farm- cia s坦n productes delicats. Requereixen determinades condicions de conserva- ci坦 i, si fessin cap a les mans equivoca- des, podria suposar un bon mal de cap per al facultatiu. Per aix嘆, hi ha assegu- rances espec鱈fiques per a aquest tipus destabliment. Per exemple, Becier As- segurances ofereix un producte espe- cialment dissenyat per a farmcies. Es tracta duna asseguran巽a molt flexible que sajusta a les diferents necessitats daquest tipus destabliment. Amb las- seguran巽a, a m辿s de donar les garan- ties bsiques (incendi, llamp, explosi坦, entre daltres), es pot complementar amb diverses cobertures opcionals per ajustar-se millor a cada cas. Un dels principals avantatges amb qu竪 compta aquesta asseguran巽a 辿s el de les mplies cobertures que ofe- reix: de danys per aigua, vidres i r竪tols, danys el竪ctrics, avaria de maquinria i equips electr嘆nics, deteriorament de b辿ns refrigerats i/o congelats, acci- dents corporals, transport terrestre de mercaderies, responsabilitat civil, p竪r- dua de beneficis diria, protecci坦 jur鱈di- ca... I, a m辿s, tamb辿 una mplia cober- tura de robatori en qu竪 sinclouen els danys al continent, al contingut, els di- ners en efectiu, i es dona cobertura a les receptes m竪diques. A m辿s, tamb辿 hi ha la possibilitat de contractar la respon- sabilitat civil derivada dels productes i dadministradors i gerents ajustada a la dimensi坦 de la farmcia. Lasseguran巽a inclou una garantia de p竪rdua de bene- ficis que, a m辿s dampliar i flexibilitzar la seva contractaci坦, redueix la franqu鱈cia i inclou lassist竪ncia en la farmcia amb lenviament de professionals, serralleria urgent, personal de seguretat, entre al- tres garanties. Amb tot, el punt fort daquesta asse- guran巽a 辿s la flexibilitat, ja que es poden contractar les prestacions que realment necessiti cada negoci individualment. Una assegUran巽a per cobrir les necessitats de les farmcies BECIER ASSEGURANCES Becier Assegurances ofereix un producte flexible que sajusta a les di- ferents necessitats que pugui tenir de cobertura un establiment farma- c竪utic, i inclou responsabilitat civil derivada dels productes i tamb辿 per als administradors i gerents
- 10. 10 assegurances Felicitats! 50 anys no s坦n pocs i no tothom hi arriba! Som una de les companyies m辿s antigues del pa鱈s i per a nosaltres 辿s un motiu dorgull. Que els clients con- tinu誰n confiant en nosaltres 辿s un or- gull doble. S鱈, no 辿s fcil, i menys avui en dia, ja que el client 辿s s炭per infidel. El client avui est molt ben infor- mat i t辿 lhbit de mirar, comparar i analitzar. Nosaltres tenim la sort que els clients ens fan confian巽a, perqu竪 el servei que prestem 辿s de qualitat, no ens basem en el preu. El factor preu 辿s un referent del sector, i aix嘆 ens obli- ga a ser cada vegada m辿s efica巽os i eficients, i donar el millor servei al cli- ent quan ens necessita, que 辿s en el moment del sinistre. El preu no ho 辿s tot i... El preu no ho hauria de ser tot, aquest 辿s el problema. En determi- nats mbits i clients, el preu 辿s el factor m辿s important. Per嘆, igual que quan triem un vehicle el preu no ho 辿s tot, en lmbit dels serveis hauria de ser el mateix. s un sector complicat, ja que es ven un servei per al futur, en cas que es necessiti. Si no, no luti- litzes i no el valores. Aquesta 辿s una mica la perversi坦 del nostre sector. No 辿s fcil explicar-ho perqu竪 tots partim de la base que no tindrem sinistres. Per嘆 els accidents, per desgrcia, pas- sen, i el que 辿s important 辿s que quan passin estiguem ben coberts per fer front a aquesta situaci坦 inesperada i indesitjada. Partim de la premissa que no ho hau- rem de fer servir, per嘆 sembla que hi ha una major conscienciaci坦 de la necessitat de tenir una asseguran巽a. El mercat andorr est a cavall entre un mercat molt conscienciat, com pot ser langlosax坦, i els pa誰sos on no hi ha conscienciaci坦 en absolut. s important separar el que s坦n asse- gurances de lmbit de vida de les pa- trimonials, no tot es comporta igual. Crec que en lmbit de no vida, que 辿s on es mou Financera dAssegurances, en les de carcter obligatori, hi ha una consci竪ncia m辿s important, per嘆 en altres mbits 辿s m辿s dif鱈cil que la gent entengui la necessitat de tenir una co- bertura. Per嘆 cada vegada sasseguren m辿s coses. Shi troben cada vegada m辿s en el fet dhaver dassegurar b辿ns especials? El que ens trobem s坦n cobertures m辿s complexes i cada vegada ampliar m辿s lmbit de lasseguran巽a, incorpo- rant garanties o serveis a la cobertura principal. Quan Financera dAssegu- rances va comen巽ar, les p嘆lisses eren una de cotxe, una dincendis... les din- cendis com a tal ja no es venen, s坦n p嘆lisses multirisc, i ests cobrint els danys per incendi, per aigua, per fum, filtracions. I aix嘆 ens passa en moltes tipologies dasseguran巽a. En auto- m嘆bils, es cobreixen els vidres, ests donant assist竪ncia, vehicle de substi- tuci坦... En funci坦 de com evoluciona el mercat el que es fa 辿s ampliar el ven- tall de cobertures que t辿 la p嘆lissa. Ha canviat la manera de fer assegu- rances, i ara hi ha la nova llei. Des de l1 de gener estem immer- sos en la nova llei dassegurances, i aix嘆 hauria de permetre a tothom, comen巽ant pel sector i acabant pel client, estar en un entorn molt m辿s segur, on la gesti坦 del risc ser pree- minent i determinant per al bon fun- cionament de les companyies. s im- portant i hi haurem de posar tots els esfor巽os possibles perqu竪 est fet per protegir el client, el sector, i tamb辿 la reputaci坦 del pa鱈s. Qu竪 implica exactament? La nova llei dona un marc legislatiu modern al sector. El m坦n ha canviat molt i el sector tamb辿. Permetr que ens posem m辿s o menys en l鱈nia del que est passant a la resta dEuropa. s una llei de la que penjaran daltres lleis i reglaments que clarificaran molt m辿s el sector, i far que estigui molt m辿s regulat i, de cara al client, les- gla坦 m辿s d竪bil, que estigui molt m辿s protegit i pugui tenir molta m辿s infor- maci坦, homog竪nia i estandarditzada. Qu竪 ha canviat m辿s en aquests 50 anys? Han canviat les vies de comunica- ci坦 amb la companyia. Fa 50 anys era presencial s鱈 o s鱈, i ara, a part de la via presencial per a nosaltres, el cara a cara 辿s molt important, i mes en un context com Andorra, en tenim dal- tres. Avui qui no estigui ben posicio- nat a internet, a les xarxes socials, o no doni acc辿s a correu electr嘆nic, a poder escanejar una p嘆lissa, i no doni coneixement mitjan巽ant aquests nous canals estar fora del mercat. Tamb辿 han canviat les eines de qu竪 disposa la companyia. Avui tens capacitat de fer clculs i anlisis que abans eren in- viables. La tecnologia ha ajudat quant al client i quant al prove誰dor, i 辿s una situaci坦 que cada vegada anir a m辿s. En un futur m辿s curt que llarg, la con- nexi坦 en l鱈nia amb el client ser bsi- ca. Sense deixar, evidentment, el ca- nal presencial, que 辿s molt important, perqu竪 a vegades informar de produc- tes que no s坦n senzills no 辿s fcil. S鱈, costen dentendre, et mires la p嘆- lissa i no saps qu竪 et cobreix i qu竪 no. s el problema que t辿 el fet que estem assegurant quelcom que no 辿s tan simple. Si et prens una beguda ensucrada, tagrada o no, i no et mi- res qu竪 porta, perqu竪 en principi no timporta. Amb les assegurances vols saber qu竪 testan cobrint, i hi ha dha- ver un exercici de qui est assegurant dexplicar clarament qu竪 hi ha. En aix嘆, el sector ha danar encara m辿s enll. Les p嘆lisses s坦n m辿s clares que fa uns anys, la lletra petita 辿s gaireb辿 inexistent, per嘆 no 辿s fcil entendre les definicions, perqu竪 tampoc 辿s fcil fer-les breus i simplificades. Canviem de tema. Vost竪s fan una aposta pel patrocini desportistes... s una aposta de pa鱈s, que hem ve- hiculat en patrocinis, tant en lmbit de lesport, de la cultura com el social. Intentem donar una miqueta de visi- bilitat i ajut a aquelles persones o es- deveniments, a petita escala, perqu竪 puguin assolir els seus somnis, i aix鱈 retornar a la societat el que ens dona. Una bona manera de celebrar els 50. S鱈, per嘆 aquesta aposta 辿s dabans. Evidentment, complir 50 anys fa que tinguem una mica m辿s dempenta per fer m辿s visibles les coses. Hem optat per celebrar laniversari amb petits esdeveniments. Compartir-ho diver- ses vegades amb diverses persones. Petites coses, petites p鱈ndoles, per fer que patrocinats i clients puguin inte- ractuar. Amb petites situacions inten- tem fer coses amb qu竪 tothom shi pugui sentir identificat. fInancEra dassEgurancEs cal estar ben coberts per fer front a les situacions inesperades i indesitjades EntrEvista: Enric sorribas Enric Sorribas 辿s el director ge- neral de la companyia Financera dAssegurances, empresa que celebra el seu 50竪 aniversari aquest 2018.
- 12. 12 assegurances breu diccionari del m坦n de les assegurances (i) definicions Sovint, quan es parla dassegurances, es fan servir termes que de vegades no es tenen gaire clars. Per aix嘆, recollim les definicions que fa el Gran diccionari de la llengua catalana de lEnciclop竪dia dalgunes daquestes paraules. accident: [s. XIV; del ll. acc牒dens, -ntis que sobrev辿] m 1 All嘆 que ve a rompre el curs regular de les coses, esdeveniment fortu誰t. Els accidents duna representaci坦 teatral. 2 Esdeveniment fortu誰t del qual se segueix un dany. Tenir un accident. Accident de circulaci坦. Acci- dent de treball. 3 Indisposici坦 que ve sobtosament i deixa sense sentits, sense moviment. 4 Atac apopl竪ctic. 5 All嘆 que ve a rompre la uniformitat. Accident geogrfic. Accidents del terreny. assegurador -a: [de assegurar] 1 adj Que assegura. Companyia asseguradora. 2 m i f ASSEG 1 Persona que assumeix el cobri- ment de riscs de tercers. 2 p ext Agent dassegu- rances i tota persona professionalment dedica- da a activitats asseguradores. asseguran巽a: [1803; de assegurar] f 1 1 Acci坦 dassegurar o dassegurar-se; 2 lefec- te. 2 ASSEG Instrument juridicoecon嘆mic que t辿 per finalitat la satisfacci坦 de necessitats futu- res i eventuals, basant-se en els principis del mutualisme. 3 asseguran巽a social ASSEG Tipus dasseguran- 巽a que comporta una garantia contra els riscs personals que poden afectar els individus en llur capacitat de treball i, conseg端entment, la renda de llurs fam鱈lies. assegurar: [s. XIII; de segur] v 1 tr Donar fermesa (a alguna cosa) perqu竪 no caigui, perqu竪 es mantingui en el lloc on ha estat posada. Assegurar la tanca amb una mica de cinta adhesiva. 2 1 tr Posar en estat de confian巽a, de seguretat. 2 pron Esdevenir segur. 3 tr Afirmar com a certa (una cosa). Ens van asse- gurar que ho portarien. 4 ASSEG 1 tr Garantir contra determinats riscs per mitj duna asseguran巽a. 2 tr p ext Fer garan- tir. 3 pron Fer-se garantir. beneficiari -ria: [de benefici] 1 adj Relatiu a un benefici. 2 m i f 1 Persona que frueix dun benefici, que rep en do una cosa. 2 ASSEG Persona en profit de la qual ha estat subscrita una p嘆lissa en les assegurances de vida, daccidents corporals i de malalties. 3 DR TREB Persona que t辿 dret a rebre prestacions de la seguretat social. franqu鱈cia: [1839; de franc2] f 1 DR 1 Exempci坦 del pagament de certs drets o de serveis p炭blics. 2 ASSEG Tant per cent sobre el valor dels efectes assegurats, a partir del qual comen巽a a comptar la responsabilitat de lasse- gurador. garantia: [1839; de garant] f 1 Acci坦 de garantir. 2 Mitj amb qu竪 hom garanteix quel- com. Ens cal garantia de part dell. 3 DR CIV Contracte accessori del prin- cipal que t辿 per finalitat dassegurar al creditor el compliment de lobligaci坦.
- 13. assegurances 13 preguntes i respostes per trobar la millor asseguran巽a de salut preguntes freq端ents Alfred Mer, director de MoraBanc Assegurances, explica alguns aspectes a tenir en compte abans de contractar una asseguran巽a de salut. Per qu竪 la necessito? A Andorra estem co- berts per la major part dels actes m竪dics per la CASS (Caixa Andorrana de Seguretat Social), per嘆 no fins al 100%. Per aix嘆 辿s molt 炭til poder tenir una asse- guran巽a complement- ria que cobreixi el total de la despesa. A m辿s, quan disposem duna asseguran巽a comple- mentria, podem tenir un ventall m辿s ampli de professionals i centres m竪dics, dins i fora del pa鱈s. 1 Com trio la millor companyia? A banda de la cobertu- ra de cada companyia, que pot variar, 辿s molt important comptar amb una companyia solvent i de confian巽a que et cobreixi en totes les etapes de la vida i sigui quina sigui la teva situaci坦 de salut avui o m辿s endavant. Per aix嘆, 辿s important triar una companyia amb solv竪n- cia i experimentada en aquest tipus de produc- tes. 2 Qu竪 he de tenir present en terme de cobertures? El contracte que signis ha de ser clar i entendre b辿 la lletra petita, saber exactament qu竪 cobreix i qu竪 no, quin import mxim co- breix, quines prestacions i en quins pa誰sos. Aquestes preguntes 辿s im- portant fer-les per no tenir sorpre- ses quan m辿s necessitem la cober- tura. Assegurances com la gamma de MoraSalut incorporen una co- bertura molt mplia de presta- cions, un reembossament fins a 1.200.000 i un l鱈mit geogrfic ampli. A m辿s daquests elements m辿s essencials, les companyies ofereixen serveis extres. En el cas de MoraSalut, latenci坦 m竪dica a domicili, la cobertura dactes com el quiroprctic, etc. 3 Qu竪 辿s la car竪ncia en una asseguran巽a? La car竪ncia 辿s el temps entre el moment que contractem lassegu- ran巽a i quan ens comen- 巽a a cobrir per a totes les prestacions que hem contractat. A vegades, certes malalties no es cobreixen fins al cap dun temps i, per aix嘆, hem destar atents de la car竪ncia i comparar amb altres asseguran- ces perqu竪 estiguem dins les normes del mer- cat. 4 El preu de lasseguran巽a varia amb el temps i les circumstncies de salut o familiars? S鱈, segons ledat, el preu varia perqu竪 com m辿s jove ets, menys probabilitat tens de malalties i la prima 辿s m辿s baixa. A mesura que ens fem grans, i que incorporem beneficiaris a la p嘆lissa, el preu pot incrementar. Per aix嘆, cal demanar al moment de la contractaci坦 si ens cobrir sempre o si hi pot haver ex- clusions. I, per aix嘆, hem danar m辿s enll de tarifes econ嘆miques inicials i que poden acabar sent molt cares amb els anys o que no respondran a les nostres necessitats. Tamb辿 re- comanem demanar els terminis de pagament de les prestacions per- qu竪 volem que el reembossament sigui rpid, gil i sense maldecaps. 5 assegurances ASSEGURAT QUE TENS LASSISTNCIA QUE NECESSITES. LES MALALTIES MAI NO ARRIBEN EN UN BON MOMENT. El nen est a 39,5. Per qu竪 sempre sha de posar malalt quan ests de viatge? :( 04:06 1. Assist竪ncia a crrec de metges de fam鱈lia col揃laboradors de lempresa Visit-M. 2. Consulta el detall de les cobertures. www.morabanc.ad INCLOU SERVEI DASSISTNCIA MDICA A DOMICILI1 Tenviem el metge a casa amb nom辿s una trucada! I AMB MORASALUT PREMIUM, A MS, GAUDEIXES DE: Cobertura de fins al 100% de la despesa real2 Total llibertat per escollir metge o centre m竪dic arreu del m坦n Asseguran巽a extraescolar obligat嘆ria gratu誰ta La teva asseguran巽a de vida i salut MoraBancGrup,SA,RegistreINAF:EB06/95
- 14. 14 assegurances indemnitzar: [de indemne] v tr Rescabalar alg炭 dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa. Lestat va indem- nitzar els afectats per latemptat. p嘆lissa: [1458; de lit. p嘆lizza, 鱈d., del b. ll. apodixa, i aquest, del gr. ap坦deixis demostraci坦, prova] f 1 1 DR MERC ASSEG Document on hom forma- litza, per imposici坦 legal o per costum, determi- nats contractes mercantils. 2 p嘆lissa dalmirallat HIST MIL DR MAR Docu- ment pel qual hom acreditava lelecci坦 del capit que, amb el nom dalmirall, prenia el comanda- ment de lexpedici坦 en cas de navegar en conser- va o dhaver de coalitzar-se amb vista a la defen- sa m炭tua. 3 p嘆lissa de transport DR MAR Document en el qual 辿s atorgat un contracte de noli, anomenat tamb辿 p嘆lissa de noli. 4 p嘆lissa de transport p ext Contracte de noli. prenedor -a : [de prendre i -dor] m i f DR MERC 1 Persona que rep un efecte de comer巽 i que est legitimada per a cobrar-lo. 2 Persona que pren un contracte dadhesi坦, es- pecialment una asseguran巽a. prevenci坦: [1696; del b. ll. praeventio, -onis, 鱈d.] f 1 Acci坦 de prevenir. La prevenci坦 dun dany. A pre- venci坦 del risc. 2 Predisposici坦 de lnim, especialment desfavo- rable. Examinar una cosa sense prevencions. prima: [s. XX; del fr. prime, 鱈d., i aquest, de langl. premium (amb pron炭ncia angl.), del ll. praemium premi] f 1 ASSEG Suma pagada per lassegurat a una companyia dassegurances. reasseguran巽a: [de reassegurar] f ECON Contracte pel qual un assegurador pren a crrec seu, totalment o parcialment, un risc ja cobert per un altre assegurador sense alterar el que ha estat convingut entre aquest i lassegu- rat. risc: [s. XIII; probablement del ll. resecare tallar; sem- brar disc嘆rdia, per嘆 辿s problemtic si el subst. deriva del verb o al rev辿s] m 1 1 Conting竪ncia desfavorable a la qual est exposat alg炭 o alguna cosa, perill incert. Aix嘆 comporta un gran risc. Correm el risc de perdre-ho tot. 2 a risc de Amb perill de. Posar-se a risc de prendre mal. 2 ASSEG Incertitud derivada de totes les formes dactivitat empresarial. 3 funci坦 de risc ESTAD Funci坦 que constitueix un dels elements essencials en la teoria de la deci- si坦 estad鱈stica i que representa lesperan巽a ma- temtica de la p竪rdua. sinistre -a: [s. XIV; del ll. s牒nister, -tra, -trum esquerre; fatal, de mal averany; en ll. ja tingu辿 el sentit augural negatiu] 1 adj 1 Esquerre (oposat a destre). 2 HERLD Dit del flanc de lescut que 辿s a la dreta de qui el mira. 2 f M esquerra. 3 adj fig 1 Que presagia una desgrcia. Un auguri sinistre. 2 Funest, atziac. El dictador va resultar 辿sser un tir sinistre. 4 m Avaria, destrucci坦 o p竪rdua causada per mort, incendi, naufragi o altres causes. definicions BREU DICCIONARI DEL MN DE LES ASSEGURANCES (II)
- 15. assegurances 15 Quina 辿s la feina del corredor das- segurances? La nostra feina 辿s assessorar el cli- ent i defensar els seus interessos en cas de sinistre. Per qu竪 辿s millor rec坦rrer a un corredor que anar directament a una ag竪ncia dassegurances? Perqu竪 el corredor sempre lluitar pel client, intentar facilitar-li els des- pla巽aments i oferir-li el major i millor servei possible. Tot aix嘆 sense perjudi- car la companyia dassegurances. Hi ha qui podria pensar que 辿s m辿s car el corredor que la companyia, perqu竪 hi deu haver comissions... No, no, el preu 辿s el mateix, vagis a la companyia o al corredor. Normal- ment el preu 辿s igual per a tots. Quins serveis ofereix vost竪? Jo tinc una mplia gamma dasse- gurances: multirisc de llar, multirisc de comer巽, multirisc de construcci坦, de vehicles, de salut, el complement de la CASS, del salari en cas de baixa, tamb辿 fons de jubilaci坦... Com creu que afecta la nova llei dassegurances a la figura del corre- dor? Penso que afavoreix que a la nos- tra feina hi hagi m辿s professionalitat. A m辿s, a mi personalment mespe- rona cada dia donar millor servei als nostres clients. Vost竪 ja fa m辿s de 25 anys que shi dedica. Qu竪 ha canviat en la seva fei- na al llarg daquest temps? No s辿 si ha canviat molt o poc, el que s鱈 que s辿 辿s que requereix un major esfor巽 per lalta compet竪n- cia que hi ha al sector, i tamb辿 perqu竪, en alguns casos, a alguns clients els costa dentendre el servei, i les assegurances dels nostres b辿ns i dels nostres familiars no s坦n una broma. AiL竪 El corrEdor sEmprE lluitar pEl cliEnt i li ofErir El millor EntrEvista: jos辿 puEntE Jos辿 Puente 辿s un corredor dassegurances amb m辿s de 25 anys dexperi竪ncia que ens explica el servei que ofereix aquesta figura i els avantatges que aporta a qui hi recorre. Assegurem: Autom嘆bil Vida i salut Multirisc de la llar Multirisc construcci坦 Comunitat de propietaris Complement de CASS Subsidi malaltia i accident Jubilaci坦 CORREDORIA DASSEGURANCES C/ Sant Esteve, 5 - baixos B - AD500 Andorra la Vella- Tel.: 863 621 - M嘆bil: 326 521 - assegurancespuente@andorra.ad
- 16. *costdelmissatge:1,50油+cnon TREK POWERFLY 5 BICICLETA DE MUNTANYA ELCTRICA PVP: 2.300 SPECIALZIED TARMAC COMP. BICICLETA DE CARRETERA DE CARBONI PVP: 2.550 CANNONDALE F29 CARBON 3 BICICLETA DE MUNTANYA DE CARBONI PVP: 2.700 AMB LA COL揃LABORACI DE HORADECANVIARDEBICI? Envia un SMS al 789* amb la paraula clau BIKE i el teu nom Sorteig dia 11/07/18 unadaquestespotserteva!